Setembre

S'acaba l'agost. Aquestes dues últimes setmanes he estat massa mandrosa amb poca motivació i he fet ben poca cosa. Han estat com unes vacances, per altra banda crec que merescudes. Aquests últims 7 dies tan sols 4500 m de NATACIÓ, 70 Km de BICI, i una mica de muntanya amb 2 ascencions al Matagalls. Comença al setembre. Torna la rutina. Torna la disciplina i l'ordre que tant m'agrada. Torno al GIMNÀS, que des de l'abril que no el trepitjava. Tornen a obrir les piscines cobertes. I torna un setembre ben carregat: dia 6 tri de Banyoles, dia 13 Marnaton i dia 20 Matagalls-Montserrat. Així que espero que em torni la motivació ben aviat!!!! Ahhhh i no em recordava que aquest setembre tindré 2 setmanes de PRO, és a dir, de vacances jajjaja...

Volar

La veritat és que llegint segons quines notícies de l'actualitat et passen les ganes d'agafar un avió... Tot i que és sabut que és un dels mitjans de transport més segurs... Però el proper 5 de juliol de 2009 tinc l’Ironman de Frankfurt. Em pregunto: És gaire heavy anar a Alemanya en cotxe??? He llegit per algun lloc que hi ha 12 hores de camí!!?

Més records...

He trobat una crònica que em recorda els moments durs viscuts a l'IM de Niça. I és que la marató va ser xunga xunga... N'adjunto un fragment:

"...quedaba la maratón, la parte mas dura y cruel de esta prueba. La mayoria de los retirados y evacuados a los hospitales llegaron en la carrera a pie. Las duras condiciones climatologicas con mas 35ºC, con una humedad altísima y sin una sombra durante las interminables 4 vueltas, hicieron de este Ironman, de por si ya bastante duro, un verdadero infierno. Triatletas "tirados" en el suelo, metiendo las cabezas en los cubos de agua de la organización, algunos tambaleandose por la deshidratación, centenares de corredores andando y lo mas impactante la gente que lloraba al ver que era imposible conseguir el reto de llegar a la meta teniendose que retirar. Mas de 400 no pudieron hacerlo..."

27/08/08: Bici

Avui hauria d'haver anat a nedar. A vegades sembla que m'agradi fer les coses al revés! Però no m'he pogut resistir al solet que feia aquesta tarda. Se m'està acabant això de sortir en bici els dies feiners, perquè aviat es farà fosc a mitja tarda... Doncs han estat un total de 55 Km en 2h 10' amb un port inclòs, la pujada a Sant Bartomeu del Grau. Demà a veure si aconsegueixo fer uns metrets a l'aigua!!! Aprofito per dir que ahir vaig ser força imprudent i se'm va acudir pujar a Matagalls des de Collformic amb una espessa boira. És sabut que molta gent s'ha perdut fent aquest cim amb boira, la dita diu que "no es pot pujar el Matagalls quan hi ha boira al cim". I una altra diu que "tan difícil és baixar la tartera del Pedraforca com pujar el Matagalls amb boira". Per sort, només vaig tenir la sensació d'estar perduda durant uns moments, de seguida vaig trobar la traça el camí de baixada. Però és cert que la boira desorienta moltíssim!

Quin temasso!!!

Zamora serà a la Marnaton de Cadaqués

Falten 15 dies per aquesta bogeria i la setmana passada només vaig nedar 2000 m, i aquesta setmana em fa mandra posar-m’hi, així que ho porto clar... He de nedar com sigui!! Per cert, a tots els que heu dit a l’enquesta que se’m menjarà un tauró, dir-vos que sou molt graciosos jeje

Font: Diari Sport 27/08/08 (traduït)

Entre els més de 200 inscrits per la primera edició de la Marnaton Cap de Creus – Cadaqués que es celebrarà el 13 de setembre figuren alguns il•lustres que no han tardat a aficionar-se a aquest nou esport. A l’excopilot de Carlos Sainz, Luis Moya, s’hi ha unit la presència de Marcel Zamora. El triatleta, amb un ampli palmarès en les dures proves “Ironman” (ha guanyat els tres últims anys a França; el 2006 i 2007, a Mònaco) i segon del món en duatló el 2005, participarà en el grup 6, els que tenen un temps de menys de 45 minuts per recórrer 3.000 m.

Tot i que com a triatleta, el seu fort és la carrera doncs procedeix de l’atletisme –va ser llebre del blaugrana Nacho Càceres a l’última Marató de Barcelona-, es mostra encantat amb la possibilitat de participar en aquesta prova. “La Marnaton ens ofereix una manera molt divertida de nedar al mar, que sempre és molt més atractiu que nedar a la piscina. A més, la Costa Brava és un paratge únic i poder fer aquesta travessa és un autèntic luxe per la gent que li agrada nedar”, va explicar Zamora.

Com a nedador avantatjat, també va donar alguns consells a la resta de participants: “Que siguin realistes amb la seva forma física i els entrenaments realitzats. S’ha de gaudir al màxim amb cada braçada, no sempre es té oportunitat de nedar en les condicions que ens ofereix la Marnaton”.

Quins records...

Quan fa poc més de 2 mesos de l'IM de Niça em venen molts records i tinc una certa enyorança... Vull tornar-ho a viure!!! He fet un montatge fotogràfic curiós d'aquell 22 de juny: Una servidora

Marcel Zamora - 1r classificat absolut

Dogana - 1era classificada femenina

Faure - 2n classificat masculí

L'exciclista Laurent Jalabert

L'exPRO Carlos Gil

La PRO i model Katya Meyers

1era classificada de la meva categoria (F25)

2ona classificada de la meva categoria (F25)

La participant més gran (F55)

El participant més gran (F65)

L'osonenc Isidre B

L'osonenc Joaquim P

La catalana Meritxell P

El piri David V.

La catalana Blanca T.

El blogger Michi

El blogger Marcel B.

El piri Recatala

El piri Vives

El piri Nogueras

Causes de l'anèmia

Acabo de venir del metge de la seguretat social. Hi he anat una mica acèptica perquè normalment els metges de capçalera no aprofundeixen gaire amb el tema però he sortit força contenta per l'interès que ha mostrat. El dubte era si l'anèmia que tinc és:

1) Anèmia de l'esportista -> Causada per un desgast cel·lular per l'entrenament intens -> Llavors requeriria disminuició de l'activitat física durant un temps.

2) Anèmia per deficiència de ferro -> Causada segurament per les 4 donacions de sang que he fet l'últim any i per una baixa ingesta de carn -> Hauria de prendre algun suplement.

El metge m'ha dit que l'anèmia que tinc és mínima i que probablement sigui la segona opció, per DEFICIÈNCIA DE FERRO. Però demà matiex em faran unes analítiques més completes per acabar de confirmar aquesta hipòtesis. Evidentment ara per ara hauré de deixar de ser donant de sang. Està clar que no val la pena "desvestir un sant per vestir-ne un altre..."

M'agrada el que faig i vull continuar-ho fent. Per tant necessito conèixer millor com reacciona l'organisme i seguiré investigant... Avui toca descans obligat perquè està plovent...

El ferro

Aunque se sabe que la actividad física causa muchos beneficios para la salud, el impacto de ésta sobre el hierro está menos estudiado. El hierro es un nutriente crucial para hombres y mujeres, ya que tiene un papel clave en una serie de procesos celulares incluyendo la síntesis del ADN y el transporte de oxígeno. Sin hierro suficiente, un atleta puede experimentar, no sólo disminución del rendimiento en el ejercicio, sino cambios en el ritmo metabólico, desarrollo psicomotor, rendimiento intelectual, función inmune y termorregulación. De acuerdo a un estudio reciente, el 25-35% de los atletas tienen concentraciones bajas de hierro en comparación con el 1-8% de hombres y mujeres jóvenes.Fuentes de hierroLos adultos sanos absorben aproximadamente del 10 al 15% del hierro que ingerimos, pero la absorción individual está influenciada por diferentes factores. Los niveles de almacenamiento de hierro tienen una fuerte influencia sobre la absorción del mismo, la cual se incrementa cuando las reservas corporales son bajas. Por otro lado, cuando las reservas de hierro son altas, la absorción disminuye para ayudar a proteger al organismo contra los efectos tóxicos de la sobrecarga del mismo. La absorción de hierro está también influenciada por el tipo de hierro dietario consumido.
Hierro hemo: Lo encontramos en los productos animales. Tiene un rango de absorción de 15 al 35%.
Hierro no hemo: Lo encontramos en los vegetales. Sólo se aboserve del 2% al 20%.
La biodisponibilidad del hierro puede variar por diferentes componentes de la dieta. Para aumentar la biodisponibilidad del hierro no hemo se puede añadir Vitamina C (cítricos, kiwi...), ésta produce un cambio químico en el hierro que favorece su absorción. El té, el café, la fibra, la soja y los lácticos provocan el efecto contrario. Se recomienda no tomarlos en la misma ingesta, ya que disminuye notablemente la absorción del hierro hemo y no hemo.Alimentos ricos en Hierro Hemo: Hígado, carne de caza, perdiz y codorniz, yema de huevo, caballo, foie-gras y patés, berberechos, mejillones, ostra, anchoas, cordero, vaca y buey, concejo, cerdo (filete), pollo, jamón curado, sardinas, gambas, sepia y calamar, bonito, lubina y atún.
Alimentos ricos en Hierro No Hemo: Espinacas, acelgasm brócoli, judías tiernas, lentejas, soja germinada, garbanzos, pistacho y piñones, orejones, cereales desayuno, arroz inflado, müesli, galletas, alcachofas, lechuga, champiñones, guisantes, tofu, almendras y avellanas, dátiels, ciruelas, pan integral y blanco, pan de trigo y de centeno, bizcotes y pasta hervida.Deficiencia de hierro Algunos individuos tienen mayor riesgo de padecer deficiencia de hierro, como por ejemplo los adolescentes que experimentan una aceleración del crecimiento (en el caso de la mujer, especialmente una vez que comienzan la menstruación). Los individuos que realizan una dieta vegetariana estricta tienen un riesgo aún mayor. Los atletas, en general, están ante un riesgo incrementado debido a:
Una posible pobre ingesta nutricional.
Incremento de las pérdidas en el sudor.
Hemólisis (destrucción de glóbulos rojos), causada por los golpes repetidos de los pies (este factor en ciclistas no se encuentra) o por el incremento de la velocidad en la circulación sanguínea (latidos por minuto) que provoca que los glóbulos rojos choquen, con una consecuente destrucción acelerada de los mismos y el aumento repetido de la temperatura corporal que soportan con dificultad esta circunstancia. Además, esta circunstancia hace que los glóbulos rojos pasen más veces por los lugares de su destrucción (bazo, por ejemplo), aumentando aun más la probabilidad de su destrucción. El estrés del ejercicio y el consecuente aumento de los niveles de adrenalina parece afectar en el aumento de la fragilidad de la membrana de los glóbulos rojos, haciendo que éstos tengan una mayor tendencia a romperse.
Teniendo en cuenta que un deportista, y más todavía en una especialidad dónde prima la capacidad aeróbica, como en el ciclismo, el transporte de oxígeno a los músculos será uno de los determinantes fundamentales del rendimiento. Esto supone que unos niveles bajos de hierro, o un principio de anemia pueden desembocar en una disminución significativa del rendimiento y un grave peligro para la salud del deportista. Anemia del deportistaEntendemos anemia del deporte como la situación en la que, un deportista, en ausencia de enfermedad conocida, la concentración de hemoglobina (Hb) está por debajo de lo normal (14g/dL en hombres y 12 en mujeres). Los valores que consideramos para los deportistas como anemia, no lo serían para una persona normal. Sin embargo, una disminución del rendimiento sí que es un problema para el deportista, por esa razón se le conoce como anemia del deportista.En personas deportistas relacionadas con especialidades de resistencia aeróbica (triatletas, nadadores, ciclistas o maratonianos), se encuentra un aumento en el número de glóbulos rojos y de hemoglobina circulante. Sin embargo, la concentración en reposo puede descender debido a que el entrenamiento aeróbico provoca una hemodilución relativa, pseudoanemia, que no debe hacernos caer en el error de diagnosticar clínicamente como anemia, encontrándonos que estos sujetos tienen, el Hematocrito más bajos, que los sujetos sedentarios. En conclusión, los valores analíticos más significativos de la anemia del deportista serían:
Hemoglobina 13-14 g/dL (H) y 12g/dL (M).
Hematocrito disminuido .
Ferritina disminuida .
Transferrina alta.
Siderimia baja
Relacion anemia-ejercicio-rendimientoResulta evidente que los déficits altos de hierro causan alteraciones en la capacidad de desarrollar trabajo físico, pero no hay consenso a partir de qué grado de deficiencia estas alteraciones son manifiestas. Se ha observado que con niveles de hemoglobina considerados como subóptimos (14g/dL en mujeres y 16 en hombres), puede verse alterado el transporte de oxígeno. Con una hemoglobina inferior a 12g/dL se tiene la capacidad de transportar sólo el 75% del oxígeno que con niveles de 16g/dL. Esto provoca incremento del metabolismo anaeróbico y de la concentración de lactato.TratamientoAntes de realizar algún tipo de tratamiento contra la anemia es necesario medir los niveles de hierro para determinar si los mismos están bajos. Nutricional Debe ser siempre la primera opción y continuar con la pauta aunque se esté tratando con medicación:1. Aumentar el aporte alimentario de hierro hemo y no hemo.2. Aumentar los potenciadores de la absorción: Vitamina C3. Disminuir el consumo de inhibidores de la absorción: fibra, taninos, calcio...FarmacológicoHay que ser concientes de que el cuerpo no tiene un mecanismo para excretar el exceso de hierro, la sobrecarga de hierro presenta serios problemas para la salud, ya que el exceso de hierro va a actuar como un pro-oxidante, llevando con el un riesgo de cáncer y enfermedad cardiovascular.

Evolució SÈRIE ROJA

Tinc la sèrie roja sota mínims, com mai no l'havia tingut.

És al·lucinant veure com m'he carregat la sang amb l'entrenament!

Hauré d'anar al metge perquè em doni vitamines.

Fragma

L'obsessió per l'hematocrit

M'han fet unes analítiques i està tot normal excepte l'hematrocrit que m'ha sortit molt baix!!!!!! Només del 32,8%, quan els nivells normals són 37-47%. Vaja que tinc la sang fina. La primera conclusió que es pot treure és que no em dopo jeje... Sembla ser que l'hematocrit baixa amb els entrenaments intensos perquè s'augmenta la destrucció cel·lular. Res més, que m'hauré de fotre una mica d'EPO...

_________________________________________________________

Més d'info:

"La sangre sigue siendo el principal motivo de preocupación de los ciclistas. A excepción de los especialistas en velocidad, todos los que participan en pruebas de larga duración miden de forma constante sus valores sanguíneos en busca de aumentar la cantidad de glóbulos rojos o hematíes. La explicación es simple: a más glóbulos rojos, mayor cantidad de hemoglobina transportada y, por tanto, mayor aporte de oxígeno a los músculos. Como consecuencia de ello, se retrasa la aparición de la fatiga. Existen medios legales para elevar la tasa de hematíes, como el entrenamiento en altitud o las tiendas de hipoxia. El problema aparece cuando los deportistas utilizan medios ilícitos para incrementar su hematocrito (porcentaje de glóbulos rojos en el total de la sangre). Y lo cierto es que los últimos días han estado plagados de positivos por eritropoyetina (EPO), el llamado dopaje sanguíneo. Un piragüista y una ciclista de montaña causaron baja en el equipo español por este tipo de dopaje. Pero no han sido los únicos. El ciclismo cuenta con dos recientes casos de peso: el suizo Camenzind se ha visto apartado de los Juegos por otro positivo y ha decidido retirarse del deporte. También ha sido sancionado el holandés Bruylandts. El atletismo no se ha librado de su porción de escándalos relacionados con la sangre. Irlanda ha sufrido su calvario particular de Lombard, un corredor de 10.000 metros que asombraba este año con sus marcas.Su caso se suma al del estadounidense Young, especialista en 400 metros, una distancia demasiado corta para lo que estábamos acostumbrados a ver en escándalos de dopaje sanguíneos. La realidad es que el hematocrito comenzó a preocupar a los ciclistas en 1997. Aquel año, la Unión Ciclista Internacional (UCI) puso en marcha una inteligente medida por la cual, bajo el pretexto de cuidar la salud de los deportistas y evitar accidentes unidos a una hiperviscosidad sanguínea, lo que en realidad se hacía era perseguir de forma indirecta el dopaje y la manipulación de la llamada serie roja, es decir, los glóbulos rojos y sus formas más jóvenes, los reticulocitos. El límite establecido era el hematocrito 50 y los que lo sobrepasaban quedaban automáticamente descalificados. Este listón se ha hecho aún más preciso este año, a través de una fórmula que excluye falsos positivos. La variabilidad del hematocrito entre los deportistas es muy baja.En un estudio reciente participaron 412 especialistas en triatlón, que mostraron un promedio de 43,2%. El dato más interesante, que el máximo valor registrado fue de 46,1%, lejos del límite fijado en 50. La obsesión por elevar el hematocrito tiene un alto precio. Cuando la viscosidad de la sangre aumenta, el riesgo de sufrir una trombosis se multiplica. Más de un ciclista ha fallecido por esta causa porque, como afirmó un hematólogo: «Por encima del hematocrito 50, la sangre se vuelve barro». Y es que, a pesar de lo que defienden los enemigos de la tolerancia cero, la lucha contra el dopaje está salvando la vida de muchos deportistas."

AltriMan

Si algú es pensava que l'Embruman era l'ironman més fort del món, doneu un cop d'ull en aquest nou repte que s'han inventat els nostres veïns francessos pel 18 de juliol de 2009 a 2/4 de 6 del matí al Capcir:
NATACIÓ 3800 m en un llac a 1541 m d'altitud
BICI 188 Km amb 5060 m de desnivell positiu
CÓRRER 42,195 amb un desnivell de 600 m
Jo NO m'apunto, ara per ara jeje.

Més info a http://www.altriman.fr/

Jennifer Lopez entrena per la primera triatló

L'estrella latina Jennifer Lopez no para després del naixement dels seus bessons Max i Emme: al setembre té previst participar a la seva primera triatló, segons va confessar l'actriu i cantant el el programa "Good Morning America". Els diners recaptats en la competència que es realitzarà a Malibú, California, està destinat a un hospital de nens de Los Angeles. Quan estava al vuitè mes del seu embaràs, va veure a la televisió un informe sobre triatló i va decidir participar en un aquest any, va dir Lopez. L'actriu va indicar que és esportista, però va admetre que la natació no és el seu fort. Els amics la van qualificar de boja, però Lopez va dir que s'està prenent seriosament el repte i que en cas de ser necessari, "s'arrastrarà" per passar la línia d'arribada. En relació amb el seu marit Marc Anthony, Lopez va dir que la "recolza totalment" i que fins i tot va fer instal·lar a casa un petit centre d'entrenament amb una cinta per córrer i una bicicleta estàtica. A més s'ocupa dels nens durant els 90 minuts diaris que entrena. El seu blog té l'objectiu de recaptar fons per l'hospital de nens:

http://www.self.com/livingwell/blogs/celebrity/jennifer_lopez/index.html

Joan Llaneras i Toni Tauler guanyen la medalla olímpica de plata en la prova Madison de ciclisme

Font: El Periódico 20/08/08

Venien en bici, xerrant tots dos tranquil.lament de les seves coses, despreocupats, relaxats, sense pensar que un parell d'hores més tard farien girar, un altre cop, les rodes de l'èxit del ciclisme espanyol per donar-li la novena medalla dels Jocs. De la Vila Olímpica venien Joan Llaneras i Toni Tauler, el seu company debutant en la prova de Madison, i van arribar sense pressió al plat volador del velòdrom de Laoshan, en què com dos marcians de Mallorca (Joan és de Porreres; Toni, de Santa Margalida) van volar directament al podi per besar la plata.Sense demanar permís a ningú es van colar tots dos entre l'Argentina (or) i Rússia (bronze) per demostrar que el miracle de la pista continua. I que Llaneras no volia baixar per sempre de la bicicleta sense deixar un altre registre per a la llegenda. És ja, amb quatre medalles (dues d'or i dues de plata), l'esportista espanyol més llorejat en uns Jocs. Fins a l'últim dia s'ha comportat amb la grandesa que ha presidit la seva longeva carrera. Amb 39 anys, Llaneras ha estat una referència a la pista i un personatge incòmode per a l'establishsment del poder, contra el qual s'ha rebel.lat en diverses ocasions.POQUES AJUDESAhir, per exemple, amb la medalla al pit, Llaneras va voler recordar que ha fet el cim gràcies a aportacions de patrocinadors, sense disposar de grans ajudes oficials. "Jo he tingut la sort de tenir un espònsor com Illes Balears. Gràcies a ells he pogut dedicar-me a això", va dir abans de recordar que no hi ha marxa enrere. Se'n va. Guarda el casc, recull les bicis, diposita les medalles en una vitrina i canvia de domicili --ara viu a Girona i torna a Palma per ser el gerent esportiu del nou velòdrom de l'illa--, tot i que abans recorda que renuncia a molt."Me'n vaig, és una decisió que ja tenia consensuada amb la família des de fa temps. És una llàstima perquè, tal com estan muntades les beques, que només te la donen amb bons resultats als Jocs, he de renunciar a una quantitat de diners important", va afirmar sense alçar a penes la veu. Però amb aquell estil tan llanerià de dir les coses. Amb la mateixa simplicitat amb què es mou a la pista, parla i es comporta el bimedallista olímpic a Pequín. Allunyat, això sí, de qualsevol fanfàrria, impartint una lliçó d'astúcia i estratègia en cada prova. Hi ha, i això no ho dubta ningú als velòdroms del món, un estil Llaneras. MARCATGE AL MÀXIM. Ahir, al plat màgic de Laoshan, que ha donat tres medalles a l'esport espanyol (Llaneras, Olaberria i Tauler) va quedar l'última prova com si fos l'última lliçó d'un mestre. Va trigar a entrar la parella espanyola. Creuaven les mans per donar-se els relleus, xiuxiuejaven i miraven, de tant en tant, el marcador. Però feia la sensació que no tenien energia per estar entre els primers de la prova. Així va ser en els cinc primers esprints, on Espanya no va puntuar.¿Cansament? ¿Tàctica? ¿Engany? Ni una cosa ni l'altra. Totes elles reunides en Joan i Toni. "Crèiem que no estàvem entre els favorits perquè era la primera vegada que corríem junts. Però, pel que sembla, alguns ens tenien fitxats", va explicar després Llaneras. Potser, per això, van trigar a aparèixer. Anaven camuflats en les últimes posicions del gran grup, que va donar 200 voltes al plat. Havien cobert les 100 primeres i ni rastre de Joan. Ni de Toni. Un amagava l'altre o viceversa. Així fins que va arribar el moment dissenyat per Llaneras, tot un mite controlant temps, espais, rivals i les diverses situacions que es donen en una prova tan complexa com la de Madison. L'ESPERA VA SORTIR BÉ. Després d'esperar un temps prudencial, gairebé més de la meitat de la carrera, i quan van comprovar que els altres donaven signes de fatiga, Joan va parlar amb Toni. En una segona fase exquisida van pujar a la segona posició --hi va haver una reclamació inicial d'Espanya demanant l'or per alguna irregularitat de l'Argentina, encara que després la va retirar-- i el senyor de la pista s'acomiada després d'haver canviat radicalment aquest esport. "Espero haver deixat una forma de córrer que la gent aprengui. Hi ha coses en la prova de punts i de Madison que ara em copien". Però el fet és que només existirà un Joan Llaneras.

BICI: 1h a sako

Avui em trobava amb energies i he pensat que intentaria fotre una mica de canya amb la bici. He anat per terreny pla tan a sako com he pogut, bé, com m'ha permès la circulació per la ciutat. En 1 hora m'han sortit 29 Km. No està malament tenint en compte que sóc lenta de nassos i la meva velocitat de creuer no acostuma a passar de 24 Km/h. Això sí, he acabat amb un mal als quàdriceps considerable. Pulsacions màx 171, mig 154 i 600 Kcal consumides. A continuació 2000 m de natació per relaxar. A veure si se m'encomana una mica la velocitat, com la de la foto de dalt :P

Frodeno ha superat Gómez Noya en els últims metres de la prova

Javier Gómez Noya i Iván Raña deixen escapar una clara opció de medalla espanyola.
Espanya s'ha quedat sense una de les opcions més clares de medalla amb què es presentava als Jocs de Pequín: la del triatló. Javier Gómez Noya i Iván Raña han defallit en els últims metres de la prova i no han pujat al podi per uns escassos segons de diferència. 1,5 quilòmetres nedant, 40 en bicicleta i 10 a peu per decidir-ho tot a l'esprint, on davant la sorpresa general s'hi ha imposat l'alemany Jan Frodeno. En segon lloc ha entrat el canadenc Simon Whitfield i en tercer, el neozelandès Bevan Docherty, just davant de la parella espanyola.
Campió europeu el 2007 i mundial el 2008, Javier Gómez Noya sortia com indiscutible favorit al triatló olímpic. I de fet el guió de la prova s'ha començat a escriure com estava previst. Tant ell com Iván Raña han comandat el grup dels millors després de superar la milla aquàtica en poc més de 18 minuts i el recorregut en bicicleta en una mitja hora. Semblava clar que un, l'altre o tots dos, aconseguirien medalla.
Però no ha estat així. Els espanyols han perdut forces en el moment clau, els 10 quilòmetres a peu. Primer Raña, que ja donava per bo repetir el diploma olímpic de Sydney 2000. I després, davant la incredulitat del públic, ha estat Gómez Noya qui no ha aguantat el ritme dels medallistes. Simon Whitfield i Bevan Docherty l'han deixat enrere, mentre que l'alemany Jan Frodeno, un triatleta amb poc currículum fins avui, els ha avançat a tots i s'ha fet amb l'or. Gómez Noya ha entrat quart a 20 segons i Raña, cinquè a 29.
Gómez Noya al·lega problemes estomacals
"No he corregut bé a peu, no he tingut el dia. He patit problemes estomacals, no he digerit bé el gel que he pres en la bicicleta i, a més, el tendó d'Aquil·les em molesta des de fa dos mesos", s'ha justificat Gómez Noya minuts després de la prova. Tot i així, el triatleta gallec ha assegurat que tornarà a intentar-ho d'aquí quatre anys, als Jocs de Londres i ha felicitat Jan Frodeno, afegint que en les cites olímpiques "s'ha d'estar al 100% perquè si estàs al 97% segurament et guanyaran".

Boira a l'agost

Avui a la tarda he tornat a pujar el Matagalls des de Collformic. Pujar i baixar amb 1,5 h. I per què faig muntanya un dia a la setmana? Doncs per anar preparant la Matagalls-Montserrat del setembre i la duatló de Queralbs de l'octubre. No per anar a guanyar res, sinó per evitar agafar moltes agulletes el dia que les faci jajaja. A dalt fotia un vent i una rasca de nassos tot i ser 18 d'agost. Semblava com si estigués a l'Aneto jeje... Para muestra un boton. El vídeo correspon a dalt a la creu.

I abans d'acabar aquesta entrada volia posar un parell d'imatges il·lustratives de la setmana passada.

En primer lloc, la tercera punxada de roda en un període de 4 dies!!

I finalment prenent el solet a Sitges el cap de setmana. Crec que era l'única noia de la platja jajajjajajaj...

Fi 1ª setmana vacances

Demà torno a la feina després de 9 dies de vacances. Però no em fa mandra perquè sé que al setembre tornaré a tenir 2 setmanes més, a l'octubre una altra i per Nadal uns quants dies més, jeje... No ho havia fet mai de distribuir-me així les vacances, sempre les havia fet seguides. Però m'està anant prou bé. Aquests últims 7 dies he fet 360 Km en BICI, malgrat haver tingut 3 punxades de roda... grrrr... També he completat 6000 m de NATACIÓ i tan sols 45' CORRENT (avui després d'haver dormit 13 hores seguides). És que a l'estiu amb la calor em fa mandre córrer, a l'hivern ja hi haurà prou temps per fer-ho!

Travessa de l'Ampolla: 3000 m

Divendres 15 d'agost. La bandera groga oneja gairebé a totes les platges de la costa de Tarragona. Pel camí ja notem fortes ràfegues de vent anant en cotxe. Així doncs a priori la travessa del Fangar a l'Ampolla pinta mogudeta jeje... A les 11 puntualment una barca patera microscòpica ens transporta a una centenar de participants fins a 1,8 milles de la costa. Saltem i ben aviat es dóna el tret de sortida. Com sempre deixo passar a tothom i començo a nedar tranquilament pel mar. Més que mar sembla la piscina d'onades de l'Aquadiver. És una autèntica lluita titànica contra les onades. Em vaig empassant glops d'aigua salada. Com sempre combino crol i braça, aquest últim em permet visualitzar millor la direcció que he de seguir. Més glops d'aigua salada, perquè el vent aixeca l'aigua. Em quedo completament sola i no veig cap nedador ni a davant ni als costats. Onades i més onades que vénen de cara. No estic cansada però una mica tipa de les onades. Em vaig apropant a l'Ampolla. Veig ja les 2 boies. M'acosto al final. Els últims metres són més fàcils perquè allà el mar està com una bassa d'oli. Arribo a la platja i em diuen que el temps ha estat de 1h 11'. Contenta. Aquesta ha estat una bona experiència pel que ens espera en els 6 Km de la Marnaton del dia 13 de setembre.A continuació un fantàstic dinar amb uns quants representants del Club Sonats, uns Gamilligueros i uns altres Antigamilligueros de nova creació jajajajja... Entre d'altres els conegudíssims Amstrong, Cancellara i Virenque. Ha estat un gran dia i una experiència molt recomanable.

14/08/08: Collformic

Nova pujada a Collformic completant avui 100 Km més i arrodonint la setmana amb 300 Km de BICI. Baixada a tope del Collformic i a pocs Km sortint de Seva he tingut l'agradable sorpresa de coincidir amb un simpàtic blogger i gran ciclista, en Miquel de Sabadell/Viladrau (alias Culitoweb). Total, que he anat molt ben acompanyada en el tram final Seva - Taradell - Hostalets - Tona - Vic.

Una bona proposta pel setembre

Riding All Night Long ... 05 Septiembre 2008 ( 10 p.m )

Finalmente hemos encontrado fecha y hora para la "Ride Of Silence 24h nonstop". La fecha sera el viernes 5 de Septiembre a las 22h y se extendera hasta las 22h del sabado dia 6 de Septiembre. Hemos avanzado el horario para no coincidir a mitad de prueba con el Olimpico de Banyoles, asi pues, cuando sea la hora de inicio del olimpico ya llevaremos casi 18 horas rodando y obviamente no nos importara nada parar a descansar un rato, es mas, nos va a ir muy bien. Asi pues, todo el que quiera venir esta invitado, sera bienvenido a la hora que venga ... hay algunos triatletas que daran algunas vueltas con nosotros acabada su participacion en el olimpico, otros que vendran por la manana a rodar un buen rato, y otros rodaremos todo lo que podamos y al ritmo que podamos... cada vuelta tiene unos 6,6kms y trataremos de alcanzar las 90 vueltas, calculamos, si todo va bien, alcanzar los 600kms en 24 horas, no estaria nada mal!y aproximadamente un acumulado de unos 8.000 mts!!! de locos locos! Y PIM Y PAM ... Y que venga la guerra!THE PARTY GOES ONRIDING ALL NIGHT LONG!GOD BLESS US!

Per més info: http://santineulengbach.blogspot.com/

¿Quiere vivir una larga vida? Corra

Font: http://es.reuters.com/

Las personas que quieran vivir una vida larga y saludable quizá quieran comenzar a correr. Un estudio publicado el lunes demuestra que los miembros de mediana edad de un club de atletismo tenían la mitad de posibilidades de morir durante un periodo de 20 años que las personas que no corrían. Correr redujo el riesgo no sólo de sufrir una enfermedad carcíaca, sino cáncer y enfermedades neurológicas como Alzheimer's, según científicos de la Universidad de Stanford en California. "Diecinueve años después, el 15 por ciento de los corredores había muerto en comparación con el 24 por ciento de los que componían el grupo de control", escribieron la doctora Eliza Chakravarty y sus colaboradores en Archives of Internal Medicine. Cualquier tipo de ejercicio activo probablemente desemboca en los resultados deseados, según el doctor James Fries de Standford, que trabajó en el estudio. "Tanto el sentido común como la ciencia de referencia apoyan la idea de que no hay nada mágico en correr de por sí", dijo Fries en una entrevista telefónica. "Es la actividad física regular lo que es importante". El equipo supervisó a 284 miembros de un club de atletismo nacional y 156 personas similares y sanas como grupo de control. Todos eran personal de la facultad y tenían antecedentes sociales y económicos similares, y todos tenían 50 años o más. Desde 1984, cada voluntario rellenó una encuesta anual sobre frecuencia deportiva, peso e incapacidad para ocho actividades: ponerse de pie, vestirse y asearse, higiene, comer, andar, alcance, agarre con la mano y actividades físicas rutinarias. La mayoría de los voluntarios hacían algo de ejercicio, pero los corredores se ejercitaban hasta 200 minutos a la semana, en comparación con los 20 minutos de los no corredores. Al principio, los corredores eran más delgados y menos propensos a fumar en comparación con el grupo de control. Y se ejercitaron más a lo largo de todo el periodo de estudio en general. "Con el tiempo, todos los grupos redujeron su actividad corredora, pero el grupo de corredores continuaron acumulando más minutos a la semana de actividad enérgica de todos los tipos", escribieron los científicos. "Los miembros de los grupos de corredores tenían niveles de incapacidad significativamente menor en todo el estudio", añadieron. El equipo también trató de responder si comenzar a correr con una edad avanzada beneficiaría y si las personas que dejaron de ejercitarse comenzaron a pagar un precio cuando se hicieron mayores. La mayoría de los corredores dejaron de correr siendo septuagenarios, dijo Fries, pero fue difícil encontrar personas que dejaran el ejercicio totalmente. "Casi todos ellos hacían algo más. Continuaron con su ejercicio enérgico", indicó. Las personas que comenzaron a hacer ejercicio cuando eran mayores también mejoraron su salud, manifestó. El estudio también mostró que la excusa del riesgo de lesión no sirve para no correr: los corredores sufrieron menos lesiones de todos los tipos, incluyendo en las rodillas.

Nou récord de (pocs) Km en 1 dia: només 7!

Així de ben preparats estàvem avui Miguelito, Maria i Mariona disposats a fer Km en bici. Però just quan acabàvem de sortir de Granollers, la meva roda punxada. Horror!!!! No tinc recanvi, ni manxa, ni la més mínima idea de com es canvia... Sort que aquesta vegada anava ben acompanyada. Canvi de la càmara i cap al cotxe perquè la coberta està feta una merda i no aguantarà gaire tros més. En el camí de retorn nova punxada que confirma que la coberta està per llençar. Encara ha aguantat força la pobre... 5000 Km!!

Tots al bar a prendre una mica de vinostar. Potser no us n'heu adonat però el tio de la taula del darrera és un mosso de camuflatge que controla el que prenem jajajjajjaja. Cap a casa però abans la bici al taller on demano que em facin una revisió general, a més del canvi de coberta. En el diagnòstic cal afegir-li un desgast total de les pastilles de fre. No entenen ni com podia frenar en l'estat en que estaven. Me les han ensenyat i semblaven un paper de fumar! Està clar, necessito un curset accelerat de mecànica de la bicicleta!!!!

Una mica de música

Per mi, aquesta és la cançó de l'estiu :-)

11/08/08: 100 Km

Primer dia de vacances (és a dir, com a PRO jeje). Després d'haver dormit 9 maravelloses hores he pillat la bici per fer 100 Km tranquil·lament durant 4 hores en terreny pla i amb les pulsacions molt baixes. Carrers solitaris, es nota que estem a l'agost. Demà més.

Mor un jove vigatà en un accident d'escalada al Marroc

Un jove, de 24 anys, de Vic ha mort en un accident d'escalada al Marroc. Els fets van passar divendres a la zona de Todra, tot i que encara no se saben les circumstàncies exactes de l'accident. La víctima, Xevi Sanglas, estava escalant amb tres companys més quan va caure. El noi va ser hospitalitzat, però no es va poder recuperar de les ferides i, finalment, va morir. La seva família, molt coneguda a la capital osonenca, s'ha desplaçat fins al Marroc. Està previst que en les pròximes hores es pugui traslladar el cos del noi fins a Catalunya.

Travessa de Sitges (2000 m)

Avui diumenge hem anat amb la família a passar un dia de platja a Sitges, una ciutat que té un 'no se què' que m'atrau molt. Al passeig marítim he començat a veure nedadors i triatletes i m'he recordat que feien la popular travessa. Per què no aprofitar-ho? Doncs au vinga, banyador, ulleres, gorro i corrent descalça a tope pel passeig per no arribar tard. Cap a les 11.45 s'ha donat el tret de sortida des de la Platja de les Anquines a uns 300 participants.

Amb la mar una mica moguda i amb el punt de mira a l'església han anat caient els 2000 m, sense pressa però sense pausa. Com m'agrada anar per lliure, sense cronòmetres ni pressió... Tanco la setmana amb 8500 m de NATACIÓ, 180 Km de BICI i 20 Km RUN. Que bé que m'ho passo. Som afortunats de fer el que fem!!!

08/08/08: Piscina 2h

No hi ha res com tenir un objectiu a curt termini per agafar motivació. Falta tan sols 1 mes per la Marnaton, la travessa nedant de 6 Km http://www.marnaton.com/. La veritat és que em faria il·lusió poder-la acabar. Cada vegada veig més que la tècnica és important a la natació. El vídeo que encapçala aquest post ho explica molt bé. Aquesta setmana que ve faré vacances i em dedicaré a descansar i a entrenar com una PRO, jeje. Poder dormir 9 o 10 hores diàries serà un verdader luxe!!!!!!!!!

07/08/08: Muntanya

He tornat a fer l'habitual Collformic - Matagalls - Collformic a peu. Amb molta calor i una mica més de gent que els altres dies.

Vistes extraordinàries a Palautordera, St. Celoni, ...Amb vaquetes
I cabretes.

Tot i que cal dir que la més animal de totes avui a Matagalls era jo mateixa. Mira que apuntar-me a la Marnaton... Ho he dit a casa i m'han dit que m'he passat i que és massa fort això per mi...