La meva llista de blocs

31 d’oct. 2009

Foto publicada

Aquesta és la foto que li vaig fer a en Jordi Martí el diumenge a la marató de Sant Llorenç i m'ha fet molta gràcia saber que ha sortit publicada a la premsa comarcal :-)

30 d’oct. 2009

El disseny humà

És una pràctica d’autoconeixement basada en que tots els individus són de 4 tipus de disseny, de la mateixa manera que només hi ha 4 grups sanguinis. Cada un d’aquests 4 tipus té un funcionament mecànic particular, que li fa encarar la vida d’una manera molt diferent als altres 3, i d’una manera molt similar als del seu mateix tipus. Aquests tipus s’anomenen el Manifestador, el Generador, el Projector i el Reflector. Els 2 primers són de tipus energètic i els segons de tipus no energètic. A mi m’han fer l’anàlisi i el resultat és a la imatge de dalt. Sóc Generadora, és a dir de tipus energètic, cosa que no m'estranya perquè no paro mai quieta jajajjaja. A veure si algú coneix la pràctica i me’n pot dir quelcom més, de totes maneres a mi aquests temes no-científics (no demostrables) em costen molt de creure.

29 d’oct. 2009

Pedalada del rovelló

Aquest cap de setmana en principi no tenia res planificat així que he estat buscant per la xarxa i he vist una proposta interessant. A la web de la fede n'hi ha una que em queda apropet de casa, la Pedalada del rovelló d'Olost:

Aquest diumenge, dia 1 de novembre, se celebrarà a Olost una nova edició de la Pedalada del Rovelló. La prova, organitzada pel Club Ciclista Olost, tindrà tres recorreguts de 10, 35 i 55 quilòmetres.Les inscripcions es podran fer el mateix diumenge, a partir de les 7 del matí al Pavelló d'Esports, des d'on es donarà la sortida a dos quarts de 9. Entre els participants es sortejaran tres cistells de bolets i uns 15 regals. També es donarà un obsequi a cada un d’ells.

27 d’oct. 2009

Quants sets!

Quines coincidències! M’hi estat fixant i m’he adonat que molts dels pitralls que he tingut darrerament portaven el número 7 en alguna del les seves xifres. Aquests són alguns exemples: A l’ironman el 127; a la marxa cicloturista Terra de Remences el 617; a la marxa cicloturista Les Goges el 317; a la marxa cicloturista Terra de l’Aigua el 7; a la duatló de Núria el 370; a la mitja de St. Llorenç el 307.

I canviant de tema, ahir vaig anar al fisio i no puc descriure amb paraules l’insuportable dolor que vaig sentir amb els “massatges” a la zona tibial interna. Maleïda periostitis!

25 d’oct. 2009

Mitja Sant Llorenç Savall

Després d'haver dormit poc "gràcies a" el sopar anual del club (que es va acabar a les tantes), arribo a les 8.20 a St Llorenç Savall amb més ganes de dormir que de córrer jajjaja... Però després de veure el bon ambient atlètic que hi ha pel poble em col·loco el dorsal i a fer trinxada! Hem començat fortes i hem acabat fortes, tanmateix entremig he tingut alguns moments de crisi en els quals notava que les pulsacions em pujaven moltíssim i costaven força de baixar. Ha estat un bon entrenament amb contínues pujades i baixades, en un dia esplèndid climatològicament parlant. He trobat a molta gent coneguda i a altres que m'han conegut pel blog. Gràcies a tots per saludar-me, m'ha fet molta ilu!!!!! Tan sols per això ja val la pena tenir el blog. Per cert, sempre quan acabo aquesta mitja dic que l'any que ve faré la marató, a veure si és veritat... En general ha anat tot bé, tot i que fa uns dies que m'estic notant alguna adherència tibial. Això és perquè fa dies que no visito la consulta del fisio. Demà hi aniré i m'arreglarà. Segur que m'estarà esperant amb el maleït ganxo a les mans aixxxxxxxxxxx quin mal!

23 d’oct. 2009

Mitja marató de Catalunya

El proper diumenge ja tenim aquí una nova edició de la mitja marató (21,1Km) de muntanya de Sant Llorenç Savall. L’any passat hi vaig participar sense dorsal, és a dir, de manera “no oficial”. Aquesta vegada estic inscrita. De totes maneres no tinc clar si “competiré” o aniré al meu aire. Vaja que fins a l’últim moment no decidiré si em poso el xip. Per altra banda he pensat que en cas d’anar sense xip i si em quedessin ganes de continuar potser fins i tot intentaria completar la marató (42,2 Km) seria un bon entrenament; però en aquesta opció hi veig poques possibilitats jajajjaja

18 d’oct. 2009

Memorial Xavi Novell

Ahir es va fer la Xino-xano, una ascenció al Turó de l'home en bici en homenatge al Xavi. Jo hi vaig ser encara que gairebé ningú no em va veure. Vaig ser la 1a a coronar el port jajajjaja... En Xavi sap que a les marxes sempre surto abans i aquesta vegada no havia de ser menys jajajja... La veritat és que no havia estat mai al Turó, així que la 1a dificultat seria com arribar-hi en cotxe. El camí més directe des de Vic seria passant per Viladrau, St Marçal i Sta Fe. No vegis la de revolts que em vaig empassar! La 2a dificultat seria trobar la carretera del turó. La idea seria deixar el cotxe a dalt i baixar ràpidament per ser a les 17:30 a St Celoni o, si més no, enganxar-me al grup a mig camí. Però aquesta idea es va esvaïr al trencant de baix. No sabia si el grup vindria per la dreta o per l'esquerra!!! juaaaaaaaaaas... Jo i la bici ens vam estar esperant gairebé 1h en aquell trencant per veure si arribava el grup, fins que després de quedar mig congelada vaig decidir començar l'ascensió pensant que "ja m'atraparien". Vaig anar pujant, encara de dia, sense pressa però sense pausa per la carretera del turó, en mal estat i amb unes rampes força dures. Després dels 5Km de pujada, arribo a dalt en solitari i sense rastre del grup. Resulta que l'hora de sortida s'hauria retardat. Una vegada a dalt em trobo amb la Noe i també amb els pares del Xavi, amb qui vam poder conversar durant força estona mentre pujàvem a peu fins a dalt ja en la foscor. El pare maasai va comentar que la Pinarello s'havia quedat gairebé intacta i aleshores sorgeix un sentiment de ràbia i aquella pregunta: "Per què?" I no hi trobes cap resposta...

...Des del Turó mirant el cel es veuen moltes estrelles, però n'hi ha una que brilla amb llum pròpia per sobre de totes les altres...

15 d’oct. 2009

Activitats cap de setmana

Dissabte 17: Al matí córrer/caminar per muntanya a peu. I a la tarda Maasaiada Xino-xano. Memorial Xavi Novell – Amb pujada al Turó de l’Home des del pavelló de Sant Celoni.
Diumenge 18: Si em queden forces i aconsegueixo despertar-me: cursa de Sant Galderic.
I el dia 25/10/2009 ja estic inscrita a la mitja marató de muntanya de Sant Llorenç Savall.

12 d’oct. 2009

Equilibris

Aquesta és la manera de no punxar mai la roda del davant jeje

11 d’oct. 2009

Artec marató btt Vall d'en Bas


Amb la Noe a la sortida, una campiona que s'ha atrevit amb els 112 Km

Artec: Prova de btt de 112 Km i desnivell 4000+, amb l'opció de fer "només" el 33 o el 66%. El divendres m'apunto in extremis a pocs minuts de tancar les inscripcions. He dubtat fins a l'últim moment. La btt no és la meva especialitat i a més hi haurà fang perquè ha plogut. Ho tinc tot en contra però em pregunto: Nena, com serà que no puguis acabar 35 Km de btt en tot un punyetero matí? Així que apareixo el diumenge a St Esteve d'en Bas amb el dorsal 520, amb moltes ganes i C2C (con 2 coj****).
11.10.09 - 8:00 - Es dóna la sortida amb un parell de minuts de retard. Deixo passar tothom perquè no m'agrada que em passin per sobre jajjajajja. Els primers 12Km són de pista ampla i fàcil, vaig a bon ritme i fins i tot faig algun avançament en els trams asfaltats. Tot d'una veig gent que està esperant fent cua. Han començat les temudes trialeres: Caminets molt estrets, baixades de vertígen, pujades de roca humida, sotracs, fang, pedres, sots, troncs, sorra, fulles... Així és la muntanya. El terreny esdevé cada vegada més tècnic així que no em queda més remei que baixar de la bici i començar a empènyer-la. Del Km 12 al 27 vaig més estona caminant que pedalant. Sembla una duatló. Aniria més depressa sense bici i corrent. Se'm fa etern. Els Km no passen. Em vaig clavant cops a les cames amb els pedals. Em fa mal l'esquena. Estic esgotada. Vull pedalar i em sento amb forces però no puc. En algun tram intento pujar a la bici i avançar ni que siguin uns metres. M'atreveixo amb alguna baixada amb roques que mai abans m'hauria atrevit, sempre amb el cos tensionat i amb molta por de caure. De tant en tant el camí asfaltat però pocs metres més endavant torna la tortura. Em faig un fart de pujar i de baixar de la bici. Semblo una corredora de ciclocross jajajaj... A partir del Km 30 i quan em pensava que tot el peix estava venut ha començat l'última trialera, potser la pitjor de totes: Baixada molt relliscosa amb fulles humides. Al final de la baixada arribo a Les Preses on hi ha l'arc d'arribada del primer terç de la prova. El travesso i dóno per conclosa la meva primera participació a l'Artec. L'any que ve espero repetir però amb una mica més de tècnica jajajjaj... El mateix Freixer m'ha dit que per ser la primera de btt que faig no he pas escollit la més fàcil.

10 d’oct. 2009

8 d’oct. 2009

Artec Marató

Aquest diumenge 11 d’octubre torna ARTEC MARATÓ BTT Vall d’en Bas, la gran cursa de bicicleta de muntanya de la Garrotxa. Després de l’edició inaugural del 2008 amb un gran èxit de participació, aquest any han organitzat una prova que aprofita l’experiència viscuda per millorar en atractiu, qualitat, i professionalitat. Crec recordar que l’any passat, a causa de la duresa de la prova i amb l'afegit del terreny enfangat, només la van acabar 30 bttros dels 400 que la van començar jajajja...

Per poc que pugui m’arribaré fins a Sant Esteve d’en Bas per veure com arriben els que fan la opció marató (110Km 4000m+) ufff. Fins i tot no descarto inscriure’m a la opció 33% (35Km 1300m+) que consisteix en fer un terç del recorregut. El que està clar és que probablement faria més tros a peu que dalt la bici per culpa de les trialeres jajajja però intentaria acabar encara que “malgastés” tot el matí.... Tinc fins divendres 9 per acabar-m’ho de pensar.

5 d’oct. 2009

Al límit

Ahir a la duatló vaig fer un esforç immens. Van ser 5h de màxima intensitat. Malgrat no portar pulsòmetre, em coneixo prou per saber que devia estar entre 160-170 pulsacions. Vaig notar una sensació que he sentit altres vegades fent sèries o sobreesforços. És aquella mena de pessigolleig a la gola de quan vas forçat, acompanyat de sequetat de boca i d'un gust metàl·lic que surt de les genives. És quasi com un gust de sang, tot i que realment no ho és. El pessigolleig de gola apareix quan forces molt la caixa tant el cor com els pulmons. Sempre que he notat aquests símptomes posteriorment he tingut agulletes, sempre. I avui també. Aquest fet m’ha desencadenat una mica de tos que encara arrossego... Aquí en parlen.

M’agradaria saber si algú més ha tingut mai aquesta sensació tan curiosa i quina és la causa fisiològica que la provoca.

4 d’oct. 2009

Duatló de Queralbs 2009

Avui a Queralbs s'ha celebrat una de les proves més dures de la zona. Ha estat la meva 2a participació d'aquesta duatló que sempre té baixa afluència femenina (per alguna cosa serà). Els 2 objectius que em vaig proposar s'han complert: acabar i, acabar en menys de 6h. El temps final ha estat de 5:13:43 vs els 6:04:52 de l'any 2008. He baixat 51 minuts!!! No m'esperava un resultat així. Amb els parcials (última imatge) es pot veure que he baixat temps en els 3 sectors però on més s'ha notat és en els 16 Km a peu. D'alguna cosa havia de servir tots els dies que m'he passat a la muntanya aquest estiu! Ah, i pel que veig l'spinning també té una certa utilitat jeje.
No es tracta d'una cursa que requereixi massa tècnica sobre la bici, més aviat resistència ja que el primer tram és de pujada constant, amb un fort desnivell per una pista ampla plena de pedres i que a mi sempre em dóna grans dificultats en el descens.
Després de deixar la btt a Fontalba, toca pujar el Puigmal, un tram que es fa dur i pesat doncs és tot pujada i en uns 5Km s'ha de salvar un desnivell d'uns 1000m. Passat el pic es baixa a la Vall de Núria, una baixada on es carreguen les cames de tan frenar i que aquest any l'he feta íntegrament trotant (res de caminar). Després de deixar enrere la Vall de Núria, ens dirigim cap a Fontalba. Aquest tram és més pla però comença amb una pujada que fa mal a les cames perquè hi arribes ja cansat. Finalment hi ha uns 5Km trencacames de puja i baixa que enguany he pogut fer tot corrent. Durant el lliurament de premis he tingut ocasió de parlar amb el guanyador, en Dídac Cuadros, un exciclista i ara un crack de les duatlons de muntanya. És un crack. El seu resultat, 2:44:22, parla per sí sol.
Conclusió: Ha estat un dia fantàstic i ja estic esperant començar a entrenar per la duatló de l'any que ve. L'objectiu serà baixar de les 5h!!