Ahir tot i que el dia pintava molt negre, meteorològicament parlant, a partir de les 6 de la tarda va acabar sortint el solet. Així que vaig poder fer els 60 Km de bici amb total normalitat i amb bones sensacions després del descans total del dimarts. L’anècdota a destacar va ser que quan portava uns 30 Km i estava anant pel lateral de l’autovia C-17, a l’alçada de l’Esclat de Malla veig un cotxe parat que treu fum del motor. Era un Clio i havia acabat de topar frontalment amb un tot terreny que s’havia saltat un “cediu el pas”. Vaig apropar-me a la zona dels fets per si algú necessitava auxili i la conductora ja havia sortit del cotxe aparentment sense danys mentre que la noia que anava de copilot, estava asseguda al cotxe amb mala cara i queixant-se de les cervicals i de que NO ES SENTIA LES CAMES!!!!!!!!!! El més fort de tot és que el tot terreny culpable de l’accident es va fugar a tota pastilla i ningú no va ser a temps d’anotar la matrícula. Al cap de 20 o 25 minuts van aparèixer per allà els mossos, les ambulàncies i els bombers. No sé actualment com està la noia ferida i quin és l’abast de la lesió, però el que m’ha servit és per veure que hem d’anar amb quatre ulls quan anem per la carretera!
Aguanta la banderola
-
*Un cop acabats els 10Km de Lleida (Foto M. Majoral)*
El títol d'aquesta entrada és un joc de paraules. Dissabte 23 de novembre
vaig córrer per segona veg...
Fa 6 hores
5 comentaris:
esto esta a la orden del dia, pero que le vas hacer, yo he visto cada ostia y lo mas triste gente en la cuneta fallecida, te corta el rollo un monton, hay que tener cuidado con los que no van con cuidado y esto es imposible, bueno ya sabes los riesgos de la carretera, un saludo
Totalment d'acord, Mariona!! Però has d 'anar alerta amb el que et puguin fer els altres no amb el que puguis fer-los-hi tu, que és lo trist. Sempre hi ha algun personatge que va a la seva i et pot acabar desgraciant la vida.
Aixó sol pasar sobint , en aquest món que vivim!!
A vegades estas pedelant a molts qms. de casa tens un espant super fort i t'acollones tant que no tens forçes ni per tornar a casa amb aquella sensació d'anyorança i d'espant a dins del cos.
Però per molt que vigilem nosaltres ... salut!
doncs imagina't quan plou com ahir! Vaig tenir llet d'acabar la ruta abans que comences el diluvi però quan anava cap a entreno... accident a tona per variar...
Van Krujem, hay que tener ojos por todas partes!
Jordi, tu sí que fas bé fent travesses caminant!
Xavi, l'espant no te'l treu ningú...
Rogero, quan plou hi ha accidents un darrera l'altre!
Publica un comentari a l'entrada