.JPG)
.jpg)
%20Regulations%202025.png)
.jpeg)
.jpeg){kind=spacer}
+16.54.29.png)
+02.09.43.png)
.JPG)
%5B1%5D.jpg)
.jpg)
Aquest és un capítol més del meu poc coneixement en mecànica ciclista. Aquest cap de setmana he notat que la cadena de la bici em saltava de pinyó sense haver-li demanat. I tot buscant la causa del problema m'he assabentat que les cadenes de les bicis no tenen una vida infinita i que s'han de canviar de tant en tant jajajjaja... Diuen que la vida útil d'una cadena ben mantinguda és d'uns 3.500-4.000 Km. Doncs agafeu-se fort, la meva ha aguantat:
14.000 Km!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Ahhh i crec que no l'he engrassat MAI jajjajaja
Com he dit la pujada a Vallter és duríssima. Sobretot les rampes del principi. La veritat és que m'he quedat a uns 2 Km per coronar abans que arribéssin els primers de la cursa. Doncs m'he quedat allà i he fet unes quantes fotos i filmar un vídeo. Era un bon punt, amb una rampa força dura!
Quan el terreny s'inclina cap amunt s'ha de valorar si s'avança més corrent o caminant, però tampoc convé viciar-se massa a caminar. Per pujar bé és molt, molt important no deixar de treballar la musculació del tren inferior i de la zona abdominal tota la temporada. Als ascensos sempre inclinem el tronc cap a davant i és la musculació abdominal la que ens aguanya. Per això a vegades ens fan mal els ronyons. El ritme de les pujades ha de ser regular per evitar un desgast muscular major, així que, passet a passet com les formiguetes. En el proper capítol: La tècnica a la baixada que jo no tinc jajjajajja...
