Avui he batut un nou rècord personal en bici, no sols en distància sinó també en duresa. 125 Km amb contínues pujades i baixades. No faré una crònica gaire extensa pq estic una mica feta caldo i necessito descansar, jeje.
He tingut l'agradable companyia de l'Òscar i dos amics seus, i de'n Santi Pons.
El dia començava fred, amb els graus per sota zero. Què dic fred? Congelat!!!!!!!!!!!!!!! No us podeu imaginar el fred que feia tot i no haver-hi boira... He decidit finalment endur-me'n el forro polar i els guants d'hivern.
La morta de fred i en Santi Pons abans de marxar
No hi ha hagut una gran massificació de gent, tan sols uns 200 ciclistes disposats a patir i a passar fred. Només 2 noies.
La sortida era a les 9h i ens hem dirigit cap a la Trona una pujada que tela. A continuació, com era d'esperar, el recorregut s'ha realitzat pel lluçanès: Sta. Eulàlia de Puigoriol, Perafita, Olost, Lluçà, St. Agustí, Prats, St. Bartomeu, etc. Hi havia 3 avituallaments, on aprofitava per beure una mica i recuperar aire.
Molt ben acompanyada: A la esquerra Santi i Pepiño. A dreta Santi i Òscar.
Amb en Santi
Amb l'Òscar
Amb en Pepiño
Amb l'altre Santi
I finalment dir que m'han quedat ganes de repetir. Tinc una memòria selectiva, de manera que tinc la virtut d'oblidar les coses dolentes. Dels moments de patiment, a hores d'ara ja ni me'n recordo.
Demà espero poder fer la travessa Matagalls-Vic tot i que potser no estaré al 100%. Ha estat un bon entrenament per Niça. Ai el que m'espera... Això només ha fet que començar!!!
8 comentaris:
Las pocas marxas ciclistas que corro no me da tiempo ni a pillar agua.
Como para hacerme fotos??
Saludos!!
Què dius que fotia fred? i doncs que esperabas?
Sembla que us ho heu passat força be, d'això es del que es tractaba principalment, descansa una mica i deixat estar de la matagalls que agun dia rebentaràs!
P.D.:Per el passeig maritim de Premià aquest matí no en fotia gens de fred, panatalonet curt i apa anem'hi!
Mariona,
gràcies per tot... i dema deixa't de matagalls i matapollastres que has de descansar pebrots! i si que era el de la motxilla, anava com un cohet el malparit, pero ja l'he enganxat ja, devia pensar que estava sonat, jejeje
Mariona com t'he dit durant la marxa, t'he de felicitar ja que has aguantat molt bé tota la marxa i a sobre has pogut aguantar tota l'estona amb nosaltres. Segueix així
Ah! per cert... al final hem anat a dinar al restaurant... el pepiño s'ha posat nerviós amb la cambrera rossa... jajajja
jo recordo un any a 5 sota zero,amb gel pels marges de la carretera...un passada!!!!
un bon entreno per Niza, jijiji, el primer port de Niza é molt més dur que qualsevol dels rèpetxonests que té la marxa de Vic....són 20 km seguits de pujadeta.....
Karpas, les fotos són imprescindibles en qualsevol cas!
Karli, no fotia fred, és psicològic!! jajjajaj. Collons, una mica més i m'han de tallar els dits, per principis de congelació...
Santi, gràcies a tu per venir. Estàs molt fort. El teu coach pot estar ben orgullós de tu!!
Òscar gràcies per tot. Tant tu com els teus amics vau demostrar que teniu molt nivell!! A Vic no hi ha cambreres rosses, serà tenyida! jajjajajajja
Robert, jo crec que devíem estar per sota zero pq la vegetació estava blanca!! Quina por el primer port de Niza! Ja em puc anar concienciant pel que m'espera...
Niza???
no ho sabia¡¡¡
Quiena tia¡¡¡¡ tensa unes agalles que poques noies tenen, certament t'admiro¡¡¡
Recorda que pots contar amb mi pel que necessitis
Ivan
Fer aquesta Marxa i al dia següent la Matagalls-Vic té mèrit!
Et treuràs la diplomatura, la llicenciatura i el màster tot d'una! ;-))
Per cert, l'altra noia era la Blanca, gran esportista i bona persona. Amb el seu home, en Jordi Olivella, ara estan preparant Niça...
Publica un comentari a l'entrada