La meva llista de blocs

25 febr. 2009

Helmut Schröder: "Qui sent que està bé viu més anys"

El Periodico 24/02/09
Estudia l'efecte que una dieta equilibrada exerceix en el cos i la ment de qui la segueix, i què passa a la inversa. És investigador i treballa a l’Institut Municipal d’Investigació Mèdica.
--¿Seguir una dieta sana ajuda a sentir-se a gust a la vida?--
Hem vist que qui segueix una dieta sana en general fa una vida sana, adopta hàbits equilibrats, i sent un benestar psíquic més gran. Però no sabem si aquestes persones mengen de forma saludable perquè la seva actitud a la vida és així, o al revés. Desconeixem què va ser primer: si actitud o dieta. L'ou o la gallina.
--L'actitud davant la vida inclou la forma d'alimentar-se.--
Sí, és així. Qui segueix una alimentació tipus mediterrània s'informa dels estils de vida més convenients: sap quina activitat física li aniria bé, no fuma, no beu o pren poc alcohol. I això es converteix en un bon predictor de la seva longevitat.
--¿En la seva autopercepció de ben- estar?--
Exacte. Quan tens una bona salut mental, i ho perceps així, tensmenys probabilitats de morir en els pròxims 10 o 12 anys. Qui sent que està bé viu més anys, o no mor a curt termini. Tot està relacionat: els contactes socials, la dieta, la qualitat de vida, el benestar psíquic i la longevitat. La persona que té autopercepció de benestar psíquic té menys risc de morir anticipadament que qui se sent fatal mentalment.
--¿Com descobreixen totes aquestes coses?--
Estem analitzant dos estudis, un d'iniciat el 2000 i un altre, el 2005, en què van participar 8.000 persones de Girona, de 35 a 75 anys. Un grup havia patit infart de miocardi i l'altre, no. Són col.lectius representatius que reflecteixen el conjunt de la població de Catalunya.
--¿De quina forma hi van participar?--
Se'ls va fer un electrocardiograma i una anàlisi de sang, i van explicar amb quina freqüència mengen 165 tipus d'aliments. Volíem veure les causes que van influir en els que havien tingut un infart. La dieta és un factor de risc que es pot canviar: en hipertensos i diabètics, unes pautes dietètiques correctes tenen la mateixa eficàcia, o més, que els fàrmacs.
--¿Com s'alimenta la majoria?--
Els costums sans es van perdent. La forma de menjar va empitjorant. Ha baixat moltíssim el consum dels grups d'aliments saludables, sobretot el del llegum, i també el de fruita i verdura. Cada vegada es menja més carn, més plats preparats i més pastisseria no artesana.
--Empitjorem.--
Sí, clarament. Ens acostem als costums del nord d'Europa i dels Estats Units. Només cal que comparem el que venien els supermercats catalans als anys 80 o 90 amb el que hi trobem ara. No hi ha comparació. El menjar preparat marca tendència.
--¿I això per què?--
Hi ajuda molt l'augment de preu del menjar saludable: la fruita i la verdura s'han encarit desproporcionadament en comparació amb la carn. El peix, que hauríem de menjar tres vegades a la setmana, és caríssim. L'obesitat no és una malaltia de rics, sinó de pobres, perquè els aliments que donen excessiva energia són barats.
--¿I el llegum?--
No s'ha apujat gaire de preu, però no et pots alimentar només de llegum. És terrible el que li ha passat: cada vegada se'n menja menys. Està desapareixent de la dieta espanyola, encara que n'era la seva part substancial. Al nord d'Europa, la presència de llegum és nul.la. És una llàstima, perquè és un aliment molt saludable amb el qual es poden fer moltes coses.
--¿Mereix una promoció especial?--
Jo no sóc partidari de les promocions, però crec que el llegum sí que es mereix un suport oficial específic que n'augmenti el consum. Té un gran avantatge: el seu factor de sacietat és molt alt (menjant-ne poc et sents tip) i és ideal per a persones grasses que vulguin perdre pes, o per evitar l'obesitat. Es té una idea totalment errònia del valor calòric del llegum, igual que de la fruita seca. Encara hi ha qui associa el llegum amb l'aliment dels pobres.
--¿A què atribueix la relació entre dieta i benestar psíquic?--
Seguir un tipus d'alimentació sana implica dedicar un temps a comprar-lo i preparar-lo, i sol anar associada al fet de menjar en família, mantenint contacte social, amb amics. Escollir el moment dels àpats per desestressar-te en companyia implica una actitud global davant la vida. És un camp d'investigació nou, en el qual s'ha comprovat que fumar és contagiós i que l'obesitat també s'encomana.
--¿Com és que viu a Barcelona?--
Hi vaig arribar el 1989 amb una beca de la CE. Li explico una anècdota: poc després de ser aquí, vaig anar a sopar i vaig veure que servien un plat de mongetes tendres amb oli. Em van impressionar, i li vaig preguntar a la meva nòvia: "¿Això es menja?". Ara m'agraden moltíssim: és un plat excel.lent, encara que les mongetes tendres són caríssimes. Els estils de vida de Barcelona i Alemanya són molt diferents, i el d'aquí m'ha agradat més. Només és això.