Primer l'exercici anaerobic

¿Només exercicis aeròbics o també entrenament de força? 

Segurament moltes vegades t'ha assaltat aquesta pregunta: Per millorar en l'exercici cardiovascular, és necessari un entrenament de força o peses? Clarament sí. Resulta molt convenient compaginar l'exercici aeròbic amb un entrenament de tonificació o volum muscular. Cal destacar que quan diem "Exercici aeròbic" ens referim al mateix que "exercici cardiovascular".

Les persones que s'inicien amb un programa d'exercici aeròbic a vegades no aconsegueixen els seus objectius, s'esgoten i abandonen. En aquests casos no és per falta d'adaptació cardiovascular, sinó per fatiga muscular. No hem d'oblidar que quan correm, fem bici o una classe de step, els nostres músculs fan contínues contraccions, per tant, el treball de força existeix. Una millora prèvia en els nivells de força assegurarà una millor adaptació i èxit en aquestes etapes inicials.

D'altra banda, no hem d'oblidar que una massa muscular activa produeix un elevat cost metabòlic. Això al seu torn repercutirà en un major consum calòric per part de l'organisme, ja que "el múscul és un gran cremador de calories". En persones amb sobrepès o que simplement vulguin perdre greix corporal, és molt bona opció acompanyar l'exercici aeròbic amb un pla de tonificació muscular.

Com combinar exercici aeròbic i exercici amb peses: Si combines aquestes dues qualitats, intenta en la mesura del possible realitzar l'entrenament de força ABANS que l'exercici aeròbic. Aquest ordre és l'opció que ens ofereix més avantatges.

Per a l'entrenament de força, l'organisme obté l'energia gairebé exclusivament a través de la degradació de les reserves de glucogen muscular (sucres). D'aquesta manera, en l'exercici aeròbic que posteriorment realitzarem les reserves de glucogen serà variable degradades i l'organisme accedirà als dipòsits de greix de manera més ràpida per a l'obtenció d'energia.

Si ho féssim al contrari (primer l'exercici cardiovascular i posteriorment l'entrenament de força), les reserves de glicogen es degradarien amb el treball aeròbic gairebé sense involucrar als greixos. Posteriorment, en l'entrenament amb peses apareixeria la fatiga per falta de subministrament energètic, ja que les contraccions musculars intenses no poden realitzar-se amb energia a través dels greixos.

No obstant això, si ho fem al contrari, l'exercici aeròbic sempre el podrem realitzar fins i tot amb fatiga. A més, ha de complir una funció de regeneració, ajudant a la recuperació muscular, ja que l'augment de flux sanguini al múscul després d'un esforç realitza una funció "netejadora", arrossegant substàncies de rebuig i aportant nutrients.

Apa, us deixo aquesta foto, així us alegreu la vista, jejeje: