IRONMAN DE NIÇA

Intentaré descriure una mica el que va ser el passat Ironman de Niça. Vam arribar el divendres a Niça i després de visitar l’expo, ens vam dirigir a l’hotel, a sopar i a dormir. El dissabte al matí vam aprofitar per nedar una mica, recollir el dorsal i fer una petita visita a Mónaco. A la tarda vam anar a deixar el material a boxes.

Impressionant. No feia més que veure bicis de carboni atòmiques espectaculars. A la nit vam anar a sopar i no vaig el plat de pasta se’m va mig entregirar degut als nervis que se’m van posar a l’estómac. I cap a dormir. Han estat uns grans de dies, hem rigut moltíssim i ens ho hem passat de conya!!!
________________________________________________________

CRÒNICA IRONMAN DE NIÇA

Dia 22 de juny de 2008. 4h del matí. Sona el despertador després d’una nit eterna d’haver dormit poc. Barreja de nervis, eufòria i hiperactivitat cerebral... 4.30: baixem a baix a l’hotel a esmorzar, no tinc gana però he de menjar. Tan sols em puc empassar una pasta petita dolça i al cap d’una estona una barreta. 5.00: Ja som a la furgoneta preparats per anar fins a la platja. 5.20 som a boxes per acabar de preparar el material. Cues als WC. Vaselina. Neoprè. Endrapo mitja barreta més, sé que la necessitaré. La platja està delimitada amb unes tanques on pots veure diferents temps de natació per separar els grups en funció del seu nivell. 6.30. Silenci sepulcral. 2400 triatletes a l’aigua. PUMMM!!!!!! Tret de sortida. Vinga a nedar! Afortunadament l’aigua està calmada.
NATACIÓ: 3800 m - 1h 26’ – Bon ritme i bones sensacions. Els últims metres se’m fan llargs i només espero agafar la bici. Acabo combinant crol i braça. Rebo per totes bandes des del principi fins el final. Inevitablement em bec molta aigua salada.

1a TRANSICIÓ: 11’ – Prefereixo perdre alguns minuts aquí i anar còmoda en el sector bici. Em trec neoprè i banyador i em poso culotte, maillot, guanys, casc, ulleres... Una voluntària em posa protecció solar a la pell. Agafo la bici i a pedalar.

BICI: 180 Km - 8h 6’ - 1800 m de desnivell – 10 litres de líquid ingerits. Els primers Km són planers i es fan a bon ritme. Però quan menys t’ho esperes et trobes amb la primera pujada forta. És curta però té un pendent infernal. Vaig clavada, la gent es retorça. Aquest és l’aperitiu dels 20 primers Km de pujada que ens espera... No hi ha cap ombra, fa un sol infernal i una calor extrema. No sóc capaç de menjar res, però bec moltíssim. Al Km 60 veig una situació dramàtica: Una noia que ha petat, baixa de la bici cridant i plorant. Està sent atesa per l’ambulància. Cap al Km 80 cometo l’error de llançar les ampolles quan no toca i em quedo sense res durant 10 Km. Em ve una “pàjara” hídrica brutal. Físicament tinc la boca seca com ciment i les cames no tiren. La calor que fa és asfixiant. Tinc una davallada mental. Penso que aquí ho he de deixar estar, que s’ha acabat tot. Que he d’abandonar. No estic acostumada a entrenar amb tanta calor i això es nota. Intento trucar a través del mòbil que em vinguin a buscar però (per sort) no tinc cobertura. Decideixo anar pedalant suaument aprofitant que ve pla i baixada. Al fons s’endevina un avituallament!!!!!!!!!!!! Baixo de la bici i agafo tantes ampolles d’aigua com puc, crec que són 4!! Me’n bec 2 i sembla que ressuscito. Em queden 40 Km de pla i pujada i a partir del Km 130, tot serà pla i avall. Del 110 al 130, carretera de pla i fals pla. Finalment es veu l’indicador de 50 Km pel final. Penso que a partir d’aquí tot és de baixada i estic contenta. Em llanço por avall, avançant algun ciclista, no vull arriscar però vaig molt animada. De sobte em trobo pujant, sort que només són un parell de Km i torna a baixar. Ja només queden 20 Km plans fins a boxes. Finalment arribo al passeig marítim contenta tot i que els peus em fan molt mal i em bullen. Mentre faig els Km finals, vaig veient les cares de la gent que està corrent la marató i és un panorama. Tius fortíssims i superatlètics petats, caminant a la marató. Una imatge val més que mil paraules

2a TRANSICIÓ: 17’ – Em canvio de roba de cap a peus. Aprofito per descansar i estirar les cames. Una voluntària em posa protecció solar.

CÓRRER: 42,2 Km – 5h 53’ – 3 litres de líquid ingerits. Són 8 trams de 5,27 Km pel passeig de Niça. Repetitiu i psicològicament molt dur i avorrit. Encara fa sol i molta calor. Faig el primera tram més caminant que corrent. El segon el faig ja pràcticament tot trotant. Em posen la primera goma al canell, la BLANCA. Em trobo més bé i més recuperada de la transició. Tercera i quarta volta trotant, fins que arribo a la mitja marató I ja estic destrossada. Amb mal d’estómac, mareig i ganes de vomitar. Per sort ja no fa tanta calor. Em posen la segona goma al canell, la VERMELLA. Faig un càlcul mental ràpid i m’adono que si vull acabar dins les 16 hores que donen de límit he de continuar amb el ritme que havia portat fins ara, és a dir, tota l’estona trotant i gairebé sense possibilitat de poder caminar. En el 5è tram encara troto amb relativa comoditat fins que el mal d’estómac és cada vegada més fort. Penso que em queden encara més de 15 Km i torno a tenir una davallada mental. Em venen ganes de plorar. Estic enfonsada. Camino. Penso en tot el que he fet i lo poc que em queda... Veig gent que camina però jo no m’ho puc permetre. He de trotar fins el final, sinó no arribo!! Tinc mal d’estómac però he de trotar sigui com sigui. S’està fent fosc. Faig el 6è tram i n’estic ja fins als... Abandono, abandono, només tinc aquesta paraula al cap. Em posen la tercera goma al canell, la NEGRA. Només em queden 2 dels 8 trams i 1h 15’ per completar-los. El cos ja no tira. La gent m’anima i decideixo continuar. Només he de fer un esforç final i no parar. Ja és de nit. El 7è tram el faig trotant, la ment està més forta que el cos. Final del 7è. Només em queden 5,2 Km i sé que no puc caminar. Tinc la vista fixada al punt d’arribada. Em queden 2 Km i menys de 15 minuts per fer-los. Ja no puc més però no puc parar. 1 Km. Encara em queden alguns minuts i ho puc aconseguir! Veig la finishline a 200 m i em poso a córrer com mai ho havia fet en aquesta marató. Un esforç final i ja no tinc. Arribo al passadís del finisher i em poso a caminar per poder gaudir del moment. Els àrbitres em fan la onada. Vaig picant la ma a la gent que hi ha pel passadís. Fotos de rigor... I ja sóc finisher!!!! No tinc paraules per descriure què se sent en aquests moments... s’ha de viure! TEMPS TOTAL: 15h 55’ 51’’. Estic contenta i satisfeta d’haver acabat. Ha valgut la pena fer un últim esforç final.
Vull agrair-vos a tots la vostra ajuda i molt especialment a: Pep, Roger, David, Isidre i Joaquim. I des d’aquí vull felicitar a tots els finishers i molt especialment a: Isidre, Quim, Meritxell i Jordi, Blanca, Michi y a su hermano, Marcel Zamora, Carlos Gil. Ara toca descansar uns dies, però ja estic pensant quin ironman faré l’any que ve!