Inscrita a la Marnaton

El repte Marnaton tindrà lloc el 13 de setembre entre el Cap de Creus i Cadaqués. Serà una travessa de 6 km en la que un màxim de 200 nedadors de diferents nivells creuaran aquesta espectacular zona del nord de Catalunya. 6000 metres nedant a mar obert em fa molt de respecte. Es pot portar neoprè, però això no evita el risc d'emportar-me una queixalada de tauró. La pregunta és: Arribaré sencera o sense peu?

06/08/08: 80 Km

BICI 80 Km amb tanta o més calor que ahir. Anècdotes a destacar: poques. Només que m'ha avançat un btt-ero que s'ha picat després d'haver-lo avançat jo prèviament... Aquí el tenim al final del camí. Li he fet una foto de record, jeje...

El que sí que voldria escriure és una frase que vaig trobar ahir navegant pels blogs. No recordo de qui és però ve a ser alguna cosa com: SÓC ATEU FINS QUE VEIG DÉU AL JULIOL (tour France). -------------------> Que bo... jeje

I continuant amb frases motivadores, he de reconèixer que alguna vegada m'han dit: "estàs obsessionada amb l'esport". Doncs bé, per mi la definició d'OBSSESSIÓ no és altra que: paraula que utilitzen les persones desmotivades per definir la determinació per fer alguna cosa. -------------------------> Definició clavada! jeje...

I seguint amb el mateix rotllo avui el Josef al seu blog ha dit el següent: "Y es que desde el domingo pasado hasta dentro de dos domingos, puedo llamar sin ningún problemas los días como los de la muerte. Mucho volumen, horas y mucho calor. Pero la diferencia entre estar fuerte o no en el ultrafondo, no es hacer un kilómetro 10" más rápido que ayer. Estar fuerte en el ultrafondo implica tener hambre de sufrimiento cuando te levantas, te queman las piernas y sabes que tienes como mínimo 4 horas de leña por delante......." ----------------------------> Simplement, la pell de gallina!!

05/08/08: 100 Km a 36,5ºC

Amb el patrocini de Petrocat... jajajajjajaEstem en plena onada de calor però això no és cap excusa vàlida per no treure la bici a passejar. És cert que ha fet calor, però s'ha aguantat bé perquè era seca i pràcticament no he suat. Tot i així no exagero si dic que m'he arribat a prendre fins a 4 litres d'aigua en les 4 h 10 minuts que he estat pedalant. Tinc molta set, no puc fer-hi més... He passat per Tona, Seva, La Fullaca, St. Julià, St. Marc, Sta. Eugènia, Vic, Gurb, La Guixa i Sta. Eulàlia, i així anar donant voltes fins a completar 100 Km i arribant pràcticament de fosc per la recta final de Gurb i amb el vent en contra.

2000 m obstacles

Durant el mes d'agost la piscina coberta de 25 on vaig a nedar habitualment per nedadors, està tancada. L'única opció que tinc és anar a una d'exterior i de 50 m. Fins aquí tot bé. El tema es complica quan pretens nedar de manera continuada, sense carril-guia: Un nen es tira de cap a l'aigua sense veure't, xoques de cap amb un home que neda d'esquena i va en diagonal, una dona va nedant de través i ni et veu, un nen et passa nedant per sota, un nanu et xuta la pilota a sobre, uns nens et pispen la planxa, uns altres nens et pispen el pullboy... En resum, que ha estat un caos i no he aguantat més de 2000 m.

BICI: 5000 Km en 1 any

Maig / Mayo / May 2008Agost / Agosto /August 2008

Fa aproximadament 1 any que tinc bici de carretera i he arribat ja als 5000 Km acumulats. No és gran cosa, i espero poder-los doblar en el segon any. Avui he fet tirada llarga de 100 Km, malgrat la calor i la mandra. A casa s'estava molt més bé amb l'aire condicionat. A la imatge de sota fent-me una autofoto als miralls de la façana d'una conegudíssima fàbrica de Gurb que fa pizzes, pates, espetec, etc.

Resum setmana (28 juliol - 3 agost): NATACIÓ: 5000 m / BICI: 252 Km / CÓRRER: 15 Km

Agost

A l'agost els carrers queden buits, molts establiments tanquen i gairebé tothom fa vacances. A mi, com que m'agrada portar la contrària, doncs en no faré. A més algú ha de tirar endavant el país durant aquest mes, oi? jeje... Això sí, a la feina no em veuran el pèl durant tot el setembre :-). Diuen que lo bo es fa esperar, doncs caldrà esperar unes setmanetes més. El mes d'agost acostuma a estar força mort, esportivament parlant, però aquest serà diferent amb les olimpiades de Pekin, una ciutat on s'hi respira un aire natural, pur i sense contaminació. M'agradarà veure si en els partits de futbol es veurà l'altra punta del camp...

Sprint

Així és com es neda

Michael Phelps en acció.

Avui 1h 45' de NATACIÓ, combinant crowl, braça, esquena i peus. A partir d'ara tan sols faré 1 sessió (llarga) de natació a la setmana perquè he de dedicar més esforços a la bici i al córrer. Demà toca tirada llarga corrent.

80 Km més al sac

Després dels 72 Km d'ahir en bici, avui n'he sumat 80 més, aquesta vegada amb l'Ester. Hem fet la ruta: Gurb - Vic - La Guixa - Sta. Eulàlia de Riuprimer - Fontfreda - L'Estany (on hem fet el típic Aquarius) - Moià - Collsuspina - Tona - Malla - Vic i afores - Gurb. A la imatge de sota tenim a l'Ester pujant cap a Moià.

Demà toca entrenament de natació. No cal perdre de vista que al setembre caurà la triatló de Banyoles i a l'octubre la de Barcelona, totes dues distància olímpica.

__________________________________________________

Per cert, ha sortit el núm. 2 de la revista anual SPORTLIFE TRIATLON. No totes les botigues ni quioscos la tenen, he hagut de voltar mig Barcelona per aconseguir-la. Val molt la pena llegir-la, no hi ha cap article despreciable. Per exemple han fet una entrevista intressant a José Luis Cano i li pregunten:

"-Un deporte como el vuestro no puede ser bueno para la salud. Con estas palizas que os pegáis, ¿Cómo recuperas entre los entrenamientos?"

I ell contesta:

"Lo que no es bueno para la salud es no hacer deporte, pegarte atracones de comida y quedarte en casa viendo la televisión, je, je, je... Me siento bien y soy feliz haciendo deporte."

72 Km amb la roda desinflada!

Quan he marxat de casa ja m'he adonat que portava la roda del darrera una mica baixa però no li he donat més importància i he pensat que demà ja l'inflaria... Tot i així he notat que em costava més del compte pedalar.

Ens hem trobat amb el Rogero i hem anat a estrenar l'equipació oficial del club. Han estat un total d'uns 70 Km primer en direcció al Pantà de Sau, segon cap a Sta. Eulàlia de Riuprimer i finalment cap a Vic i rodalies.

Al final de tot m'han comentat que no es pot anar en bici amb només 5 Kg de pressió a la roda, jeje. Aquestes coses només em poden passar a mi :P. Demà mateix aniré al Decathlon a comprar-me una manxa de peu. Per cert dir-li a EL PRO que l'hem estat esperant una estona a Calldetenes, però que no s'ha presentat a la cita :P

Com m'agrada la muntanya!

La muntanya m'agrada gairebé tant com la platja... Avui he tornat a pujar el Matagalls des de Collformic, salvant un desnivell d'uns 600 m. Les pulsacions em van a tope durant tota la pujada, cosa positiva, tenint en compte que últimament se m'han enlentit una mica massa. Per cert, no m'he trobat ni una ànima en tot a l'estona! Crec que és un bon entrenament perquè combino muntanya (travessa) amb running (a les baixades i als plans). Així vaig preparant la Matagalls-Montserrat i la duatló de Queralbs. La muntanya de l'esquerra és el Matagalls i la de la dreta és la que s'ha de pujar prèviament per arribar-hi.A punt d'arribar a la creu de Matagalls amb un dia preciós i amb caloreta. A dalt al cim fent les 1000 i una peripècies per aconseguir una autofoto amb el mòbil, utilitzant el temporitzador. Al fons es veu el Turó de l'home (si no m'equivoco...)
Respirant l'aire fresc dels 1700 m d'alçada. I a punt per tornar cap a Collformic corrent, aprofitant que fa baixada. Dimarts i dimecres toca bici de carretera. Tinc ganes de fer una bona pila de quilòmetres.

Travessa de l'Estartit i una reflexió

Avui he participat per primera vegada en una travessa nedant al mar, la travessa Illes Medes - Estartit. La distància és de 1500 m i una barca et porta fins a una illa de les medes i has de nedar fins a l'Estartit passant pel costat del moll. Hi havia infinitat de coneguts.Tenia canguelis, no tant potser per la distància, que ja l'he feta moltes vegades, sinó per l'escenari: natació a mar obert, amb tot el què això comporta: onades, medusses, no saber què hi ha al fons... També em feia respecte el trajecte amb la barca per si em marejaria... però res de tot això ha passat i tot ha anat a la perfecció. La barca ens ha deixat prop de l'illa i hem hagut de fer un triple salt mortal i nedar (amb una aigua glaçada) fins arribar a les roques que ja estaven overbooking jajajaj...Els àrbitres intentant posar ordre enmig dels 750 nadadors inscrits i tremolant de fred. Natació caòtica al principi i més relaxada després. 1500 m amb un temps de 33 minuts, descomptant els 2 minuts de temps d'espera per accedir al control de xip d'arribada. Aconseguint així la classificació 368 d'uns 750 inscrits. Força contenta amb el temps. Una vegada més queda demostrat que amb la natació és amb el que menys dolenta sóc jejeI acabada la travessia ens hem dirigit cap un restaurant aconsellat per l'estartitenc Amat on hem recuperat les energies amb una amanida i una bona paella. I dir que enmig de tot l'estrés ens hem oblidat de fer-nos una foto de record amb l'Amat. Un altre dia serà...

I com a reflexió final, comentar que els triatletes tenim una oferta amplíssima d'activitats per fer: travesses nedant, triatlons, duatlons, marxes cicloturistes, travesses a peu, mitges maratons, curses de muntanya, etc. No hi ha moments per l'avorriment. Penso que precisament la polivalència és, entre altres coses, el que fa gran aquest esport.