La meva llista de blocs

15 set. 2008

Postmarnaton

Aquests dies estic llegint algunes cròniques de la Marnaton i se'm posa la pell de gallina al tornar-ho a reviure... Quina gran travessa! Quina sensació de llibertat més fantàstica! Això de Cadaqués potser no es pot considerar una epicitat però per mi va ser dur per unes quantes raons:

1) La distància màxima que havia nedat al mar (i a la piscina) eren els 3800 m famosos, en aigües tancades i més tranquiles.

2) El poc entrenament que duia darrerament: Penúltima setmana -> 6000 m en 3 sessions i última setmana -> 3000 m en 1 sessió. Això és poquíssim! Per l'IM havia arribat a fer més del doble de la penúltima!

3) L'anèmia que arrossego: Fa 10 dies que em prenc ferro i creia que m'hauria pujat l'hemoglobina almenys fins a 12. Doncs ara he anat ben contenta a analitzar-me l'hemoglobina i m'acaben de dir que la tinc a 10,5!!!!!!! 'Qué está pasando?'

Una cosa que sí que vaig fer bé: Repòs total els 2 dies anteriors a la prova. A la llarga distància s'hi ha d'arribar ben fresc i sense fatiga muscular.

I per últim, dir que amb aquesta experiència crec que he superat definitivament la "por" que des de petita tenia a no tocar de peus a terra i a no veure el fons del mar jeje...

7 comentaris:

Jordi ha dit...

felicitats.. perque aquests antecedents li donen més merit!!

A cuidar-se, i fins el proper repte, cursa o .....

Miguel Angel ha dit...

Tens raó! També he llegit vàries cróniques i totes venen a dir més o menys el mateix: nedar en mar obert a la Costa Brava es "durillo".
Lo millor d'això és el regust que t'ha quedat després d'haver-ho superat, no?
Felicitats!

Alex ha dit...

Moltes feliçitats, veig que no tens limits!!!
Quin será el próxim???
Doble Ironman amb el Santi???
Petons

Judith ha dit...

Això si que és superar-se a una mateixa. Felicitats!

robert mayoral ha dit...

ara quan vulguis t'apuntes a un creuament de la baells....

Jordi Antolí Gil ha dit...

Mariona!
enhorabona, no era fàcil i ho vas aconseguir. Ara ja saps, a continuar com fins ara,entrenant, disfrutant i assolint nous reptes.
fins la propera

jag75

Mariona ha dit...

Jordi, a tu se't va veure molt bé! Per tu no va ser res de l'altre món...

Miguel Angel, la bona senyal d'una prova és que quedin ganes de repetir-la! L'any que ve l'has de fer.

Alex, un doble ironman se m'escapa de les mans jjeje

Judith, gràcies. Ens coneixem?!

Robert, una vegada encara m'ho puc plantejar, però 3 vegades seguides és de bojos!

Jordi, a la propera no hi pots fallar!