Cronoescalada del cremallera

Atenció a la fricada del dia: Observeu els meus mitjons miraculosos casolans. Són aquests que ara estan de moda. Vaig a l'últim crit tot i que aquests no crec que afavoreixin el retorn venós... jajjajaj

Quina agonia he passat avui jajajja... Abans de començar estava molt nerviosa, potser fins i tot tant com l'Ironman de Niça. I és que això de portar un dorsal enganxat sempre porta una pressió afegida. A l'hora d'anar a buscar el xip començo a veure grans especialistes de les curses de muntanya i automàticament penso: "Què hi foto jo aquí?" jajjaja... Aquesta prova consistia en recórrer els 848 m desnivell positiu i 7 Km que separen la plaça de Queralbs i el santuari de Núria. Surt un participant cada minut. Afortunadament sóc de les primeres i començo amb un ritme controlat perquè sinó segur que no arribaré a dalt! M'avancen uns quants corredors. De mica en mica vaig notant que em quedo sense forces i m'adono que la cursa se'm farà molt i molt llarga. Tinc les pulsacions molt altes, massa. Avanço amb penes i treballs, però intento no parar. Llavors recordo que no he esmorzat res. Serà per la falta falta de combustible o serà que fa 3 mesos que no trepitjo muntanya? Segurament això últim. Em continuen passant corredors. Malgrat tot aconsegueixo mantenir el ritme fins el final i patint molt, milloro el meu temps en 1 minut. Tot i que a dalt hi fa molt fred ens quedem a provar el podi, a veure el lliurament de premis i el sorteig.