La meva llista de blocs

5 oct. 2009

Al límit

Ahir a la duatló vaig fer un esforç immens. Van ser 5h de màxima intensitat. Malgrat no portar pulsòmetre, em coneixo prou per saber que devia estar entre 160-170 pulsacions. Vaig notar una sensació que he sentit altres vegades fent sèries o sobreesforços. És aquella mena de pessigolleig a la gola de quan vas forçat, acompanyat de sequetat de boca i d'un gust metàl·lic que surt de les genives. És quasi com un gust de sang, tot i que realment no ho és. El pessigolleig de gola apareix quan forces molt la caixa tant el cor com els pulmons. Sempre que he notat aquests símptomes posteriorment he tingut agulletes, sempre. I avui també. Aquest fet m’ha desencadenat una mica de tos que encara arrossego... Aquí en parlen.

M’agradaria saber si algú més ha tingut mai aquesta sensació tan curiosa i quina és la causa fisiològica que la provoca.

12 comentaris:

JORDI RUBIO COMPTE ha dit...

Hola Mariona, això em passa a les socials d'hivern, quan corro amb qui no hauria de córrer i em porten al màxim fins que rebento.
Però mola, sempre hi ha d'haver algu que et porti al límit...del contrari no milloraríem mai, sempre aniríem fent i punt.

Rubén ha dit...

Yo, en alguna ocasión, he teniddo esas mismas sensaciones. Lo que también es cierto que como las defensas están por los suelos tiendo a coger unos catarros de miedo. Cuidate!
Un abrazo y enhorabuena por el mordisco que le has pegado a tu marca del año anterior.

Bluesbiker ha dit...

Hola Mariona, a mi lo del gust a sang també em passa quan forço molt. Avui estic que tinc agulletes fins i tot als braços (¿?), però content per rebaixar en 20' el meu temps.

Et prepararàs per a alguna mitja aquest hivern?

Salut!

Èric Pairet Artau ha dit...

Hola Mariona, això també m'ha passat a mi. Després de fer sèries sobretot, en les quals la intensitat és molt elevada. Tens la sensació que hagis d'escupir sang, i toses molt i fort; sembla que hagis de rebentar. Però tossuts com soms, un glop d'aigua si és que n'hi ha, i per una altre sèrie!

Salut i km's!
* Èric.

saluti ha dit...

Hola Mariona, no ens coneixem, però el blog em va servir de referència per estrenar-me aquest any a la duatló. Gràcies!
També felicitar-te per la teva gran millora!!! vaig fer-me un fart de córrer de núria a fontabla per entrar a les 6 hores i vam aconseguir-ho!
La veritat és que qui ho faci, entendrà perquè hi ha tan poca representació femenina...
Ah, potser no m'esforço prou, però això que comentes no m'ha passat mai, tot i així, m'he informat i et passo un link on ho explica de manera curiosa.
http://www.ciclismoafondo.es/caf/salud/contenido/entrenamiento/controlar-el-acido-lactico/2c90a89c1bd2540d011bd4a46924003c.html?indice=2&visita=true/

seguiré el teu blog, ànims i endavant!

Sedentaris.cat ha dit...

Hola Mariona,

Això que expliques no em va passar ahir, en el meu debut a Queralbs ... ara desgast muscular el que vulguis i més ... també vaig tragar tres tonelades de pols a la pista de baixada , per avançar dos cotxes i seguir un tot terreny a tota llet.

No sé, el que comentes potser ho associo més a curses a peu curtes i intenses, de 10 quilòmetres ... o a la Sant Silvestre de Manlleu ... potser pel fred...

Bé, sigui com sigui, felicitats per la millora ... espectacular!

Judith ha dit...

Aquesta sensació també l'he tinguda,sobretot quan corro...Ah per cert! Felicitats per les marques d'ahir!T'has superat!

Emili ha dit...

Mariona,
retallant 51 minuts per any, el 2011 fas podi !!
Ojalà no paris mai de tindre il·lusió per superar-te.
I la sensació de sang a la boca no l'he tingut mai (crec que s'ha d'anar a tope, i jo sempre em reservo), encara que se de gent que li passa.
FELICITATS !!

Cristina ha dit...

Hola Mariona
El gust de sang a la boca que tenim després de fer un sobreesforç durant un temps molt llarg és causa de la falta de sucre. L'alè és elmateix que tens si estas malalta i tens febre, allò que en diuen "acetona".
En realitat és un gust que mola molt, vol dir que ho has donat tot!!! jejeje
I també vol dir que el que has de fer és ingerir glucosa i sucres perquè el cos segueixi fent les funcions correctament i la recuperació no malmeti res.
Jo d'això me'n vaig enterar perquè estava preocupada que si alguna vegada tornava amb cotxe de correr series o una sortida amb bici o alguna carrera, si em paraven els mossos per un control d'alcoholèmia em donaria positiu, perquè em semblava que era el mateix gust a la boca que després de passar-te una nit de festa amb tot el que això implica (jeje), però un metge m'ho va ben explicar, que no calia patir.
Ànims i felicitats campiona

ninu ha dit...

Hola Mariona,

Aquesta sensació es la que hauries de tenir en cada competició que fas. No t´en adones pero t´estas tornant corredoreta!!! I et felicito!!!

No es greu, es purament muscular degut a la tensió produida als musculs del coll...

Salutacions cordials!!

TRI-CAS ha dit...

Felicidades por la prueba!!!
Que lastima no saber que estabas!!!!
Solo conterminarla es todo un reto para mi era mi primer año y seguro repito es flipante....haaaaa y hoy miercoles siguo sin poder caminar con normalidad, jejejeje... porque sera!!!!

Clara ha dit...

Dons Mariona, jo crec que quan arribes al teu límit, al cos, esta tant esgotat , que ens produeix un atac d’ansietat, es per això, les sensacions d’ofegar-se ...
Felicitats