.png)
+16.54.29.png)
+02.09.43.png)
.JPG)
%5B1%5D.jpg)
.jpg)
Amb la Noe a la sortida, una campiona que s'ha atrevit amb els 112 Km
Artec: Prova de btt de 112 Km i desnivell 4000+, amb l'opció de fer "només" el 33 o el 66%. El divendres m'apunto in extremis a pocs minuts de tancar les inscripcions. He dubtat fins a l'últim moment. La btt no és la meva especialitat i a més hi haurà fang perquè ha plogut. Ho tinc tot en contra però em pregunto: Nena, com serà que no puguis acabar 35 Km de btt en tot un punyetero matí? Així que apareixo el diumenge a St Esteve d'en Bas amb el dorsal 520, amb moltes ganes i C2C (con 2 coj****).
11.10.09 - 8:00 - Es dóna la sortida amb un parell de minuts de retard. Deixo passar tothom perquè no m'agrada que em passin per sobre jajjajajja. Els primers 12Km són de pista ampla i fàcil, vaig a bon ritme i fins i tot faig algun avançament en els trams asfaltats. 
Tot d'una veig gent que està esperant fent cua. Han començat les temudes trialeres: Caminets molt estrets, baixades de vertígen, pujades de roca humida, sotracs, fang, pedres, sots, troncs, sorra, fulles... Així és la muntanya. El terreny esdevé cada vegada més tècnic així que no em queda més remei que baixar de la bici i començar a empènyer-la. Del Km 12 al 27 vaig més estona caminant que pedalant. Sembla una duatló. Aniria més depressa sense bici i corrent. Se'm fa etern. Els Km no passen. Em vaig clavant cops a les cames amb els pedals. Em fa mal l'esquena. Estic esgotada. Vull pedalar i em sento amb forces però no puc. En algun tram intento pujar a la bici i avançar ni que siguin uns metres. M'atreveixo amb alguna baixada amb roques que mai abans m'hauria atrevit, sempre amb el cos tensionat i amb molta por de caure. De tant en tant el camí asfaltat però pocs metres més endavant torna la tortura. Em faig un fart de pujar i de baixar de la bici. Semblo una corredora de ciclocross jajajaj... A partir del Km 30 i quan em pensava que tot el peix estava venut ha començat l'última trialera, potser la pitjor de totes: Baixada molt relliscosa amb fulles humides. Al final de la baixada arribo a Les Preses on hi ha l'arc d'arribada del primer terç de la prova. El travesso i dóno per conclosa la meva primera participació a l'Artec. L'any que ve espero repetir però amb una mica més de tècnica jajajjaj... El mateix Freixer m'ha dit que per ser la primera de btt que faig no he pas escollit la més fàcil.
Tot d'una veig gent que està esperant fent cua. Han començat les temudes trialeres: Caminets molt estrets, baixades de vertígen, pujades de roca humida, sotracs, fang, pedres, sots, troncs, sorra, fulles... Així és la muntanya. El terreny esdevé cada vegada més tècnic així que no em queda més remei que baixar de la bici i començar a empènyer-la. Del Km 12 al 27 vaig més estona caminant que pedalant. Sembla una duatló. Aniria més depressa sense bici i corrent. Se'm fa etern. Els Km no passen. Em vaig clavant cops a les cames amb els pedals. Em fa mal l'esquena. Estic esgotada. Vull pedalar i em sento amb forces però no puc. En algun tram intento pujar a la bici i avançar ni que siguin uns metres. M'atreveixo amb alguna baixada amb roques que mai abans m'hauria atrevit, sempre amb el cos tensionat i amb molta por de caure. De tant en tant el camí asfaltat però pocs metres més endavant torna la tortura. Em faig un fart de pujar i de baixar de la bici. Semblo una corredora de ciclocross jajajaj... A partir del Km 30 i quan em pensava que tot el peix estava venut ha començat l'última trialera, potser la pitjor de totes: Baixada molt relliscosa amb fulles humides. Al final de la baixada arribo a Les Preses on hi ha l'arc d'arribada del primer terç de la prova. El travesso i dóno per conclosa la meva primera participació a l'Artec. L'any que ve espero repetir però amb una mica més de tècnica jajajjaj... El mateix Freixer m'ha dit que per ser la primera de btt que faig no he pas escollit la més fàcil.
7 comentaris:
Hola mariona,
Yo me lo estuve planteando, pero el tema de las trialeras NO me apetece nada.
Muy bien!!
:)
Jajaja, deberias cambiar el titulo de la foto porque yo me he quedado a los 75kms.
Encantada de verte por allí, ya es la segunda vez que nos encontramos en St.Esteve d´Bas. La primera en Remences te acuerdas?
Un abrazo campeona!
Santiago, elegiste bien. Vaya tortura china!!
Noe, el título no se cambia, eres una campeona! Este año hemos coincidido en:
-226TT
-Remences
-24h Montjuïc
-Artec
Casi nada jajajja
Si si, claro que recuerdo todas, el año que viene, nos volveremos a ver en la 226TT y 24hrs de montjuic. Terra de Remences depende...me estoy planteando una locura, hacerla con una bici de descenso, jajaja, ya veremos.
Mariona! ets la persona que conec , que mes competis fa al any! jaja
Petons crack!
Guapaaaaaaaaaaaas!
Dons te tota la raó en Freixer, L’Artec no es qualsevol cursa, no nomes pels kilòmetres i el desnivell sinó per la duresa del terreny i això que el terreny no estava pas tant malament com l’any passat que va ser horrible. Però al final vas poguer acabar el teu propòsit de fer els 35 km, veus tindries que haver fet la Trinxa, son els mateixos kilòmetres però son tots sobre la bike…
PD: Per cert et vas confondre, jo no hi vaig anar, he acabat cremada de curses així que fins l’any que be res de res…En s veiem a la Xino Xano..Petonets
Publica un comentari a l'entrada