La meva llista de blogs

30 de des. 2011

Bon any nou!


Darreres activitats

 La Tossa d'Alp amb esquís de muntanya

Puigsacalm des de Joanetes pel camí dels ganxos

26 de des. 2011

Final del 2011 a tope



Finalitzo els últims dies de l'any amb un plus de motivació extra. He fet un vuit de vuit els últims dies, sense cap dia de descans: 6 dies de gimnàs, 1 pujada al Matagalls (imatge)  i 1 pujada a la Creu de Gurb (avui). Amb un total d'unes 13 hores. Espero que això només sigui un avançament de l'any que aviat comença i aquesta motivació continuï tot el 2012 jajajja... M'hi ha ajudat el fet d'haver anat a veure dues curses: la del pavo d'Olot i el ciclocròs de Vic. La gent està molt forta. És que a l'hivern penso que és quan s'entrena més bé i millor. Bé, no tinc temps de dir res més... Acabo aquesta entada desitjant-vos unes Bones festes!!!

22 de des. 2011

Ciclocròs - Gran premi ciutat de Vic



El proper dissabte vigília de Nadal Vic acull els Campionats de Catalunya de ciclocròs en una jornada batejada com Gran Premi Ciutat de Vic que avui ha estat presentat a la capital de l´ Osona. A l’acte han assistit representats de diferents àmbits esportius de la comarca i de la ciutat com Oscar Pitarch, Conseller d’Esports del Consell Comarcal d’Osona, i Montse Rovira, Regidora d’Esports de l’Ajuntament de Vic, així com una representació de l’organització a càrrec de la Unió Ciclista Vic, Club Ciclista Calma i CX Osona. Les proves del Campionat consistiran en tres curses. La primera serà per les categories de master 40, 50 i 60, cadets i noies. La següent serà una hora més tard per master 30 i juvenils, començant la cursa reina a mig matí aproximadament amb el duel de David Lozano i José Antonio Hermida com gran atractiu. El circuit consisteix en un itinerari de 2.490 metres amb quatre punts a peu, un artificial i tres naturals. El 70% de circuit serà sobre herba un 15% sobre asfalt i altra 15% en terra. El circuit es farà a la zona esportiva de Vic, davant de les pistes d’atletisme.

12 de des. 2011

22 de nov. 2011

Primer l'exercici anaerobic


¿Només exercicis aeròbics o també entrenament de força? 

Segurament moltes vegades t'ha assaltat aquesta pregunta: Per millorar en l'exercici cardiovascular, és necessari un entrenament de força o peses? Clarament sí. Resulta molt convenient compaginar l'exercici aeròbic amb un entrenament de tonificació o volum muscular. Cal destacar que quan diem "Exercici aeròbic" ens referim al mateix que "exercici cardiovascular".

Les persones que s'inicien amb un programa d'exercici aeròbic a vegades no aconsegueixen els seus objectius, s'esgoten i abandonen. 
En aquests casos no és per falta d'adaptació cardiovascular, sinó per fatiga muscular. No hem d'oblidar que quan correm, fem bici o una classe de step, els nostres músculs fan contínues contraccions, per tant, el treball de força existeix. Una millora prèvia en els nivells de força assegurarà una millor adaptació i èxit en aquestes etapes inicials.

D'altra banda, no hem d'oblidar que una massa muscular activa produeix un elevat cost metabòlic. Això al seu torn repercutirà en un major consum calòric per part de l'organisme, ja que "el múscul és un gran cremador de calories". En persones amb sobrepès o que simplement vulguin perdre greix corporal, és molt bona opció acompanyar l'exercici aeròbic amb un pla de tonificació muscular.

Com combinar exercici aeròbic i exercici amb peses: 
Si combines aquestes dues qualitats, intenta en la mesura del possible realitzar l'entrenament de força ABANS que l'exercici aeròbic. Aquest ordre és l'opció que ens ofereix més avantatges.

Per a l'entrenament de força, l'organisme obté l'energia gairebé exclusivament a través de la degradació de les reserves de glucogen muscular (sucres). D'aquesta manera, en l'exercici aeròbic que posteriorment realitzarem les reserves de glucogen serà variable degradades i l'organisme accedirà als dipòsits de greix de manera més ràpida per a l'obtenció d'energia.

Si ho féssim al contrari (primer l'exercici cardiovascular i posteriorment l'entrenament de força), les reserves de glicogen es degradarien amb el treball aeròbic gairebé sense involucrar als greixos. Posteriorment, en l'entrenament amb peses apareixeria la fatiga per falta de subministrament energètic, ja que les contraccions musculars intenses no poden realitzar-se amb energia a través dels greixos.

No obstant això, si ho fem al contrari, l'exercici aeròbic sempre el podrem realitzar fins i tot amb fatiga. A més, ha de complir una funció de regeneració, ajudant a la recuperació muscular, ja que l'augment de flux sanguini al múscul després d'un esforç realitza una funció "netejadora", arrossegant substàncies de rebuig i aportant nutrients.

Apa, us deixo aquesta foto, així us alegreu la vista, jejeje:



12 de nov. 2011

Bastiments 12.11.11


12.11.11 Bastiments amb raquetes de neu - MAI MÉS aniré sense grampons a la muntanya quan hi hagi neu. Avui he après bé la lliçó després de trobar una placa de gel baixant de Bastiments. Han estat uns moments complicats i perillosos. I tot gràcies de l'ajuda que ens ha ofert una noia alpinista que hem trobat i que ha anat trencant el gel amb els seus grampons. Per cert avui he estrenat les raquetes noves (s'ha acabat anar de lloguer) i també la motxilla ultralleugera nova i tot genial. De totes maneres em continuo sentint més "glomorosa" pujant amb esquís jajajja... Quina enveja em feien els "milions" d'esquiadors de muntanya que hi havia avui per Vallter!!!


Per la zona de pistes abans en camí cap al Coll de la Marrana



 Descens de Bastiments. En aquest tram encara no sabíem la sorpresa que ens esperava...


Les raquetes noves han anat prou bé: unes TSL 226 escape




8 de nov. 2011

Els ciclistes envaeixen la C-17



La marxa lenta de Borgonyà a Ripoll de diumenge passat va tenir la presència de 300 ciclistes de 20 clubs afectats per la prohibició de circular per la carretera C-17 des que es va inaugurar el tram d'autovia. I això que els ciclistes no disposen de cap via alternativa per cobrir el trajecte de Vic a Ripoll, circumstància que, segons la llei, permetria el Departament de Carreteres donar el permís a vehicles lents per circular-hi, tal com passa per exemple en l'autovia de Banyoles a Girona –el voral del nou tram de la C-17 és encara més ample–. Però és que per aquest mateix tram sí que poden passar-hi tractors. La marxa va suposar un èxit de participació i organització tot i la pluja, i el tràfic no es va veure exageradament afectat per la protesta perquè des dels clubs afectats –entre ells el CC Ripoll i la Unió Ciclista Campdevànol– se n'havia fet difusió.
Reunió prèvia amb Carreteres
Dos dies abans de la marxa lenta, a Manlleu, es van reunir representants de 20 clubs d'Osona i el Ripollès, el delegat a Girona de la Federació Catalana de Ciclisme, Francesc Moradell, i Jordi Follia, director general de Carreteres, per tal de trobar una solució al conflicte. I la posició negativa de Follia va ser rotunda.
Ara, els clubs i la federació tenen previst seguir amb les protestes i dirigir-se a instàncies més altes com ara el Parlament de Catalunya mitjançant els parlamentaris de les comarques afectades. Perquè des dels clubs i la federació es manté que la pràctica del ciclisme mereix ser promocionada, pels efectes positius de l'esport i per l'estalvi energètic i la millora del medi ambient que comporta la bicicleta.

Font: El Punt Avui 08/11/11

7 de nov. 2011

Matagalls-Vic passada per aigua




Aquesta és la imatge-resum del que va ser la Matagalls-Vic d'aquest any (el viatge en autocar d'anada i de tornada jeje)...


Va caure un diluvi universal. Jo hi estava inscrita, ens vam llevar d'hora, vam fer cua per agafar el bus que ens va portar fins a Collformic, però vista la situació vam demanar al xofer si ens podia tornar jajajja... Ens vam estalviar pluja, fred, boira, vent, fang, roques humides, patinades, travessar rius, camins  plens d'aigua, i sobretot ens vam estalviar un bon refredat jajjaajja. Per passar-ho malament i anar patint, no val la pena. No ens hi guanyem pas la vida en això. És una qüestió de prioritats. Fins aquí hem arribat. Quines filosofades avui jajaja....

3 de nov. 2011

Rihanna We Found Love

El triplet del novembre

I no em refereixo al barça, exactament, sinó a les quilometrades a peu previstes per aquest mes de novembre:


- Diumenge 6: Matagalls - Vic (35 Km)
- Diumenge 20: Rupit - Taradell (43,5 Km)
- Diumenge 27: Matagalls - Granollers (40 Km)


La inscripció ja està feta a les dues primeres i la tercera s'ha d'acabar de reflexionar perquè és "massa" de baixada.


A tope!!!

2 de nov. 2011

Paraneus alpinisme

Darrerament estic incloent "Al filo de lo imposible" (20:30, diumenges, la 2) a la meva curta llista de programes de televisió preferits. Sobretot quan tracten sobre alpinisme, activitat que alguns n'hi diuen pirineisme o muntanyisme, però que en definitiva no és altra cosa que pujar muntanyes. El diumenge passat em vaig fixar en les polaines (o paraneus) que duia l'Edurne Pasaban durant la seva expedició i em van agradar molt. Però penso que tampoc és necessari portar unes polaines de 600 € per pujar 2 o 3 mils jajjajaja.... així que he estat buscant alternatives per la xarxa i he trobat aquests paraneus de la foto que també es veuen força xulos. De totes maneres s'accepten propostes!

29 d’oct. 2011

Nevada sorpresa

Dissabte 29.10.11 - Un pam de neu sorpresa pujant avui el pic d'Eina. Llàstima de no haver portat un calçat més adequat per a l'ocasió... perquè el Gore-Tex té les seves limitacions... El pic que es veu el fons al centre és el Puigmal. 

Des d'aquí m'agradaria saludar el Carles que sé que fa poc que ha descobert aquest humil bloc. "Que no me entere yo".... que no em deixes cap comentari! jajajja... mOOm 

25 d’oct. 2011

Comparativa cronoescalada 2010-2011

Cronoescalada cremallera

23 d’oct. 2011

Cronoescalada del cremallera 2011


Foto: Triatló Fisiorutpujol


Feia mesos que no notava aquella pressió que se sent al portar un pitrall posat a sobre. El pitjor de tot ha estat quan he vist el talent que hi havia entre els corredors de muntanya que feien cua, aleshores he pensat: Què hi fa una "piltrafilla" com jo, aquí? jajjaja... Però quan s'apropava el moment de la sortida curiosament m'he relaxat i piiiiiip..... amunt que fa pujada!!! 

Si m'apunto en aquesta cursa no és perquè tingui dots d'escaladora (que no en tinc en absolut jeje) sinó precisament perquè no hi ha cap baixada, que és on més temps perdo habitualment per la meva por i falta de tècnica en el descens.

Aquesta vegada he sortit més calmada, controlant i reservant forces per la part final de la crono, que sembla que no però es fa molt llarga. I el resultat final és que he baixat el temps de l'any passat en 11 minuts!!!!!!!!! Temps final dels 7 Km i 845 m desnivell+: 1h 29 minuts. Estic molt contenta, encara em costa de creure... 

L'any que ve hi tornaré i rebaixaré novament el temps ja que crec que encara tinc un cert marge de millora.


Avui he vist moltes cares conegudes, gràcies simpàtics. Els guanyadors d'avui han estat Agustí Roc i Alba Xandri. Felicitats campions!! 


21 d’oct. 2011

Cronoescalada 2011


Estic inscrita a la cronoescalada del cremallera que tindrà lloc aquest diumenge 23 d'octubre. Es tracta de pujar a peu des de Queralbs fins a Núria. Són 7 Km de recorregut amb un desnivell positiu de 847 m. L'objectiu seria, com sempre, superar-me a mi mateixa i baixar el temps de l'any passat, que van ser de 1h 39 minuts (pàjara inclosa jajajja)... L'objectiu és a priori assequible però a hores d'ara indiquen que la meteorologia no acompanyarà així que fins dissabte al vespre no decidiré què faig... Sembla que ha arribat la primavera!

19 d’oct. 2011

Contador: "El recorregut afavoreix Evans"


Alberto Contador ha afirmat que el recorregut del Tour de França presentat aquest dimarts a París "afavoreix Cadel Evans", guanyador de la passada edició, perquè té molts quilòmetres contrarellotge. "És un recorregut que afavoreix el vencedor de l'últim any, a Cadel Evans. Serà una carrera de bastant a l'atac, cosa que no és dolenta, però s'haurà de veure en les etapes de muntanya. Sembla que no són tan espectaculars com en altres anys", ha indicat el guanyador de les edicions del 2007, el 2009 i el 2010.
zoomEls ciclistes espanyols Samuel Sánchez (esquerra) i Alberto Contador assisteixen a la presentació del recorregut del Tour de França del 2012.
Els ciclistes espanyols Samuel Sánchez (esquerra) i Alberto Contador assisteixen a la presentació del recorregut del Tour de França del 2012. IAN LANGSDON | EFE
Contador ha assenyalat que el recorregut "més que per a un escalador és per a un corredor més complet o per a un especialista en contrarellotge". L'edició del 2012, que començarà el 30 de juny a Lieja, compta amb tres proves cronometrades que totalitzen gairebé 100 quilòmetres, el pròleg de 6 i dues etapes, una de 32 quilòmetres el novè dia i una altra de 52 el penúltim. "Ja el 2007  hi va haver gairebé 120 quilòmetres de cronometrada, i no em puc queixar de les actuacions que vaig fer", indica el de Pinto.
Davant d'aquest mapa, Contador ha dit que necessitarà "aprofitar el terreny per treure distàncies" als especialistes en la cronometrada. Però sense oblidar els especialistes en la muntanya, com els germans Schleck, segon i tercer a l'últim Tour, que "tractaran de treure diferències quan la carretera s'aixequi de cara a la contrarellotge de l'últim dia". "Són dos corredors amb una qualitat tremenda i sobretot tenen un equip potentíssim, que marcarà la diferència respecto a la resta d'equips, i aquest és una punt a favor seu", ha comentat.

SENSE ÀNIM DE REVENJA

El ciclista madrileny s'ha mostrat conforme amb el recorregut, amb etapes llargues, però ha assenyalat que això "restarà espectacle" perquè "quan arribin les jornades de muntanya la gent estarà cansada i això limita els atacs". Contador ha assenyalat la 16a etapa com la més difícil, amb l'ascens a l'Aubisque, el Tourmalet, l'Aspin i el Peyresourde, abans de baixar a la meta de Bagnères de Luchon. També ha assegurat que els seus rivals seran "els mateixos d'altres anys més algun jove que surti".
El corredor ha confirmat que centrarà la seva temporada en el Tour de França, i per això a diferència de l'any passat, renunciarà al Giro d'Itàlia, encara que no ha descartat córrer la Vuelta a Espanyadesprés de la ronda gala. Contador ha indicat que no afronta el Tour com una revenja de l'edició passada, en què va tenir molts problemes i caigudes, cosa que el va privar de lluitar per la victòria final.
Font: El Periódico.cat 19/10/11

Example - "Change the way..."

18 d’oct. 2011

Solució pel dolor lumbar


Fa un temps vaig començar a tenir mal d’esquena a la zona lumbar. En un principi era un dolor poc intens i esporàdic però a la llarga me’l notava gairebé sempre, caminant... asseguda a una cadira..., i fins i tot dormint. Per sort em vaig adonar que la causa del problema era una certa pèrdua de tonificació abdominal. Ja és sabut que el treball abdominal contribueix de manera determinant en el nostre equilibri corporal, i en la protecció de la columna vertebral, encara que també hi ha opinions una mica a la inversa.

Actualment, segueixo una auto-rutina d’exercicis abdominals + quàdriceps + glutis, fent repeticions “il·limitades” fins arribar a la fatiga muscular. Això, combinat amb el pilates, m’ha ajudat a superar el dolor lumbar. Estic segura que la majoria de mals d’esquena són ocasionats per una manca de tonificació abdominal. I la solució la tenim ben a l’abast.



16 d’oct. 2011

Volteta del diumenge 16/10/11


Volteta del diumenge 16/10/11: Núria - Coll d'Eina - Pic d'Eina - Torre d'Eina - Pic d'Eina - Coll d'Eina - Pic de Finestrelles - Coll de Finestrelles - Núria. Uns 1100 m de desnivell positiu. M'he trobat molt molt bé i amb energia suficient per haver pogut continuar

4 d’oct. 2011

Problemes tècnics

Benvolguts/des,

Si no havia fet entrades al bloc des de feia uns quants dies va ser, en part, perquè m'apareixien una sèrie de problemes tècnics (quelcom de la "interfície") que en certa manera ja estan resolts. Així que a partir d'ara espero actualitzar-lo més sovint. Així mateix aplicaré una sèrie de modificacions en el disseny que espero que us agradin. Avui estic inspirada jajjaja...

9 de set. 2011

Marxa 100% Tondo



Aquest proper 24 de setembre es celebrarà la 1era marxa en record de Xavi Tondo, ciclista de l’equip Movistar, que va perdre la vida fa quatre mesos degut a un accident domèstic, quan es preparava pel Tour de França a Sierra Nevada.

La marxa constarà de dos circuits, un de curt de 72 km que sortirà i acabarà a Sant Joan les Fonts, i un de llarg, amb 121 km, que sortirà també de Sant Joan les Fonts per acabar a Vallter 2000.

Per més informació, com altimetries i recorregut complet consulteu el web http://www.100x100tondo.com

9 d’ag. 2011

Els motius

Ja sé que tinc el blog una mica abandonat però és que entre el blog, el facebook, el twitter, el hotmail, el whatsupp, i totes aquestes tecnologies, amb tot no puc!!! jajajjaj... I a més, des que tinc internet al mòbil, pràcticament no em connecto a internet a casa, cosa que dificulta la publicació de noves entrades al blog. Espero reactivar-lo una mica més de cara al setembre. Sigui com sigui, bones vacances!!

22 de jul. 2011

Paleodieta

Us adjunto una entrevista molt interessant que va sortir publicada fa uns dies passada a la revista digital etselquemenges. Cada vegada hi ha més persones, fins i tot esportistes, que s'adonen dels beneficis de la paleodieta.

Xesc Terés, ultrafondista

"He canviat les barretes energètiques per una compota de poma i orellanes".

És l’home del moment. Fa poques setmanes que ha tornat d’Austràlia on ha corregut 520 quilòmetres en 54 hores a través del desert i amb 9 quilos a l’esquena. Ha quedat quart i només hi havia 24 aspirants. L’ultrafondista (Sabadell, 1967) és un exemple per a molts corredors de curses de llarga distància. Ara, la seva nova forma d’alimentar-se, també està canviant els paradigmes de l’esport d’alt rendiment. Ens trobem a la botiga Vertic de Barcelona, especialitzada en material i roba de muntanya. És important que llegiu aquesta entrevista entenent que aquest és un cas extrem d’un esportista d’esforços també molt extrems.

He sentit a dir que menges moltes orellanes i compota en competició. On comença tot? Fa 28 anys que competeixo. Sempre m’havia trobat bé i menjava com qualsevol esportista que entrena dur: gels amb cafeïna, glucosa, hidrats de carboni a dojo i menjava molt perquè després ho cremava. L’any 2009 vaig tenir un any horrible. Vam haver d’acomiadar gent de l’empresa (responsable de la filial a Espanya de l’empresa italiana Spring 85), al meu pare li van diagnosticar càncer, a la meva filla li van detectar un problema al sistema immunitari i jo, a sobre, no m’acabava de trobar bé, havia tingut algun tall de digestió en alguna cursa, etc. I vaig pensar: he de canviar alguna cosa a la meva vida i tinc clar que no renunciaré ni a la feina, ni a la família, ni a córrer. I vaig optar per canviar l’alimentació. De fet ja havia entrat en contacte amb coneguts que defensen que ens hem d’alimentar com l’home s’alimentava a l’època del neolític…

Si, la dieta paleolítica. La conec. Hi ha uns nois que conec, fisioterapeutes, alguns són de Girona, que la promouen... És amb ells amb qui estic en contacte i em passen algunes pautes. Tot i així m’he informat molt, he llegit de tot i he acabat fent-me una pauta a mida.

Esmorzar fruita m’ha canviat la vida!

Com és aquesta pauta? El canvi més increïble que jo he notat respecte a la manera com m’alimentava abans és l’esmorzar. Des que esmorzo fruita, només fruita, sóc un altre.

Et lleves i menges fruita i després entrenes? No. Ara mateix me’n vaig a córrer en dejú i després menjo la fruita. Abans era incapaç de fer-ho però ara em sento enèrgic, despert.

Per què esmorzes fruita? Perquè una de les coses que he llegit i que trobo que té molt sentit comú és que la màquina, el cos, ha d’eliminar residus i sabem que els eliminem al matí. Ho veiem amb l’orina que és més concentrada, l’alè, la saliva… I l’activitat que més energia consumeix és la digestió. Per això menjo un aliment que no intoxiqui el cos en el moment que està desintoxicant-se i que, a més, sigui molt fàcil de digerir. Ah! Per cert, jo no estic gens d’acord amb aquella teoria que diu esmorza com un rei, dina com un príncep i sopa com un pobre. Gens! I tornant a la fruita, l’aigua embotellada no conté tots els enzims que sí que té l’aigua de manantial i la fruita conté aigua, enzims i és fàcil de digerir. Ho té tot! Jo em trobo infinitament millor des que començo el dia així. M’ha canviat la forma del cos i tot i a nivell mental noto una rapidesa extraordinària, serenitat, equilibri…
 
Tot i així hi ha gent que si menja molt cru -fruita, amanides- té dificultats justament per digerir...Ja. a la meva dona li passa. Això de la fruita em serveix a mi, és clar i, a més, la fruita conté molt sucre i jo, és clar, el cremo ràpid perquè faig molt molt esport.

Quant? Quantes hores corres a la setmana? 15 hores de mitjana que poden arribar a un màxim de 35. Com a mínim, 9 hores segur.

Tinc la sensació que menges menys que la majoria i entrenes el triple que la majoria... Si si. És que estem sobrealimentats, estem malcriats. Tenim recursos suficients i no necessitem menjar tot el que mengem.


Parlem de suplementació natural. Explica'm què prens i per què ho prens. Ho prenc per suplir les carències que el menjar no pot donar. Prenc extres de minerals, proteïnes, aminoàcids per frenar el meu desgast articular, com el Vitanadh de la casa Vitae. No m’ajuda a rendir més sinó a recuperar millor l’organisme per trobar-me millor. També prenc Vibracell, un concentrat de 40 fruites, verdures i plantes. És més còmode prendre una pastilla que menjar-me 12 kiwis! Durant les curses també prenc alguna pastilla d’aminoàcids, suplements de multiminerals, glutamina, alguna pastilla de sal.

I què menges durant una cursa? Al matí una infusió i una compota de poma liofilitzada -la majoria del menjar està deshidratat perquè no pesi a les motxilles dels corredors en curses d’autosuficiència-. Durant la cursa menjo orellanes o una barreta de fruites. Quan acabo la cursa em prenc un batut concentrat de proteïnes, menjo una mica de pernil o arròs amb poma o una sopa miso i dormo entre una i dues hores de migdiada. I a l’hora de sopar em prenc un sobre liofilitzat de patata amb carn o verdures amb pasta o pasta amb carn. I sopo a les 18’30h. A les 8 me’n vaig a dormir i em llevo a les 5.

I quan no estàs competint, com t'alimentes? He reduit molt els hidrats de carboni i he augmentat molt la proteïna seguint els paràmetres de la dieta paleolítica. Començant pel matí, al cap d’una hora d’haver menjat la fruita que dèiem abans, em prenc un cafè. Dino amanida i proteïna: peix millor que carn. Menjo amanida amb arròs o pasta tres dies a la setmana i les verdures estan presents sempre a tots els àpats. No menjo llegums i he eliminat el sucre blanc però tinc la sort que tampoc m’agrada. Ah! Hi ha dies que faig un semi dejú.

Ets diferent a tots els esportistes vaja. I les barretes energètiques i els gels de cafeïna? Els has abandonat? Això és el que venen moltes botigues d'esports d'alta competició...Si. Això ja no ho prenc. No ho necessito. S’estan trobant noves fórmules d’alimentar-se i suplementar-se per esportistes. És el que està venint i en un futur, vindrà molt més.

La paleodieta: Està basada en la premisa que els humans moderns estan genèticament adaptats a la dieta dels seus avantpassats paleolítics i que la genètica ha tingut pocs canvis des de l’aparició de l’agricultura i per tant està formada per verdures, fruites, carn magra, peix i fruits secs i exclou els cereals, llegums, productes làctis, sal, sucre refinat i olis processats. Justament els professionals d’etselquemenges defensem la ingesta de cereals integrals i llegums i que es justifica, seguint la premisa dels avantpassats, perquè la majoria de les nostres dents (20 molars i premolars) estan fetes per moldre i triturar i, per tant, més de la meitat de la nostra dieta ha d’estar basada a moldre grans ( cereals), llavors i llegums. Els 8 incisius són per tallar verdura, vegetals i fruita i els 4 restants són canines -les peces punxagudes- i serveixen per desgarrar carn, és a dir, la carn hauria de suposar un 12% de la nostra piràmide nutricional.
I no passes gana? A vegades sí i la panxa em fa uns sorolls! I en competició també i m’ha arribat a fer mal l’estómac de tanta gana.

20 de jul. 2011

Compraria skis de muntanya


Com ja sabeu l’any passat vaig descobrir l’esquí de muntanya. És una activitat que enganxa. L’entorn en què es desenvolupa, la satisfacció d’assolir un cim, el lliscar després per on t’ha costat un esforç pujar, els increïbles paisatges, la llum, el sol... tot un aglomerat de sensacions que et fan gaudir de valent.

I ja sé que ara no toca parlar d’això jajajja però com que sóc molt previsora i de cara a la propera temporada de neu, compraria tot l’equip, de segona mà, bo, bonic i bé de preu:

- Botes: mida 27,5 – 28
- Esquís: 1,65 - 1,75 m
- Pells, ganivetes, etc...

Enviar propostes a: mariona22222@hotmail.com