La meva llista de blocs

7 maig 2010

El Giro, una trampa

Les especials característiques d'un recorregut duríssim, amb jornades de descans fictícies, otorguen el paper de favorits a veterans amb "motor diésel". El Giro en lloc de renunciar a una duresa inhumana, l'ha incrementat encara més aquest any i alhora ha advertit que serà la cursa més controlada del món per combatre el dopatge. Tot fins a tal punt que els dos últims guanyadors de la prova, Denis Menchov i Alberto Contador, van borrar-se pel fet de no poder assimilar vint-i-un dies de desgast, amb etapes d'una duresa extraordinària, sense hipotecar les seves possibilitats al Tour. En les 21 etapes els corredors hauran de supuerar 3469 Km, 237 Km dels quals són ports de muntanya amb un desnivell mig del 6 per cent. A l'extrem de la brutalitat s'hi troba el Mortirolo, possiblement el port més dur del món.

2 comentaris:

Josep ha dit...

El port més dur del món no és el Mortirolo.
El port més dur d`aquest Giro és el Monte Zoncolan per Ovaro, amb 4 o 5 Km a la part inicial d`un % mig de l`ordre del 14 % aprox.
Ahhh ....I no es dopen per superar tanta duresa es dopen per superar els rivals i guanyar més diners, contractes, reconeixement. Si fessin etapes planes i de mitja muntanya tbé sortirien casos d`Epo de 3a generació, hormones del creixement, i històries d`aquestes.

Rafael Vallbona ha dit...

el mortirolo és un coll lleig, sense ventilació ni vistes, una pista de muntanya que van asfaltar. el zoncolan és molt més dur i bell, però també he pujat le trei cime di lavaredo (que fa un temps que no es puja en cursa), i considero que és un coll encara més dur. ara, una cosa són els percentatges i una altra com estàs el dia que puges. i és això el qeu acaba marcant distàncies. això i el dopatge, és clar.