La meva llista de blogs

31 de jul. 2010

Cal prendre 2L d'aigua al dia?

Molts professionals de la salut recomanen beure 2 litres d'aigua al dia. És tan beneficiós com diuen? És bo beure aigua sense tenir set? Els esportistes han de beure'n més? Aquestes i altres preguntes es responen en el següent article:

Entrevistado: Dr. Juan José Rufilanchas Sánchez
(JJ:) Cirujano cardiovascular del Hospital Ruber Internacional de Madrid. Entrevistador: Julio César Iglesias
(JC:), periodista.

JC : Ahora mismo tenemos la moda del consumo extraordinario de agua, 2 ó 3 litros de agua al día. ¿Es objetivamente bueno el consumo de agua y en qué proporción?
JJ : El 60% - 70% de nuestro peso es agua. Hay una moda que consiste en estar tomando continuamente agua, y eso que para una persona normal no tiene mucha trascendencia, para los enfermos cardiópatas, sobre todo, es una barbaridad, porque al final lo que hacen es acabar con insuficiencia cardiaca o con líquido en los pies o en la tripa, lo que llamamos edemas, y no tiene sentido que esos pacientes estén tomando diuréticos para extraer agua y sal, que es lo que no saben manejar bien y, sin embargo, estén tomando 2 ó 3 litros de agua diarios, como les hacen creer los medios: periódicos, televisión, etc...

JC : ¿En qué medida debemos consumir el agua?
JJ : Si uno tiene los riñones bien, el corazón bien y el hipotálamo -que es donde está el centro de la sed- también bien, pues debe de beber agua cuando tiene sed; ni una gota más ni una gota menos . ¿Qué es lo que ha pasado? Pues, primero, que hay una campaña de marketing muy importante para que todos bebamos agua, y seguramente llenemos los bolsillos de empresarios que no conocemos; y, segundo, el fenómeno del estar bien. Las esteticistas son nuestras grandes enemigas, son las que han convencido a mujeres, y a hombres también, de que bebiendo mucha agua se quitan las arrugas, y no es verdad, ya que no se quita ni una sola arruga bebiendo agua. Yo invito a nuestros lectores a que hagan una prueba: Que se pesen ahora mismo y, a continuación, se beban 2 litros de agua, se vuelvan a pesar y pesarán 2 Kg. más, ya que cada litro de agua pesa un kilo. Esa agua va a los riñones, los cuales la van a filtrar enviándola a la vejiga. Cuando empiecen a orinar, en 1 ó 2 horas orinarán dicha agua. Se vuelven a pesar y pesarán lo mismo que al principio. ¿Qué han hecho? Han intercambiado el agua de su cuerpo. Al cabo de esas 2 horas, el número de moléculas de agua que hay en su cuerpo es exactamente el mismo que había 2 horas antes. Lo peligroso no es la deshidratación sino la intoxicación por agua.Los atletas que en los maratones se mueren o se colapsan, sabemos desde el año 2002, que es por intoxicación por agua. En la maratón de Boston, el año 2002, a 488 corredores se les sacó sangre antes y después de correr la maratón, y se vio que la mayor parte de los corredores tenían el sodio bajo, es decir, habían bebido demasiada agua; y que los que colapsaban y los que llegaban a la meta y perdían el conocimiento o estaban confusos, no sabían lo que hacían, pues todos ellos tenían intoxicación por agua. Ninguno de los que tenían cierta deshidratación, tenían ningún problema de confusión ni de síncope, es decir, que lo que mata es la intoxicación por agua y no la deshidratación.
JC : ¿Cuáles son los efectos de la bajada de los índices de sodio?
JJ : A partir de un sodio bajo, de menos de 125 partes por 1.000, se empieza a tener temblores, confusión, pérdida de memoria y, al final, uno se puede colapsar y hasta morirse. Tengo aquí la foto de una chica inglesa que había tomado drogas, se encontró mal y pensó que estaba deshidratada, y se bebió 3 ó 4 litros de agua inmediatamente. Y, ¿qué es lo que pasa? Que hasta que los riñones empiezan a filtrar esa agua, las células se hinchan transitoriamente y también se hinchan las células del cerebro, que están metidas en un cofre, que es el cráneo, que no se puede dilatar.Por lo tanto, las células del cerebro se encuentran aprisionadas, pudiendo llegar a un trastorno nervioso que lleva al coma y a la muerte. Debido a este mecanismo es por lo que se muere la gente que corre en los maratones: porque entran en edema cerebral y al final se puede uno morir por intoxicación de agua.

JC : ¿Los síncopes son accidentes siempre graves?
JJ : No necesariamente. Hay síncopes vasovagales que apenas tienen trascendencia. Los síncopes son un signo de alarma que hay que estudiar. Hay muchos tipos de síncopes, por ejemplo, la lipotimia es un síncope y nadie se alarma por una lipotimia sin más.

JC : ¿Cuál sería el consumo natural, aceptable, plausible de agua?
JJ : Hay dos puntos. La persona que está haciendo una vida normal, y el atleta o persona que entrena mucho. La persona que no hace ningún tipo de ejercicio físico importante, tiene que beber lo que tenga sed, ni una gota más ni una gota menos. Tenemos el centro de la sed y si, por ejemplo, usted se come ahora una anchoa (anchoveta salada en conserva) que contiene mucha sal, a los cinco minutos necesita usted beber, y lo que le pide su cuerpo beber es la cantidad de agua exacta que usted necesita para disolver la sal que contiene esa anchoa. Es un mecanismo tan fino que no lo puede duplicar nadie, y, sobre todo, no lo puede duplicar la televisión, donde se ve un anuncio que invita a tomar 2 ó 3 litros de agua al día. Eso es publicidad engañosa y alguien deberá meter mano en esta historia, porque eso no induce más que a que gane mucho dinero gente que nos está engañando. Los atletas es otro problema. Siempre se ha dicho a los atletas 'bebe por delante' y eso además se ha trasmitido también al público. Bien, pues está claro que el atleta bueno, el que gana el maratón, ha bebido mucha menos agua que el que llega de último. El último es el que ha estado bebiendo todo el tiempo y al final tiene intoxicación por agua. Bueno, igual bebe porque no es bueno, y su carrera en vez de 2 horas dura 6 horas Los atletas buenos beben poco y, en todo caso, están un poco deshidratados, no sobrehidratados. Estar sobrehidratado no es nada bueno.

JC : ¿A usted le parece que beber 3 litros de agua diarios es una barbaridad?
JJ : Sí, me parece una barbaridad, ya que lo único que está haciendo es intercambiar su agua. Si de verdad el agua le hubiese servido para algo, a la mañana siguiente pesaría 3 kilos más.

JC : ¿Ni siquiera ha mejorado algo el riñón, no se ha producido ninguna limpieza celular? Le hablo de tópicos que escuchamos.
JJ : En absoluto se produce ninguna limpieza celular. En todo caso, lo que hacemos es hacer trabajar al riñón de más o sin necesidad.

29 de jul. 2010

Una emboscada en btt

Ahir em van portar per una ruta nova en btt. Quan arribes a dalt pots gaudir de les vistes de tota la Plana de Vic però per arribar-hi s'ha de pujar per rampes força dures, gairebé comparables a les de Bellmunt. En certs moments crec que hauria acabat abans pujant a peu jajajja... Ha estat un bon entrenament per preparar la Rat Penat en motiu del pas de La Vuelta, el 7 de setembre.

27 de jul. 2010

Petada al Matagalls

Avui és un d'aquells dies que em trobo bé i amb prou motivació per intentar superar el récord d'ascenció al Matagalls. Total que surto de Collformic a ritme i marco un bon temps en el 1r tram de pujada. Comença el 2n i augmento encara més el ritme. Em motiva el fet d'anar trobant grupets a qui avançar, són petits objectius a assolir. Pujo forta i fins i tot m'arribo a notar gust de sang a la boca. El cor em deu anar entre 170 i 180 pulsacions, o potser més... Arribo a dalt el pla i em queda la 3a i última pujada, fins ara he marcat els millors temps parcials a les 2 primeres. Si segueixo així aconseguiré récord. Troto en el pla per no perdre temps i encaro la última pujada. No puc continuar més així. Em comencen a mancar les forces, em comença a venir tremolor de fred i se'm posa la pell de gallina. Tinc fred a 25ºC!!!! Conclusió: He petat... jajajajja... Arribo a dalt com puc però molt més lenta. Miro el temps i he pujat amb 48 minuts, igualant em meu millor registre. Segur que sense la "pàjara" hauria fet 2 o 3 minuts menys. Llàstima... un altre dia serà. A topeeeeeeeeeee jajajjaj

Felicitats cracks!!

Des d'aquest modest bloc volia felicitar els meus companys del Club Natació Vic que han participat aquest diumenge a l'Ironman de Zurich. Enhorabona, ja sou de ferro!!

Els Schleck i Menchov participaran a La Vuelta

Els organitzadors de "la Vuelta 2010" van confirmar la presència dels germans luxemburguesos Andy i Frank Schleck, la del rus Denis Mentxov i la del britànic Mark Cavendish, i tampoc descarta, "encara que és molt difícil", que hi sigui Alberto Contador. Javier Guillén, director general d'Unipublic, societat que organitza la ronda espanyola, va dir aquest dilluns a Múrcia que la carrera, que aquest any compleix la seva 75 edició, tindrà "una magnífica participació", tot i que fins la setmana que ve no es coneixerà oficialment el llistat de ciclistes inscrits. Guillén va comentar que veu "complicat" que Contador estigui a la línia de sortida. "Acaba de guanyar el Tour de França, que ha estat dur per a ell, i la història ens demostra que el guanyador del Tour difícilment va a la Volta, encara que ho va fer Carlos Sastre, cosa que li vam agrair" "Tenir Contador-va afegir- seria bo perquè l'afició espanyola li transmetés tota la calor i la passió que sent per ell. En tot cas, si ve, vindria a guanyar-la, i és normal que tingui el dubte". No obstant això, Guillén va deixar clar que "la participació serà magnífica. Vindran els germans Schleck, Cavendish, el millor esprinter del món; Mentxov, que ha estat tercer en el Tour per darrere de Contador i Andy Schleck, i espero i desitjo que Carlos Sastre ".
Font: Diari Sport 27/07/10

24 de jul. 2010

Entrenar en dejú, si o no?

Aquesta és la pregunta del milió. Avui he pujat al Refugi del Pic de l'Àliga des de Queralbs i quan estava a mig camí he recordat que no havia esmorzat jajajja... I arribant a Núria no he pogut comprar res perquè no portava ni cinc jajjaja... Total, que entre la pujada i la baixada hauré estat fotent-li canya durant unes 3'5h, totalment en dejú. Les sensacions han estat bones i no he notat res de diferent. Fins i tot he tingut guanyat a un senyor que se m'ha posat "a roda" després de picar-se quan l'he avançat jajajja... La questió és: és aconsellable entrenar en dejú?

22 de jul. 2010

Xino Xano 2010


La XINO XANO 2010 ja està preparada.

El proper divendres 30 de juliol a les 21:00 hores a la Plaça Comtes del Montseny de Sant Celoni.
L'itinerari a seguir serà el de sempre amb les quatre parades per reagrupament del grup:
- Sortida Sant Celoni
- Parada 1: Mosqueroles
- Parada 2: La Costa del Montseny
- Parada 3: Fontmartina
- Parada 4: El Mirador
- Arribada al Turó de l'Home.

Hi haurà dos cotxes que marcaran l'inici i el final del grup.

La tanca d'accés al Turó de l'Home estarà tancada. Per tant, els cotxes es quedaran a la zona del pàrquing. Els ciclistes, amb compte, passarem pel costat de la tanca i arribarem fins dalt.
Ens agrupem de nou al Turó i baixem fins al pàrquing, on farem l'entrepà i la farem petar una mica (cadescú es porta el seu) i avall de nou per Santa Fe.

Qui vulgui portar una bossa amb abric, la pot deixar als cotxes que ens acompanyen...

Material que cal potar:
- peto reflectant
- llums
- molt seny

i com diu en Xavi GAS A LA BURRA!!!!

20 de jul. 2010

Fotos Tour 2010

Dedicat especialment a la Judit ;-)


16 de jul. 2010

L'olla ja bull

Aquest diumenge es disputarà una de les curses de muntanya més importants i més esperades del nostre territori. 500 corredors estaran preparats a les 9:30 del dia 18 a la línia de sortida. Finalment he anul·lat la meva inscripció perquè no estic preparada i perquè la setmana que ve faig vacances i "vull poder-me moure" jajajjaj... Això no vol dir que no hi vagi. Hi seré! La organització ha previst 2 excursions per tal que els acompanyants puguin seguir la cursa de ben aprop:

Ruta A: Fontalba - Puigmal - Núria
Ruta B: Núria - Pic de l'Àliga - Núria (més suau que l'A)

I aquesta me l'he inventat jo:

Pla M: Núria - Turó de l'Ortiga - Puigmal -Pic de Segre - Coll de Finestrelles - Núria (més exigent que l'A i la B)

Si algú es vol aputnar al pla M (de Mariona), cal agafar el tren cremallera a Queralbs a les 7:49 i la sortida serà a Núria a les 08:15. Llavors cal pujar a tot gas per intentar arribar al Puigmal abans que en Killian, jajjaja....
Ens hi veiem!

15 de jul. 2010

Purito, pur escalador

Ha trigat a debutar al Tour. Fins que va arribar al Katusha, conjunt rus que lidera, se'l reservava per a la Vuelta o el Giro. «El que més m'ha sorprès és que aquí al Tour es va de mitjana 10 quilòmetres per hora més ràpid. Al Giro o la Vuelta el gran grup circula a 35 km/h. Aquí a 45. ¡És una passada!». Joaquim Rodríguez, Purito per a tothom, ja té 31 anys. Al mes de setembre va aconseguir la medalla de bronze al Mundial. Al març va guanyar la Volta a Catalunya. Després se'n va anar cinc setmanes a Andorra per pujar i baixar muntanyes. Preparació a consciència, una pallissa diària amb una única intenció. «Arribar amb forces suficients a la tercera setmana del Tour, als Pirineus, que són les muntanyes que verdaderament m'agraden».

Amb el seu amulet (un petit escut de plàstic del Barça penja del quadro de la seva bici) s'ha adonat que al Tour no es poden cometre tonteries. «El meu atac a Avoriaz va ser un error. Després ho vaig pagar. Al Tour no pots cometre ni una sola fallada tàctica. La carrera no perdona. Cada dia rebenta alguna figura». Lance Armstrong va ser el primer, i a l'etapa següent Cadel Evans, amb dolor al colze i llàgrimes als ulls.

Rodríguez és el novè de la general. Està en una posició complicada, perquè és un top ten de la prova i perquè amb tot just cinc minuts cedits en relació amb el líder Andy Schleck no tindrà llibertat de moviments a la seva serralada. «M'il·lusiona guanyar una etapa. Ho intentaré. Dependrà dels moviments de Schleck i Contador. Estan un esglaó per davant de la resta, com Samuel Sánchez. Jo estic a la mateixa altura del següent grup, amb Mentxov, Leipheimer i Basso».

Corre sorprès pels canvis de ritme que Schleck va introduir als Alps, sobretot a l'ascensió a La Madeleine. «Allà s'ha mostrat més fort que Alberto, però crec que a Contador també li van millor els Pirineus, com a mi». Purito, pur escalador, confia a atacar. Els Pirineus es presenten apassionants. La festa comença diumenge i Rodríguez vol ser-ne protagonista.

Font: El Periodico 15/07/10

Nightcrawlers - Push The Feeling On

13 de jul. 2010

Vídeo cursa Olla 2009

Aquest diumenge 18 hi ha la tercera edició. Només falten 5 dies! Que no hi falti ningú!!!

12 de jul. 2010

Matagalls 12.07.10


Avui he anat a prendre el sol a 1.696 m d'alçada jajajja. Per arribar-hi he hagut de suar una mica jajjaja... Les coses bones s'han de guanyar. Feia força calor tot i que ja se sap que la temperatura va baixant conforme t'enfiles: Vic 34ºC / Seva 31ºC / El Brull 30ºC / Collformic 28ºC. Per cert, que es preparin les muntanyes, les carreteres i les platges que la setmana que ve faig vacances. A topeeeeeeeeee!

9 de jul. 2010

Travessa de les Medes

Ja estan obertes les inscripcions per la 44ena Travessa de les Medes del proper 25 de juliol. Cal dir que en els últims mesos només m'he submergit en aigua a la banyera de casa jjajajjaja, tot i així espero aguantar mitjanament bé els 1500 m que separen les Illes Medes de la platja de l'Estartit... A topeeeeee!!!!

7 de jul. 2010

La dificultat de les llambordes

No ha estat necessari arribar a la muntanya per poder veure una gran etapa de ciclisme. Les llambordes han demostrat que són determinants i ja es comença a veure qui ho tindrà molt difícil per guanyar aquest Tour.






Alessia D'Andrea - Time to Pray

6 de jul. 2010

Creu de Gurb 06.07.10


Etapa "mig pactada"

Espantats, enfangats, adolorits, ferits... Mal dia per anar en bici, jornada poc agradable per endinsar-se a les entranyes de les Ardenes, en els límits de la Lieja-Bastogne-Lieja, per carreteres que l'aigua converteix en pistes de patinatge. «La caiguda ha sigut tan bèstia que semblava com si hagués explotat una bomba enmig del grup». Punyent frase de Juanma Gárate, el vencedor al Ventoux fa un any, en un dia assolellat i sense mal ambient, com ahir per les terres de la Bèlgica francòfona. El grup va marxar ahir compacte fins i tot a la recta d'arribada, ja que els ciclistes es van negar a esprintar. Contador va donar l'ordre. «Jo he pres la decisió personalment». Tots la van acceptar, fins i tot Armstrong. Els últims quilòmetres es van disputar a ritme cicloturista per evitar més perill. Cancellara, fins ahir líder, va convèncer els que dubtaven amb una mentida: «La carrera està neutralitzada». No ho estava perquè Sylvain Chavanel va aprofitar l'aturada per guanyar l'etapa amb quatre minuts d'avantatge i vestir-se de groc. Hi haurà líder per a estona.
Font: "El Periódico" 06/07/10





1 de jul. 2010

L'Olla de Núria torna amb força malgrat el boicot de les federacions excursionistes

La Unió Excursionista de Vic i Vall de Núria ho tenen tot preparat per la quarta edició de l'Olla de Núria. Es tracta d'una de les curses de muntanya més important que se celebra arreu d'Europa amb 21 km i 1.940 metres de desnivell positiu. Els organitzadors, han denunciat el boicot de les federacions catalana, espanyola i internacional, un fet que no ha evitat que en tant sols quatre dies s'arribés al límit d'inscrits marcat en 550 participants. L'Olla de Núria serà la prova reina de la nova Mountain Running International Cup que esdevé un autèntica copa del món paral·lela de l'especialitat ja que les federacions no la reconeixen. Tanmateix, això no és impediment perquè els millors corredors hi participin com per exemple el català Kilian Jornet, el mexicà Ricardo Mejía o la italiana Emanuela Brizzio (guanyadors de l'edició 2009). Els corredors que facin les sis curses del circuit es podran inscriure per a la nacionalitat que vulguin representar -independentment de si compta amb estat- per establir la classificació per al Gran Premi de les Nacions. Més del 70% del recorregut per sobre 2.700 metres. Més enllà del poc suport o del boicot de les federacions, la prova de Núria té un recorregut que la converteix en una de les curses més importants del continent. La cursa comença i acaba al santuari (1.967 metres) i puja fins als 2.913 metres del Puigmal. A banda de passar per quatre cims de més de 2.800 metres, el 72% dels 21 km de recorregut estan per sobre de la cota 2.700. Evidentment, no hi ha ni un sol metre d'aslfalt. Enguany es vol potenciar molt l’assistència de públic als cims de la prova per animar als corredors. En aquest sentit s'han organitzat dues sortides de dos nivells. La primera sortirà de Fontalba fins al cim del Puigmal i després de veure passar els corredors es baixarà a Núria. La segona i més suau, sortirà de Núria fins al cim de l’Àguila -el darrer cim de la cursa- i després tornaran a Núria. En ambdós casos podran gaudir d'un bon-pica

Font: NacióDigital