Brevet-200 Manresa 2009

Avui 5 d'abril he aconseguit acabar la meva primera Brevet!!! Aquesta ha estat la prova ciclista més dura que he fet mai. Per qui no ho sàpiga una brevet és una prova no competitiva de ciclisme de resistència en carretera, amb un temps màxim establert i controls parcials. No hi ha indicadors al recorregut ni avituallaments i abans de sortir et donen un carnet de ruta i un itinerari. Dit en poques paraules, t'has d'espavilar i buscar-te la vida jajjaja. Tothom ha coincidit a dir que avui s'ha anat molt i molt ràpid. En el meu cas a poc a poc i bona lletra. Amb 5041 Kcal consumides i 203 Km, he invertit un temps de 8h 9' (de pedalada real) en un recorregut trencacames amb constants pujades i baixades. Ha estat un bon temps per mi, la veritat és que no m'ho esperava. Ha merescut la pena matinar tant. Abans de la sortida per fi he pogut conèixer el bisonte Charlie! Hem començat a les 7 de negra nit uns 200 participants (amb només 4 o 5 noies). Hi havia força silenci i es respirava tensió a l'ambient. Ben aviat s'han format 2 grups i m'he unit al segon amb l'objectiu d'aguantar tanta estona com fos possible. És evident que es va molt millor a roda, fa l'efecte com de "cinta transportadora". Després d'1,5h amb pujades aguantant un ritme infernal (per mi) a 27Km/h, he decicit que no podia continuar més estona a 175-180 pulsacions jajjajaja i he deixat el grup. Al primer control m'ha fet gràcia perquè un noi de l'organització ha dit que em coneixia del Facebook. Al Km 130 m'he pogut unir una estona al grup d'en Jaume de Vic fins que ha començat l'ascens a Sant Ramon, on he tingut una petita "pàjara" per falta d'aigua. Al poble de Conill he tingut un incident: un grup de gossos em volien atacar jajjajaj i he esperat que vingués el ciclista del darrera, que me'ls ha espantat. A partir d'aquí ha començat la part més dura. Quan portes 150 Km a les cames, qualsevol pujada és una agonia, però per sort els últims 50 Km anava ben acompanyada. Poc abans d'arribar a PonsAl penúltim control: a Sant Ramon. Hem arribat fins a Artesa de Segre!!A l'arribada a la Penya Ciclista Bonavista de Manresa

I finalment vull acabar felicitant en Robert i en Víctor per haver acabat la Marathon des Sables, la prova atlètica més dura del món. Em trec el barret. Felicitats campions!!!