La meva llista de blogs

31 de jul. 2009

Sitges des del mar

Aquest diumenge a les 11:30 participaré a la travessia de Sitges. Faré la distància llarga que són uns 2250m. Hi ha 245 inscrits, així que com ja és habitual al principi pot ser que rebi uns quants pals fins a trobar el meu espai de llibertat jajjajaj... I després... platja!!

30 de jul. 2009

Mentre hi hagi llum...

"... El cel té un color blau intens i brillant. Un blau marí fosc sense cap mena de filtre. Pertot arreu on miro és pur. No hi ha res que l'home hagi pogut modificar en el seu afany d'adaptar la natura al seu gust. Tot el meu entorn és idèntic a fa milers d'anys, potser milions? Aquí la mare natura ho és TOT. És la primera i l'única llei. Mai m'havia sentit tan salvatge. El temps i l'evolució del món s'han aturat. Les coses no canvien. I tot això es percep intensament, ja que tot és i succeeix d'una forma senzilla, clara i lògica. M'encanta viure tot això, i sentir-m'hi del tot integrat. Jo també sóc així. ..."

Fragment extret del llibre: Mentre hi hagi llum. Tragèdia al Nanga Parbat (Ediciones Desnivel)

28 de jul. 2009

Mister Tour 2009

1r classificat - George Hincapie (Columbia-HTC)2n classificat - Fabian Cancellara (Saxo Bank)
3r classificat - Andreas Klöden (Astana)
4rt classificat: Denis Menchov (Rabobank)
5è classificat: Roman Kreuziger (Liquigas) i perquè Basso no ha participat en aquesta edició que sinó...
6è classificat - Egoi Martinez (Euskaltel)
7è classificat - Luís Leon (Caisse d'Epargne)
Fins aquí la conya del dia.

Mitja olla

Segona setmana de vacances. Avui dimarts he passat unes quantes hores a la muntanya per seguir part de l'Olla. La ruta ha estat: Queralbs - Núria - Puigmal - Pic de Segre -Coll de Finestrelles - Núria - Queralbs. Això poden haver estat al voltant d'uns 1900 m de desnivell positiu acumulat!!
En aquestes muntanyes ja m'hi començo a trobar com a casa jajajjaja
A Núria hi ha un pont i és aquest jajjajajajja... Sort que a les 9 del matí encara no hi havia ningú sinó es pensarien que estic com una cabra...
Imatge de la baixada direcció al Pic de Segre per després arribar fins el Coll de Finestrelles. Ben aviat espero fer tota l'Olla sencera. Necessito coses fortes. A topeeeeeeeeeee!

26 de jul. 2009

Noies 'al loro'!!!!!

El proper 5 de setembre es celebrarà a Vilassar de Mar, la 5a edició de BURRIAC ATAC! És una cursa de muntanya diferent en molts sentits, el primer perquè es surt de 0 metres i s'arriba a 0 metres, i això és muntanya? Aneu-hi i ho veureu..., el segon, perquè és nocturna! A més BURRIAC ATAC vol ser la cursa amb més participació femenina, per això han reservat 100 places per noies. Les inscripcions masculines ja estan tancades! Si sou noies i esteu motivades per fer una cursa de muntanya diferent, podeu apuntar-vos a través de les botigues el Corriol de Vilassar de Mar, SBR de mataró, i Illa esport de Granollers. Des de la Secció Triatló Piri del Centre Excursionista Vilassar de Mar, han posat molts esforços per seguir oferint a tots els atletes una cursa única! Esperen que disfruteu de valent! http://www.burriacatac.cat/

Que divertit!

Travessa Illes Medes - Estartit

Sorpresa avui a l'Estartit on he participat per 2a vegada a la travessa de les Illes Medes. Tot i no haver entrenat prou durant els últims mesos, aquest any he millorat el temps (33:08) respecte l'any passat (35:19) en una mica més de 2 minuts. És tot un èxit. Estic molt contenta. Això em dóna ales per continuar però crec que a partir d'ara no valdrà la pena que entreni més la natació jajajjajajaj... Serà millor que centri tots els esforços en les disciplines que més em costen: la bici i sobretot la cursa a peu.
Em quedo amb aquesta frase per a triatletes: "NO ES NECESARIO ENTRENAR COMO UN NADADOR, NI ENTRENAR COMO UN CICLISTA, NI ENTRENAR COMO UN CORREDOR. SE TIENE QUE COMBINAR Y REFORZAR TU DISCIPLINA MÁS DEBIL".

25 de jul. 2009

El podi de París

1r. AC: El millor. Invencible a la muntanya, invencible a la crono. Doble mèrit perquè ha tingut uns quants problemes dins l'equip.
2n. Andy: Sempre tapat i controlat. Somiarà un quant temps amb Astana i Contador.
3r. Lance: Un gran classe. Ha deixat bocabadat el món sencer.

22 de jul. 2009

Illes Medes - Estartit

Estic inscrita per la travessa de l’Estartit d’aquest diumenge. Tinc el dorsal 672. M'ha vingut ben just, el límit era de 700 nedadors. El més probable és que empitjori el temps de l’any passat ja que els últims mesos he nedat molt poc (per no dir gens). Ben mirat la qüestió és passar-ho bé, gaudir del paisatge i anar preparant la Marnaton. Per cert aquest any és l’últim en què estic a la categoria ABSOLUTA, llavors passaré a master. La travessa, de 1500m, consisteix en nedar des de les Illes Medes a l'Estartit. El moment més xulo és quan la barca et deixa i has de saltar al mar per arribar fins a l'Illa jajajjaja

21 de jul. 2009

Bici al final del dia

Després de veure l'espectacular etapa d'avui del Tour, m'han entrat unes ganes boges d'agafar la bici. Com que he sortit a les 18.15, he pogut fer pocs Km però a un bon ritme. He aprofitat per estrenar el maillot de la marxa Terra de l'Aigua. La veritat és que em falten dies per estrenar tota la roba que vaig tenint últimament, ja no m'hi cap ni a l'armari!

Juaaaaaaaaaaaaas

Juaaaaaas... M'ha arribat la primera multa de velocitat de la meva vida. És del dia 18 de maig de 2009 al Km 26 de la C-63. No sé quina carretera és aquesta ni què coi hi fotia jo allà aquest dia però m'ha sortit una mica cara la broma. I m'han enviat la fotografia i tot, he quedat ben retratada! Snif!! I mira que només anava a 83 Km/h!!! Encara sort, d'aquesta manera no em treuran cap punt del carnet. En general tinc tots els radars controlats de totes les carreteres, però aquest se'm va escapar. En fi el consol que tinc és que crec que això els ha passat fins i tot a les millors famílies... S'accepten propostes de recurs jajjajaja

20 de jul. 2009

Bons temes dels 90






Aconsello escoltar-los per separat jajjajaj

19 de jul. 2009

Cursa Olla de Núria

Després d'una setmana de vancances i entrenant a tope arribo a dissabte amb clars símptomes de sobreentrenament (mareig, fatiga, i només ganes de dormir). Que dur és ser PRO jajjajajja... en fi, sort que demà torno a la feina... Total, que una mica més i no puc anar a la cursa de l'Olla tan esperada. Però jo tossuda com una mula, hi aniré SI o SI. Em llevo avui força més bé així que no ho dubto: cap a Núria hi falta gent. Això si, res de curses, excursioneta i amb la calma. Em poso el dorsal, però res de xips!!
No em volia perdre els cracks de les curses de muntanya. El gran Agustí Roc.
I què dir del gran Killian Jornet? Agafeu-se fort a la cadira: 2h 14' per fer tota l'Olla. Impressionant!
Gran ambient i animació a dalt el Puigmal. La primera pujada des de Núria és molt forta, m'ha acabat de rematar definitivament jajajjaj
Avituallament al Puigmal i molts espectadors.

En Killian acaparant tots els mitjans de comunicació. És una màquina!!

18 de jul. 2009

Cursa Olla de Núria

Tot apunt, aquest diumenge per a la celebració de la III Clàssica de l’Olla de la Vall de Núria, que enguany serà el 9è Campionat de Catalunya de curses de muntanya i el primer Gran Premi internacional de les Nacions.La prova de Núria esdevindrà un Campionat d'Europa paral·lel obert a les nacions sense estat -a Canazei (Itàlia) es disputarà el reservat als estats- com una mostra del cisma existent en el món de les curses de muntanya. Tanmateix la prova ripollesa tindrà les màximes estrelles, set dels vuit campions del món, els catalans Agustí Roc, Kilian Jornet, Anna Serra, Teresa Forn, la francesa Corine Favre, l’anglès Rob Jeb i el mexicà Ricardo Mejías, a part d’altres grans corredors.Quasi 4.000 metres de desnivell acumulat. La prova és de gran duresa ja que en 21 km de recorregut el desnivell acumulat és de 3.880 metres. Així mateix, el 72% de la cursa transcorre per sobre de 2.700 metres -un fet que només passa a la prova italiana- i es fan quatre pics de més de 2.800 i un de més de 2.900 metres.La sortida i arribada és al Santuari de Núria i al llarg del recorregut hi haurà cinc controls d'avituallament líquid i sòlid. I pels que pretenguin guanyar els premis són suculents (2.500 euros als primers, 2.000 als segons i 1.000 als tercers).Per tal d'augmentar l'interès per la prova s'han dissenyat diverses activitats paral·leles. Així mateix s'han organitzat tres excursions per seguir l'evolució dels atletes.

17 de jul. 2009

Beneficis 'd'anar a roda'

Font: http://www.arueda.com/ (per Roberto Heras)
Una de las preguntas que me han hecho en muchas ocasiones es si realmente el ir a rueda ofrece tantas ventajas y ahorro de energía como se dice. La respuesta es un sí rotundo, ya que el ciclismo es un deporte en el que básicamente tenemos que luchar principalmente contra tres resistencias: fuerza gravitatoria, aerodinámica y rozamiento. Todas ellas son importantes, pero cada una lo es dependiendo en mayor medida del terreno que tenemos que salvar. Es decir, la fuerza de la gravedad, como es lógico, cobrará mas importancia cuanto mayor sea el desnivel de subida que tenemos que vencer y en la misma medida que pierde importancia la aerodinámica. Lo mismo ocurre cuando la carretera se torna llana; aquí la aerodinámica es crucial para salvar la resistencia ocasionada por la velocidad a la que nos desplazamos. Por eso cuando hablamos de una contrarreloj tenemos que valorar qué tipo de material es el idóneo, ya que es a partir de los 25km/h cuando la aerodinámica empieza a cobrar mucha importancia. Así en muchas ocasiones vemos que en algunas cronos los corredores usan bicicletas convencionales en vez de la de específica de contrarreloj. Ahora, si hablamos de porcentajes resulta asombroso la cantidad de energía que se ahorra al ir a rueda de otros ciclistas. Por ejemplo: si ruedo en llano a rueda de otro corredor el ahorro es del 26%; si lo hago en tercera posición es del 27%, pero si lo hago dentro de un grupo numeroso ¡el ahorro es del 39%! De ahí que cuando se va en grupo los que van tirando del mismo sufran un desgaste mucho mayor que el que va dentro y será mayor a medida que aumente la velocidad, ya que se irá incrementado la resistencia que los ciclistas que ruedan en cabeza han de superar. Pero cuando la carretera se empina esta proporción es a la inversa. Es decir, cuanto mayor sea el desnivel de subida menos ventajas tiene el ir a rueda. Y es aquí donde el plano psicológico cobra mas importancia, ya que el tener la referencia de otro corredor delante nos hace dar ese puntito para subir más rápido, de ahí la importancia que tiene el estar rodeado de un buen equipo en todos los terrenos. Cuantas veces hemos visto como algunos corredores son capaces de sufrir y pegarse a rueda de otro en un puerto y llegar con el a la cima aun no siendo tan buen escalador como el otro. Pero también hemos visto como hay corredores que en el momento que pierden una rueda de referencia ceden mucho tiempo en la cima. Este detalle pone de nuevo de manifiesto que en el ciclismo no lo es todo la condición física sino que la psicológica lo es también en igual proporción. Pero creo que independientemente delas ventajas que pueda tener el ir a rueda, los grandes corredores que han logrado cautivar al espectador son los que atacan en una subida y no se paran a mirar quien les ayudará sino que lo único que piensan es en subir lo mas rápido posible con su propia referencia con el único objetivo de ganar. Esto es lo que hace que un corredor sea ganador o no. Aunque también, en ocasiones las diferentes circunstancias de carrera, obligan al corredor a tomar una posición expectante; no siempre se trata de tener que estar cara al aire y darlo todo. De ahí también la importancia del saber actuar correcta e inteligentemente en carrera o lo que es lo mismo la táctica empleada por cada director deportivo.

16 de jul. 2009

Ag2r

Volia parlar de la nova equipació de l'Ag2r. Al principi que va sortir no em deia res però a mesura que la vaig veient cada vegada m'agrada més. El culotte és d'un color especial (com metàl·lic) i el maillot blanc sempre queda bé sobre una pell morena. És original i diferent, i penso que els afavoreix molt als ciclistes. Això és tot, tonteries meves... Per cert, a veure si a partir de demà el Tour comença a entrar en una nova dinàmica perquè ara per ara poca emoció estem vivint!

15 de jul. 2009

Vic - Ripoll

Avui m'han sortit 55 Km incloent la volta que s'ha de fer ara per Torelló a causa de les obres de desdoblament de la C-17. No és res de l'altre món però ja està bé tenint en compte que he sortit en hores de molta calor.
A on he passat més por era als 3 túnels que es troben durant el trajecte, perquè no portava llums...

I a la tornada jo i la bici hem agafat el tren perquè no ens volíem perdre la retransmissió del Tour, per cert a ella li ha sortit el viatge gratis i això que ocupava 3 seients! jajajja

13 de jul. 2009

Varietat

Aquesta foto amb en Sergi és del dissabte a Envalira. Quin dia tan xulo que vam passar!! I pel que fa als entrenaments comentar que estic aprofitant les vacances a tope. Només diré que avui m'he passat 8h a la muntanya jajajjaja. I feia un sol d'aquells que cremen. La veritat és que amb tanta activitat a l'exterior el meu color de pell original (blanc nòrdic) està derivant cap a un moreno brasiler que flipes! jajajajja... I tothom m'està dient que surto en el vídeo de les 24h de Montjuïc emès pel canal 33. Jo encara no l'he vist, però m'imagino que deu ser aquest: http://www.tv3.cat/videos/1351129

12 de jul. 2009

Cursa del Taga

Quin estrés! Ahir dissabte estava pujant Envalira amb la bici mentre que avui pujava a peu el Taga. Ja m'havien advertit que aquesta cursa era molt dura i avui ho he comprovat. Són 22 Km amb un desnivell de 1700m i es pugen el Puig Estela i el Taga. La veritat és que en el meu cas he fet més tros caminant que no pas corrent.A dalt el Taga ja no hi cabia ningú més.A la imatge la primera classificada, la gran Oyara d'Euskal Erria. Una cartellera de luxe, plena de corredors de muntanya de seleccions.
El primer classificat, d'Aragó
La vigatana Laia en ple esforç per la Serra Caballera Gent molt forta pujant i bona tècnicament baixant
I finalitzo amb aquesta imatge que la trobo espectacular: La Oyara a l'avituallament de Puig Estela.

11 de jul. 2009

El Tour a Andorra

Han estat 2 dies molt intensos a Andorra. Pel que fa als entrenaments comentar que he pujat a Arcalís (el divendres) i a Envalira (el dissabte). Llàstima que el Tour ja s'allunya... és una pena, perquè m'ho he passat molt bé. Unes quantes imatges valen més que mil paraules: Agermanament Catalunya-Euskadi. Aupaaaa Atletic!!!
Uns que estan de carnaval i el que faci falta!
El gosset Caisse d'Epargne
Uns argentins molt simpàtics
Il diabolo
És impressionant com es matxaquen aquests nanos. Els ciclistes professionals estan super castigats. Bé, per alguna cosa són els millors del món. Però això no sé si és massa bo per la salut.
Amb l'equip Andorra Granvalira. Jordi ja t'he comentat que no us escapàveu de sortir al blog jejeje
L'escapat François de Jeaux a punt de coronar el port d'Envalira
El gran Armstrong (casc groc-negre) protegit pel seu potent equip
Pujant amb el ganxo al coll. Impressionant el ritme que porten.
I per acabar l'anècdota més bona de la jornada. Aquesta vaca s'ha colat al jardí d'aquest hotel super-pijo de Grau Roig i fins i tot s'ha atrevit a entrar a dins l'habitatge. Encara recordo el crit que ha fet la camarera quan s'ha trobat la vaca a dins jajajjajajajjajajajajaj