La meva llista de blocs

13 set. 2008

Marnaton, la crònica

HA ESTAT MOLT DUR, PERÒ UNA AUTÈNTICA PASSADA!!
El despertador ha sonat a les 4:40 com si d’un ironman es tractés. A les 5 sortia de casa per anar cap a Cadaqués. Abans de començar la famosa carretera de revolts m’he aturat a una estació de servei a comprar esmorzar. He pensat que avui no podia anar en dejú pel perill de marejar-me al mig del mar. Entrepà de salmó, bo per l’anèmia jeje. He arribat puntualment a les 6.40, quan encara era negra nit i els “fiesterus” del poble sortien de fer l’última copa. Després d’haver aparcat al parking $$$$$$$ del poble, m’he dirigit cap a la Platja gran a contemplar com muntaven les paradetes.

Durant l’espera he tingut el gust de parlar amb el Leo i companyia i amb 2 correcats Vall i Korfbaler i també els piris.
He vist en Marc i la Jud des de dalt el trenet. Fotia rasca, molta rasca. I vent. Amb la vista fixada cap a l’horitzó ja s’intuïa que el mar no seria precisament una bassa d’oli.
Arribat el trenet amb la gent dels grups 1, 2 i 3, hem fet el descens fins a la cala on hi havia el punt de sortida.
Allà he pogut conèixer l’ultraman Josef i el seu amic Pepe N. I també he vist les noies de la secció de waterpolo del CN Vic, que m’han cridat des d’una embarcació.

A les 9 ens han engegat cap a l’aigua i hem dit amb en Vall que intentaríem anar junts, però al cap de 30 segons ja l’hi he perdut la pista... Primers metres molt còmodes, al ser el mar abrigat per la cala. He pensat que si tota l’estona era així, la travessa es faria sense problemes, però NO!!! Tot ha estat sortir d’allà i començar a veure onades, onades i més onades. En bona part anaven a favor i en alguns casos en contra. Fins i tot en alguns moments he tingut sensació de mareig. Avui he fet el meu récord de natació, en distància i en temps. Han estat 2h 48’ sense parar. La distància total és una incògnita perquè he donat més voltes que un ventilador... és complicat anar en línia recta en aquests casos.
El meu cosí ha anat molt bé, com sempre.
S’ha de tenir valor per nedar amb aquesta mancança...
Arribant cansada de tanta aigua però sencera. El peix més gros que he vist no feia més de 7 cm jajajaj...
A l’arribada tenia uns espectadors d’excepció: els meus pares i la meva iaia (que pateix massa per mi)...
Gran participació de la Núria a la Marnatonkids.
Saludant en Pontano.

La organització molt bona (per ser la primera). L'any que ve repeteixo! Com m'agraden els reptes difícils... :-)

16 comentaris:

Susagna ha dit...

Enhorabona Mariona sabia que ho faries i amb bons resultats... Ara ja saps només t'has d'apuntar a un nou repte i entrenar...
Ahhh si vens la setmana que ve a Vilanova ens veiem i sinó a l'olímpic de Barcelona....

Molts ànims....

david ha dit...

Enhorabuena. Vaya máquina estás hecha. El próximo reto ¿maratón de los sables? ¿la Titán Desert? ¿la vuelta al Mont Blanc? Ve pensando y me avisas. Enhorabuena otra vez y "palante".

Víctor Gutiérrez ha dit...

Enhorabona per la proesa!!!! Tant de temps a l'aigua i no heu sortit com panses? Ara a mirar cap a Montserrat! Ànims!

Javier Maya ha dit...

Mariona, ¡¡¡felicidades!!! Voy a enviar un mail a la organización para que me borren de su base de datos, que me borren como socio. NO QUIERO SABER NADA MÁS DEL CLAN MARNATON. ¡QUÉ SUFRIMIENTO! ;)

daniel leiva posadas ha dit...

que nos pasaaaaaaa!!! ya te robao unas fotiquis ja ja !! ves como al final esto no es nada ,a que te han faltao metros , hay que hacer una de 18 pa que nos sepa a algo ja ja ,nos vemos guapisima!!!

vice sport ha dit...

Tant que paties i mira, dos braçades i ia ets fora, si esque en feu un gra massa carai! axo s'hi posen dos ovaris i endavan!!!!

Al final no t'ha atacat cap peix???

Ferran Vila ha dit...

Fa un any no haguis dit això pero ara; em feu enveja. Quina canya de travesa, a veure si sóc capaç de fer algo semblan la temporda vinent, tampoc hagues dit això no fa ni tres mesos però que divertit és nedar, sobre tot al mar.
Per cert la noticia de la marnato a sortit uns segons al telenoticies migdia, han sortit imatges de quant estaveu a la cala. M'he fixat a veure si sortia algú conegut però no he vist ningú.
Salul i enhorabona pels reptes aconseguit que portes...i els que t'esperen.

.::JOSE::..:: CARPEDIEM ::.. ha dit...

Vaja!! Jo que havia votat que set menjaria un tauro! xDDD No ens coneixem, pero segueixo el teu blog moltissim, et buscare el 5 oct a bcn per donarte la meva enorabona i dirte que gent com tu son els que motiven mes, de la forma mes sana, sense presions!! Felicitats!!

robert mayoral ha dit...

i lo bé que ens ho hem passat!!
a veure l'any vinent si monten alguna més de l0estil...
bona travessa, d'aquí a L'Estret!

Mariona ha dit...

Susagna, va ser dur però així quan acabes la recompensa és més gran. Ens veiem a bcn!

David, el próximo año pienso repetirla así que os espero también a ti y a Van ;-). Un saludo!

Víctor, segurament que sí però no vaig ni pensar en la pell... la major preocupació era lluitar contra les onades...

Javier, jajajajjaja... pero fue un sufrimiento bonito ;-)

Daniel, que nos está pasando? Esto es impresionante, es una pasada. Hoy mismo lo repetiría jajajja

Vice sport, l'únic peix que em podia atacar era algun de metre vuitanta amb gorro i neoprè jajjajaja

Ferran, ahir ens va filmar una càmara de TV3 i sembla ser que sortirem pel Temps d'Aventura però no sé quan. L'any que ve t'hi has d'apuntar! ;-)

Jose, tu ho has dit és millor de tot és poder-ho fer sense pressions. Ser lliure! Ens veiem el dia 5 per barna!

Robert, ha estat fantàstic una autèntica passada. Ho repeteixo segur. Ens ho hem passat molt bé! Això de l'Estret ja se m'escapa de les mans... jeje

Furacán ha dit...

Enhorabuena!!

Jordi ha dit...

Al final te n'has sortit!! Si es que tenia raó jo!! jejeje Què trist, ni un parell de sardines per dinar has pogut arreplegar...

ninu ha dit...

2h48´ nedant??????!!!!!!!!!!!!!!
No m´estranya que no hagis vist cap peix!!!!! Ni tan sols els dofins nedant tanta estona!!!!!!

ENHORABONA!!!!!!!!!!!!!!!!!

Estas feta una DOFINA!!!!!!!!!!!!

Salutacions!!!!!

P.D:Jo vaig votar lo del tauró.........per sort em vaig equivocar......

Maria ha dit...

Felicitats Mariona!!!! tots sabiem que l´acabaries i bé!...jeje! Estas boja!

Bea ha dit...

E P I C U M

Bona crònica... i prova superada!!!

Paciència amb l'anèmia, ja veuràs com t'ensurts ;-)

Una abraçada

Mariona ha dit...

Furacan, gracias!

Jordi, de peixos per pescar n'hi havia una bona pila!
Ninu, jajjajaja potser no que els dofins neden tanta estona... que bo!

Maria, estem tots bojos!

Bea, a veure si algun dia me'n surto, m'està costant!