Així és com es neda

Michael Phelps en acció.

Avui 1h 45' de NATACIÓ, combinant crowl, braça, esquena i peus. A partir d'ara tan sols faré 1 sessió (llarga) de natació a la setmana perquè he de dedicar més esforços a la bici i al córrer. Demà toca tirada llarga corrent.

80 Km més al sac

Després dels 72 Km d'ahir en bici, avui n'he sumat 80 més, aquesta vegada amb l'Ester. Hem fet la ruta: Gurb - Vic - La Guixa - Sta. Eulàlia de Riuprimer - Fontfreda - L'Estany (on hem fet el típic Aquarius) - Moià - Collsuspina - Tona - Malla - Vic i afores - Gurb. A la imatge de sota tenim a l'Ester pujant cap a Moià.

Demà toca entrenament de natació. No cal perdre de vista que al setembre caurà la triatló de Banyoles i a l'octubre la de Barcelona, totes dues distància olímpica.

__________________________________________________

Per cert, ha sortit el núm. 2 de la revista anual SPORTLIFE TRIATLON. No totes les botigues ni quioscos la tenen, he hagut de voltar mig Barcelona per aconseguir-la. Val molt la pena llegir-la, no hi ha cap article despreciable. Per exemple han fet una entrevista intressant a José Luis Cano i li pregunten:

"-Un deporte como el vuestro no puede ser bueno para la salud. Con estas palizas que os pegáis, ¿Cómo recuperas entre los entrenamientos?"

I ell contesta:

"Lo que no es bueno para la salud es no hacer deporte, pegarte atracones de comida y quedarte en casa viendo la televisión, je, je, je... Me siento bien y soy feliz haciendo deporte."

72 Km amb la roda desinflada!

Quan he marxat de casa ja m'he adonat que portava la roda del darrera una mica baixa però no li he donat més importància i he pensat que demà ja l'inflaria... Tot i així he notat que em costava més del compte pedalar.

Ens hem trobat amb el Rogero i hem anat a estrenar l'equipació oficial del club. Han estat un total d'uns 70 Km primer en direcció al Pantà de Sau, segon cap a Sta. Eulàlia de Riuprimer i finalment cap a Vic i rodalies.

Al final de tot m'han comentat que no es pot anar en bici amb només 5 Kg de pressió a la roda, jeje. Aquestes coses només em poden passar a mi :P. Demà mateix aniré al Decathlon a comprar-me una manxa de peu. Per cert dir-li a EL PRO que l'hem estat esperant una estona a Calldetenes, però que no s'ha presentat a la cita :P

Com m'agrada la muntanya!

La muntanya m'agrada gairebé tant com la platja... Avui he tornat a pujar el Matagalls des de Collformic, salvant un desnivell d'uns 600 m. Les pulsacions em van a tope durant tota la pujada, cosa positiva, tenint en compte que últimament se m'han enlentit una mica massa. Per cert, no m'he trobat ni una ànima en tot a l'estona! Crec que és un bon entrenament perquè combino muntanya (travessa) amb running (a les baixades i als plans). Així vaig preparant la Matagalls-Montserrat i la duatló de Queralbs. La muntanya de l'esquerra és el Matagalls i la de la dreta és la que s'ha de pujar prèviament per arribar-hi.A punt d'arribar a la creu de Matagalls amb un dia preciós i amb caloreta. A dalt al cim fent les 1000 i una peripècies per aconseguir una autofoto amb el mòbil, utilitzant el temporitzador. Al fons es veu el Turó de l'home (si no m'equivoco...)
Respirant l'aire fresc dels 1700 m d'alçada. I a punt per tornar cap a Collformic corrent, aprofitant que fa baixada. Dimarts i dimecres toca bici de carretera. Tinc ganes de fer una bona pila de quilòmetres.

Travessa de l'Estartit i una reflexió

Avui he participat per primera vegada en una travessa nedant al mar, la travessa Illes Medes - Estartit. La distància és de 1500 m i una barca et porta fins a una illa de les medes i has de nedar fins a l'Estartit passant pel costat del moll. Hi havia infinitat de coneguts.Tenia canguelis, no tant potser per la distància, que ja l'he feta moltes vegades, sinó per l'escenari: natació a mar obert, amb tot el què això comporta: onades, medusses, no saber què hi ha al fons... També em feia respecte el trajecte amb la barca per si em marejaria... però res de tot això ha passat i tot ha anat a la perfecció. La barca ens ha deixat prop de l'illa i hem hagut de fer un triple salt mortal i nedar (amb una aigua glaçada) fins arribar a les roques que ja estaven overbooking jajajaj...Els àrbitres intentant posar ordre enmig dels 750 nadadors inscrits i tremolant de fred. Natació caòtica al principi i més relaxada després. 1500 m amb un temps de 33 minuts, descomptant els 2 minuts de temps d'espera per accedir al control de xip d'arribada. Aconseguint així la classificació 368 d'uns 750 inscrits. Força contenta amb el temps. Una vegada més queda demostrat que amb la natació és amb el que menys dolenta sóc jejeI acabada la travessia ens hem dirigit cap un restaurant aconsellat per l'estartitenc Amat on hem recuperat les energies amb una amanida i una bona paella. I dir que enmig de tot l'estrés ens hem oblidat de fer-nos una foto de record amb l'Amat. Un altre dia serà...

I com a reflexió final, comentar que els triatletes tenim una oferta amplíssima d'activitats per fer: travesses nedant, triatlons, duatlons, marxes cicloturistes, travesses a peu, mitges maratons, curses de muntanya, etc. No hi ha moments per l'avorriment. Penso que precisament la polivalència és, entre altres coses, el que fa gran aquest esport.

Running suau 2 hores

Des de diumenge que no anava a córrer i ja tocava. He fet La Mansa (Taradell) - Puiglagulla - Sant Julià - Calldetenes - Vic - Gurb, un recorregut que feia habitualment per l'entrenament de l'ironman. M'han deixat en cotxe a dalt i he tornat a casa trotant, el 90% per camins de terra. No sé quants km hauré fet, però no m'importa.

Passant per la Carena

M'he trobat una amigueta molt simpàtica però amb cara de mala llet jeje

He passant per la Ruta dels Molins, on es van trobant ponts i fonts d'aigua amb gust de purins aggghhhhh

Arribant ja a Calldetenes i a Vic amb la posta de sol al fons. I aquest cap de setmana es presenta ben passada per aigua, i no perquè hagi de ploure, sinó perquè estaré a prop del mar.

Carlos Sastre, el hombre con la pedalada de Armstrong

Diari Sport 25-07-08

El líder del Tour tiene un rasgo distintivo que puede ser decisivo en la ‘crono’: su velocidad de recuperación. Carlos Sastre está viviendo unos momentos inolvidables en un Tour que aspira a conquistar tras su exhibición en Alpe d’Huez. Una copa de cava, tres bromas, unos cuantos autógrafos y la llamada de su esposa y sus hijos que le explicaron al líder del Tour lo grande que es la figura de Mickey Mouse en Disneyland. Mientras su familia volaba a París Carlos Sastre había conseguido un triunfo histórico, inolvidable. El abulense durmió con el maillot amarillo al lado, pensando que aquello era una buena compensación a tanto sacrificio. Hace meses habló con José Luis Pascua, el prestigioso preparador físico que le había llevado durante los últimos años. Le dijo que tenía unas ideas que quería desarrollar, que quería ir más despacio hasta el Tour. Se lo explicó a su mánager, Bjarne Riis y éste, que primero era reacio, acabó aportándole algunos detalles. Utilizó Navalmoral y Serranillos para ponerse en forma, pero también entrenamientos tras moto de hasta 200 Km. A pesar de que a Sastre no se le ha visto hasta el Tour, su trabajo quedó expuesto escalando los 21 virajes que llevaban hasta Alpe d’Huez. Allí, después de 17 días de carrera ya había perdido 2 Kg. Su materia grasa corporal ha pasado del 7,9 por ciento del Dauphiné-Libéré al 5 por ciento actual, un porcentaje prácticamente imposible de conseguir. Una pedalada muy especial. Ahora, con el maillot amarillo puesto, mañana se enfrentará a la contrarreloj individual más importante y difícil de su vida. ¿Podrá mantener a raya a Cadel Evans en una especialidad en la que nunca se ha desenvuelto bien? Sans, el masajista que cada día le descarga las piernas, elimina toxinas y tonifica músculos habla de “genética especial”, pero también de una técnica de pedaleo sensacional que ha permitido al abulense un cierto ahorro de fatiga física. Mediante vídeos y empleando las bielas de Rotor han estudiado su movimiento: “En cada pedalada llega un punto en que relaja su musculatura y eso es algo que consiguen muy pocos corredores. Ese tipo de pedalada sólo la he visto en Lance Armstrong y Alberto Contador”. Sastre es un estudioso del ciclismo. Se ha pasado la vida tratando de mejorar sus puntos débiles. Hace cuatro años se sometió a unos estudios aerodinámicos en el túnel del viento de Boston, y en el 2006 hizo lo mismo en San Diego para establecer comparaciones y márgenes de progresión. Ha invertido tiempo y dinero, pero siempre topa con el mismo ‘handicap’, su cuerpo de escalador. 1,70 m. y 58 Kg. no son la mejor relación para reconvertirse en un rodador. En una contrarreloj como la de mañana, con un recorrido duro y que le beneficia, Sastre puede llegar a desarrollar una potencia máxima de 800 wats y 400 de media. Pero lo mejor en Sastre es su mentalidad. Nadie le ha regalado nada. Todo lo que ha conseguido ha sido a pulso. Tuvo que marcharse del Banesto amateur para hacerse profesional. Siempre ha tenido que trabajar al servicio de Jalabert, Hamilton, Ivan Basso. Pero esa capacidad personal de superación le ha llevado finalmente hasta la cima. Sastre tiene una ventaja sobre la mayoría de los corredores, que es su velocidad de recuperación. Sans, el masajista que cada día le descarga las piernas, elimina toxinas y tonifica músculos habla de “genética especial”, pero también de una técnica de pedaleo sensacional que ha permitido al abulense un cierto ahorro de fatiga física. Sastre es un estudioso del ciclismo. Se ha pasado la vida tratando de mejorar sus puntos débiles. Hace cuatro años se sometió a unos estudios aerodinámicos en el túnel del viento de Boston, y en el 2006 hizo lo mismo en San Diego para establecer comparaciones y márgenes de progresión. Siempre ha tenido que trabajar al servicio de Jalabert, Hamilton, Ivan Basso. Pero esa capacidad personal de superación le ha llevado finalmente hasta la cima.

Estuvo a punto de colgar la bici: Carlos Sastre reconocía ayer que en más de una ocasión ha estado a punto de dejar el ciclismo por crisis personales. A finales del 2003, la muerte de su cuñado, José María Jiménez, y los problemas que se derivaron le afectaron animicamente tanto que durante meses estuvo a punto de lanzar la toalla. En el 2005, de nuevo le atenazaron las dudas. Le costó salir del bache. Ahora, con 33 años Sastre es uno de los ciclistas más apreciados en el pelotón. Sus detalles humanos, especialmente con los niños, le han dado una dimensión que muy pocos campeones tienen.

Resultats trisprint bcn

El trisprint del diumenge passat presentava alguns canvis respecte el de l’any passat. La diferència més clara era una major distància en el circuit de la cursa a peu, que s’ha reflectit en els resultats. He comparat cronos 2007-2008 d’alguns participants de la zona alta de la classificació, que teòricament són els més regulars... És curiós comprovar l’exactitud amb la coincideixen els minuts d’increment de temps de tots ells. No es pot generalitzar però en la categoria masculina surten uns 3 minuts més i en la categoria femenina surten uns 5-6 minuts més. En el meu cas el crono d’aquest any ha estat de 1:30:59 i el de l’any passat de 1:27:30, cosa que representa un increment de 3:29. Així, el que en un principi pensava que era un empitjorament, al final es pot acabar interpretant com una (petita) millora. És una mica complicat, no sé si m’he explicat jejeje. Per cert, no entenc perquè no han penjat els parcials... Ahir jornada de descans obligada per les circumstàncies i avui entrenament de NATACIÓ.

Luis Enrique les pone firmes

Diari Sport 24/07/08

"El entrenador fue el primero en dar ejemplo y completó todas las series que el grupo tuvo que realizar. El equipo sufrió la jornada más intensa de la pretemporada. El Montanyà es el escenario, un verano más, en el que el filial blaugrana realiza su stage de pretemporada. Se trata de un lugar de concentración tranquilo, en mitad de la naturaleza. Allí se puede trabajar de forma relajada –sin dejar de lado la intensidad–, siempre que el entrenador no sea Luis Enrique.El técnico asturiano es un portento físico que ayer demostró a sus jugadores lo que se puede lograr con sacrificio. Sometió al Barça Atlètic a una dura sesión de entrenamiento a unos 200 metros del hotel de concentración, en una rampa de arena que les puso firmes. Luis Enrique fue el primero en dar ejemplo. Se colocó al frente de uno de los tres grupos en los que dividió al equipo y tiró del carro. Planificó varias series en las que los futbolistas tenían, entre cada una de ellas, un minuto de descanso para beber agua y resguardarse del sol bajo la sombra de una cabaña que hacía de punto de avituallamiento. Sesenta segundos y vuelta al trabajo. Los futbolistas acabaron exhaustos, pero contentos, la mayoría, por el esfuerzo realizado. La pretemporada es el momento de trabajar duro para encarar la competición oficial en óptimas condiciones. Tras la carrera continua por la montaña, vuelta al terreno de juego para realizar abdominales, flexiones y ejercicios que completaban el entrenamiento. El técnico les dio más tarde tiempo libre para relajarse en el spa antes de comer. Aún faltaba la sesión de la tarde, que consistió en un partidillo de entrenamiento para completar la jornada. Entre los futbolistas que están realizando la pretemporada en El Montanyà, se encuentra el guardameta Rubén, que ha finalizado su cesión al Racing de Ferrol y ha vuelto a la disciplina del Barça. El jugador debe buscar una salida, puesto que el cupo en la portería está completo con Oier Olazabal y los metas que han llegado del juvenil, Miño y Masip. Por otro lado, siguen entrenando durante toda la semana los dos jugadores a prueba, el central Viti y el centrocampista defensivo Ibrahim. La plantilla no estará completa hasta que no lleguen los futbolistas que no se quedarán en el primer equipo y que, en estos momentos, están realizando el stage en Saint Andrews (Escocia). El primer enfrentamiento serio que deberá afrontar el equipo de Luis Enrique será el próximo sábado, y que dará por terminado el stage de El Montanyà. Será frente al Tona, a las 18.30 horas. El lunes 28 de julio disputarán el segundo amistoso, ya en el Mini Estadi, frente al Swansea galés, un equipo en el que militan varios ex futbolistas de la cantera blaugrana, como Andrea Orlandi o Jordi Gómez, que podrán reencontrarse con futbolistas a los que hace tiempo que no saludan. Antes de eso, el Barça Atlètic deberá seguir sudando. El Montanyà es el escenario, un verano más, en el que el filial blaugrana realiza su stage de pretemporada. Se trata de un lugar de concentración tranquilo, en mitad de la naturaleza. Allí se puede trabajar de forma relajada –sin dejar de lado la intensidad–, siempre que el entrenador no sea Luis Enrique.El técnico asturiano es un portento físico que ayer demostró a sus jugadores lo que se puede lograr con sacrificio. Sometió al Barça Atlètic a una dura sesión de entrenamiento a unos 200 metros del hotel de concentración, en una rampa de arena que les puso firmes. Luis Enrique fue el primero en dar ejemplo. Se colocó al frente de uno de los tres grupos en los que dividió al equipo y tiró del carro. Planificó varias series en las que los futbolistas tenían, entre cada una de ellas, un minuto de descanso para beber agua y resguardarse del sol bajo la sombra de una cabaña que hacía de punto de avituallamiento. Sesenta segundos y vuelta al trabajo. Los futbolistas acabaron exhaustos, pero contentos, la mayoría, por el esfuerzo realizado. La pretemporada es el momento de trabajar duro para encarar la competición oficial en óptimas condiciones. Tras la carrera continua por la montaña, vuelta al terreno de juego para realizar abdominales, flexiones y ejercicios que completaban el entrenamiento. El técnico les dio más tarde tiempo libre para relajarse en el spa antes de comer. Aún faltaba la sesión de la tarde, que consistió en un partidillo de entrenamiento para completar la jornada. Entre los futbolistas que están realizando la pretemporada en El Montanyà, se encuentra el guardameta Rubén, que ha finalizado su cesión al Racing de Ferrol y ha vuelto a la disciplina del Barça. El jugador debe buscar una salida, puesto que el cupo en la portería está completo con Oier Olazabal y los metas que han llegado del juvenil, Miño y Masip. Por otro lado, siguen entrenando durante toda la semana los dos jugadores a prueba, el central Viti y el centrocampista defensivo Ibrahim. La plantilla no estará completa hasta que no lleguen los futbolistas que no se quedarán en el primer equipo y que, en estos momentos, están realizando el stage en Saint Andrews (Escocia). El primer enfrentamiento serio que deberá afrontar el equipo de Luis Enrique será el próximo sábado, y que dará por terminado el stage de El Montanyà. Será frente al Tona, a las 18.30 horas. El lunes 28 de julio disputarán el segundo amistoso, ya en el Mini Estadi, frente al Swansea galés, un equipo en el que militan varios ex futbolistas de la cantera blaugrana, como Andrea Orlandi o Jordi Gómez, que podrán reencontrarse con futbolistas a los que hace tiempo que no saludan. Antes de eso, el Barça Atlètic deberá seguir sudando."

Sortida de noies... i algun noi que s'ha colat

Resulta que a Vic hi ha un grup de noies que queden cada dimarts a la tarda per anar una estona en bici. Avui m'han adoptat i m'he afegit al grupet. Bé tot tot tot noies no érem, alguns pàjarus s'ha colat i ens han marcat un bon ritme. Ens ho hem passat molt bé! Han estat un total de 65 Km passant per Calldetenes, Folgueroles, La Mina, el Pont de Malafogassa, Bojons, St. Julià, Calldetenes, Vic. Avui he estrenat el nou conjunt de ciclisme del club:De Calldetenes a Vic he coincidit amb un ciclista molt simpàtic que no havia vist mai. Hem estat parlant una estona, li he donat l'adreça del blog i m'ha promès que demà al matí em deixaria un comentari jejeje. Aquí el tenim amb rodes aero, bon estil i pinta de pro. L'he batejat com a "el profesional":

21/07/08: Bici 80 Km

Avui no tenia agulletes del triatló d'ahir, així que he agafat la bici com un dia qualsevol. He fet 80 Km per Vic, Malla, Tona, Seva, Viladrau, Romagats, Sant Julià de Vilatorta, Folgueroles, Calldetenes, Vic, Gurb, Vic, Sta. Eulàlia, Vic. L'Oriol del club n'ha estat testimoni, me l'he trobat 2 vegades!! Ell també anava pedalant. En els 5 Km finals he intentat afegir sèries d'1 Km cada una per l'urbanització. El dia que faig menys de 100 Km en bici, em sembla poc, però no he pogut fer més perquè se m'ha fet fosc... Demà tinc sortida de noies en bici!! :-)

Sprint Bcn, quin estrés... Ironman forever!!!!

Amb en Roger.

És impressionant la quantitat de penya que m'he trobat avui a bcn. No m'agrada dir noms perquè hi ha el perill que em deixi algú però m'arrisco perquè és per flipar. Som-hi: Roger (gràcies per acompanyar-me), Pedrito, Ramon, Karli, Abraham, Eva, Sergi, Miguelito, David, Richard, Ivan i cia, Ivan's team, Bernat, Robert, Laura, Angel, Noelia, Alex, Carles B, Olivia, Gabri, Imma, Plani, Marcel Z, Òscar G, Òscar F, Gemma, Carles E, Rosa, Enric, Màrius, Joaquim i cia, Núria, Miquel, Víctor, Arnau, Oriol, Gemma, Arcadi, Susagna, Miquel i Andreu. Ufffffff... ja he sortit cansada abans de començar jeje... M'encanta l'ambientasso triatlètic: gent sana i bon rotllo!

Amb en Karli

Zamora i Llobet

I pel que fa a la prova dir que per mi ha estat un estrés, acostumada a fer distàncies més llargues. Tinc motor diesel i els esprints no m'afavoreixen. Però considero la prova d'avui com un entrenament més. La natació s'ha convertit més aviat un torneig de boxa. Hi havia moments que volia nedar però no podia, no hi havia manera de trobar espais, un caos! Amb la bici el 80% ha estat no drafting jajjajaj.... no podia mantenir-me en cap grup massa estona seguida. Però en general, força bé. I corrent si no em plantejo fer sèries d'una vegada, no hi ha manera que progressi. Això sí, sempre amb l'mp3. I res més, que el diumenge que ve l'escenari serà l'Estartit on es disputa la travessa de les Illes Medes.

El podi masculí

Amb el guanyador

Triatló sprint Barcelona

El diumenge toca matinar per participar per segona vegada a la triatló sprint de Barcelona. La popular prova, amb unes distàncies de 750 m – 20 Km - 5 Km, se celebra en un circuit pel districte de Sant Martí i cal vigilar força en el tram de bici ja que incorpora alguns girs de 180 graus després de rectes d’on els “tios” vénen molt picats. Amb un total de 1400 inscrits, la sortida es durà a terme en 5 torns des del moll de la Marina al Port Olímpic. A les 8.30 serà el torn per les fèmines i no els federats. Aquesta prova és especial per mi perquè és on vaig debutar en triatló ara fa just un any. En aquella ocasió el temps va ser de 1:27:30 amb uns parcials de: 18:52 – 42:48 – 25:50. No tinc ni idea de quin “crono” faré enguany però segur que ens ho passarem d’allò més bé i que serà un gran dia enmig de molts coneguts.

Qui guanyarà el tour?

A aquestes alçades i amb un tour molt obert, encara és difícil saber qui guanarà però intueixo que podria ser Menchov. A l'escalada a Hautacam se'l va veure sobrat i reservant forces. El de Rabobank és un especialista en passar desaparcebut i deixar que altres assumeixin la responsabilitat. Corre amb calculadora. Diuen que en el seu cervell s'ajunta matèria gris i gel. A més té "estilasso".

Subparcials IM Niça

Feia dies que estava buscant els subparcials de l'ironman per internet i no els trobava. Finalment avui el David Vergés molt amablement me'ls ha fet arribar. No és que n'hagi de fer massa cas però em fa gràcia analitzar-los alt per alt i treure'n algunes conclusions.

NATACIÓ: Segona volta lleugerament més ràpida que la primera. Devia ser per les ganes que tenia de sortir de l'aigua. Resultat acceptable tot i que hauria pogut esgarrapar 5 o 6 minutets.

BICI: Promig de 22,2 Km/h que per la calor que feia, el desnivell que hi havia i els pocs Km que he fet en bici des de sempre (4000), el dono per aprovat. Un aprovat justet, però al cap i a la fi, aprovat. A la bike split 3 és on vaig tenir la gran davallada física i mental, amb "pàjara" inclosa. Tinc força marge per millorar.

CÓRRER: Patètic promig de 7,1 Km/h a la marató. Seria un córrer molt suau o pràcticament un caminar ràpid. És mig comprensible tenint en compte que es tracta d'un ironman, però millorable, molt millorable. Sens dubte, és la meva assignatura pendent. Hauré de fer molts molts deures si vull millorar-la.

Una història que no coneixia

Diari SPORT 14/07/08

Javier regresó a la ruta del Tour. El último ganador de Hautacam escaló ayer en el anonimato las cuestas que le dieron gloria y fama. Javier Otxoa cruzó ayer de nuevo la meta del Hautacam. Esta vez sin público e inmerso en sus recuerdos.
Reproches y grandes elogiosRiccardo Riccò logró su segunda victoria Evans arrojó su casco a un periodista Agustí Bernaus
Son las 10 de la mañana. Poco antes de llegar a la localidad de Arbouix se detiene un coche. Bajo un cielo encapotado sus ocupantes ponen a punto una bicicleta. Se hace mirar. Es de las caras. Con pasos inseguros monta sobre ella un discreto cicloturista. Lleva el maillot de Saunier Duval. No sin esfuerzo comienza a escalar los 15 km de un puerto mítico: Hautacam. En la ruta del Tour, como tantos otros, recibe los aplausos de los aficionados que, apostados en la carretera, animan a todos los que se atreven a enfrentarse con una de las cuestas más difíciles de los Pirineos. Es uno más entre cientos. Alguien le reconoce y le grita por su nombre: “¡Javier, venga, campeón!”. Las imágenes ponen la piel de gallina. Lentamente va dejando atrás a otros valientes. A 2 km de meta, las vallas cierran el paso de los cicloturistas que insisten en cruzar la línea de llegada. Un miembro de la organización les obliga a dar media vuelta. Aparece Javier. Se identifica. Hay un gesto de sorpresa y admiración en el responsable de seguridad. Abre las vallas. Le deja pasar. El, sí. El, puede. Cruza la meta. No hay nadie para recibirle. Ni megafonía, ni podio, ni azafatas. Nadie. Esta vez no se besa las manos, ni lleva una pulsera tibetana. No le persigue el voraz Lance Amstrong. Se da media vuelta y desaparece hacia el punto de partida. Ayer, ocho años después de conseguir una victoria histórica, Javier Otxoa regresó a la ruta del Tour.

Esta vez subió las cuestas con desniveles de hasta un diez por ciento utilizando un 39x23: “Iba a mi ritmo y pasaba a la gente. La experiencia ha sido dura porque Hautacam no tiene ningún ‘descansillo’, pero ha valido la pena”, contaba Javier a este periódico. Reconocía que “lo más bonito ha sido que la gente se siga acordando de mí. Me reconocían y me iban diciendo cosas”.

Le gustaría poder recordar aquel 10 de julio del 2000, cuando bajo una pertinaz lluvia que fue diluyendo los colores de Kelme se escapó del pelotón. Era su primer Tour y la primera etapa de alta montaña. Le hubiera gustado acordarse del temible recorrido que superó gracias a su pundonor e ilusión. Tenía 25 años. Coronó el Marie Blanque con 14’20 de ventaja y el Aubisque, con 11’35. Le hubiera gustado sentir la emoción de un Armstrong furioso, en busca del maillot amarillo, destrozando a sus rivales y recortando segundos y minutos mientras cientos de aficionados se volcaban con el ciclista de Berango que intentaba culminar una gesta prácticamente imposible. Cuando llegó a la cima no tenía fuerzas. Estaba machacado por el frío, la lluvia y la distancia. Por cada pedalada suya, Armstrong daba tres. Y aún así, ganó por 42”. Entró en la leyenda pero “no me acuerdo de nada”, reconocía. “¿Tú estabas allí?”, pregunta. “Si, Javier, allí estaba”.

“Bueno, parece que fue un día muy emocionante”, dice. María, su madre, que le acompaña en su regreso al Tour, le grabó en vídeo aquella etapa para que siempre la tenga presente. Aquellos momentos de gloria se los arrebataron el 15 de febrero del año siguiente, cuando entrenaba en una carretera de Málaga.

Felicitats finishers!!!!!!

En primer lloc felicitar tots els que han estat finishers aquest cap de setmana a Roth, Austria i Zurich.

Resum entrenaments setmana 7-13 juliol:

Dilluns: CÓRRER - 1h

Dimarts: DESCANS

Dimecres: BICI 80 Km

Dijous: NATACIÓ 1,5 h

Divendres: MUNTANYA 1,5 h

Dissabte: CÓRRER - 2,5 h

Diumenge: NATACIÓ al mar - 30'

Per fi a Vic:

"Temasso" brutal

1r pas: Aconseguir inscriure's!!

Ahir dia 10 de juliol es va obrir el període d'inscripcions de la Mm 08 (http://www.cegracia.cat/mm08). Preveient el que passaria em vaig apuntar a primera hora del matí, aconseguint així el número de marxador 78 i l'hora de sortida 17.31. A la gent que ha intentat inscriure's a partir d'avui li ha estat impossible perquè a la web apareix un error, probablement causat pel volum de gent que intenta entrar-hi. Però no us rendiu, que segur que ho aconseguireu!!!! Entrenament dijous -> 1,5 hores de natació i entrenament divendres -> pujada a peu a Matagalls. Tot això sense perdre de vista les activitats que s'aproximen: 20 juliol -> triatló sprint Barcelona (http://www.triatlosprintbcn.com/) i 27 juliol -> travessa de l'Estartit (http://www.cnestartit.es/travessia/)

Entrenament 09/07/08

Sortida d'uns 80 Km trencacames en bici pel Lluçanès, passant per Olost, Prats, La Torre d'Oristà, Sant Feliu Sasserra, Perafita, Sant Bartomeu del Grau, ... Amb molta calor i però amb bona companyia d'en Carles, la Judit i més tard s'hi afegiria en Ramon.

_________________________________________________

Per altra banda, acabo de fer una nova bogeria i m'he inscrit a la travessa Matagalls-Montserrat dels propers 20 i 21 de setembre http://www.cegracia.cat/mm08/. La Travessa Matagalls-Montserrat és una prova no competitiva de resistència per camins de muntanya, l’objectiu originari de la qual és anar a peu des del cim del Matagalls (1.699m), massís del Montseny, a la plaça del Santuari de Montserrat (709 m) en menys de 24 hores. El punt de sortida és a Coll Formic (1.145m), al peu del Matagalls, en el municipi del Brull. El recorregut té una distància de 83.3 km i un desnivell acumulat de 5980 m.

IM Frankfurt 09: Sentint-ho molt, hauré d'anul·lar la inscripció

Fa pocs dies hi va haver el període d'inscripció per l'Ironman de Frankfurt 2009 i les 2000 places ofertades, literalment van volar. Vaig ser afortunada de poder-me inscriure però ara em trobo que ningú més del club va poder apuntar-se així que no em quedarà més remei que anul·lar la inscripció. Em feia molta il·lusió... Estic que m'enfilo per les parets però no hi puc fer res... I pel que fa als entrenaments, diumenge 5 hores de muntanya, dilluns 1 hora de running i avui dimarts una migdiada d'aquelles regeneradores.

Carta de "El Periódico" 08/07/08

Dubtes sobre seguretat per la mort d'un triatleta

Josep Tudela. Sabadell. El 29 de juny es va celebrar un triatló a Banyoles. Després de fer un esforç de gairebé cinc hores, un triatleta de 32 anys, Antoni Garcia, del Club Triatló Granollers, va patir una aturada cardiorespiratòria. En els primers moments va ser assistit pels companys i, després, per les assistències obligatòries presents. No hi havia cap metge. Se li va practicar un massatge cardíac i ben poca cosa més fins a l'arribada d'una ambulància medicalitzada que va venir de Girona. Va trigar entre 30 i 45 minuts. Al veure la gravetat del cas, van demanar un helicòpter. Mentrestant, se li va practicar assistència amb un desfibril.lador i intubació amb respiració assistida. Va ser traslladat en estat de coma. Dimecres a la tarda va morir. Tenia disfuncions cerebrals irreversibles per falta de reg sanguini al cervell. Es calcula que devien passar 23 minuts.La federació hauria d'exigir uns controls mèdics periòdics als atletes, i controlar la participació reiterativa dels atletes. En Toni, la setmana anterior havia participat a Balaguer en una prova de dissabte i diumenge, totes dues molt dures, i diumenge següent, a Banyoles. ¿No era massa? I si no hagués passat res, el pròxim cap de setmana hauria participat en una altra. Són proves de 4, 5 o 6 hores, i amb temperatures molt altes. La federació també hi és per vetllar per la salut dels atletes i buscar un mínim de seguretat.La mort d'en Toni no ha de ser inútil. Que serveixi, almenys, perquè es faci un replantejament de les normes actuals. Que es modifiqui la federació i la Delegació d'Esports de la Generalitat, que no pot quedar al marge de casos com aquest. Perquè una vida és una vida.

Cap de setmana

Dissabte sortida de Vic a Platja d'Aro amb els del club en bici. M'he quedat amb les ganes i he hagut d'anar-hi en cotxe perquè encara estic de descans... Tan sols una mica de natació amb una mar molt picada i uns quants xupitos d'aigua salada.
Diumenge pujada caminant a Coma de Baca des de la Central de Dori (Queralbs). Uns 1000 m de desnivell positiu per unes 4,5 hores. Hauríem continuat però el temps era inestable.

I un bany final de contrastos a les aigües pures i cristal·lines del Pirineu.

04-07-08: Matagalls

Avui entrenament de qualitat. Collformic-Matagalls-Collformic: 555 m de desnivell positiu. Pujada més caminant que corrent: 50 minuts. Baixada més corrent que caminant: 35 minuts. Ara tinc aquestes dades de referència, l'objectiu és anar-les millorant setmana a setmana i així de passada anar-me preparant per la duatló de Queralbs de l'octubre. Només m'he trobat un tio que l'he passat pujant, i un altre que baixava la muntanya corrent com un isard. Per altra banda cal dir que hi havia uns vedellets molt simpàtics :-)
Des d'allà dalt tens tens el món als peus. Tenim una muntanya extraordinària a prop de Vic i a vegades crec que no hi donem la importància que es mereix.

Post ironman

Aquestes dues setmanes post ironman han estat bàsicament de descans. S’ha de deixar recuperar el cos. Tan sols 3 sessions de piscina d’uns 45 a 60 minuts. Una sortida en bicicleta de 1,5 hores. Una ascensió al Puigmal i una altra al Matagalls. Les altes temperatures i les angines que he tingut tampoc han convidat a fer gaire més. A partir de dilluns però tornaré a posar-m’hi ni que sigui 1,5 hores cada dia. Em va fer gràcia quan ahir algú em preguntava: I ara per què entrenes? Resposta: Perquè m’agrada!! :-)

Calendari 2009

Tenint en compte que ja hi ha inscripcions tancades en alguns triatlons distància ironman del 2009, ha arribat el moment de tenir totes les cartes sobre la taula per tal de poder escollir-ne un. Aquests són els que he trobat (d'Europa):

16/05/09: Ironcat

23/05/09: Ironman Lanzarote

28/06/09: Ironman Nice

05/07/09: Ironman Frankfurt i Ironman Àustria

12/07/09: Challenge Roth i Ironman Zürich

04/10/09: Challenge Barcelona

Segur que me n'he deixat algun!!

Ironman de Niza, el infierno de la Costa Azul

Extret de: boletin@arueda.com

Por Xavier Ensenyat
martes, 01 de julio de 2008

"Marcel Zamora logró su tercera victoria consecutiva en esta prestigiosa prueba de ultrafondo, marcada por la dureza y las altas temperaturas. Un campeón que precedió en la meta a 1.953 héroes.Este talento barcelonés, a quien entrevistamos en mayo y dimos suerte desde estas líneas, paró el crono en 8h34'03". Firmó un maratón sencillamente espectacular (2h45'23") que le sirvió para recortar la ventaja que el suizo Mike Aigroz (mejor parcial en bicicleta) había tomado al empezar el segmento atlético. El galo Hervé Faure fue segundo con un registro en meta de 8h41'55", lo que demuestra el dominio de Marcel Zamora (Club Natació Barcelona) sobre el resto de rivales.Laurent Jalabert, ex ciclista profesional, logró un meritorio 12º puesto, lo que demuestra una fantástica adaptación a su nuevo deporte. Carles Gil, ex campeón de España de triatlón -en distancia olímpica- en 2005, completó su primer IM. Aunque su objetivo era bajar de las diez horas tuvo que conformarse con el puesto 181 (10h33'31") por culpa de los rigores del calor. "Crucé la meta sin saber exactamente el tiempo. Desde el kilómetro 21 el crono del maratón dejó de importarme porque sólo podía pensar en avanzar", reconoce.Héroes anónimosLos anteriormente citados, entre otros, deben ser considerados triatletas de élite. Sin embargo, un ejército de deportistas populares sudó sangre para completar esta mítica distancia (3,8 km. de natación, 180 km. de bici -sin drafting permitido- y 42.195 km. de carrera a pie).El despertador suena a las 4:30h en casi todas las habitaciones de los participantes. Desayuno de rigor (no todo el mundo tiene hambre a estas horas) y pistoletazo de salida a las 6:30h, con los primeros rayos de sol. Con el neopreno bien ajustado los triatletas empiezan su aventura en el Mediterráneo, que les recibe con toda la calma del mundo. No obstante, sólo es un espejismo de lo que les espera. El segundo sector está lleno de repechos, con una carretera que se aleja de la costa para adentrarse en terrenos más pestosos. Hay que guardar fuerzas. Algunos se sienten pletóricos y van perfectamente acoplados en el manillar, como si estuvieran en una contrarreloj (por supuesto, extralarga) del Tour, y quizá lo paguen luego... Otros se lo toman con más calma. Aún queda lo peor.Un maratón terrorífico. El tercer sector consta de cuatro vueltas a un circuito totalmente llano, en el que se llega al aeropuerto y se vuelve. Mentamente es mortal al tratarse de una recta eterna sin una sola sombra ni árboles que eviten los dañinos rayos de sol. El termómetro acaricia los 40 grados. Menos mal que hay un avituallamiento cada 1,7 km. Hay que beber, refrescarse (algunos meten directamente la cabeza en el bidón de las esponjas) y dejarse seducir por el encanto de las mangueras, situadas en puntos clave del recorrido."Iba a cinco minutos el kilómetro, que es un buen ritmo, pero a partir del kilómetro 21 tuve que ir al trote cochinero", relata Jordi Olivella, un valiente e inquieto triatleta popular que logró convertirse en finisher; es decir, completó el primer Ironman de su vida. "Disfruté mucho y acabé, que es lo que quería". El testimonio de su novia es más impactante. "Cuando empecé a correr vi gente tirada por el suelo y pensé: ¿cuándo me tocará a mí", recuerda Blanca Trenas. En efecto. Dolor de piernas, mareos, desmayos (una joven participante cae fulminada a falta de tres kilómetros y se da contra un bordillo con la mala suerte de hacerse brechas en la cara, el hombro y la cabeza), bajadas de tensión... A los médicos se les multiplica el trabajo. Atienden sobre la marcha, a los que se van retirando o simplemente desconsejan seguir con la dantesca aventura. Pero Blanca tiene un buen día: "En la bici se me saltaban las lágrimas de la emoción de verme que iba tan bien". Unas horas después cruza la línea de meta mientras el gentío grita su nombre, claramente visible en el dorsal. "Es asequible para todo el mundo pero hay que llegar bien entrenado", aconseja esta nueva finisher.El control se cierra 16 horas después de iniciarse la competición. Es decir, a las 22:30h, por lo que algunos llegan cuando ya ha oscurecido. Sin embargo, más de 300 tuvieron que abandonar. Seguro que vuelven a intentarlo en 2009. No tengan ninguna duda. Del dolor a la gloria sólo hay un paso."