Aquests dies estic llegint algunes cròniques de la Marnaton i se'm posa la pell de gallina al tornar-ho a reviure... Quina gran travessa! Quina sensació de llibertat més fantàstica! Això de Cadaqués potser no es pot considerar una epicitat però per mi va ser dur per unes quantes raons:
1) La distància màxima que havia nedat al mar (i a la piscina) eren els 3800 m famosos, en aigües tancades i més tranquiles.
2) El poc entrenament que duia darrerament: Penúltima setmana -> 6000 m en 3 sessions i última setmana -> 3000 m en 1 sessió. Això és poquíssim! Per l'IM havia arribat a fer més del doble de la penúltima!
3) L'anèmia que arrossego: Fa 10 dies que em prenc ferro i creia que m'hauria pujat l'hemoglobina almenys fins a 12. Doncs ara he anat ben contenta a analitzar-me l'hemoglobina i m'acaben de dir que la tinc a 10,5!!!!!!! 'Qué está pasando?'
1) La distància màxima que havia nedat al mar (i a la piscina) eren els 3800 m famosos, en aigües tancades i més tranquiles.
2) El poc entrenament que duia darrerament: Penúltima setmana -> 6000 m en 3 sessions i última setmana -> 3000 m en 1 sessió. Això és poquíssim! Per l'IM havia arribat a fer més del doble de la penúltima!
3) L'anèmia que arrossego: Fa 10 dies que em prenc ferro i creia que m'hauria pujat l'hemoglobina almenys fins a 12. Doncs ara he anat ben contenta a analitzar-me l'hemoglobina i m'acaben de dir que la tinc a 10,5!!!!!!! 'Qué está pasando?'
Una cosa que sí que vaig fer bé: Repòs total els 2 dies anteriors a la prova. A la llarga distància s'hi ha d'arribar ben fresc i sense fatiga muscular.
I per últim, dir que amb aquesta experiència crec que he superat definitivament la "por" que des de petita tenia a no tocar de peus a terra i a no veure el fons del mar jeje...
7 comentaris:
felicitats.. perque aquests antecedents li donen més merit!!
A cuidar-se, i fins el proper repte, cursa o .....
Tens raó! També he llegit vàries cróniques i totes venen a dir més o menys el mateix: nedar en mar obert a la Costa Brava es "durillo".
Lo millor d'això és el regust que t'ha quedat després d'haver-ho superat, no?
Felicitats!
Moltes feliçitats, veig que no tens limits!!!
Quin será el próxim???
Doble Ironman amb el Santi???
Petons
Això si que és superar-se a una mateixa. Felicitats!
ara quan vulguis t'apuntes a un creuament de la baells....
Mariona!
enhorabona, no era fàcil i ho vas aconseguir. Ara ja saps, a continuar com fins ara,entrenant, disfrutant i assolint nous reptes.
fins la propera
jag75
Jordi, a tu se't va veure molt bé! Per tu no va ser res de l'altre món...
Miguel Angel, la bona senyal d'una prova és que quedin ganes de repetir-la! L'any que ve l'has de fer.
Alex, un doble ironman se m'escapa de les mans jjeje
Judith, gràcies. Ens coneixem?!
Robert, una vegada encara m'ho puc plantejar, però 3 vegades seguides és de bojos!
Jordi, a la propera no hi pots fallar!
Publica un comentari a l'entrada