La meva llista de blogs

30 de maig 2010

5h per la muntanya

Inclòs un nou récord de Queralbs a Núria: 1h 25'. L'objectiu d'aquest estiu serà 1h 20'. A topeeeeeeeee jajjaja

28 de maig 2010

Basso nuova maglia rosa



Sundays At Heaven - J. Velarde & Luque Feat Giovana Vitty

Mortirolo, un somni i un malson

Avui divendres els ciclistes hauran d'afrontar una de les pujades més mítics del Giro, el Mortirolo, una paret que dictarà sentència i escriurà una nova pàgina daurada a la història del ciclisme. Són carreteres negades a l'hivern, preparades només quan la neu deixa pas a l'asfalt. Un asfalt que mira al cel, convertint una simple carretera en un malson per al ciclista i en un somni per a l'aficionat. Hi ha ports de tots els tipus, però el Mortirolo és especial. És diferent. Els números espanten: 12,8 Km, 10,3% de desnivell mig i rampes de fins al 18%, però no és només qüestió de números. El Mortirolo ofega. La pujada comença a Mazzo di Valtellina, però és a partir del Km 3, a San Mate, quan comença realment el patiment. Però la 19ena etapa no és només això: Un primer pas per Aprica, pujada a Trevigno, el clàssic Valica Santa, el Mortirolo, una segona i última pujada a Aprica, de quasi 16 Km. Una etapa fascinant d'un Giro que té tota la classificació general per decidir. El sorprenent Arroyo, Basso després de l'exhibició a Zoncolan, Evans davant una gran oportunitat, el lluitador Vinokourov... opten a la victòria en un Giro apassionant i espectacular.

23 de maig 2010

Imatges Giro 2010

Encara que no ho sembli, sóc imparcial jajjajajaj








Terra de l'Aigua 2010

Podria comptar amb els dits d'una mà les vegades que he sortit en bici aquest any però el cert és que se'm pot veure a totes les marxes cicloturistes jajajja... Potser és perquè tenia el convenciment absolut que avui patiria moltíssim, que a l'hora de la veritat tampoc ha estat tant. També hi ha contribuït l'haver sortit una estona abans que ha fet que anés acompanyada pràcticament durant tota la marxa, i això psicològicament ajuda molt. La idea era arribar la primera a Santa Helena per veure passar els corredors i així ha estat. Poc abans de la pujada a Fontmartina (i com puja!) he tingut una estona la companyia d'aquests 2 cracks. A Santa Helena és on s'han disputat el Premi de Muntanya
I anaven arribant ciclistes
I més ciclistes
I també xavalines, jejeje
I a partir d'aquí tot ha estat més senzill. Es passa per Santa Fe, Sant Marçal, Viladrau, La Fullaca fins que comença la pujada a Sant Hilari. És una pujada llarga i que no s'acaba mai més, tot i així, és on m'he trobat més bé. A Sant Hilari hi ha una pujada-trampa del 8% que si no la coneixes t'agafa per sorpresa. Aquí l'avituallament en qüestió on molts recuperàvem forces.
Finalment només queda la divertida baixada en direcció a Arbúcies i la pujada al Coll de n'Orri. D'aquesta manera, saltant-me el Coll de Riells, m'han sortit uns 115 Km. Ha estat un bon entrenament tenint en compte que aquesta temporada encara no havia superat els 100. L'organització, un deu i l'entorn fantàstic. M'encanta la comarca de La Selva.

A la tarda tenia pensat anar a la platja a prendre el sol però ja estava prou "rostida". Del sol no se'n pot abusar. Així doncs he optat encertadament per anar a casa a veure El Giro, on Basso ha fet una exhibició espectacular enfrontat en solitari les rampes finals de l'infern del Zocolan. És el millor!

Gas a la burra!!!!!!!!!!!!

20 de maig 2010

Terra de l'Aigua 2010

Aquest diumenge, si no m’adormo jajjaja, em trobareu a la Terra de l’Aigua. Serà l’edició de màxima participació, amb més de 500 inscrits!!!

En total caldrà recórrer 134 km i superar un desnivell de 2700 m. Es tracta d’un recorregut muntanyós, força dur i selectiu, per les tranquil·les carreteres del Montseny i del seu entorn. La principal dificultat és la pujada al Coll de Santa Helena (1232 m.-1a cat.) un port que recorda als mítics ports del Tour i del Giro, amb rampes dures (15%), trams de carretera molt estreta i paisatge d’alta muntanya. Però no s’acaben aquí les dificultats, ja que el recorregut amaga encara altres obstacles, especialment el Coll de Collsesplanes (969 m.-1a cat.) i la pujada final a Riells del Montseny.

La meva intenció és no portar el xip, sortir abans i així poder anar tranquil·lament. Intentaré fer fotos a dalt a Santa Helena. Aquesta marxa és molt molt dura. Encara recordo que l’any passat que vaig arribar amb llàgrimes als ulls. I a sobre aquest any hi vaig sense entrenar... ai ai ai, que no em passi res...

Ens hi veiem!

Sacsejada al Giro



Des que Óscar Pereiro es va escapar en el Tour del 2006 camí de Montélimar no s’havia vist res semblant en el ciclisme. Aquella fugida va recompensar el corredor gallec amb el triomf en la ronda francesa. El Giro del 2010, el de la pluja, el fang, les caigudes i els descensos perillosos, semblava condemnat al tedi, a un duel entre Aleksandre Vinokurov, fins ahir líder, i el campió del món, Cadel Evans. Però el ciclisme és l’esport de la improvisació, de l’acció inesperada, de fer bones etapes condemnades a l’avorriment i de convertir en realitat els somnis de ciclistes com Carlos Sastre, Xavier Tondo i David Arroyo, que ara es troben amb les opcions intactes de guanyar la carrera italiana al final a Verona.

La jornada d’ahir del Giro havia de convertir-se, a L’Aquila, en un homenatge a les víctimes del terratrèmol que va arrasar fa un any el centre d’Itàlia. Cases a terra, misèria i molta gent que ho va perdre tot. Ni més ni menys que 262 quilòmetres programats, una xifra més de clàssica que d’etapa d’una gran ronda. Al quilòmetre 20 es va formar una escapada de mig pilot, 50 corredors. Sastre, murri com pocs, s’hi va colar, i van fer el mateix el seu company Tondo i Arroyo, el líder del Caisse d’Epargne. Al darrere, lluny de reaccionar, la resta de figures de la prova (Vinokurov, Evans, Nibali i Basso), en lloc de recuperar, cada vegada van anar cedint més i més temps, un total de 12.42 minuts a la meta de L’Aquila, on va vèncer el rus Ievgueni Petrov. Sastre, tercer fa un any a Itàlia i vencedor del Tour del 2008, estava passant un autèntic martiri en aquest Giro. El dia que no queia, trobava pluja, tenia un defalliment o punxava i li era impossible enllaçar amb el grup de la carrera. Va dir l’avilès a la sortida d’Amsterdam que no descartava la victòria. Fins ahir tenia 10 minuts perduts i les il·lusions enterrades. A partir d’avui, amb un extraordinari menú de muntanya que comença dissabte, no només ha recuperat la fe i la confiança en ell mateix sinó que passa a ser el gran favorit per alçar-se amb la victòria final. En aquests moments, avantatja Vinokurov en 2.49 minuts i Evans en 4. La general està encapçalada per l’australià Richie Porte, mentre que Arroyo, a qui no es pot descartar, és segon, a 1.42 minuts. Estratègica és també la posició del català Tondo, company de Sastre i quart en la classificació, a 3.54 minuts de la maglia rosa.

Font: El Periodico 20.05.10

19 de maig 2010

48'

19.05.10 - Nou récord d'ascenció Collformic-Matagalls: 48 minuts. He baixat 1 minut a l'anterior millor temps. És com una sèrie llarga i extenuant. Cada vegada estic més a prop d'aconseguir l'objectiu de 45'!!! jajajja...

18 de maig 2010

Un miracle de la ciència o una estafa?

En els últims temps s'han posat de moda les les pulseres "hologràfiques" o de "l'equilibri" de neoprè i silicona, que segons els seus creadors és capaç de reduir el dolor, l'estrès, les lesions esportives i que a sobre millora la resistència a través d'un holograma que està activat amb una "freqüència beneficiosa procedent de materials naturals coneguts". Tot això per la mòdica quantitat de 35 euros. Alguns dels que l'han fet servir asseguren que senten més "equilibri" quan la llueixen. D'altres, consideren que és una estafa.

16 de maig 2010

Marxa Les Goges - Rocacorba 2010


Avui hem anat a entrenar per la zona del Pla de l'Estany, La Garrotxa i l'Alt Empordà seguint la ja tradicional la marxa de Les Goges. Sembla que comença a arribar l'estiu. Hem acabat fent uns 90 Km resultant d'una original i estudiada combinació entre la ruta llarga i la curta jajajaj. L'anècdota del dia és que m'he deixat el casc al cotxe i m'he n'he adonat quan ja portàvem 8 Km així que... quin remei... ha tornat el ciclisme a l'antiga... N'arribo a ser de despistada! Finalment ens hem apalancat estratègicament a un revolt de la dura pujada a Rocacorba, on hem pogut presenciar com els ciclistes es treien els ulls a la primera edició cronometrada de la prova. Aquesta vegada m'han sortit unes fotos espectaculars, gariebé de professional jajajajja...

TOTES LES IMATGES

15 de maig 2010

15.05.10: Test Masaai Women

Test Massaai Women - Salicru Team
Foto de família
La massaaiada de l'Amat: 400 Km al voltant de l'estany
Les xavalines




13 de maig 2010

Test Maasai Women

L'Amat ha planificat novament per aquest dissabte 15 de maig un Test Masaai 400 Km a l'estany de Banyoles. L'hora de sortida serà a les 7 del matí i la prevista per acabar al voltant de les 9 del vespre sempre i quan es pugui mantenir un ritme de 30 Km/h.

La gran novetat d'aquesta vegada serà la participació d'un grup de noies que tenim previst fer una sortida a les 10 del matí des de l'Església de Porqueres i que intentarem rodar unes hores plegades fent un homenatge al Masaai Xavi Novell. La seva germana Sara donarà la sortida. Aquest és l'anomenat Test Masaai Women.

Com sempre hi esteu tots/tes convidats/des, recordant que el dia posterior al test hi ha la Marxa Cicloturista de les Goges.