La meva llista de blocs

28 ag. 2008

Més records...

He trobat una crònica que em recorda els moments durs viscuts a l'IM de Niça. I és que la marató va ser xunga xunga... N'adjunto un fragment:
"...quedaba la maratón, la parte mas dura y cruel de esta prueba. La mayoria de los retirados y evacuados a los hospitales llegaron en la carrera a pie. Las duras condiciones climatologicas con mas 35ºC, con una humedad altísima y sin una sombra durante las interminables 4 vueltas, hicieron de este Ironman, de por si ya bastante duro, un verdadero infierno. Triatletas "tirados" en el suelo, metiendo las cabezas en los cubos de agua de la organización, algunos tambaleandose por la deshidratación, centenares de corredores andando y lo mas impactante la gente que lloraba al ver que era imposible conseguir el reto de llegar a la meta teniendose que retirar. Mas de 400 no pudieron hacerlo..."

5 comentaris:

ninu ha dit...

Aquests limits de patiment al final, crec que han de passar factura...... o no!!!

Realment, per molts es porta al cos, al limit, limit!!!!!! Es sorprenent com els IM estan de rebaixes!!!!!! Quina bojeria!!!!

ninu ha dit...

Salutacions

robert mayoral ha dit...

aquest moments són els que ens fan sentir de ferro veritablement....mai se és un ironman de veritat si no es pateix al límit!!!

Ramon ha dit...

Ho sento però discrepo, aquets moments agònics, fan un flac favor en aquest esport, es pot fer llarga distància i sense acabar a l'hospital o sense acabar aquets límits que creieu-me no tenen res de bó.
Ah i una observació, quan en una prova hi han tants i tants abandonaments, la organització hauria de fer-s'ho mirar o creieu que els que abandonen no s'han entrenat o son unes patates?
Apalins salut i llarga distància

Mariona ha dit...

Hi ha opinions per tot, el patiment fins a un cert límit és maku!