Marxa Terra de l'Aigua: duríssima!!!!

Aquí a la línia d'arribada intentant posar-hi 'bona cara' tot i estar una mica feta caldo després de les 6h 55' en bici sense parar. Així és com qualifico aquesta marxa: duríssima. De fet els números parlen per sí sols: 150 Km i 2700 m de desnivell! De tant que m'ho havien advertit, una mica més i no hi vaig. Arribo a Riells i Viabrea puntualment a les 7 del matí, quan encara no hi havia gairebé ningú. Cal dir que no havia sentit parlar mai d'aquest poble. Com que anava per lliure, sense dorsal, decideixo marxar tan aviat com sigui possible. L'hora oficial és les 8.00 però surto a les 7.20, per conèixer quina sensació es té anant líder una estona jajajjajajaj.... Aquesta sensació la puc experimentar ben poca estona, perquè aviat m'atrapen 2 germans i després de dir-me que ells també van sense dorsal s'ofereixen perquè vagi amb ells a roda. M'adopten (jeje) i portem un ritme bestial (per mi). Als 30 Km d'anar a saco la carretera comença a pujar i quedo despenjada. En aquesta foto, havent passat Sant Esteve de Palautordera, al fons s'aprecien les muntanyes que tot seguit hauríem de pujar. Quina por!! M'ho veig a venir i afluixo força el ritme. Prefereixo ser conservadora i així poder acabar tota la marxa.
Fins a Santa Helena el port és duríssim. Vaig anant sola tota l'estona fins que de sobte em passen els mossos en moto i un d'ells em diu que s'apropa el primer grup i que em podria posar a la seva roda. Penso que és una bona idea i ho intento. Accelero el ritme per tal que quan passin m'hi pugui enganxar. Tot d'una passen els primers com fletxes i em poso a roda seva però tan sols uns segons perquè una mica més i em surt el cor per la boca jajajja!!! Porten un ritme fortíssim! A destacar en Ramon que anava en aquest grup. A continuació em van passant ciclistes i més ciclistes, alguns coneguts com el Miguelito, en Víctor, l'Isidre, tots a un ritme que no sóc capaç de seguir. Vaig al meu aire. Comencen les primeres baixades vertiginoses i intento recuperar el temps perdut a la pujada. Velocitat màxima que agafo: 70 Km/h. Després d'aquest port, en ve un altre i un altre i un altre i un altre que es fan eterns, fins arribar al port que condueix cap a la línia final, i que t'acaba de 'rematar'!! jeje... Avui somiaré amb ports de muntanya... Veig el Xavier en un parell d'ocasions, com sempre, fent de les seves intentant arrancar l'asfalt. En resum: una marxa dura però molt recomanable, bona organització, excel·lents paisatges.
Contràriament a alguns pronòstics, no estic aborrint la bici, sinó que cada dia m'agrada més i més!!