La meva llista de blocs

17 març 2008

El Vic dóna la campanada

Normalment en aquest blog no parlo mai de res més que no estigui relacionat amb el triatló però avui no me n'he pogut estar...
______________________________________________________

Semblava impossible, però el Vic ha fet la gesta: Guanyar el Porto i fer-ho per 4 gols de diferència. I el millor de tot és que ho ha fet amb les mateixes armes amb les que ens tenen acostumats a guanyar els equips portuguesos i italians: Pressió i intimidació a la pista i a les grades. Però el Vic encara hi ha afegit un ingredient més, la fe en la victòria en tot moment.El Vic ha sortit molt fort disposat a deixar clar als portuguesos on estaven i el que els esperava. 10 minuts ha tardat en moure's el marcador. Ha estat Titi Roca qui ha marcat magistralment un penal a l'escaire.Però a partir d'aquí el partit ha estat del Porto. Ha controlat la bola en tot moment i ha tingut múltiples ocasions per anar-se'n al descans amb avantatge. Malauradament per ells no ha pogut ser perquè el Vic té tota una garantia sota els pals. Sergi Fernández ha parat l'imaginable.Al descans poca gent donava opcions al Vic veient com s'havia desenvolupat la primera part. I el Porto s'ha refiat i fruit d'això i d'especular amb el seu joc, el Vic ha fet el 2 a 0 per mitjà de Marc Torra, que ha fet un partit per emmarcar. Aquest gol ha capgirat la truita i el Vic ha passat a ser amo i senyor del partit, amb un Porto que començava a veure les orelles al llop.Només tres minuts després Jordi Adroher culminava un contraatac i foradava per tercer cop la porteria del català Joan Ignasi Edo. L'Olímpic ha embogit i ha empès de tal manera que gairebé se li pot anotar el quart gol. L'autor ha estat un esplèndid Marc Torra que avui ho ha fet tot bé, però no està de més reconèixer que l'empenta dels aficionats hi ha tingut molt a veure.Amb l'objectiu complert -marcar 4 gols- el Vic se n'ha marcat un altre: no encaixar-ne cap en els 11 minuts restants. I és que el Porto ha canviat el xip un cop ha vist que el plantejament fet fins el moment se n'anava en orris. El setge a la porteria de Sergi Fernández ha estat brutal i entre el porter, una mica de sort -també compta- i un equip vigatà exhaust per l'esforç de tot el partit, s'ha aconseguit la gesta d'eliminar el Porto i plantar-se a la Final Four de Barcelona els dies 10 i 11 de maig. Allà ja els esperen, segurament ben sorpresos, el Liceo, el Barça i el Reus. Però de moment pocs han pensat això, perquè la festa ha estat grossa a tot el pavelló on els aficionats han envaït la pista per abraçar uns jugadors que s'han acabat acomiadant com en el teatre: Fent reverències al seu públic. (Font: http://www.okcat.cat/)

4 comentaris:

robert mayoral ha dit...

ets aficionada al OK, o simplement per der de Vic???
bona cursa a Sant Guim, però pensa que fer masses proves sprint et priven de fer bons entrenos en dies lliures....

Mariona ha dit...

Robert, sóc super aficionada! No em perdo ni un partit. Si, si s'ha acabat tot, ara a fer tirades llargues!!

Anònim ha dit...

Hola Mariona!
Tot just fa 15 minuts que he descobert el teu blog.
El fet és que estava buscant informació per internet sobre l'Ironman de Niça, ja que el meu germà també hi participarà.
De sobte, però, va i em trobo aquest article sobre el partit del Vic. M'ha fet gràcia perquè jo soc porter d'hoquei (jugo al Andorra HC) i qui sap si futur triatleta. M'ho plantejaré quan acabi la meva carrera esportiva amb l'hoquei, ja que ara em seria impossible compaginar-ho, però la veritat és que m'atrau molt!
Bé, només volia saludar-te i animar-te a seguir amb els entrenos diaris!
Ànims i endavant!
Marc.

Mariona ha dit...

Hola Marc!

Encantada de coneixe't. Està molt bés que vulguis seguir els passos del teu germà!! Estic segura que et pot agradar això del triatló. Si actualment ets porter d'hoquei, ja parteixes d'una bona forma física. A més, per Andorra teniu bones muntanyes per entrenar xD. Si em passes els vostres mails, acabem de parlar del tema de Niça amb més detalls :-). Seguim en contacte.

Una abraçada.