La meva llista de blogs

24 d’oct. 2010

Cronoescalada del cremallera

Atenció a la fricada del dia: Observeu els meus mitjons miraculosos casolans. Són aquests que ara estan de moda. Vaig a l'últim crit tot i que aquests no crec que afavoreixin el retorn venós... jajjajaj


Quina agonia he passat avui jajajja... Abans de començar estava molt nerviosa, potser fins i tot tant com l'Ironman de Niça. I és que això de portar un dorsal enganxat sempre porta una pressió afegida. A l'hora d'anar a buscar el xip començo a veure grans especialistes de les curses de muntanya i automàticament penso: "Què hi foto jo aquí?" jajjaja... Aquesta prova consistia en recórrer els 848 m desnivell positiu i 7 Km que separen la plaça de Queralbs i el santuari de Núria. Surt un participant cada minut. Afortunadament sóc de les primeres i començo amb un ritme controlat perquè sinó segur que no arribaré a dalt! M'avancen uns quants corredors. De mica en mica vaig notant que em quedo sense forces i m'adono que la cursa se'm farà molt i molt llarga. Tinc les pulsacions molt altes, massa. Avanço amb penes i treballs, però intento no parar. Llavors recordo que no he esmorzat res. Serà per la falta falta de combustible o serà que fa 3 mesos que no trepitjo muntanya? Segurament això últim. Em continuen passant corredors. Malgrat tot aconsegueixo mantenir el ritme fins el final i patint molt, milloro el meu temps en 1 minut. Tot i que a dalt hi fa molt fred ens quedem a provar el podi, a veure el lliurament de premis i el sorteig.


3 comentaris:

forest ha dit...

Bien Mariona,seguro que te sirve de entreno eso de correr sin desayunar.Molt bé.

Xavi ha dit...

Ostres, quines bambes que gastes, no t'estàs de res!

Mariona ha dit...

forest, normalment ho faig quan entreno

xavi, un capritxo de tant en tant...