La meva llista de blogs

1 de juny 2009

Entrenament en alçada

Avui dilluns, festiu per alguns, m'he passat tot el punyetero dia a la muntanya. No se m'ha acudit res més que pujar a peu des de Queralbs fins al Puigmal, prop de 2.000m de desnivell positiu acumulat. El primer tram fins a Núria l'he fet en un temps récord de 1h 20', una mica inferior al temps que marcava l'indicador: 3h 30' (on vas animal?).La pujada en solitari al Puigmal (2.913m) era un repte que tenia en ment des de feia molt de temps. Em feia respecte perquè a la muntanya no se sap mai amb què et pots trobar però m'ha anat molt bé. He pujat sense motxilla perquè el considero un element globero i poc glamurós jajjaja. Només necessitava aigua i no me n'ha faltat, en baixava per tot arreu.
He arribat al cotxe després de gairebé 8h fregint-me al sol (semblo un conguito) molt contenta per tot el que he fet avui. I a les 7 de la tarda ja estava sopant perquè amb tanta tonteria la veritat és que no he pensat ni a dinar.

Queralbs-Puigmal-Queralbs

4 comentaris:

david malmeto ha dit...

Pues yo voy siempre con una mochila

tito2 ha dit...

joder!!! quina enveja!!! sana eh?? lo mes segur que el cap de setmana del 20 de juny ho faigi jo tambe aquesta pujada.

CICLISMO NINJA ha dit...

Qué bonitos recuerdos Nuria y el Puigmal pero, una mochilita con un chubasquero nunca viene mal. Queda globero? Joooderrrr!!! Seguramente el día fue espectacular pero la montaña, es la montaña.

Mariona ha dit...

David, como la mayoria de los mortales

Tito2, hi tornaré tan aviat com pugui, és genial!

Manolo, queda un poco globero pero weno jejjee