.png)
+16.54.29.png)
+02.09.43.png)
.JPG)
%5B1%5D.jpg)
.jpg)
Després dels 72 Km d'ahir en bici, avui n'he sumat 80 més, aquesta vegada amb l'Ester. Hem fet la ruta: Gurb - Vic - La Guixa - Sta. Eulàlia de Riuprimer - Fontfreda - L'Estany (on hem fet el típic Aquarius) - Moià - Collsuspina - Tona - Malla - Vic i afores - Gurb. A la imatge de sota tenim a l'Ester pujant cap a Moià.
Demà toca entrenament de natació. No cal perdre de vista que al setembre caurà la triatló de Banyoles i a l'octubre la de Barcelona, totes dues distància olímpica.__________________________________________________
Per cert, ha sortit el núm. 2 de la revista anual SPORTLIFE TRIATLON. No totes les botigues ni quioscos la tenen, he hagut de voltar mig Barcelona per aconseguir-la. Val molt la pena llegir-la, no hi ha cap article despreciable. Per exemple han fet una entrevista intressant a José Luis Cano i li pregunten:
"-Un deporte como el vuestro no puede ser bueno para la salud. Con estas palizas que os pegáis, ¿Cómo recuperas entre los entrenamientos?"
I ell contesta:
"Lo que no es bueno para la salud es no hacer deporte, pegarte atracones de comida y quedarte en casa viendo la televisión, je, je, je... Me siento bien y soy feliz haciendo deporte."
6 comentaris:
Hola Mariona!
En part la pregunta a Cano te part de raó..... només part!!! Els entrenos de triatló, sobretot els Ironman son molt agressius, i si no tens el temps i els coneixements per saber recuperar correctament: passen factura!!!!
Pero ben portats: SON MERAVELLOSOS!!! i et donen un esperit de superació i sacrifici que no tothom te!!!! (Encara que ara els Ironman estan de moda!!!)Es mes dificil trovar una plaça per un Ironman que un pingüi a la platja!!!!
Salutacions
Que dius Ninu!!
Si un ho fa és perqué vol i li agrada, no obliguen a la gent a fer triatlons, i si ens sacrifiquem fent esports de fons és perqué volem.
Amb el que sí que et dono la raó és en que s'ha de saber recuperar bé, cal coneixer el teu cos i saber escoltar-lo, i si un dia estàs cansat, pues a descansar, i més en un esport tan exigent com aquest. Ja saps quin és el meu lema: ni una pedalada de més si no fa falta!
cadascú porta el tipus de vida que vol, n'hi ha que pensen que això és agressiu pel cos i fumen i beuen alcohol cada dia. N'hi ha que creuen que sortir a entrenar cada dia és un sacrifici i un esforç però també n'hi ha que ens agrada i ho fem perquè ens divertim. Trobo que l'esport deixa de ser beneficios quan la ment no es capaç de suportarho, dins un límit normal, logicament!
Hola Mariona! acabo de veure aquest blog tan currat i com que no callo ni sota l'aigua haig de dir-ho.
podies haver fet un crit des de dalt de matagalls, segur que mirant a viladrau haguéres vist en culito entrenant!
referent al tema jo sempre dic que això serà esport, però no és salut, fer un ciclocross a 195puls de mitja no és salut... it's only rock'n'roll but i like it, com deia jagger, el filòsof!
ninu! estàs per tot arreu!
Quanta raó té aquest José Luis Cano!! Més raó que un sant!!
Bravo Cano! jo en 10 mesos fare un doble IM i prefereixo fer aixo que quedar-me carregat de colesterol i demes ... si es fan les coses ben fetes no hi ha d´haver cap problema, per aixo son els entrenadors, per guiar-te i facis les coses ben fetes!
Publica un comentari a l'entrada