Travessa de l'Estartit i una reflexió

Avui he participat per primera vegada en una travessa nedant al mar, la travessa Illes Medes - Estartit. La distància és de 1500 m i una barca et porta fins a una illa de les medes i has de nedar fins a l'Estartit passant pel costat del moll. Hi havia infinitat de coneguts.Tenia canguelis, no tant potser per la distància, que ja l'he feta moltes vegades, sinó per l'escenari: natació a mar obert, amb tot el què això comporta: onades, medusses, no saber què hi ha al fons... També em feia respecte el trajecte amb la barca per si em marejaria... però res de tot això ha passat i tot ha anat a la perfecció. La barca ens ha deixat prop de l'illa i hem hagut de fer un triple salt mortal i nedar (amb una aigua glaçada) fins arribar a les roques que ja estaven overbooking jajajaj...Els àrbitres intentant posar ordre enmig dels 750 nadadors inscrits i tremolant de fred. Natació caòtica al principi i més relaxada després. 1500 m amb un temps de 33 minuts, descomptant els 2 minuts de temps d'espera per accedir al control de xip d'arribada. Aconseguint així la classificació 368 d'uns 750 inscrits. Força contenta amb el temps. Una vegada més queda demostrat que amb la natació és amb el que menys dolenta sóc jejeI acabada la travessia ens hem dirigit cap un restaurant aconsellat per l'estartitenc Amat on hem recuperat les energies amb una amanida i una bona paella. I dir que enmig de tot l'estrés ens hem oblidat de fer-nos una foto de record amb l'Amat. Un altre dia serà...

I com a reflexió final, comentar que els triatletes tenim una oferta amplíssima d'activitats per fer: travesses nedant, triatlons, duatlons, marxes cicloturistes, travesses a peu, mitges maratons, curses de muntanya, etc. No hi ha moments per l'avorriment. Penso que precisament la polivalència és, entre altres coses, el que fa gran aquest esport.