Aquesta és la crònica d'una inconscient que s'apunta a Remences sense haver entrenat ni cinc. L'any passat hi havia arribat amb més de 4000 Km i aquesta diferència es nota.
Arribo puntualment a St. Esteve amb la idea de sortir abans i així evitar l'estrés de 3000 ciclistes engegant alhora. L'inconvenient és que m'hauré de menjar jo soleta una bona part de la ruta. Aquest és l'autèntic esperit ironman jajajjajaj, és a dir, sense drafting, sense xupar roda.
Corono Capsacosta amb la presència d'algun ocasional ciclista i poc després trobo el qui serà el meu company de viatge durant el descens fins a Ripoll. Hola Javi!!
Comença a ploure. Quin fred hem passat! Tot i que en un principi no ho semblava, poc o molt tothom s'ha acabat mullant a la zona del Ripollès. Tan malament ho estava passant que li he dit a el Javi que jo em rendia i que agafaria el tren a Ripoll per anar cap a casa. Ens acomiadem i quan m'estava dirigint a l'estació recapacito i penso que he de continuar sigui com sigui.
Començo el port de Canes i abans d'arribar a l'avituallament, deixo de ser una de les escapades i sóc neutralitzada pel pilot jajjajja... Al primer grup hi vénen els corredors èlit/màster. Els coneixo gairebé a tots. Van a ritme de cursa i encara tenen forces per saludar-me! Sóc totalment absorbida pel gran grup jajjaja...
La baixada de Coubet esdevé perillosíssima per culpa de l'asfalt moll. Quina por. Vaig amb moltes precaucions. Tinc clar que faré la ruta curta així que completo els 95 Km fins a Olot amb els bessons més durs que un roc però contenta per haver acabat. Gràcies a tots els qui m'heu conegut i saludat, que heu estat molts. La setmana que ve toca la marxa de Les Goges.

En Sergi avui ha fet una demostració pujant Bracons.