La meva llista de blocs

9 ag. 2010

Com cremar més calories estant assegut

Les persones físicament actives cremen calories amb més eficiència que les persones sedentàries, segons ha conclòs una investigació de l'hospital General de Massachusetts (Estats Units) que ha analitzat com l'activitat física altera el metabolisme del cos humà. És a dir, no només cremen més calories mentre practiquen activitat física, sinó també després, al llarg de tot el dia, una vegada han deixat de fer exercici. Investigacions anteriors ja havien observat que els beneficis de l'activitat física no es limiten als minuts en què s'està practicant l'activitat. Els atletes tenen comprovat, per exemple, que el benestar psicològic que s'obté en córrer es manté durant diverses hores i fins i tot diversos dies. El benefici cardiovascular pot prolongar durant setmanes o mesos. I els efectes sobre la salut òssia, durant anys. Són exemples que demostren que l'activitat física modifica el cos humà més enllà del petit període de temps en què es practica l'exercici. En el cas del metabolisme, del qual depèn l'eficiència amb que el cos crema calories, ja s'havia observat que, com més treballa un múscul, més mitocondris es formen en les seves cèl lules. A les mitocondris se les anomena les centrals energètiques de les cèl.lules perquè produeixen l'energia que les cèl lules necessiten. Tenir més mitocondris permet als músculs produir més energia consumint més calories. "Amb més mitocondris, és més fàcil consumir greixos durant l'exercici", explica Zorzano. Al nou estudi de l'hospital General de Massachusetts, publicat el 26 de maig a la revista Science Translational Medicine, s'han analitzat més de dues-centes molècules en la sang d'un grup de voluntaris abans, durant i després de practicar un exercici intens. Les molècules analitzades són metabòlits, és a dir, substàncies generades a partir del metabolisme de les cèl lules. L'estudi ha estat possible gràcies als avenços realitzats en els darrers anys en una àrea emergent de recerca anomenada metabolòmica, que analitza precisament els metabòlits. L'estudi de Massachusetts ofereix així la imatge més detallada fins a la data de com l'activitat física altera el metabolisme del cos humà. Els resultats de la recerca mostren que, quan es practica exercici, augmenta la capacitat de l'organisme de cremar greixos i sucres. S'ha observat que els canvis que l'activitat física produeix en l'organisme són oposats als que produeixen els menjars abundants. I s'ha descobert que una substància que millora la secreció d'insulina i el control del nivell de sucre en la sang, la Niacinamida, augmenta amb l'activitat física, el que ajuda a explicar per què fer esport és especialment recomanable per a persones diabètiques. "L'activitat física -sosté Zorzano- és la millor píndola que hi ha al món contra l'obesitat i contra la diabetis, tant per prevenir com per tractar-les". En l'estudi de Massachusetts, els canvis s'han observat mentre els voluntaris corrien sobre una cinta o pedalaven en una bicicleta estàtica. Els investigadors es van sorprendre al veure que deu minuts d'activitat física intensa són suficients perquè els efectes sobre el metabolisme es mantinguin una hora més tard. "La durada d'aquests efectes va superar el que la majoria de les persones esperava", ha declarat per correu electrònic Robert Gerszten, director de la investigació. A més, s'ha confirmat que les persones que estan més en forma són les que cremen calories amb més eficiència. És a dir, per a una mateixa activitat, una persona activa crema més calories que una persona sedentària, encara que la persona sedentària tingui la impressió d'estar realitzant un esforç més gran. D'aquí la gran paradoxa: descansar massa cansa, mentre que estar actiu ajuda a no cansar. Els investigadors de l'hospital General de Massachusetts han calculat que, entre les persones que estan en forma, la capacitat de cremar greixos augmenta un 98% quan practiquen exercici. Entre les persones més sedentàries, només augmenta un 48%. I en el cas extrem dels atletes que acaben la marató de Boston, l'augment arriba al 1.128% després d'acabar la carrera. D'altra banda, la investigació ha demostrat que l'anàlisi d'uns pocs metabòlits prediu de manera fiable quines persones estan més en forma i quines ho estan menys. "Aquests resultats tenen implicacions per al desenvolupament de programes d'entrenament òptims i per avaluar l'estat de forma cardiovascular", va declarar Gregory Lewis, primer autor de la investigació, en un comunicat difós al maig per l'hospital General de Massachusetts. En el cas d'esportistes professionals, per exemple, l'anàlisi de metabòlits obre la via a avaluar el nivell de forma física de cada competidor i a orientar el tipus d'entrenament que li convé realitzar.

Font: La Vanguardia 09/08/10