La meva llista de blocs

28 maig 2010

Mortirolo, un somni i un malson

Avui divendres els ciclistes hauran d'afrontar una de les pujades més mítics del Giro, el Mortirolo, una paret que dictarà sentència i escriurà una nova pàgina daurada a la història del ciclisme. Són carreteres negades a l'hivern, preparades només quan la neu deixa pas a l'asfalt. Un asfalt que mira al cel, convertint una simple carretera en un malson per al ciclista i en un somni per a l'aficionat. Hi ha ports de tots els tipus, però el Mortirolo és especial. És diferent. Els números espanten: 12,8 Km, 10,3% de desnivell mig i rampes de fins al 18%, però no és només qüestió de números. El Mortirolo ofega. La pujada comença a Mazzo di Valtellina, però és a partir del Km 3, a San Mate, quan comença realment el patiment. Però la 19ena etapa no és només això: Un primer pas per Aprica, pujada a Trevigno, el clàssic Valica Santa, el Mortirolo, una segona i última pujada a Aprica, de quasi 16 Km. Una etapa fascinant d'un Giro que té tota la classificació general per decidir. El sorprenent Arroyo, Basso després de l'exhibició a Zoncolan, Evans davant una gran oportunitat, el lluitador Vinokourov... opten a la victòria en un Giro apassionant i espectacular.

2 comentaris:

Anrhick ha dit...

Quin mur, déu meu!

Mariona ha dit...

Anrhick, si és bestial!