La meva llista de blocs

27 jul. 2008

Travessa de l'Estartit i una reflexió

Avui he participat per primera vegada en una travessa nedant al mar, la travessa Illes Medes - Estartit. La distància és de 1500 m i una barca et porta fins a una illa de les medes i has de nedar fins a l'Estartit passant pel costat del moll. Hi havia infinitat de coneguts.Tenia canguelis, no tant potser per la distància, que ja l'he feta moltes vegades, sinó per l'escenari: natació a mar obert, amb tot el què això comporta: onades, medusses, no saber què hi ha al fons... També em feia respecte el trajecte amb la barca per si em marejaria... però res de tot això ha passat i tot ha anat a la perfecció. La barca ens ha deixat prop de l'illa i hem hagut de fer un triple salt mortal i nedar (amb una aigua glaçada) fins arribar a les roques que ja estaven overbooking jajajaj...Els àrbitres intentant posar ordre enmig dels 750 nadadors inscrits i tremolant de fred. Natació caòtica al principi i més relaxada després. 1500 m amb un temps de 33 minuts, descomptant els 2 minuts de temps d'espera per accedir al control de xip d'arribada. Aconseguint així la classificació 368 d'uns 750 inscrits. Força contenta amb el temps. Una vegada més queda demostrat que amb la natació és amb el que menys dolenta sóc jejeI acabada la travessia ens hem dirigit cap un restaurant aconsellat per l'estartitenc Amat on hem recuperat les energies amb una amanida i una bona paella. I dir que enmig de tot l'estrés ens hem oblidat de fer-nos una foto de record amb l'Amat. Un altre dia serà...
I com a reflexió final, comentar que els triatletes tenim una oferta amplíssima d'activitats per fer: travesses nedant, triatlons, duatlons, marxes cicloturistes, travesses a peu, mitges maratons, curses de muntanya, etc. No hi ha moments per l'avorriment. Penso que precisament la polivalència és, entre altres coses, el que fa gran aquest esport.

13 comentaris:

rogero ha dit...

cara'm cara'm quin temps tu... ets tot un dofí. Ha estat mlt maca, avere si en fan una altra! ara m'he quedat amb les ganes de fer-ho millor!

Susagna ha dit...

Mmmmm quina enveja que em fas, tot i que vam estar apunt de venir però aquest cap de setmana massa intens i molt poc temps per fer tantes coses.... Pel que he pogut veure a anat molt bé i les sensacions molts bones que això es el que conta realment, les sensacions i acabar... Que després ve la recompensa quan has acabat la prova i et sents tant bé...

Un petó molt gran i fins aviat.

robert mayoral ha dit...

és molt maca aquesta travessa, però crec que ja l'han massificada massa, amb uns 300-400 participants crec que ja n'hi hauria prou per disfrutar d'una distància tan curta...
felicitats!
et recomano la de l'Ampolla el 15 d'agost, també en plan barca, però el doble de distància....una passada!

miquel ha dit...

M'alucina comprobar que no pares mai quieta ;)

Te molt bona pinta la travessa aquesta. No es podia portar traje de neopré?

Apali siau

ninu ha dit...

Fa yuyu això de nedar en aigües obertes eh!!!! Encara que tu que ja ets Irongirl no crec que t´en faci gaire.....

D´acord amb la teva reflexió, de vegades no son concients els triatletes de la capacitat de fer molts esports que tenen.......... el seu esforç us costa!!!!!!!!!!!!!!

Salutacions

Maria ha dit...

Ole ole....m´alegro que hagi anat tot molt be!

Mariona ha dit...

Rogero, quina passada! Ens podríem apuntar a la de Sant Feliu o a la de l'Ampolla. Totes 2 són a l'agost.

Susagna, la veritat és que està molt bé això de les travesses sobretot ara que comença a fer més caloreta. A veure quan tornem a coincidir!

Robert, m'apunto la de l'Ampolla uff tot i que és a l'altra punta del país!

Miquel, vaig portar el neoprè però resulta que a les travesses està prohibit. Tan bé que hauria anat amb rasquilla que fotia!

Ninu, sí que fa yuyu més que res perquè no saps què hi ha allà a sota... aix

Maria, no he tingut un cap de setmana tan mogut com el teu, però ha estat bé!

Jordi ha dit...

Paella!! Sí senyor!! Un bon àpat per arrodonir la jornada!!

Ja anem preparant la MM?

Mariona ha dit...

Jordi, i tant com sí. Em fa moltíssima il·lusió la Mm!! Per què no t'he repenses i fas un change? jeje

Sergi Sierra ha dit...

Aquesta polivalència ens avoca a un 'no-parar' continu. Si no tenim una cosa hi ha una altre...

Ara també pots fer la de Sitges (2200m.) seguint la línia de platja fins la platja de la Fragata a peu de l'esglèsia de Sitges. També molt maca.

Felicitats per la travessa.

Salutacions.

Bea ha dit...

Estàs feta una veritable triatleta de ferro. ;-) Gràcies per compartir aquests moments...

És ben certa la teva reflexió: quantes més tecles toquis, més fàcil et resultarà muntar una orquestra. Els avantatges de practicar vàries modalitats esportives són molts; i aquells que ho feu en un altre nivell, ni t'explico!

Admirable.

A seguir així!

van krujem ha dit...

VITES AL AMAT, SEGURO QUE HICO LA PRUEBA BUCEANDO, COMO YO, UN SALUDO Y AL AGUA PATOS

Mariona ha dit...

Sergi, això és el més divertit: el "no parar". Eii m'apunto a l'agenda la travessa de Sitges! Aquest poble m'encanta!

Bea, gràcies pels teus comentaris, però no arribaré mai a tenir el teu nivellarro!

Miguelito, Amat hizo un gran papel en la travessa! Un saludo, muchos metros y a tope!