La meva llista de blocs

24 juny 2008

IRONMAN DE NIÇA

Intentaré descriure una mica el que va ser el passat Ironman de Niça. Vam arribar el divendres a Niça i després de visitar l’expo, ens vam dirigir a l’hotel, a sopar i a dormir. El dissabte al matí vam aprofitar per nedar una mica, recollir el dorsal i fer una petita visita a Mónaco. A la tarda vam anar a deixar el material a boxes.
Impressionant. No feia més que veure bicis de carboni atòmiques espectaculars. A la nit vam anar a sopar i no vaig el plat de pasta se’m va mig entregirar degut als nervis que se’m van posar a l’estómac. I cap a dormir. Han estat uns grans de dies, hem rigut moltíssim i ens ho hem passat de conya!!!
________________________________________________________

CRÒNICA IRONMAN DE NIÇA

Dia 22 de juny de 2008. 4h del matí. Sona el despertador després d’una nit eterna d’haver dormit poc. Barreja de nervis, eufòria i hiperactivitat cerebral... 4.30: baixem a baix a l’hotel a esmorzar, no tinc gana però he de menjar. Tan sols em puc empassar una pasta petita dolça i al cap d’una estona una barreta. 5.00: Ja som a la furgoneta preparats per anar fins a la platja. 5.20 som a boxes per acabar de preparar el material. Cues als WC. Vaselina. Neoprè. Endrapo mitja barreta més, sé que la necessitaré. La platja està delimitada amb unes tanques on pots veure diferents temps de natació per separar els grups en funció del seu nivell. 6.30. Silenci sepulcral. 2400 triatletes a l’aigua. PUMMM!!!!!! Tret de sortida. Vinga a nedar! Afortunadament l’aigua està calmada.
NATACIÓ: 3800 m - 1h 26’ – Bon ritme i bones sensacions. Els últims metres se’m fan llargs i només espero agafar la bici. Acabo combinant crol i braça. Rebo per totes bandes des del principi fins el final. Inevitablement em bec molta aigua salada.

1a TRANSICIÓ: 11’ – Prefereixo perdre alguns minuts aquí i anar còmoda en el sector bici. Em trec neoprè i banyador i em poso culotte, maillot, guanys, casc, ulleres... Una voluntària em posa protecció solar a la pell. Agafo la bici i a pedalar.

BICI: 180 Km - 8h 6’ - 1800 m de desnivell – 10 litres de líquid ingerits. Els primers Km són planers i es fan a bon ritme. Però quan menys t’ho esperes et trobes amb la primera pujada forta. És curta però té un pendent infernal. Vaig clavada, la gent es retorça. Aquest és l’aperitiu dels 20 primers Km de pujada que ens espera... No hi ha cap ombra, fa un sol infernal i una calor extrema. No sóc capaç de menjar res, però bec moltíssim. Al Km 60 veig una situació dramàtica: Una noia que ha petat, baixa de la bici cridant i plorant. Està sent atesa per l’ambulància. Cap al Km 80 cometo l’error de llançar les ampolles quan no toca i em quedo sense res durant 10 Km. Em ve una “pàjara” hídrica brutal. Físicament tinc la boca seca com ciment i les cames no tiren. La calor que fa és asfixiant. Tinc una davallada mental. Penso que aquí ho he de deixar estar, que s’ha acabat tot. Que he d’abandonar. No estic acostumada a entrenar amb tanta calor i això es nota. Intento trucar a través del mòbil que em vinguin a buscar però (per sort) no tinc cobertura. Decideixo anar pedalant suaument aprofitant que ve pla i baixada. Al fons s’endevina un avituallament!!!!!!!!!!!! Baixo de la bici i agafo tantes ampolles d’aigua com puc, crec que són 4!! Me’n bec 2 i sembla que ressuscito. Em queden 40 Km de pla i pujada i a partir del Km 130, tot serà pla i avall. Del 110 al 130, carretera de pla i fals pla. Finalment es veu l’indicador de 50 Km pel final. Penso que a partir d’aquí tot és de baixada i estic contenta. Em llanço por avall, avançant algun ciclista, no vull arriscar però vaig molt animada. De sobte em trobo pujant, sort que només són un parell de Km i torna a baixar. Ja només queden 20 Km plans fins a boxes. Finalment arribo al passeig marítim contenta tot i que els peus em fan molt mal i em bullen. Mentre faig els Km finals, vaig veient les cares de la gent que està corrent la marató i és un panorama. Tius fortíssims i superatlètics petats, caminant a la marató. Una imatge val més que mil paraules

2a TRANSICIÓ: 17’ – Em canvio de roba de cap a peus. Aprofito per descansar i estirar les cames. Una voluntària em posa protecció solar.

CÓRRER: 42,2 Km – 5h 53’ – 3 litres de líquid ingerits. Són 8 trams de 5,27 Km pel passeig de Niça. Repetitiu i psicològicament molt dur i avorrit. Encara fa sol i molta calor. Faig el primera tram més caminant que corrent. El segon el faig ja pràcticament tot trotant. Em posen la primera goma al canell, la BLANCA. Em trobo més bé i més recuperada de la transició. Tercera i quarta volta trotant, fins que arribo a la mitja marató I ja estic destrossada. Amb mal d’estómac, mareig i ganes de vomitar. Per sort ja no fa tanta calor. Em posen la segona goma al canell, la VERMELLA. Faig un càlcul mental ràpid i m’adono que si vull acabar dins les 16 hores que donen de límit he de continuar amb el ritme que havia portat fins ara, és a dir, tota l’estona trotant i gairebé sense possibilitat de poder caminar. En el 5è tram encara troto amb relativa comoditat fins que el mal d’estómac és cada vegada més fort. Penso que em queden encara més de 15 Km i torno a tenir una davallada mental. Em venen ganes de plorar. Estic enfonsada. Camino. Penso en tot el que he fet i lo poc que em queda... Veig gent que camina però jo no m’ho puc permetre. He de trotar fins el final, sinó no arribo!! Tinc mal d’estómac però he de trotar sigui com sigui. S’està fent fosc. Faig el 6è tram i n’estic ja fins als... Abandono, abandono, només tinc aquesta paraula al cap. Em posen la tercera goma al canell, la NEGRA. Només em queden 2 dels 8 trams i 1h 15’ per completar-los. El cos ja no tira. La gent m’anima i decideixo continuar. Només he de fer un esforç final i no parar. Ja és de nit. El 7è tram el faig trotant, la ment està més forta que el cos. Final del 7è. Només em queden 5,2 Km i sé que no puc caminar. Tinc la vista fixada al punt d’arribada. Em queden 2 Km i menys de 15 minuts per fer-los. Ja no puc més però no puc parar. 1 Km. Encara em queden alguns minuts i ho puc aconseguir! Veig la finishline a 200 m i em poso a córrer com mai ho havia fet en aquesta marató. Un esforç final i ja no tinc. Arribo al passadís del finisher i em poso a caminar per poder gaudir del moment. Els àrbitres em fan la onada. Vaig picant la ma a la gent que hi ha pel passadís. Fotos de rigor... I ja sóc finisher!!!! No tinc paraules per descriure què se sent en aquests moments... s’ha de viure! TEMPS TOTAL: 15h 55’ 51’’. Estic contenta i satisfeta d’haver acabat. Ha valgut la pena fer un últim esforç final.
Vull agrair-vos a tots la vostra ajuda i molt especialment a: Pep, Roger, David, Isidre i Joaquim. I des d’aquí vull felicitar a tots els finishers i molt especialment a: Isidre, Quim, Meritxell i Jordi, Blanca, Michi y a su hermano, Marcel Zamora, Carlos Gil. Ara toca descansar uns dies, però ja estic pensant quin ironman faré l’any que ve!

38 comentaris:

francisco ha dit...

Filicitaciones !!
muy buena la cronica

Mariona ha dit...

Gràcies Francisco, no vegis la d'hores que m'he estat per fer la punyetera crònica, jajajjaj

Mariona ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
rogero ha dit...

ole ole, quines ganes tenia de llegir aquesta crònica!!! moltíssimes felicitats, ets finisher! m'alegro haver pogut viure-ho en primera persona, molt emocionant. espero q t'ajudes...

Mariona ha dit...

Rogero, vaig estar molt ben acompanyada. Si no hagués set pels vostres ànims, a hores d'ara no seria finisher!! :-)

Arsenio ha dit...

no et conec de res. Sóc l'Arsenio del JOVENT 79, triatló. Et felicito per la teva empenta i per no haver abandonat. Jo vaig fer aquest triatló al 2005 i va ser un infern de calor i humitat. Vaig patir a la bici i vaig haver de caminar molt al marató però ser finisher acaba amb tots els mals records, oi?
Enhorabona Mariona !!!

xavier novell ha dit...

ohè , ohè , ohè ... als teus peus.
a collformic ens espera la birra per celebrar-ho.
hasta a mí m'ha entrat el mal de panxa llegin't la crònica , però només dir-te que ets una campiona.

records i salut desde l'altre costat de muntanya .

Ferran Vila ha dit...

Moltisimes felicitats. Has demostrat una determinació brutal. Enhorabona.
Ah! si aneu a Collformic a fer la birra de celebració aviseu que m'apunto.

SANTI PONS ha dit...

Felicitats,sense paraules!

SANTI PONS ha dit...

Per cert, em pots dir que hi feies desperta a les 6 del mati despres d'haver acabat l'IM???? el teu sms em va despertar ... perto valia la pena!petons

Mariona ha dit...

Arsenio, aquest any també va fer calor però diria que la humitat no era pas massa alta perquè pràcticament no vaig suar. I tens raó, tot el patiment ja està oblidat!

Xavier, cap a Collformic hi falta gent, hem de fer un brindis per tots els reptes que tu has superat!

Ferran, gràcies i si anem a Collformic, t'avisarem!

Santi, el mòbil s'ha de tenir parat a la nit jajajajjaa... Aquests dies he dormit poquet...

josep-maria ha dit...

Mariona,..... enhorabona... t’ho mereixes....
Ara a descansar i .... a pensar el pròxim repte.

karli ha dit...

Que gran que ets!!! quina enveja, no nomes per ser finisher sino per la fortalessa mental que has demostrat tenir!!! quina agonia el fet de saber que tancaben a les 16 hores!!ho deuries passar fatal!!!!!
El diumenge amb en Ferran nomes feiem que anar mirant la teva fitxa on line per veure com anaves, estabem patint i al mateix temps emputjant desde Premià!!! quan vaig veure la darrera referencia de que ja eres finisher no vaig poder evitar la gallina de piel que deia akell!!!!
Insisteixo...QUE GRAN QUE ETS !!!!!

Miquel Morales ha dit...

Grande Mariona!!! Ho has aconseguit, no sense patir, el que li dona encara més valor.

Felicitats

Susagna ha dit...

Moltes i moltes felicitats Mariona, no saps les ganes que teniem de llegir la cronica, tot i que estavem informats que ja erets finisher... Ja ser que les sensacions que tens el cos no les puc tenir però la veritats es que vaig tindre la sort d'estar el costat de la meva parella quan va fer l'ironman d'austràlia i totes les sensacions que vaig tindre jo van ser alucinants i crec que les vostres després d'acabar l'ironaman han de ser el doble i fins i tot molt més.... La veritat es que no ser que dir-te només que ets una idol per mi i que un silenci val més que mil paraules. Ojala algun dia pugui tindre aquestes sensacions que tant ens animes a que tinguem tots....

Moltes i moltes felicitats de veritat i ara celebra aquesta medalla que te l'has guanyat....

Un petó i una abraçada molt gran des de Puig-reig.

Alex ha dit...

Nomes puc dir una cosa!!!
Estic impresionat ja no sols per haber creuat la meta sino per tot lo que portes a sobre i per la teva enteresa!!!
FELIÇITATS IRONWOMAN!!

ORioL ha dit...

Ho habeu vist!?!? Ho haveu vist?!?!

La mare q la va parir!!

Quina tia... i després de tot això ara q més pots fer?? jjeejje

Moltes Felicitats!!
Fins aviat!

PD: Ja et buscaré al mail... però q aki quedi la meva Felicitació!!

robert mayoral ha dit...

moltes felicitats, ja veuràs com ja mai oblidaràs aquest finisher, recordaràs amb la pell de gallina aquells darrers metres del IRONMAN....quina passada.....FELICITATS FINISHER!!!

Byk ha dit...

Enhorabona Finisher!!! Et vaig seguir pel Ironmanlive, ara a descansar i a disfrutar del que has fet!! Una abraçada!!

Marc Masague V. ha dit...

Du Locos! :) L´Enhorabona per la fita, realment espectacular, a continuar així

Anònim ha dit...

Moltes felicitats.
nomes llegin la cronica ja estic cansat. ets una maquina, no es diu cada dia que has fet una ironman. ara has de buscar un repta mes dur perque ja no et paran.

Javi ha dit...

Enhorabuena, al final todos tus entrenos se han visto recompensados, me imagino que estaras en una nube.
Zorionak y por el siguiente.

van krujem ha dit...

felicidades mariona ,ahora tienes marca, para que cada año puedas batirla , ya has empezado una ruleta que nunca parara, ahora ves como merece la pena sacrificarse y dejar otras cosas de lado , por un momento de gloria, da igual que hayas hecho 15h , pero piensa que hay gente que ni la acaban, tienes furza de moral , porque en momentos duros has tirado para adelante, imaginate si hubieras tenido cobertura y te hubieras plantado,bueno campeona ahora descansa , a tope!!!!!!!

Txell ha dit...

Ostres, noia, si que vas anar estressada per entrar dins del temps.... Moltes felicitats per haver-ho conseguit, ja ets finisher!!!!
Llàstima no haver pogut coincidir més a Niça.

Jordi ha dit...

Com ens has fet patir, Mariona!! Moltes felicitats!! Què dur que ha de ser!! Espero que la medalla la pengis d'algun lloc visible, no d'una porta perquè quan s'obri aquesta soni i sàpigues que entra algú (com tenen a algunes botigues...

Mariona ha dit...

Josep M, l'any que ve ho hem de repetir!! Ha estat fantàstic!

Karli, això és comparable a quan has d'anar a comprar a una botiga i saps que tanquen a les 8 i són les 8 menys 10 i has de fotre canya per arribar-hi a temps! jeje

Miquel, gràcies s'ha patit una mica però ara ja no ho recordo.

Susagna, ho recomano a tothom. S'ha de viure en primera persona! Gràcies i una abraçada.

Alex, sona bé això d'Ironwoman, jeje

Oriol, molt bo això del "ho habeu vist". Però no exageris, que tampoc n'hi ha per tant! Gràcies i a veure si t'animes tu també a fer-ne un.

Robert, la veritat és que encara no m'ho acabo de creure. Els darrers metres van ser molt especials i més tenint en compte que ja era fosc.

Byk, quin detall això que em seguissis en directe, gràcies!

Marc, sí que és de locos, una bona bogeria... i més per una noia!

Anònim, no sé si buscar reptes més durs o bé millorar els que ja tinc!

Javi, gracias por tu Zorionak, me gusta recibir felicitaciones en Euskera :-)

Van Krujem, fue una pasada. En momentos bajos me acordé de la filosofia Van Gaal "siempre positifo" y me ayudó muchísimo. Lo más importante en estas pruebas es tener fuerza en la mente. Gracias!

Txell, et felicito vas fer un carrerón! Quan et vaig veure, anaves com una moto! A continuar així campiona!!

Jordi, va ser dur però de les coses dolentes me n'oblido de seguida i només em quedo amb les bones jeje...

Luigi ha dit...

ENHORABONA!

Això és per a tota la vida

C'est fini...

...o tot just ha començat!

Bravo!

AngelIGD ha dit...

Molts felicitats, perque has aconseguit acabar-la dintre del temps i ja estas pensant en fer-ne un altre, ara mes i millor de cara a l'any que be. A disfrutar.

Juankir ha dit...

Parafraseando a Briatore

Grande Mariona!!!
Fan-tás-ti-co!!!

Yo debuté en Lanzarote y viendo el calor que pasásteis creo q debió ser más duro incluso q allí.

No t preocupes por las ganas d llorar y el desánimo pasajero, nos pasa a todos. Enhorabuena!!!

Malfieten ha dit...

Felicitats !
Deunidó ! nomès llegir la crònica m'he estressat, ha de ser duríssim !

Piri ha dit...

Hola Mariona!
Sóc l'Àlex de la Secció Triatló Piri, vaig estar allà animant però no et vaig veure! Llàstima! Vaig poder saludar algun dels teus companys de Vic, feia molt temps que no els veia...!
Moltes Felicitats!!!
Ara a part de FINISHER ja patiràs la mateixa malaltia que tots: TRIADDICT!
Fins la pròxima i a recuperar-se bé!
Una abraçada,

Àlex.

Pedro Hidalgo ha dit...

Moltes felicitats Mariona, això ha de ser impresionant. Espero poder algun dia poder dir com tu que soc finisher.Enhora bona.

Anònim ha dit...

primer de tot moltes felicitats per la grn cursa q has fet.tinc q dir q m'emocionat una mica llegin la cronica.ets gran mariona.a veure si ens veiem aviat i fem algo amb en roger.na abraçada molt forta.

ramon fuster

sprintcraig ha dit...

IM-presionant crònica Mariona.Moltes felicitats!!!
kuan et recuperis tornem a kedar per pujar a Collformic :-))

miquel ha dit...

Cullons Mariona, quin patir al llegir la teva crónica. He acabat cansat i tot. Puf!

Enhorabona IronWoman. Ara ja no hi ha res impossible per tu!

Anònim ha dit...

Me he emocionado al leer tu relato,es fantástico,para un pureta de 70 Tacos como yo es muy alentador comprovar que hay jóvenes que valoran el esfuerzo la tenacidad y la nobleza deportiva, como tú.Te doy mi sincera enhorabuena y te deseo muchos logros.Adeu.
Supporter.

Pau ha dit...

Felicitats Mariona, quants moments crítics i sobretot quants moments superats!!!
Quina enveja, m'han vingut uns cuquets a la panxa.
Em quedo amb la darrera frase, aquesta que només alguns podem entendre després d'una prova tant dura com la que has tingut, "l'any que ve"

Mariona ha dit...

Luigi, això tot just ha començat, jeje

Angel, l'any que ve ho he de fer millor, ara ja tindré una mica d'experiència

Juankir, el calor fue bastante molesto y más teniendo en cuenta que veníamos de entrenar siempre com frío

Malfieten, va ser molt dur, però ara ja només recordo la part bona

Àlex, no sabia que vas estar per allà!

Pedro, doncs sí que és impressionant, val la pena viure-ho!

Ramon, vinga Ramon, hem de quedar tots plegats amb en Roger i fer una sortideta en bici!

Sprintcraig, m'he de recuperar ràpidament i la pujada a Collformic està feta :P

Miquel, he fet una crònica tan realista com he pogut jajajja

Anònim, uala gracias por tus palabras! No te pases...

Pau, l'any que ve hi tornarem, hi tant com si!!