Cada vegada més ben equipada

Entre coses que m'he anat comprant, records de curses, cicloturistes, caminades, triatlons, duatlons, cada vegada tinc l'armari més ple de roba i complements per l'esport. I per si això no fos prou, el meu amic Amat m'ha fet arribar alguns lots de productes i materials que he guanyat en els sortejos que proposa de tant en tant al seu blog http://amatartigas.blogspot.com/. Gràcies Amat! Aquí en penjo alguns exemples:

Una jaqueta ideal per sortir a pedalar quan faci fred. No en tenia cap!

Una altra de recanvi, jeje

Una samarreta tècnica per anar a córrer.

El mític Puigmal

Després de 6 dies de repòs total, avui diumenge m'he apuntat a pujar el Puigmal amb el meu pare i un seu amic. Feia 8 mesos que no hi estava i ja en tenia ganes. La veritat és que m'han fet portar un ritme fortíssim i hem fet cim amb 1h 30' des de Fontalba... Una inoportuna butllofa al taló ha aigualit la festa i m'he vist obligada a descendir directament cap a Núria, sense possibilitat de continuar fent altres cims. Però de totes maneres ha estat un dia fantàstic i una bona manera de tornar a fer 'vida normal'.

Últims metres de l'ascens al Puigmal amb algunes capes de neu tova.Descens final cap al santuari. Al fons la preciosa Vall de Núria.

M'he estirgassat una estona a prendre el sol i a contemplar Les Sardanes

Una monada de gosset: "El Blancós de Núria"

Més imatges

No em vaig adonar que m'estaven fotografiant per tots cantons!

A l'aigua, rebent pinyes per totes bandes
Finalment surto de l'aigua, ja estic farta de beure glops d'aigua saladaAquí sí que vaig veure que em fotografiaven, bona cara i a continuar!Corrent la marató amb una calor infernal
Recta final! Com he patit...

Això ja està fet!!!

Per fi!!!!!!!

Una alegria indescriptible!Al·lucinant!

Marejada i feta caldo, però posant bona cara a la càmara

Descansant...

Les agulletes ja gairebé m'han passat però continuo notant-me cansada i amb ganes de dormir i descansar. Avui he dormit 14 hores seguides i ara em trobo molt millor. De fet diuen que el cos pot arribar tardar fins a 1 mes a recuperar-se totalment. A partir de dilluns provaré de tornar a nedar, a finals de setmana agafaré la bici, i així progressivament. I com no podia ser de cap altra manera, ja estem pensant en nous reptes i el de Frankfurt té molts números que acabi sent l'ironman de l'any que ve. A banda d'acabar-lo, m'agradaria millorar el temps de Niça. I és que ara tinc clars quins errors no puc tornar a cometre. Un exemple molt clar: no puc tornar a estar-me mai més 18 minuts en una transició!!!!!

Hem d'explicar a la gent què és un ironman!!!!!

Article del diari més la Marxa del dimarts 25 de juny de 2008

IRONMAN DE NIÇA

Intentaré descriure una mica el que va ser el passat Ironman de Niça. Vam arribar el divendres a Niça i després de visitar l’expo, ens vam dirigir a l’hotel, a sopar i a dormir. El dissabte al matí vam aprofitar per nedar una mica, recollir el dorsal i fer una petita visita a Mónaco. A la tarda vam anar a deixar el material a boxes.

Impressionant. No feia més que veure bicis de carboni atòmiques espectaculars. A la nit vam anar a sopar i no vaig el plat de pasta se’m va mig entregirar degut als nervis que se’m van posar a l’estómac. I cap a dormir. Han estat uns grans de dies, hem rigut moltíssim i ens ho hem passat de conya!!!
________________________________________________________

CRÒNICA IRONMAN DE NIÇA

Dia 22 de juny de 2008. 4h del matí. Sona el despertador després d’una nit eterna d’haver dormit poc. Barreja de nervis, eufòria i hiperactivitat cerebral... 4.30: baixem a baix a l’hotel a esmorzar, no tinc gana però he de menjar. Tan sols em puc empassar una pasta petita dolça i al cap d’una estona una barreta. 5.00: Ja som a la furgoneta preparats per anar fins a la platja. 5.20 som a boxes per acabar de preparar el material. Cues als WC. Vaselina. Neoprè. Endrapo mitja barreta més, sé que la necessitaré. La platja està delimitada amb unes tanques on pots veure diferents temps de natació per separar els grups en funció del seu nivell. 6.30. Silenci sepulcral. 2400 triatletes a l’aigua. PUMMM!!!!!! Tret de sortida. Vinga a nedar! Afortunadament l’aigua està calmada.
NATACIÓ: 3800 m - 1h 26’ – Bon ritme i bones sensacions. Els últims metres se’m fan llargs i només espero agafar la bici. Acabo combinant crol i braça. Rebo per totes bandes des del principi fins el final. Inevitablement em bec molta aigua salada.

1a TRANSICIÓ: 11’ – Prefereixo perdre alguns minuts aquí i anar còmoda en el sector bici. Em trec neoprè i banyador i em poso culotte, maillot, guanys, casc, ulleres... Una voluntària em posa protecció solar a la pell. Agafo la bici i a pedalar.

BICI: 180 Km - 8h 6’ - 1800 m de desnivell – 10 litres de líquid ingerits. Els primers Km són planers i es fan a bon ritme. Però quan menys t’ho esperes et trobes amb la primera pujada forta. És curta però té un pendent infernal. Vaig clavada, la gent es retorça. Aquest és l’aperitiu dels 20 primers Km de pujada que ens espera... No hi ha cap ombra, fa un sol infernal i una calor extrema. No sóc capaç de menjar res, però bec moltíssim. Al Km 60 veig una situació dramàtica: Una noia que ha petat, baixa de la bici cridant i plorant. Està sent atesa per l’ambulància. Cap al Km 80 cometo l’error de llançar les ampolles quan no toca i em quedo sense res durant 10 Km. Em ve una “pàjara” hídrica brutal. Físicament tinc la boca seca com ciment i les cames no tiren. La calor que fa és asfixiant. Tinc una davallada mental. Penso que aquí ho he de deixar estar, que s’ha acabat tot. Que he d’abandonar. No estic acostumada a entrenar amb tanta calor i això es nota. Intento trucar a través del mòbil que em vinguin a buscar però (per sort) no tinc cobertura. Decideixo anar pedalant suaument aprofitant que ve pla i baixada. Al fons s’endevina un avituallament!!!!!!!!!!!! Baixo de la bici i agafo tantes ampolles d’aigua com puc, crec que són 4!! Me’n bec 2 i sembla que ressuscito. Em queden 40 Km de pla i pujada i a partir del Km 130, tot serà pla i avall. Del 110 al 130, carretera de pla i fals pla. Finalment es veu l’indicador de 50 Km pel final. Penso que a partir d’aquí tot és de baixada i estic contenta. Em llanço por avall, avançant algun ciclista, no vull arriscar però vaig molt animada. De sobte em trobo pujant, sort que només són un parell de Km i torna a baixar. Ja només queden 20 Km plans fins a boxes. Finalment arribo al passeig marítim contenta tot i que els peus em fan molt mal i em bullen. Mentre faig els Km finals, vaig veient les cares de la gent que està corrent la marató i és un panorama. Tius fortíssims i superatlètics petats, caminant a la marató. Una imatge val més que mil paraules

2a TRANSICIÓ: 17’ – Em canvio de roba de cap a peus. Aprofito per descansar i estirar les cames. Una voluntària em posa protecció solar.

CÓRRER: 42,2 Km – 5h 53’ – 3 litres de líquid ingerits. Són 8 trams de 5,27 Km pel passeig de Niça. Repetitiu i psicològicament molt dur i avorrit. Encara fa sol i molta calor. Faig el primera tram més caminant que corrent. El segon el faig ja pràcticament tot trotant. Em posen la primera goma al canell, la BLANCA. Em trobo més bé i més recuperada de la transició. Tercera i quarta volta trotant, fins que arribo a la mitja marató I ja estic destrossada. Amb mal d’estómac, mareig i ganes de vomitar. Per sort ja no fa tanta calor. Em posen la segona goma al canell, la VERMELLA. Faig un càlcul mental ràpid i m’adono que si vull acabar dins les 16 hores que donen de límit he de continuar amb el ritme que havia portat fins ara, és a dir, tota l’estona trotant i gairebé sense possibilitat de poder caminar. En el 5è tram encara troto amb relativa comoditat fins que el mal d’estómac és cada vegada més fort. Penso que em queden encara més de 15 Km i torno a tenir una davallada mental. Em venen ganes de plorar. Estic enfonsada. Camino. Penso en tot el que he fet i lo poc que em queda... Veig gent que camina però jo no m’ho puc permetre. He de trotar fins el final, sinó no arribo!! Tinc mal d’estómac però he de trotar sigui com sigui. S’està fent fosc. Faig el 6è tram i n’estic ja fins als... Abandono, abandono, només tinc aquesta paraula al cap. Em posen la tercera goma al canell, la NEGRA. Només em queden 2 dels 8 trams i 1h 15’ per completar-los. El cos ja no tira. La gent m’anima i decideixo continuar. Només he de fer un esforç final i no parar. Ja és de nit. El 7è tram el faig trotant, la ment està més forta que el cos. Final del 7è. Només em queden 5,2 Km i sé que no puc caminar. Tinc la vista fixada al punt d’arribada. Em queden 2 Km i menys de 15 minuts per fer-los. Ja no puc més però no puc parar. 1 Km. Encara em queden alguns minuts i ho puc aconseguir! Veig la finishline a 200 m i em poso a córrer com mai ho havia fet en aquesta marató. Un esforç final i ja no tinc. Arribo al passadís del finisher i em poso a caminar per poder gaudir del moment. Els àrbitres em fan la onada. Vaig picant la ma a la gent que hi ha pel passadís. Fotos de rigor... I ja sóc finisher!!!! No tinc paraules per descriure què se sent en aquests moments... s’ha de viure! TEMPS TOTAL: 15h 55’ 51’’. Estic contenta i satisfeta d’haver acabat. Ha valgut la pena fer un últim esforç final.
Vull agrair-vos a tots la vostra ajuda i molt especialment a: Pep, Roger, David, Isidre i Joaquim. I des d’aquí vull felicitar a tots els finishers i molt especialment a: Isidre, Quim, Meritxell i Jordi, Blanca, Michi y a su hermano, Marcel Zamora, Carlos Gil. Ara toca descansar uns dies, però ja estic pensant quin ironman faré l’any que ve!

FINS DILLUNS!

http://www.youtube.com/v/F4eMG9dZ1uc&rel=1

Dorsal

Cada vegada que escric un post penso, va aquest serà l’últim abans de marxar... però no ho aconsegueixo! Jeje... Només dir-vos a tots que us vull agraïr els ànims i l’energia positiva que m’heu transmès aquests dies. I res més, que el tret de sortida serà a les 6.30 del diumenge i que portaré el dorsal 127. Sí, sí, com el de la foto jajajaja...

Marxem divendres cap a Niça

Marxem divendres a les 11 del matí amb maletes, bicis, .... Divendres tarda fer una mica el "guiri". Dissabte al matí tocarà fer una sortideta en bici de 40 Km, fer una mica més el "guiri", anar preparant el material per les transicions, i menjar pasta. I diumenge és el gran dia: A les 6.30 es donarà el tret de sortida als 3800 m nedant, 180 Km en bici amb 1800 m de desnivell acumulat i als 42.2 Km corrent (més aviat caminant jeje). El temps previst a la zona per diumenge és el de baix, per tant crec que ens haurem de posar crema de protecció solar.

Aquests dies estic descansant i entrenant molt poc. Però la veritat és que em trobo amb molta energia, i espero que diumenge encara en tingui més, perquè la necessitaré! ESTIC ESPERANT JA QUE ARRIBI EL DIA 22!!!

Falten només 7 dies!!!

Imatge sortida natació ironman Niça 2007. Aquests dies la gent em pregunta si estic nerviosa, com em trobo, com ho porto, etc. Doncs he de dir que estic intentant no posar-me nerviosa. Si ho puc fer, bé, i si no ho aconsegueixo, tampoc no s'acabarà el món. No vull sentir-me pressionada. Vaig a disfrutar i punt. Amb tot el que he fet fins ara (molts volums, tirades llargues) estic satisfeta. Això és un a més a més. Canviant de tema, el divendres vaig estar a la piscina una estona provant el nou neoprè i cal dir que m'hi vaig trobar molt bé. L'efecte de surar era tan béstia, que creia que sortia de l'aigua volant :P. Després de nedar vaig anar al fisio ja que feia dies que notava una molèstia a la cama esquerra. Creia que era periostitis però no, resulta que ara tinc tendinitis al genoll (com el Ronaldinho). Així que aquests dies faré repòs total de córrer, a veure si em passa... Per altra banda, estic començant pensar què posaré dijous a "la maleta" i he decidit que no portaré mono de triatló perquè tantes hores m'hi trobaria incòmoda. La meva equipació pel dia de la prova serà:

NATACIÓ: Neoprè, amb banyador negre de 2 peces a sota.

BICI: Mantenc el banyador, em trec el neoprè i em poso culotte + maillot de bici

CÓRRER: Mantenc el banyador i el culotte, i substitueixo el maillot per una samarreta de running.

El que tinc clar també és que aquests escassos 7 dies que falten no faré càrrega de carbohidrats, perquè no és necessari.

Entrenament 10/06/08

Avui he fet uns 50 Km en BICI fins que se m'ha posat a ploure... He aprofitat per estrenar les fundes del calçat taronges que em van regalar pel meu aniversari. Podríem dir que aquest tipus de fundes no serveixen per res, però que estèticament són força xules. I és que he de reconèixer que sóc una mica "presumida", jeje...

Cada dia s'aprèn una cosa nova

Estic contenta perquè no he tingut gens d'agulletes de la marxa d'ahir pel Montseny! A tan sols 2 setmanes per l'ironman de Niça, inicïo avui la baixada en intensitat i volum en els entrenaments (allò que en anglès s'anomena "tappering"). En aquesta fase es tracta d'aconseguir que el cos assimili tota la càrrega que se li ha imposat en cada entrenament, que es recuperi i que s'arribi a un nivell de forma superior al que es tenia durant l'etapa d'entrenaments. Segur que aquestes 2 setmanes trobaré a faltar les tirades llargues... Avui he estat nedant a la piscina durant 1h 30' i he après a fer el viratge de canvi de sentit al final de la piscina per tal de poder nedar d'una manera el més continuada possible.

Marxa del Montseny: duríssima!!

A l'avituallament de Santa Helena. Quin patiment de port!! Tot i que apareixen moltes marques comercials a la imatge, que consti que no rebo cap comissió de ningú jajajjaja

El dia es llevava un xic ennuvolat però finalment ha acabat fent un sol espectacular.

L'única ocasió en que he pogut llegir Big Mat avui, just sortint de Moià.

El primer pilot m'han avançat com una fletxa, gairebé no els he ni vist... He sortit 1h abans de l'hora oficial. Un marge de temps que psicològicament m'ajuda molt.

Una vegada a dalt la Pullosa, m'he posat a roda d'un grup d'uns 20 o 25 nois i he baixat amb ells a sako fins a Tona.

A dalt a Santa Helena, un espontani de l'organització s'ha volgut fotografiar amb mi.

Hi havia el David a l'avituallament i m'ha cuidat com una reina perquè no em faltés de res.

Amb el Xavier, més fresc que una rosa, ha quedat 4rt de la general. Un passeig per ell després de la matxacada dels 600 Km.

Bona organització, gent molt amable i una de les marxes cicloturistes realment dures: 3000 m de desnivell, 155 Km, en 7h 39' (nou récord de temps dalt la bici). He tingut el gust de saludar el David i la Meritxell que d'aquí a dues setmanes participaran, com una servidora, a l'Ironman de Niça. Per cert, sembla estrany, però tot i haver patit, demà mateix la tornaria a fer.