Cursa de bombers 2010

Veient la previsió del temps ahir a última hora vaig acabar decidint que aniria a aquesta cursa urbana de 10 Km sobre asfalt, una de les proves més importants del calendari de curses populars. Sembla estrany però tot i haver fet 2 mitges, encara no havia participat mai a cap deumil. M'he desplaçat fins a Barcelona en tren per comoditat i per evitar problemes a l'hora de trobar aparcament. Els objectius eren gaudir d'una gran festa i, no ens enganyem, intentar baixar dels 60 minuts. Començo la cursa amb la pell de gallina al contemplar 17999 persones corrent al meu entorn. Surto relativament forta i buscant desesperadament unes bones cames que em serveixin de referència. Després d'uns quants intents trobo una parella que porten un bon ritme i que no perdré fins el Km 8. Em costa força seguir-los a les pujades, però aguanto! Per cert, no m'havia adonat mai que l'Avinguda del Paral·lel feia pujada, una pujada inacabable! I que llarga és la Gran Via, ufff jjajajja... Vaig controlant el temps i m'adono que si segueixo al mateix ritme puc aconseguir el meu objectiu. Però som a la Ronda de Sant Pere i no puc més. Quin patiment, quina agonia! Afluixo el ritme i és al Km 8 quan perdo les meves 2 llebres. Afortunadament en aquell moment encarem la baixada de la Via Laietana i em recupero una mica de la crisi. Penso que només em queden 1500m i em recupero mentalment. Amb 57:15 creuo la línia de meta absolutament esgotada però molt contenta per haver baixat dels 60 minuts.