La meva mare a vegades em diu que aquestes coses que faig són per homes. Avui quan pujava a Sta. Fe del Montseny he pensat que té raó ;-). Aquesta és la marxa cicloturista més dura de les que he fet fins ara. Són 137 Km amb 2.700 m de desnivell. Temps: 6h 50', 4050 Kcal i 152 pulsacions promig. La primera hora ha estat l'única en que he portat un bon ritme 31Km/h perquè m'he pogut enganxar a un grupet de 6 o 7 ciclistes. Però amb la forta pujada de les antenes el promig ha quedat totalment difuminat jajjajja. Aquest era sens dubte el plat més fort del dia tot i que la pujada a St. Hilari també s'ha fet molt dura i llarga perquè queia un sol de justícia. No cal oblidar-se del cruel port final a Riells que és una tortura xina quan ja portes tan desnivell acumulat les cames. He pujat totalment desfeta i empajarada. I tot això amb l'afegit que he anat gairebé sola tota l'estona. He de confesar que amb tanta pressió psicològica avui a l'arribada m'han caigut unes llàgrimes...
Prop de 500 ciclistes a Riells i Viabrea
Prop de 500 ciclistes a Riells i Viabrea
13 comentaris:
Felicitats Mariona!!!
Felicidades Mariona. Y lo bien que te lo has pasado???? La Bonaigua ¿que?, ¿vas a ir?
Joveneta pero valenta!!!!!
Encara que no t´ho sembli.... desde fora te molt de merit el que fas, sobretot per com ho fas!!
Apa, una salutació Mariona campiona!!
joder aqui no para ni dios , menudo espectculo ayer en cantabria , oye cuando es el spring de barcelona , quiero correr alguno ya, jajaja un saludo y tope con la cope
PD . ME PARECE QUE TE HAN FICHADO EL PENACA
Judith, thank you
David, a la Bonaigua no puc venir. Por la tarde tengo que estar en Vic... La QH me da mucho miedo!
Ninu, jajja has fet un rodolí!
Van Krujem, en octubre triatlón de Barcelona, la que se liará!! jajajja... Encantada por el fichaje ;-)
Felicitats Mariona.
Veig que aquest any vas agafant el gust a les marxes.
Salutacions.
Joan.
Felicitats!! Diga-li a la teva mare que has passat a uns quants homes.
Mira el meu blog potser t'interesa el tema nutrició.
Felicitats i ben viguda al cap de setmana de Les Pajares!!!
Ah, i digues-li a la teva mare que quan les proves son molt llargues (o llarguisimes) la diferencia home-dona desapareix :)
Mira, si et guanyen fen proves de 90/140 km... fes-ne de 1400 i ja veuras com tot s'iguala :D
Eres una crack Mariona, una crack!
Felicitats crack! Ja ens agradaria a molts homes posar-hi els collonts que hi poses tu!
Joan, si és que m'encanta la bicicleta!
Mercè, prou preocupada que està amb mi...
Nka', el diumenge passat hi va haver molta pàjara jajjaj... mmmmm no sé jo... no coneixo gaires dones que hagin guanyat un ironman en categoria absoluta
Furacan, que vaaaaaa
Liki, gurbetà a veure si sortim a rodar!
Mariona, yo también llegué destrozado, fué dura, se salió rápido y Santa Helena no perdona. A diferencia de la QH aquí era fácil quedarte solo, desde Sant Hilari fuí solo, en la QH nunca te quedas solo ya verás, es un espectaculo. No le tengas miedo. Cuando subas el Portalet y veas a la peña aguantando el sol o la lluvia animandote te dirás: ¿YO? Estos si q son unos cracks animando, dándote cocacola, agua, comida, aplaudiendote... TE SENTIRAS MUY VIVA, ya me lo dirás. Un abrazo.
Manolo, pues me alegro que me animes porque estoy super asustada por la QH! GRACIAS
Publica un comentari a l'entrada