La meva llista de blogs

5 de març 2008

Entrenament 04/02/08

CÓRRER – 1h 3’ tard, de fosc, sobre asfalt, amb els carrers desèrtics, amb molt de vent i amb una rasca impressionant. Se’m fa fer etern!!! Van semblar 2h en lloc d’1... En fi, tot sigui per anar adaptant el cos i la ment...

Ja estic inscrita a la du popular d’Arbúcies del diumenge 9, dia de les eleccions. La btt no és el meu fort però faré el que podré. Espero millorar el temps de l’any passat que va ser d'1h 55’.
________________________________________________
Aquests dies estic llegint blogs nous que vaig descobrint i he trobat un post filosòfic-ciclístic que no m’ha deixat indiferent. Aquest n’és un fragment:

“....Subiendo ya el último de los puertos, en una de esas carreteras solitarias, tuve esa indescriptible sensación que te da la bici: entré en ese estado de felicidad total que me da el esforzarme, el sacrificarme por algo que me gusta, por algo que llevo y siempre llevaré dentro.Entré en ese estado en el que me encuentro tan a gusto, cuando voy ahí forzando, pero con margen. Cuando veo que voy bien. Te sientes fuerte. Pero también sientes que te esfuerzas, y que cuesta.

Ahí instalado en la cultura del esfuerzo y la austeridad, que en su día descubrí, interioricé, hice mía, que me acompaña allá donde voy y que aplico a todas las facetas de mi vida. Y en la que tan a gusto me encuentro.
En ese momento comenzó a sonar en mis oídos a través del mp3 "Nothing else matters". Canción preciosa donde las haya de Metallica, coincidió por una de esas casualidades que yo no creo que sean del todo casuales, con ese momento para mi impagable. Fue una situación grande, y como dice textualmente el título de la canción "Nada más importa".

Eso era lo que sentía allí en aquella subida solitaria, y con ese cóctel de sentimientos y circunstancias sobre mi. Que en ese momento Nada más importaba.

Allí no había ni coches, ni rivales, ni tiempos, ni nada que ganar, nada por lo que competir. Nada. Sólo era la bici, yo y mis sentimientos.

Hace mucho que lo pienso, y cosas como estas, me hacen creer aún más que estoy en lo cierto: Lo que te da la bici difícilmente te lo va a dar nada. Sobre la bici creo que he pasado en este deporte por los sentimientos más extremos: desde odiarla a días, a querer pedalear y pedalear más y más Km. Desde sentirte tremendamente vulnerable, a sentir una sensación de dominio absoluto. Te sientes capaz de llegar a donde sea, de subir a donde sea. Tienes de todo: caídas, dolores, quemaduras,Viento, lluvia,... de todo. Pero por más dificultades que encuentres, al final, o otro día, acabas yendo mejor. Y todo pasa, y entonces te sientes muy bien. Seguramente por la satisfacción que da el superar la dureza anterior.
En fin , me apetecía compartir con vosotros, un poco de filosofía interior, que a veces me quedo para mi solo, pero que también creo es bueno, que sea público de vez en cuando. Sólo una cosa más. Despedirme hasta la próxima con una cita de Bernald Hinault, que me parece extraordinaria:

" Se debería poder tocar el piano cuando uno va en bici. Incluso subiendo un puerto" ....”

11 comentaris:

ADRIANA ha dit...

Hola Mariona,
Segurament vindré a fer fotos a la Duatló Popular d'Abúcies, això si no em toca estar a taula q estic de 2n suplent, uf quin pal!!! jaja
Et volia preguntar (he llegit q l'any passat ja la vas fer), si saps d'algun indret del recorregut, que sigui impactant per possar-me a fer les fotos????

Mariona ha dit...

Eiii Adriana, jo el diumenge teòricament també tinc feina en el tema eleccions, però espero que me la deixin fer a la tarda... Si vols venir a fer les fotos et recomano en algun lloc del tram de bici en forta pujada. És quan la gent està més... "quieta"... jajjajajaj... Fins aviat!

ADRIANA ha dit...

Però pq vagin lents o ràpid això no importa, jo el que vull és un lloc q sigui una mica xulooo de paissatge, per això preguntava, pq tu ja la vas fer l'any passat.
Bé si saps d'algun i em pots dir més o menys per on cau i el buscooo jiji

Ei moltes gràcies

Mariona ha dit...

Ad, la zona d'Arbúcies i en general tota la comarca de La Selva és preciosa. No et sé dir cap lloc en concret perquè l'any passat poc temps vaig tenir de contemplar el paisatge i la vegetació, jeje... però com més amunt pugis, segur que millor. Eii però no et perdis ehh?! :P

Jordi ha dit...

Ostres!! Aquest tio no s'hauria de dedicar a escriure i deixar la bici a casa... ;-)

Anònim ha dit...

De bon rotllo, no va en mala llet.
Quan copies un text, podries citar d'on ho copies. Com en aquest cas, que es de Carlos Gil, http://carlos-gil.blogspot.com/2008/01/nothing-else-matters.html

Així, citant els blogs, també ens ajudes a coneixer-ne de nous.

Mariona ha dit...

anònim, i tu podries dir qui ets? ei, de bon rotllo també ehhh... que no s'enfadi ningú :P

Ferran Vila ha dit...

He llegit la cròica del Carlos Gil de la marató de BCN i també es molt bona. I me impresionat un cosa. Si treim que la meva marca es una hora més, la haques pogut firmar jo mateix. Estar clar que en aquestes probes pots sentir coses semblants a les de un esportiste de elit. També va Niza.
Ja ho veuras Mariona, t'esperen unes emocions que no es paguen amb calers. Estic desitgan que ens ho expliquis. Som-hi i no paris.

robert mayoral ha dit...

ostres tu! deu ni do quins posts que fas...i quines reflexions....jejeeje, l'entreno d'ahir de correr et comprenc perfectament, tothom anava a la piscina i jo me n'anava a córrer i em deien on vas?? que estàs boig???..el cos s'ha de curtir!

Mariona ha dit...

Jordi, tens raó, està molt ben escrit.

Ferran, quantes emocions estem vivint, això enganxa!

Robert, aquests dies més durs, són els que realment enforteixen el cos!

ADRIANA ha dit...

Jajaja, no tranquila, no em perderé i si cal agafarem el GPS jajaja, no no!!! Ferem servir el sentit de l'orientació :P

Moltes gracies.
A veure si ens veiem per allà i molta sort!!!