Postmarnaton

Aquests dies estic llegint algunes cròniques de la Marnaton i se'm posa la pell de gallina al tornar-ho a reviure... Quina gran travessa! Quina sensació de llibertat més fantàstica! Això de Cadaqués potser no es pot considerar una epicitat però per mi va ser dur per unes quantes raons:

1) La distància màxima que havia nedat al mar (i a la piscina) eren els 3800 m famosos, en aigües tancades i més tranquiles.

2) El poc entrenament que duia darrerament: Penúltima setmana -> 6000 m en 3 sessions i última setmana -> 3000 m en 1 sessió. Això és poquíssim! Per l'IM havia arribat a fer més del doble de la penúltima!

3) L'anèmia que arrossego: Fa 10 dies que em prenc ferro i creia que m'hauria pujat l'hemoglobina almenys fins a 12. Doncs ara he anat ben contenta a analitzar-me l'hemoglobina i m'acaben de dir que la tinc a 10,5!!!!!!! 'Qué está pasando?'

Una cosa que sí que vaig fer bé: Repòs total els 2 dies anteriors a la prova. A la llarga distància s'hi ha d'arribar ben fresc i sense fatiga muscular.

I per últim, dir que amb aquesta experiència crec que he superat definitivament la "por" que des de petita tenia a no tocar de peus a terra i a no veure el fons del mar jeje...