Aquest pepino o un de semblant serà el que em compraré quan em toqui la loteria (és a dir, mai) jajajja... Ara ja ho puc dir, sóc finisher! He aconseguit acabar la crono 226TT. Si si, una crono. Una crono de llarga distància. Aquestes bogeries només poden venir de triatletes jajjajaj...
Puuuuuuuuuum sortida. Quina raska! Fins a La Panadella va picant amunt i això ens fa treure la son de les orelles. A Tàrrega estan en obres i no em queda més remei que fer una ruta turística jajajja fins a trobar la carretera bona. A Bellpuig és on hi ha el primer avituallament. Foto a l'avituallament de Bellpuig A partir d'aquí és gairebé pla i avall fins a Lleida i allà es dóna mitja volta tornant per on s'ha vingut. Les carreteres són ideals: rectes, amples i amb poc trànsit.Cap a les 11 comença a fer caloreta i em sobra roba. Lògicament aquesta vegada fins a la Panadella més aviat és pla i amunt. A partir d'aquí, quan portes 155 Km a les cames tot es comença a fer molt dur. La pujada fins a Sta Maria del Camí és un calvari. Els últims Km de volta fins a Òdena semblen inacabables. Foto d'en Jordi. Durant tot el dia hi ha hagut bon rotllo, companyerisme i moltes cares conegudes! A l'avituallament de La Panadella amb la Noe, l'altra noia Finisher.Arribo amb 8h 36' de pedalada real i una mica trinxada, però contenta. El més dur és fer tants Km sense poder anar a roda! Per cert he fet els 226Km només amb 1 Mule Bar. I molt de líquid. Foto de família a l'arribada. D'esquerra a dreta: Joan, Dani, Robert, Eva, jo i Lluís.Un 10 a l'organització, als col·laboradors i patrocinadors. Gràcies a tots per aquest dia tan xulo!!! Més info: http://www.226tt.blogspot.com/Tot i que les previsions meteorològiques no eren massa optimistes i que en Santi finalment no pot acompanyar-me, decideixo llançar-me a l'aventura. Filosofia C2C (con 2 cojones jajajja). Em desperto a les 5.45 i una vegada més em sento estúpida llevant-me tan aviat un dia que no he d'anar a treballar... en fi... A l'alçada de Manresa ja es veu al cel que avui farà solet. Arribo a Igualada amb 1h justa i m'afanyo en els preparatius perquè sóc la primera de sortir!
Propera parada, Terra de remences el 10 de maig
21 comentaris:
La meua enhorabona, desde valencia, eres una autentica maquina. Moltes felicitats
Felicidades Mariona. Veo que la filosofia C2C te ha ido bien. A partir de ahora podrias aplicar la filosofia C2CALOJ (Con 2 Cojones Anda La Ostia Joder) pero con acento vasco. En la QH no se te verá el pelo.
Enhorabuena campeona!! Yo estaba igual que tu cuando sonó el despertador, pero al final ha merecido la pena verdad?
Encantada de haberte conocido. Espero verte pronto y si no antes, en Terra de Remences seguro.
Un abrazo
Enhorabona!!! a per la QH
Xaba, gràcies... però penso que ho podia haver fet millor!
David, jajajajjaja la filosofia vasca es la mejor
Noe, un placer haberte conocido. Eres una máquina niña!!
Kel, ufff la QH és un altre món... ja veurem com sortirà!
Felicidades !!!!!
Ya no hay nada que se te resista!!!!
Solo es empezar y acabar!!!!
Feliciddaes Campeona!!!
enhorabuena por acabar y la voluntad,un saludo
enhorabuena por esos 226 kms !!!
ahora a por remences y luego a la qH. A esas 2 marchas si que acudiré.
nos vemos !!
.... ès que tenies dubtes de no acabar?????
FELICITATS.
Felicitats pel blog i pels 226TT,Mariona.
Una pregunta: Com vas fer els 226 Km amb només una barreta i sense carregar-te d'hidrats el dia anterior? He llegit algo sobre els hidrats i la llet al blog i m'interessaría saber algo més.
Moltes felicitats!
felicitats finisher ha estat un di genial, la llàstima és que tot lo bo dura poc!!!
Buf menuda fartada de kilometros i sense ningú que et rellevi per déu, ets el meu idol de debò, felicitats...
¡¡Enhorabuena Mariona!! Soy José Manuel de Mallorca "el dueño de la cabra de la foto" jajaja. Te enviaré la foto en alta definición.
Acabo de llegar a casa, para mí han sido casi 3 días de 226TT con el tema de los viajes pero ha valido la pena vivir esta aventura con todos vosotros. Como te dije, te mando la dirección del blog del proyecto triatlético humanitario en Marruecos:
www.mojatecontracorriente.blogspot.com
Vuelvo para el Ironcat en unas semanas jeje
felicitats màquina!!!!!!
El pròxim any m'hi apunto jo!!!
Hola Campiona!!!
226 km sola son molts km!! Et felicito de tot cor!! Si encara guanyaras Remences......
Salutacions cordials desde el Baix Camp!!
Moooolt bé, acabant i a sobre amb molt bona mitja. Quina passada.
Tri-Cas, acabar era l'únic objectiu i he fet inclús millor temps del que m'esperava!!
Joel, gràcies a vegades la ment pot més que el cos
Sergi, nos vemos pronto, a la próxima no puedes faltar
Xavi, tenia moltíssims dubtes, de veritat!
Experience68, només vaig menjar una barreta perquè no tenia més gana, i càrrega d'hidrats no en vaig fer perquè hi ha diverses teories científiques que diuen que no cal. Et recomano els llibres: El mono obeso i Paleodieta para deportistas
Robert, un dia fantàstic!! Per repetir!
Clara, anar 226Km sense xupar roda és realment dur!
Mojatecontracorriente, gràcies per la foto, la gent es pensa que la bici és meva jajajjajaj... Molt bona la teva iniciativa humanitària. Ens veiem aviat!
Liki, l'any que ve 2 gurbetans cap a la 226tt! jeje
Ninu, la veritat és que si, tenir una roda al davant a estones hauria ajudat força! No crec que guanyi res perquè continuo lenta com sempre jajjaja
Pau, la mitja ha estat bona per mi però ha quedat una mica desvirtuada perquè l'altra gent són uns màquines!!!
enhorabuena Mariona !! y solo con un mulebar ????? hay que comer muchisimo mas tia !! y mas estando mas de 8 horas !! joper ,me dejas flipando je je!!
Felicitats, no crec que els faci en ma vida tants km en un sol dia jejeje, però mai se sap. Que animalots que sou xDDD
Enhorabona Mariona, el mèrit per això el teniu vosaltres, sense participants, no podem organitzar res!!!!
Publica un comentari a l'entrada