2 dies per tornar a córrer i ASICS GEL-DS trainer 12

Doncs l'últim dia de l'any he anat a l'Aire de Granollers a comprar unes bambes noves. Que bona falta em feia. D'entrada m'han dit que tinc trepitjada neutra però que puc continuar portant les plantilles que duia fins ara. He portat les bambes antigues de mostra i m'han dit que segurament aquestes són les que m'han ocasionat la periostitis, perquè no eren les més adequades. Me n'he estat provant una bona pila fins a trobar les que millor se m'adaptaven i que finalment han estat les GEL-DS TRAINER 12 de ASICS. Info: Está diseñada para el corredor con los máximos objetivos de rendimiento. Esta ligerísima zapatilla de entreno presenta insuperables amortiguación, aguante y durabilidad. A veure si serà veritat. I el dia 2, a estrenar-les! Avui han tocat 4000 m de natació i he acabat bastant farta de l'aigua, jeje. Però és el que toca. Una altra vegada BON ANY!!!!!!! Em pregunto: Seré el 2008 finisher??? La pregunta del milió. Jo no en tinc ni idea.

3 dies per tornar a córrer

Les curses de San Silvestre són una temptació, però no!!!!!!! He set bona nena fins ara i ho continuaré sent fins el dia 2 de gener. Avui he fotut una mica de canya al gimnàs per intentar repescar els entrenaments d'aquesta setmana marcada per la grip. He pedalat 1,5 hores al matí i 1,5 hores a la tarda, a bon ritme. Eiiii però que tinc un IRONMAN d'aquí a 174 dies!!!! Iron... Ironman?? Ufff, encara em fa respecte sentir o llegir aquesta paraula, molt de respecte!! Però per sobre de tot, il·lusió. Demà, últim dia de l'any, toca NATACIÓ 4000 m inclosa alguna sèrie. I RES MES, DESITJAR-VOS QUE TINGUEU UNA BONA ENTRADA D'ANY!!!! I espero que en algun moment d'aquest 2008 pugui conèixer als bloggers que encara no coneixo en persona i retrobar amb la resta, em faria molta il·lusió! Aquesta és una cançó bona: http://es.youtube.com/watch?v=9msmz8zBRuU. Si algú té en format mp3 la versió canyera (la de flaixfm), li agrairïa. Es nota que ja em trobo bé :-)

4 dies per tornar a córrer

A partir del mes de gener és quan em van dir que podia tornar a provar de córrer. El dia 1 no, perquè tinc descans total però el dia 2 tornaré a començar de mica en mica. Així a simple vista no noto cap dolor al periosti, però caldrà veure com va la cosa en carrera. El dubte que tinc ara és si canvio de bambes i si les canvio, on hi vaig. Algú m'ha parlat molt bé de la botiga l'Aire de Granollers. Ara tinc unes Nike que les vaig escollir jo mateixa un dia qualsevol al Decathlon (ja ho sé, fatal). Tinc entès que per córrer són molt millor, per exemple, les Asics o les Mizuno. De plantilles ja en porto, i em van molt bé.

Per fi la febre ha començat a baixar i ahir divendres vaig fer 2 d'SPINNING + màquines. I avui dissabte 1 d'SPINNING + jacuzzi + bany de vapor + sauna.

Diagnòstic: GRIP

Des del dia 15 de desembre fins avui he tingut: mal de coll, congestió nasal, tos, febre (entre 37 i 38,5ºC), dolors musculars lumbars i cervicals, tot plegat fred i tot plegat calor... En resum: una grip de les autèntiques.

En negatiu:
· Només he pogut entrenar 6 dels 13 dies i per tant no he fet tot allò que estava planificat.
· No he pogut anar a treballar cada dia.
· M’he empassat televisió per un tubo i he vist que bàsicament només fan teleporqueria, tret d’algunes excepcions.
· M’he trobat malament, i la febre m’ha deixat força afeblida.

En positiu:
· He fet un descans en els entrenaments que, qui sap, potser em serà beneficiós.
· El repòs m’ha anat de conya per la periostitis. No hay mal que por bien no venga.
· He perdut una mica la gana, cosa que en aquestes festes nadalenques és d’agrair.
· He gaudit d’algun dels millors moments esportius de l’any 2007 a través dels resums que aquests dies ofereix Teledeporte: el Tour (Plateau-de-Beille), natació, gimnàstica rítmica, patinatge sobre gel, etc.

I a partir d’ara:

NATACIÓ: A veure si puc reprendre els volums que em toquen, ja superiors a 10.000 m/setmana.
BICI: Com fins ara, combinant spinning amb alguna sortideta fugaç.
CÓRRER: Si no hi ha res de nou, el dia 2 de gener tornaré a començar.

Necessito el sol

Com que no podré prendre el sol natural fins d'aquí a uns mesos, serà millor que torni a pensar en el sol artificial. Per què? Doncs perquè tinc les defenses baixes. Estic feta KO. El refradat no se m'acaba de curar i això és perquè necessito les vitamines que ens dóna el sol. Per posar un exemple, l'any passat que anava a solarium 2 cops per setmana, no em vaig refredar ni una vegada!

Música de la bona

Angel City és... simplement excel·lent!! M'he estat barallant durant 2 hores amb l'ordinador per enganxar aquest vídeo!! Però ara ja n'he après... :-)

Mètode Suunto

Després de 2 dies de descans obligats, he tornat a la vida quotidiana. A la tarda he decidit fer 3 classes d'spinning seguides. I és que el nou mètode Suunto dóna un plus de motivació. Cada persona porta una cinta de pulsòmetre i a través d'una antena es detecta la freqüència cardíaca, que surt exposada en una pantalla que és visible per a tothom amb els noms respectius. Així cada esportista pot conèixer en tot moment la FC i la zona en què treballa, la seva i la dels altres. És molt divertit i motivant!!

Hivernant...

Són les 3 de la tarda i m'acabo de despertar després de 16 hores dormint (amb interrupcions), incuvant la grip, o el refredat o jo què sé què coi tinc. I pel que queda de dia doncs pinta molt divertit: repòs, repòs i més repòs... Bé l'única cosa bona que hi veig de tot això és que sort que això m'ha passat ara, a la 6ena setmana i no pas a la 25ena de preparació per Niça. Almenys espero quedar immunitzada per uns quants mesos per endavant.

Conseqüències del fred

DILLUNS: Aquesta vegada sí que he pillat un encostipat triple. Tot i així he fet vida normal. He anat a treballar i he entrenat una mica: NATACIÓ 3.500 m i 2 classes d'SPINNING.

___________________________________________________

DIMARTS: No he pogut anar a treballar pel mal de coll i la hipermegacongestió nasal que tinc. He anat al metge i m'ha dit que tinc febre i que demà tampoc vagi a treballar.

________________________________________________________

DIMECRES: Per tant demà, un altre dia de baixa?? juaaaasss... és aborrit estar tot el dia al sofà. Em cauen les parets a sobre, no hi estic gens acostumada!

Resum setmana 10-16 desembre

NATACIÓ: 9000 m
BICI: 10 hores (la major part indoor)
CÓRRER: Zero 'patatero'

No puc tornar a córrer fins l'any que ve

És a dir, em queden 15 dies de repòs i a partir de l'1 de gener tornaré a córrer, com si comencés des de zero. El fisio em va dir que tinc una periostitis de collons. Una periostitis que no havia vist mai a la seva vida, de tan bestial que és. Així que el més aconsellable és que pel que queda de desembre deixi el córrer de banda, i em dediqui a nedar i a pedalar. I és que ja ho diuen, ANY NOU, VIDA NOVA. Espero que sigui veritat!! M'hauria fet gràcia anar a la cursa dels nassos, però va a ser que no...

______________________________________________________

Divendres 14: NATACIÓ 3000 m + SPINNING

Dissabte 15: 3 sessions SPINNING

Estic frissant...

Doncs aquesta és la paraula exacta, estic frissant per tornar a anar a córrer. Fins a mitjans de la setmana que ve no puc tornar-hi. Toca esperar i aguantar-me. El massatge amb tècnica de ganxos per la periostitis sembla que m'ha anat força bé i no m'ha sortit ni un blau. Em feia falta com l'aire que respiro. De natació estic portant uns volums que comencen a ser importants i de bici vaig fent el que puc mitjançant l'spinning, per anar-me mantenint. Així doncs de moment vaig fent natació i spinning però trobo molt a faltar el córrer. És com si em faltés quelcom per estar bé.

Dimecres 12: NATACIÓ 3000 m variats + SPINNING + SPINNING

Dijous 13: Màquines + SPINNING + SPINNING

Quin mal!!!!

Avui he anat al fisio per acabar de solucionar el tema de la periostitis tibial. M'ha fet taaaaan taaaaan mal!! M'han saltat les llàgrimes i tot. Mai no havia notat tan mal. Horrorós. Molt molt mal, de veritat. El que avui són vermells, demà segur que seran morats. Ufff, moltíssim mal. Tot el que digui és poc, per definir el mal que m'ha fet. Molt mal, molt mal. Almenys espero que serveixi per alguna cosa... Després d'aquesta tortura he fet els 3000 m que em tocaven de natació, això sí, amb el pullboy a les cames.

Pel desembre, 2 curses

En els entrenaments del mes de desembre hi tinc 2 curses:

-26 desembre (SANT ESTEVE) -> III CURSA ENTRE PONTS - Cursa popular de Nadal - 5 Km - A les 10.30 del matí a la plaça Major de Roda de Ter. http://www.rodadeter.cat/elpoble.php

-31 desembre (CAP D'ANY) -> LA CURSA DELS NASSOS - Sant Silvestre - 10 Km - A les 17:30 al Pg. Gargia i Faria. http://www.bcn.cat/santsilvestre/

______________________________________________________
Impressionant aquesta imatge de la sortida de natació a l'IM de Niça!!

Club Natació Vic

Aquestes són les instal·lacions del meu nou club.La piscina no està gens malament.Aquí és on hi van els més petits i s'hi fan activitats dirigides com l'aquagym.La piscina de fora és on entrenen els que fan competició. És un luxe veure nedar els mestres! A l'estiu aquesta piscina és descoberta.El gimnàs també està força bé i hi ha vistes a la piscina. Això permet veure quins errors fa la gent quan neda i així millorar els propis errors. M'he adonat que hi ha poca gent que nedi bé.Aquesta sóc jo fent-me una foto a través del mirall del gimnàs.
Per pedalar una mica, sense passar fred.

Ahir pel carrer em vaig trobar a...

No necessita presentació!

Resum setmana 26 nov. - 2 des.

Amb la meva iaia. Té 83 anys i està ben eixerida!

NATACIÓ - 6500 m
BICI - 3h
CÓRRER - 1h
SPINNING - 9 classes (de propina, fora de planificació)

L'Amstrong era el rei

http://es.youtube.com/watch?v=1QjYx6drVaA

Algú em sabria dir nom autor o títol de la cançó que sona en aquest vídeo? És brutal!!!

Una crònica que m'ha fet posar la pell de gallina!

IRONCAT 2006: El triomf de la voluntat
"Si us agraden els autèntics reptes, el provar-vos fins al límit de les vostres possibilitats, i us agrada el triatló, us recomano apuntar-vos a un Ironman.
Deu ser fruit d’algún trauma infantil o alguna cosa semblant aquesta necessitat de voler fer cada vegada més, d’anar més lluny, corre més ràpid, aguantar més esforç i més temps, i si ens dediquem al triatló, per què el triatló recull part d’aquesta lògica, el més normal és voler fer, tard o d’hora, un Iroman.
L’Ironman és la prova original d’aquesta modalitat esportiva, aquesta és la nostra desgràcia i alhora la nostra marca, és la prova definitiva, la cursa de curses, la ultradistància de debò, i un vol sentir-se capaç d’assolir-la, capaç de dominar-la, capaç de dir: jo ho he fet, sóc un Ironman.
Em vaig inscriure al Ironcat 2.006 de l’Ampolla (Tarragona), i val a dir que ha estat la prova definitiva, que s’han satisfet les expectatives de duresa que em rondaven pel cap. Casi que diria més, no imaginava patir tant, i no era un dolor físic, prova de que poc o molt la preparació física portada era prou bona, sinó que es tractava d’un patiment mental, ja que es tracta de que es vol acabar i no es pot, no hi ha més forces, però s’insisteix una vegada i una altra, s’insisteix a cada pasa que es fa, a cada pedalada, s’insisteix de forma agònica per poder acabar fins arrossegar un cos que ja no es vol moure, que ja no pot moure’s per que s’ha quedat buit i sec d’energies i forces, no ens volem quedar allà on estem, hem d’arribar com sigui, i aquest com sigui el portem fins a l’extrem de no escoltar el cos que ens està cridant que ja no pot més, necessitem acabar i en la nostra deseperació no podem, no podem! Així que treus les forces d’on fa estona que ja no n’hi ha i t’arrossegues agònicament fins al final.
Vam creuar alguna d’aquelles linies que ens fan saltar de la zona de les molèsties durant la pràctica del exercici, al dolor esportiu, al patiment, la agonia i la extenuació. Totes les zones deuen tenir una part de molèstia física i una altra de psicològica, en les que la importància de la física es deu anar reduïnt a mesura que anem forçant la corda. Estic segur que vam entrar en terrenys personals de dolor, bàsicament inexplorats, tot i que només hi vam treure el cap.
Puc explicar com va anar la cursa, però em fa falta literatura per aconseguir fer captar la sensació de cada instant, per què cap informació pot substituir la que recull un mateix, si més no, això és el que em va passar:
5:30 del matí, sona el despertador ...., jodeeer. Menys mal que porto tota la setmana mirant de dormir, per què si m’havia d’enrefiar del son d’aquesta nit anava bé, i menys mal que ho vam deixar tot a punt ahir, per què en l’estat que estic ... com per fer feines de precisió i pensar amb claredat.
A veure quin bocata ens van preparar a l’hotel per esmorzar ..., jodeeer. “Rafita, tenemos un bocata ganador, pernil salat i sense tomàquet. Menja poc a poc no sigui que t’ennueguis abans de començar la cursa”.
Ens surten els nervis ja. De fet vam estar d’allò més excitats la nit anterior, durant el sopar i durant la preparació de la bici i la bossa a la habitació. Podem anar a pendre un cafè amb llet i passar pel servei que un dia com avui fa molta falta.
No ha sortit ni el sol, però la temperatura és ideal, gens de vent, calma general. I el ritual de la preparació als boxes: incorporació del dorsal, preparació de tots els estris per tenir-ho tot a punt en sortir de l’aigua, mentre ens fiquem dins el neoprè, que avui farà falta ja que entre l’aigua fresca i 3.800 metres per davant podem sortir tremolant.
Anem a la sortida, i el Rafa i jo ens desitjem sort i intercanviem una mirada còmplice sobre la bojeria que anem a intentar (ho aconseguirem Rafita, ho aconseguirem!). La sortida l’hem de fer des de l’aigua, i comprovem efectivamet que està freda, però les ganes estàn pels núvols, així com les bones intencions i la moral, així que no hi ha problema i sortim, bocinaço i a nedar!
Primer els quatre cops de rigor i poc a poc més amples, la veritat és que es neda de conya, l’aigua està boníssima de temperatura i de tranquila. Evidenment el Rafa i jo ens hem perdut de vista, però el més important és nedar còmode i això fem, i hem quedo al capdavant d’un petit grup mentre veig un altre corredor per davant a una distància que no crec remuntar, tot i que hem serveix de referència, vinga doncs, seguim. Resulta que poc a poc li vaig recuperant terreny al nedador capdavanter, però com acostuma a passar, més endavant n’hi ha un altre, bé, segueixo ... que bé que es neda! Que bona està l’aigua! I m’apropo al segon nedador capdavanter. El cert és que et preguntes com poden anar tan ràpid a la sortida aquests paios per agafar-nos tanta distància. Nada, yo a lo mío, i acabo agafant al segon nedador a falta de 1.000 metres calculo. Aquest m’aguanta la roda i no es despenja. Un revol, un altre, entrem al port i una recta de 400 metres dins el port a falta d’arrivar, i fins ara no l’havia vist, però encara hi ha un tercer nedador més endavant ..., que carai, apreto a veure si l’agafo ... venga, venga! ..., sí! A falta de deu metres de l’arrivada també cau, jeje. Rampa de ciment per pujar, m’alço i em roda el cap però segueixo corrent com puc. Començo a treure’m el neoprè mentre corro pel moll, i sento el meu nom per megafonia (eih!, es que això s’ha de dir -2n al parcial d’aigua). Ja he quedat com un senyor i podria marxar a casa, però no, he vingut a fer un Ironman. M’acosto a la bici, i em roda el cap de tal manera que m’he de seure per canviar-me. Trago d’aigua, vaselina, bocata i bici, anem que només són 180. De moment no hi ha vent, bien! I mentre anem a buscar el circuit de bicicleta el bocata roda per terra ..., cap problema, peu a terra i a buscar-lo, em passen un parell de ciclistes. Seguim.
L’inici del circuit ciclista sembla un camí de carro, tot ple de sots, però té la seva gràcia per què és una carretera en mig d’un arrossar i sembla que anem pel mig de l’aigua, està guai, però aviat s’acaba la broma. No sé, vaig com forçat, estic com cansat ja ... Alguna curvilla emprenyadora però bé, anem seguint, el ritme és alegre però crec que el puc aguantar. L’asfalt millora a mesura que ens acostem al final del circuit i la carretera també s’omple de mosquits si ens acostem gaire a la vora dels arrossars, així que caldrà anar més pel mig. Em passen alguns ciclistes més, i més que em passaran, i en anar-nos creuant hi ha molts ciclistes amb ànims d’anar saludant el personal (també s’acabarà això) però mentrestant, eeeh!. Seguim. Eih Rafita! Hooospi! Hooospi! Venga, que casi me tienes!, primera volta, un gel, aigua, segona, un altre gel, més aigua, i una mica de cansament ja. Comença a notar-se el vent i un mal d’esquena que m’està agafant, aaah! No puc inclinar-me endavant per tallar millor l’aire, el Rafa un altre cop, eeeh!, tercera volta, em baixen les forces clarament. Procuro no deixar de menjar ni de beure, i procuro agafar alguna cosa a tots els habituallaments, la calor comença a notar-se i la sed també. Comença a fer-se dur això, el vent ja està entre nosaltres (s’ha anat aixecant a mesura que s’aixecava el dia, molt bucòlica la imatge, però les conseqüències una mè). El cap de carrera va d’allò és ben acoplat el paio, sembla que no es cansa i no s’aixeca per res, encara hi ha nivells. Bufff, tres voltes ja, això són 105 km, pues ya son quilómetros! Eih, el Rafita sembla que està una mica més aprop, va l’esperaré, a veure si els dos junts podem anar millor. Que como vas, que si ya voy justo, que si esto que si aquello. Total, que anem en paral·lel i diria que forcem una mica. Procuro no bajar de 30 em diu, vaya hombre, pues que bien! Yo no sé a cuanto voy, pero con el viento que está ya soplando, creo que debería aflojar, i eso sin contar que ya me duele la espalda un huevo y solo puedo ir erguido, y que carai! Que estoy cansado y ahora mismo me bajaría. Hi ha alguns trams que el vent bufa fort, Sí, crec que fort és un bon calificatiu. I el Rafita, que sembla que està en forma, m’està forçant d’allò més, y me estoy empezando a cagar en algo. Eih! Tenim un petit club de fans al punt d’habituallament, quin luju! Animo muchacho!, última vuelta. Aquest tram ple de forats del inici de la volta ja s’està fent pesat de collons, i el vent ara m’està deixant clavat. El Rafita que se pone a correr, y yo que no puedo ni moverme. Tinc la panxa feta un cristo, com si tingués un gat i una serp barallant-se a l’interior, ja no em queden practicament forces. He fotut un sobreesforç per seguir al Rafita, i ara el tiu segueix i aquí me quedo, clavat, amb una ventolera del quinze. No para de passar-me gent ara. Que passa, que tothom va millor que jo??? La esquena, ostia, quin mal! Practicament no m’he pogut posar en plan aerodinàmic ni un moment seguit. Ara mateix entre la calda, el cansament que se m’ha disparat i que em queda acabar la ditxosa cinquèna volta, francament, ja estoy completo. Menysmal que hem estat anat en bici fent tirades llargues com ara Tarragona o Blanes a l’hora d’entrenar, per que sembla que no he agafat la bici en sis mesos, quin malestar!
Boxes un altre cop, fora bici, fora cales, fora casco, bambes i a corre (aih mi madre!). A aquestes alçades et poses a corre per que estàs en carrera, per que si et pares a pensar que has de corre la marató, 42 quilòmetres!, doncs t’aniries a l’hotel i et faries una dutxa d’aquelles reparadora ..., però que carai!, a corre!
Eih! El Rafa està ahí parao, que pasa campeón? Nada, aquí estirando un poco. Venga pues ..., i anem una estona corrent junts. Sembla que en canviar de moviment, en pasar de rodar a corre, com si ens haguessim recuperat una mica, la esquena m’ha deixat de fer tan mal, i fins i tot, pot ser podem anar un pel alegres. De totes maneres comentem que millor no fer txurrades i anar fent el més còmodament possible, no sigui que acabem arrossegant-nos per terra.
Recorrem el passeig, fans, canyissars, sorra, grava, males cares, un trago d’aigua, vent i molta calor. Passem el primer control, i encara tenim forces per comentar com va la cosa amb el voluntari que hi trobem, que va a nedar a la piscina casualment. Continuem, i el miratge de que ens haviem recuperat s’esvaeix. Veiem el cap de cursa anar a tota pastilla, tot i que l’estil és clarament de cansament. Comencen a fer-me mal les plantes dels peus, lo qual em recorda la marató de Barcelona, la diferència és que a Barcelona em van començar a fer mal molt més tard, aih aih aih! No perdem la calma. Primera volta. El Rafita, com està molt fort, em torna a deixar tirat. Cada cop vaig més lent, i els passos són més curts. Les cames pràcticament no les aixeco del terra, lo qual vol dir passar un mal rato a tota la zona de canyissars, on el terreny és irregular amb tot de sots i desnivells, i la mala llet comença a fer acte de presència, començo a estar cansat de debò. Ja no tinc ni esma de fer inspiracions fortes, la boca seca i ja no sé si tinc gana o ganes de treure. Començo a veure gent parada, caminant i amb mala cara. Encara sort que molts portem ulleres i gorra, i no se’ns veu el careto de patiment. Em prenc un gel més, i procuro beure a tos els punts d’habituallament, bàsicament aigua, que és l’únic que em demana el cos. Segona volta. Començo a recuperar terreny al Rafa, i tornem a anar junts fins que es despenja. El millor és anar al ritme que et demani el cos, regular, i paciència que ja arrivarem. Animo Rafa, que ja queda poc! O menys! Els fans no parem d’animar, un luxe. Seguim, més calor, vent, més cansament, cada cop vaig més lent, i començo a pensar que ja no vull seguir més, ja n’he tingut prou, però ara de debò, necessito parar i no fer res durant tres mesos, donar-me una dutxa sense límit d’aigua, i dormir una setmana seguida. Estic a la tercera volta, encara em queden uns vint quilòmetres, i m’està agafant una baixada que no puc gairebé ni mourem. Cada inclinació de terreny es fa insalvable, tan cap amunt com cap avall, cada forat a terra és un precipici, cada corva una trencada de cintura. I més calor, i pols, i cansament. Quarta volta. Cada cop que ens creuem el Rafa i jo ens veiem les cares desencaixades, ostia, es que fot molt mala cara el Rafa! Aquest passeig és inacabable i ja no vull tornar-hi a passar més, quina calda matxo. Ens anem creuant tots els corredors, i semblem un exèrcit de desauciats, quina foto!
Han tornat els fans de dinar, i el Toni i el Javi s’apunten a corre amb nosaltres els últims quinze quilòmetres, i menysmal per que en aquests últims quilòmetres la defallida mental va en picat, en caiguda lliure. Vaig completament d’esma, practicament caminant, ja no em noto el mal de cos, em noto un trencament mental que no havia notat abans. Practicament no em queda ni el recurs d’acabar per ràbia. El Toni m’anima, i si no fos per que m’acompanya ja m’hagués segut a terra completament trencat, desfondat. Ja no em queden ànims per fer més passos. El Rafa fot una mala cara que tomba d’esquema, si fa no fa com la meva imagino. Bufff, ostia, estoy cansado, que casancio!, no puedo más. Abans pot ser ho deia a falta de donar el resto, però ara sí, ara ja no puc més, necessito parar, i aquesta cinquena volta que no s’acaba, que llarga! Penso amb quines paraules utilitzaré en aquesta crònica i no les trobo, son totes massa suaus. Si dic que és molt dur, que ho he passat malament, tinc la sensació que em quedo curt.
Ja sortint de circuit encarem l’últim quilòmetre, camí de carro, i la meta que està més lluny d’on semblava, como no! Però que carai, ja està, no puc més i no tornaré, no vull tornar, ha estat molt pitjor del que podiem haver pensat, em sento ara mateix fatal, mentalment al límit.
La gent t’anima, fas un últim esforç per creuar la meta, sí, hem acabat! Por fin, no podia més.
Una vegada sentat, havent begut i menjat una mica, em recupero mentalment. M’adono que tinc una ungla trencada del peu, que se m’ha clavat el mono a totes les extremitats deixant-me ferides obertes, que tinc una cremada de sol esgarrifosa, i que porto un bany de sal de dalt a baix. Ara mateix no crec que torni l’any que ve, no em ve gens de gust, no vull tornar, ho feia per diversió i he passat un mal rato de la ostia. Aquesta carrera és una altra cosa. No és una carrera, és una cura d’humiltat, un correctiu, una autèntica prova de foc.
Poc a poc, rodejats de la afició, ens anem fent algunes fotos, recollim quatre presents que ens dona la organització i ens anem recuperant. Trucades de suport, bany de multituts. Finalment la prova ha caigut. Estem satisfets, però hem estat al límit, a punt de caure, hem trontollat molt. Crec que si hem acabat ha estat per la tossuneria de voler-ho fer. Gairebé no importa la preparació (que sí importa, obviament), es tracta d’un triomf de la voluntat, hem acabat per que voliem acabar més que res, la prova ens anava gran físicament parlant, però no mentalment. Haviem de fer-ho per collons i ho hem fet. Alegrat Rafa, ens hem posat a prova com mai i hem reeixit. Ja pots deixar de torturar-te, ja ets un Ironman."

He de ser una bona "nena"

No puc continuar fotent-me tantes matxacades, tants quilòmetres, tantes hores,... El diumenge que ve res de Matagalls-Granollers, el 2 de desembre res de mitges maratons, etc... Tot això ho dic perquè avui em tocava anar a córrer només 25 miserables minuts i els he fet, però he patit moltíssim. Tenia massa dolor a les cames, del diumenge. M'he de portar bé si el dia 22 de juny vull estar en bones condicions a Niça!!

Travessa Rupit-Taradell 43,5 Km a peu

I seguint amb les matxacades, avui tocava la Rupit-Taradell. Fred i més fred, no cal dir-ho. A trossos corrent i a trossos caminant. Un recorregut trencacames, més dur fins i tot que en altres edicions. Tot i així he millorat la marca amb 1h 15' respecte l'any passat, arribant en la posició 75 de 850 participants. Molt contenta, anar millorant de mica en mica.

9 graus sota zero...

El meu post serà breu, perquè tinc els dits congelats i no puc ni picar sobre el teclat... jajjajajja. Collons quina rasca!!

Canviant de tema, així és com es fa xD:
http://www.youtube.com/watch?v=FIkO6so6hAw&feature=related

Retorn al passat...

Com són les coses. Fotia anys que no utilitzava els suros per nedar i ara m'hi he tornat a posar. Recordo que els fèiem servir a les classes de natació de l'escola. Aquelles en les quals erem 60 nens i podies fer només 2 piscines en 1 hora que durava la classe, jeje. Normal, així no hi havia qui n'aprengués!! Sembla que sigui una pèrdua de temps però tot sigui per millorar tècnica i guanyar alguns minuts a l'aigua.

__________________________________________________________

14/11/07: NATACIÓ: 1700m variats utilitzant tots aquests artilugis + SPINNING: 1 classe

Ironman de Nice

Ja era hora de dedicar un blog específicament a aquest tema. Doncs dir que finalment, com molts ja sabeu, per diversos motius de pes vaig decidir-me per l'ironman de Niça, en lloc de l'ironcat. El problema principal que hi veig és que el tram de bici és molt dur, però la inscripció ja està feta i si no hi ha cap contratemps, el 22 de juny de 2008 estaré per terres franceses per intentar fer una bogeria. Si no ho aconsegueixo no passarà res. Qui fa tot el que pot, no està obligat a més. El dilluns 12 de novembre han començat 7 mesos d'entrenaments dedicats a aquest IM. De moment són força lights i aniran augmentant de volum i intensitat fins a arribar a les setmanes més fortes on hi haurà volums impressionants. Espero poder-ho anar assimilant tot de la millor manera possible i sobretot disfrutar al màxim de l'experiència. Això al cap i a la fi és el més important!! Un pas més cap a la recerca del límit...

____________________________________________________

13/11/07: CÓRRER 20' + SPINNING 2 classes. Amb moltes agulletes encara.

Millorant la tècnica...

Avui tocava prova de natació i millora de la tècnica. En general m'han dit que força bé; que no hi ha cap problema important, però si alguns aspectes a millorar. Per exemple he de tancar més els dits de les mans perquè sinó se m'escapa aigua i perdo força. Una altra qüestió és que em costa molt impulsar-me amb els peus en el crowl i d'això me n'he adonat quan he fet peus sols (amb el suro a les mans). No em movia de lloc!! jeje. I per últim he d'aprendre a respirar traient el cap a les 2 bandes, quan fins ara només el treia per la dreta.

12/11/07:

NATACIÓ: 1000 m variats

SPINNING: 1 classe

Matagalls-Vic 35 Km a peu

Per acabar d'arrodonir aquest esplèndid cap de setmana i després dels 130 Km en bici d'ahir, avui era el dia de la Matagalls-Vic. I és que ja se sap que el que diuen que és una caminada no competitiva, acaba esdevenint una cursa competitiva, jeje. Els meus dubtes eren si avui estaria en condicions de participar-hi. La meva sorpresa ha estat que a part d'anar-hi, he pogut fer-la tota corrent!!!!! Excepte les pujades fortes, que també n'hi ha, encara que no ho sembli. Així doncs he millorat la marca de l'any passat ni més ni menys que en 1h 15 min!!!! Casi nada... Al·lucinant!

I en el primer avituallament, entrepà de buti!!
Ha fet un solet preciós.

A l'arribada

No tant fred com ahir, 650 inscrits, bons avituallaments i d'obsequi una samarreta molt xula

Demà toca prova de natació! Ai ai ai a veure si suspenc... tinc una tècnica nefasta!

Marxa cicloturista Vic

Avui he batut un nou rècord personal en bici, no sols en distància sinó també en duresa. 125 Km amb contínues pujades i baixades. No faré una crònica gaire extensa pq estic una mica feta caldo i necessito descansar, jeje.

He tingut l'agradable companyia de l'Òscar i dos amics seus, i de'n Santi Pons.

El dia començava fred, amb els graus per sota zero. Què dic fred? Congelat!!!!!!!!!!!!!!! No us podeu imaginar el fred que feia tot i no haver-hi boira... He decidit finalment endur-me'n el forro polar i els guants d'hivern.

La morta de fred i en Santi Pons abans de marxar

No hi ha hagut una gran massificació de gent, tan sols uns 200 ciclistes disposats a patir i a passar fred. Només 2 noies.

La sortida era a les 9h i ens hem dirigit cap a la Trona una pujada que tela. A continuació, com era d'esperar, el recorregut s'ha realitzat pel lluçanès: Sta. Eulàlia de Puigoriol, Perafita, Olost, Lluçà, St. Agustí, Prats, St. Bartomeu, etc. Hi havia 3 avituallaments, on aprofitava per beure una mica i recuperar aire.

Molt ben acompanyada: A la esquerra Santi i Pepiño. A dreta Santi i Òscar.

Una noia molt simpàtica de l'avituallament ens ha fet fotos per donar i per vendre. Ens ho hem passat molt bé.

Amb en Santi

Amb l'Òscar

Amb en Pepiño

Amb l'altre Santi

I finalment dir que m'han quedat ganes de repetir. Tinc una memòria selectiva, de manera que tinc la virtut d'oblidar les coses dolentes. Dels moments de patiment, a hores d'ara ja ni me'n recordo.

Demà espero poder fer la travessa Matagalls-Vic tot i que potser no estaré al 100%. Ha estat un bon entrenament per Niça. Ai el que m'espera... Això només ha fet que començar!!!

VII Marxa Cicloturista Vic

Plagio directament:

"El dissabte 10 de novembre a les 9h es donarà la sortida a la 7a Marxa Cicloturista organitzada per la Unió Ciclista Vic i l'Ajuntament de Vic, que tindrà un itinerari similar al d'edicions anteriors. Els participants faran un recorregut pels paisatges de la Comarca d'Osona, principalment, elaborat especialment per a ciclistes i amb motiu de la 7a marxa cicloturista. La marxa comptarà amb els canvis de nivell característics d'aquest tipus de sortida i amb un entorn familiar per a aquells que han participat en edicions anteriors. Tenint en compte la data de la marxa és molt probable que la Plana de Vic es trobi emboirada fet també altament característic de la geografia de la nostra comarca. El recorregut exacte es donarà a conèixer el mateix dia de la sortida."

Segons m'ha dit l'Òscar, la marxa és dura de nassos, jeje... i acostuma a constar d'uns 125 Km. Em convindria molt participar-hi. Seria un bon entrenament. Si arribo al dissabte amb una mica de rodatge amb els pedals automàtics, potser m'animo a fer-ne un tros. Tot més val que no perquè m'he de reservar energies pel dia 11: Matagalls-Vic.

Home trainer

Avui he estrenat el home trainer que em vaig comprar ahir. He pedalat durant 90' amb el plat gros i el pinyó petit a tota màquina i tela la canya que es pot fer. Aquest aparell em permetrà:
- Aprendre a pedalar amb pedals automàtics sense caure
- Aprendre a anar en posició acoplada
- Pedalar quan sigui fosc
- Pedalar tant si plou, com si neva, com si fa fred
Potser li he posat la resistència massa alta, perquè de tant com se m'ha desgastat la roda, fins i tot he notat olor de cremat!! xD
Per cert, els pedals automàtics van molt i molt bé. Quina diferència! :-)

Pedals automàtics

Dimarts 30/10/07: CÓRRER 50' + SPINNING + SPINNING

Dimecres 31/10/07: TONIFICACIÓ + SPINNING

Dijous 01/11/07: Castanyes + panallets + NATACIÓ 1600 m

Divendres 02/11/07: CÓRRER 20' + REM 20' + SPINNING + SPINNING

Dissabte 03/11/07: TENNIS 60'

Diumenge 04/11/07: 90' BICI (home trainer)

Fa temps que tothom m'està dient que m'he de posar pedals automàtics a la bici i ja està fet. Ara bé lo xungo i és quan els he de provar. Em queden els peus massa fixats i això em dóna sensació d'inseguretat. En fi, que ja us informaré quan em foti la primera hòstia (m'imagino que bastant aviat xD).

Potser m'he passat...

Després d'un cap de setmana aquàtic, he començat el dilluns amb molta energia. Sessió doble. Matí: Sortideta 67 Km amb BICI de 2,5 hores amb el Ricard, 100% ciclista, un mestre de la bici! Al cap d'un mes de no agafar la màquina, tenia les rodes baixes i el meu nivell pedalant era també força baix. Tarda: CÓRRER 10Km + TONIFICACIÓ + 2 sessions SPINNING. Total dia: 5 hores, 3000 Kcal. Ja em puc anar acostumant a les matxacades i més tenint en compte que això encara no ha ni començat! A topeeeee!!

_______________________________________________________

Calendari previst:

11/11/07: Travessa Matagalls-Vic 35 Km

18/11/07: Travessa Rupit-Taradell 42 Km

02/12/07: Mitja marató de Mataró?

03/02/08: Mitja marató de Granollers

Aigua

A l'espera de començar a entrenar específicament per l'Irocat, és qüestió de no perdre i si més no de mantenir-se. Aquest cap de setmana una mica més i em creixen aletes i escates de peix, jajajaj. NATACIÓ: Dissabte 3800 m i diumenge 2500 m. Tot això amb les agulletes als braços que arrossego des del divendres després d'haver "escalat" pel rocòdrom durant 5 minuts.

__________________________________________________________

Resum setmana 22-28 octubre:

NATACIÓ - 6300 m

BICI - 9 classes d'spinning

CÓRRER - 40 Km

Objectiu Ironcat 2008

El títol fa por, però ja ho tinc decidit. El meu primer gran repte del 2008 serà l'Ironcat. Sé que no tinc cap genètica especial, ni poders sobrenaturals, per tant el mèrit consistirà amb l'esforç diari, la constància i amb saber escoltar-se el cos. Hi ha qui disfruta molt el dia de la prova i que ho passa malament durant la preparació. Jo disfuto durant els entrenaments tant o més que el mateix dia de la prova. Sóc conscient que serà molt dur sortir en bici durant els gèlids mesos de novembre, desembre, gener i febrer, però m'abrigaré tan com faci falta i intentaré sortir a les hores de sol. Malgrat tot, si arribo el dia 20 d'abril de 2008 (límit màxim per inscriure's) i veig que no estic suficientment preparada, doncs em faré enrere i no passarà res. Sé que la meva família no ho entendrà, però els ho aniré explicant de mica en mica. Durant els 7 mesos que m'esperen, intentaré anar millorant dia a dia, sempre dins de les meves possibilitats i disfrutant al màxim de cada minut!!! Gràcies als que m'heu animat a donar aquest pas!

No ho hagués dit mai

Ni Asics, ni Noosa, ni Mizuno, ni Nike... Quines coses! Aquest cap de setmana, gràcies a la duatló, vaig descobrir que les botes de muntanya (les baixes de la foto), van de conya per anar a córrer fins i tot per zona urbana. Minimitzen molt l'impacte contra el terra i subjecten bé el peu. 22/10/07: CÓRRER (10 Km) - Total: 1h / 600 Kcal

23/10/07: CÓRRER (10 Km) + TONIFICACIÓ + SPINNING + SPINNING - Total: 3,5 h - 1500 Kcal

24/10/07: CÓRRER (50') hi ha un testimoni! + TONIFICACIÓ + SPINNING + SPINNING - Total 2h 45' - 1400 Kcal

25/10/07: CÓRRER (50') + TONIFICACIÓ + SPINNING - Total: 2 h - 1000 Kcal

Duatló d'Alta Muntanya de Catalunya

Últimament només faig que debutar en proves de diferents tipologies. Avui era el torn de provar una duatló d'alta muntanya. I com qui no vol la cosa, va i m'inscric a una de les proves de muntanya més heavys que s'organitzen al nostre país: la duatló de Núria. Potser hauria de pensar-me les coses dues vegades abans de disparar tan aviat... I és que el repte no era fàcil: 1) 11 Km amb btt de pujada constant i forta de Queralbs a Fontalba. 2) 5 Km cursa a peu de Fontalba al Puigmal, del Puigmal a Núria i de Núria altra vegada a Fontalba. 3) De Fontalba a Queralbs en btt. Total: 40 Km, amb un desnivell acumulat de 2000 m!!

Teòricament avui dissabte era el torn de les noies i els veterans. Noies? Però on eren les noies? N'he vist ben poques. Probablement pel nivell d'exigència de la prova. Això sí, la meva amiga Anna no ha fallat a la cita i ens hem fet una foto juntes.

La "piltrafilla" i la top five.

Btt: Imatge de la pista de Queralbs a Fontalba que hem pujat en btt. Una pujada constant que no et permet recuperar l'aire en cap moment!! Temps 1r parcial btt: 1h 30'. Millor del que em pensava, m'havien espantat molt.

La pista té unes paelles brutals!

T1: Arribant a Fontalba. Recuperació. Treure's ràpid el casc, canvi de calçat i cap al Puigmal, que no ha estat res. Fa gràcia veure uns boxes situats a la muntanya i a 2000 m d'alçada!!

Zona de transicióCursa a peu: Comença l'ascenció al Puigmal. Fort desnivell. Caminant la major part de l'estona. Només els cracks de muntanya poden córrer en aquests trams!! Un vent fortíssim que una mica més i se m'emporta. Arribem al Puigmal. Comença el descens del Puigmal a Núria i també la neu que anem trobant quan trapitgem. Horrorós. No hi ha res que em faci més por que baixar pendents fortes amb neu. Amb el perill que això comporta de caure i lesionar-se!! I un fred bestial. Literalment se'm congelen les mans. Se m'inflen i se'm posen vermelles. Veig a venir que em quedaré sense mans. Però afortunadament em deixen uns guants d'aquests gruixuts d'anar a esquiar. I problema solucionat! S'ha d'anar preparat per la muntanya, no saps mai amb què et trobaràs.

Els boxes es veuen allà a baix en miniatura
T2 - Arribo altre cop a boxes. Agafo la bici, i avall que fa baixada. Crec que m'hi estic menys de 30' tot i que vaig amb molta prudència per no caure. Btt -A les 5h 40' aprox d'haver començat, arribo a Queralbs molt contenta i amb 2 objectius complerts: 1r) No lesionar-me 2n) Acabar la prova. Total: 3200 Kcal - Pulsacions: 216 màx (??) / 145 mig - Molt bona organització i molt bons regals.

___________________________________________________________

CONCLUSIONS: M'agrada patir (jeje). L'alta muntanya és una passada. S'ha d'anar molt ben preparat per anar a la muntanya. Ha estat un dia molt guai. L'any que ve repeteixo!!

___________________________________________________________

Proper objectiu 28 d'octubre: Cursa 10 Km del Mediterrani o cursa 5 Km de la dona