La meva llista de blocs

30 d’abr. 2009

Admirable

El 17 de gener encara anava enguixat. Una caiguda amb la bicicleta de muntanya el passat mes de desembre li va fracturar el cúbit i el radi. Set setmanes parat amb el braç immòbil. Mentre els favorits al triomf a la Volta a Castelló començaven a rodar i rodar Km per adquirir resistència, Ibon Zugasti es dedicava a caminar amb peses per la muntanya. La recompensa a tot aquest esforç li va arribar aquest cap de setmana passat, a Vistabella, on es va proclamar campió de la ronda provincial després de l’última etapa, Castelló-Vistabella, de 139 Km, en la qual Sergi Escobar (Cosaor) es va endur la victòria a l’arribada.
Entrevista a El Diario Vasco

29 d’abr. 2009

Armstrong ha entrenat per sobre dels 3000 m

El 7 vegades guanyador del Tour s'ha preparat a més altitud que ningú per no decebre al Giro d'Itàlia. El nordamericà de 37 anys ha estat gairebé 2 setmanes en companyia de Chris Carmichael dormint, menjant i pedalant en rampes inacabables per sobre dels 3.000 m. Tan ell com el seu preparador consideraven que les concentracions que normalment fan els esportistes a Europa, per sobre dels 2000 m eren insuficients per compensar en binomi edad-inactivitat agreujat amb la fractura de clavícula que va patir el 23 de març a la Vuelta a Castilla y León. Armstrong apareix a la web livestrong pedalant per una carretera sense asfaltar a l'estació d'Aspen, a Colorado. Series i més sèries de repetició a una altitud on l'escassa concentració d'oxigen pot provocar cefalees, vòmits i altres problemes afegits. D'aquesta manera ha fet créixer el seu percentatge de glòbuls rojos a la sang i ha tornat a educar el seu cor per resistir una prova de ciclisme de 3 setmanes que s'iniciarà el 9 de maig amb una contrarrellotge per equips.

28 d’abr. 2009

Quin nivell

Com m'agrada veure un ciclista del nostre país entre els grans. Segon a la Lieja-Bastoña-Lieja. Bravo Purito!!!Per altra banda m'alegra veure com 3 anys després reneix Basso, guanyant la Vuelta al Trentino

Inscripcions obertes per la Cursa de Policia

La cursa, que tindrà lloc el 31 de maig proper, serà de 10 km., certificats per la Federació Catalana d’Atletisme. La sortida tindrà lloc a les 10 del matí a Manlleu (passeig de Sant Joan) i el circuit es completarà per la carretera B522 fins a Vic, on finalitzarà a la zona esportiva municipal. Aquest recorregut té desnivells suaus i es desenvolupa íntegrament per una zona asfaltada. Inscripcions

27 d’abr. 2009

Dilluns a Matagalls per començar bé la setmana

Gràcies Pau per aquesta entrada! Se m'ha alegrat el dia :-) Aprofito l'avinentesa per comentar que per aquestes dates farà uns 2 anys de la creació d'aquest blog. En un principi la idea era utilitzar-lo com un sistema de registre dels entrenaments on-line però s'ha acabat convertint en tota una altra història. Aquest blog m'està permetent desenvolupar en un sol mitjà totes les meves passions, inquietuds i aficions: El ciclisme, la muntanya, la natació, les triatlons, els ironmans, la música, l'escriptura, la informàtica, la fotografia, la llengua catalana, la medicina i salut, el periodisme, i sobretot les bones amistats. Tot tot tot en un sol blog. Què més es pot demanar?

Duatló de Vic

Més imatges
Si algú vol aportar més fotografies: mariona22222@hotmail.com

26 d’abr. 2009

24 d’abr. 2009

Filosofia Kilian Jornet

Kiss or kill. Besa o mata. besa la gloria o muere en el intento. perder es morir, vencer es sentir. La lucha es lo que diferencia una victoria, un vencedor. Cuantas veces has llorado de rabia y de dolor? Cuantas veces has perdido la memoria, el habla y la cordura de agotamiento? Y Cuantas veces en esta situación has dicho, con una sonrisa, una vuelta más! Un par de horas más! Otra subida!! el dolor no existe, está en tu cabeza, contrólalo, destruye-lo, elimínalo, y sigue, haz sufrir a tus rivales, que mueran. Mata-los!! Soy egoísta, y? El deporte es egoísta porqué se tiene que ser egoísta para saber poder luchar y sufrir, para amar la soledad y el infierno. Para amar sufrir. ... parar, toser, frío, no sentir las piernas, nauseas, vómitos, dolor de cabeza, golpes, sangre... hay algo mejor? El secreto no está en las piernas en la fuerza de salir a correr cuando llueve, hace viento y nieva, los relámpagos encienden los árboles a tu pasar... salir cuando las bolas de nieve o piedras golpean tus piernas, tu cuerpo desnudo al son del viento, haciéndote llorar. Y seguir corriendo, llorando, secándote las lagrimas para poder ver las piedras, los muros o el cielo. los obstáculos. Renunciar a una hora a unas décimas de nota o de diversión, decir no! a una xica, decir no! a unas sabanas que se te pegan en la cara decir NO! meter-le cojones e ir a llorar bajo la lluvia hasta que las piernas sangren de los golpes que te has dado al caer al suelo, volver-te a levantar pa seguir corriendo... hasta que tus piernas griten a pulmón BASTA!!!! Y te dejen tirado en medio de una tormenta en las cimas más lejanas... hasta morir. Las mallas mojadas por la nieve que arrastra el viento que pega en tu cara, enfriando el sudor, moviendo tus pelos. Cuerpo ligero, piernas ligeras. Sintiendo como los pies se despegan del suelo, flotando. Notando como la presión de las piernas, el peso del cuerpo se concentra en los metatarsos de los pies, haciendo una presión capaz de romper piedras, destrozar planetas y mover continentes.. Con las dos piernas suspendidas en el aire, flotando como volando como un águila y corriendo veloz como un guepardo. O bajando, con las zapatillas deslizando sobre la nieve, saltando los márgenes y sintiendo como todas las fibras y vasos del cuádriceps se hinchan hasta el punto de explotar, deslizando en la nieve y barro, justo antes de volver a impulsar para sentir-te libre para volar, para gritar de rabia, odio y amor, en las montañas, allí donde solo los más intrépidos roedores y pájaros, escondidos en sus nidos bajo las rocas pueden convertir-se en tus confesores. Solo ellos conocen mis secretos, mis temores. Porke perder es morir. Perder es morir. Y no se puede morir, no sin dar-lo todo, no sin romper a llantos del dolor y las heridas, no se puede abandonar. Se tiene que luchar hasta la muerte. Porke la Gloria es lo mas grande, y solo se tiene k aspirar a la gloria, o perecer en el camino, habiendo muerto con honor dignidad, habiéndolo dado todo. No vale no luchar sufrir, no vale no sufrir, no vale no morir.... ya es hora de sufrir, ya es hora de luchar, ya es hora de ganar. besa o mata

23 d’abr. 2009

Kilian Jornet: "De petit, hi havia dies que corria 42 km per anar i tornar del cole"

Font: El Periodico 18/04/09
Per a ell és normal córrer 166 km seguits, 21 hores sense parar.
--Perquè es faci càrrec del tipus d'entrevista: "Kiss or kill. Besa o mata. Besa la glòria o mor en l'intent. Perdre és morir, vèncer és sentir. La lluita és el que diferencia una victòria, un vencedor. ¿Quantes vegades has plorat de ràbia i de dolor? ¿Quantes vegades has perdut la memòria, la parla i el seny d'esgotament?". Així comença el primer text de la seva web. Una mica fort tot, ¿no? Bastant apocalíptic.
--Bé, miri: a la muntanya un es troba molt sol i, sovint, t'agafa per donar voltes al cap i, de tant en tant, se t'acudeixen coses així. Però no s'hi ha de donar gaire importància. O, sí, s'hi ha de donar la importància que per aconseguir les teves metes has de ser capaç de renunciar a moltes coses. Per exemple, al dolor. O als dubtes. O a les ganes de parar i dir "ho deixo, abandono". I abandonar és la cosa més dura de la vida. Un no s'ha de rendir mai.
--Deixi'm que situï el lector, des d'avui, segur, el seu segur admirador. Vostè va néixer gairebé en un refugi, a Cap del Rec, a prop de Puigcerdà. Els seus pares, Eduard i Núria, li van ensenyar a córrer i a anar amb esquís abans que a caminar. No és estrany que vostè sigui, amb 21 anys, bicampió del món de carreres per muntanya i campió del món d'esquí de muntanya.
--Estimo la natura, l'adoro. No sóc com aquests moderns que ara han decidit deixar la ciutat i conèixer la muntanya, canviar d'hàbits. No, no: jo em vaig criar entre cérvols, isards, guineus, llebres i perdius. Jo sé què és ser un autèntic animal, perquè em passo hores i hores trobant-me amb ells mentre corro o m'entreno amb els esquís. Al cap i a la fi, som animals, i practicant les meves especialitats t'adones que no som ni més ni menys que ells.
--Em perdonarà, també el lector que l'admira, però el que vostè acaba de fer és una autèntica animalada. S'ha convertit en el corredor més jove de la història que ha guanyat l'Ultra Trail del Mont Blanc, una carrera de 166 quilòmetres (¡quatre maratons seguides!), amb 9.000 metres de desnivell, en el temps rècord de 21 hores. No dic res més: afegeixi-hi el que vulgui, vostè.
--Si neixes en un refugi, no tens res més a fer que córrer per la muntanya quan fa bon temps i esquiar quan neva. No hi ha cap altra diversió, ho sento. O no. Per a algú que mesura les carreres i entrenaments en hores, no en quilòmetres, aquesta prova era tot un repte. No em podia morir sense intentar guanyar-la. Pensi que vam sortir més de 2.500 corredors. Imagini's els que es van quedar pel camí, els que van haver de ser hospitalitzats o atesos en plena carrera. Jo vaig tenir moments de dubte, però vaig lluitar de valent per acabar, perquè m'havia proposat creuar la meta. ¡I vaja si la vaig creuar! ¡Fins i tot vaig guanyar!
--¿Quan va començar a dubtar que no acabaria una prova així?
--A partir de l'hora 14 de carrera...
--¿A partir de 14 hores? ¿Abans anava tan tranquil? No m'ho crec.
--Bé, sí, fins a aquell moment anava bé, sense problemes, sabent que patiria, però serè. Tingui en compte que no hi ha res més bonic en aquesta vida que buscar els teus límits. Jo disfruto intentant esbrinar fins on aguanto. Aguanto i aguanto fins que agafo una pájara. Li garanteixo que aquesta sensació també és bonica. Vas totalment mort, et vas superant a tu mateix, sents el final. Primer és la fatiga, després el dolor. Però pares, vomites, si cal, t'alimentes amb alguna cosa i continues.
--I, després de creuar la meta, ¿quina sensació va tenir, en què va pensar?
--No estava per a gaires reflexions. Em vaig sentir orgullós de mi mateix i de no haver-me rendit. Vaig tenir ganes de deixar-ho, és clar, però vaig anar a la prova perquè era un repte i em vaig mentalitzar que no havia d'abandonar. Vaig trigar tres setmanes a recuperar-me. Els primers dies, m'havien d'ajudar a dutxar-me, a seure a taula i ficar-me al cotxe, perquè era incapaç de moure'm sense ajuda. Era un armari.
--No m'estranya, la veritat.
--Pensi que vaig tenir moltíssima sort, perquè a altres corredors, després d'un esforç així, els cauen les ungles dels peus. Són tantes hores donant cops a terra, que aquests milions d'impactes acaben ennegrint les ungles i, al cap de tres dies, comencen a caure. Jo acostumo a tenir sort i no em passa. I tampoc he tingut cap amputació per les congelacions que patim a l'hivern quan fem esquí de muntanya i correm, també durant hores, a 20 graus sota zero, com ens va passar fa poques setmanes al Mezalama (Itàlia).
--Perdoni, però, ¿em pot explicar quina és la gràcia, el plaer, de practicar esports així?
--Miri, perquè es faci una idea d'on vinc, li diré que, de petit, amb 13 anys, vam anar a viure a Montellà, i hi havia dies que anava i tornava de l'escola corrent.
--¡Ves, això ho feia jo quasi cada dia perquè solia adormir-me sempre!
--Sí, sí, però el meu cole estava a la Seu d'Urgell: 21 km d'anada i 21 de tornada. Una marató, vaja.

22 d’abr. 2009

"Alpinisme"

Després de 2 mesos fent només km i km de bici, ara partir d'ara toca tornar a combinar-ho amb altres activitats. No em vull obsessionar amb una sola disciplina. M'agrada la varietat. Aquest any voldria tornar a fer la la duatló d'alta muntanya del Puigmal a l'octubre així que no es val a badar. Avui a la tarda he pujat a peu a Matagalls (1696 m) des de Collformic (1145 m). És una pujada constant que permet fer un bon treball cardiovascular.
Al camp base (jajjajaj) només hi havia el meu cotxe així que segur que no em trobaria gaire gent pel camí. És normal. Qui puja a Matagalls un dimecres a la tarda?? jajjaja
Quina tranquilitat es respira a dalt el cim. Aquesta sensació de llibertat que et dóna la muntanya, no es troba enlloc més. Però demà a pedalar!!

21 d’abr. 2009

Teoria de l'aerodinàmia

Imatge de poc abans de la sortida de la crono de 226 Km del diumenge passat. Aquí es pot observar tot l’arsenal aerodinàmic que portava: casc aero, cabra de contrarrellotge, tubular perfil de carbono al davant, lenticular al darrere, etc. Aerodinàmia total!!! En fi, sense més comentaris... jajajajjajajjaja...

26 d'abril: Duatló de Vic

El Club Natació Vic organitza aquest diumenge dia 26 d’abril la 8a edició de la Duatló Ciutat de Vic. La prova, que començarà a les 10:30 comptarà amb 7 Km de cursa a peu, 33’5 en bicicleta i 3’5 de nou corrent. El recorregut és el mateix que el de l’edició passada. Destaca el circuit en bicicleta, molt bonic: Els participants sortiran de Vic, passaran per Sta. Eugènia de Berga en direcció a Taradell, pujaran la Roca, baixaran fins a la Fullaca i St. Julià per tornar per St. Marc a Vic. La cursa a peu és molt agraïda per a l’espectador ja que es pot visualitzar bé en diversos trams. La prova també comptarà amb una duatló infantil no competitiva que començarà a les 9:15 (inscripció en aquest cas és gratuïta fins el 25 d’abril trucant al CN Vic). La sortida i arribada de totes les categories serà al sector de Sant Llàtzer. Les inscripcions es poden fer fins dijous 23 d’abril a través de la web de la Federació Catalana de Triatló. És l’última prova puntuable per al circuit català i la lliga nacional de Clubs 2009 de duatló en carretera. Aquest any l’obsequi serà una samarreta tècnica i d’última generació, per córrer a peu. Estaré a l’organització. El temps sembla que ens acompanyarà. Animeu-vos-hi. Ens veiem allà!!
Llista d’inscrits
Inscripcions
Més informació

20 d’abr. 2009

Amstel Gold Race

Ahir se’m va glaçar el cor al veure per la tele la brutal caiguda de Frank Shleck i Matthew Lloyd a la Amstel Gold Race. Tots 2 van ser evacuats en ambulància després de restar immòbils sobre l’asfalt durant uns 20 minuts. Les últimes notícies indiquen que Frank va patir una commoció cerebral però afortunadament està fora de perill. Per altra banda, Matthew Lloyd va patir fractures a tres vèrtebres després de la seva caiguda. Esperem que es recuperin aviat. I pel que fa a la resta, destacar la treballada victòria del veterà rus Sergei Ivanov després d’un recorregut de 257 Km amb 31 pujades!

Ahir per descansar de la bici, 1h 40’ de NATACIÓ a ritme tranquil. Vaig sortir de la piscina més arrugada que una iaia de 94 anys!!!

18 d’abr. 2009

226TT

Aquest pepino o un de semblant serà el que em compraré quan em toqui la loteria (és a dir, mai) jajajja... Ara ja ho puc dir, sóc finisher! He aconseguit acabar la crono 226TT. Si si, una crono. Una crono de llarga distància. Aquestes bogeries només poden venir de triatletes jajjajaj...

Tot i que les previsions meteorològiques no eren massa optimistes i que en Santi finalment no pot acompanyar-me, decideixo llançar-me a l'aventura. Filosofia C2C (con 2 cojones jajajja). Em desperto a les 5.45 i una vegada més em sento estúpida llevant-me tan aviat un dia que no he d'anar a treballar... en fi... A l'alçada de Manresa ja es veu al cel que avui farà solet. Arribo a Igualada amb 1h justa i m'afanyo en els preparatius perquè sóc la primera de sortir!

Puuuuuuuuuum sortida. Quina raska! Fins a La Panadella va picant amunt i això ens fa treure la son de les orelles. A Tàrrega estan en obres i no em queda més remei que fer una ruta turística jajajja fins a trobar la carretera bona. A Bellpuig és on hi ha el primer avituallament. Foto a l'avituallament de Bellpuig A partir d'aquí és gairebé pla i avall fins a Lleida i allà es dóna mitja volta tornant per on s'ha vingut. Les carreteres són ideals: rectes, amples i amb poc trànsit.Cap a les 11 comença a fer caloreta i em sobra roba. Lògicament aquesta vegada fins a la Panadella més aviat és pla i amunt. A partir d'aquí, quan portes 155 Km a les cames tot es comença a fer molt dur. La pujada fins a Sta Maria del Camí és un calvari. Els últims Km de volta fins a Òdena semblen inacabables. Foto d'en Jordi. Durant tot el dia hi ha hagut bon rotllo, companyerisme i moltes cares conegudes! A l'avituallament de La Panadella amb la Noe, l'altra noia Finisher.Arribo amb 8h 36' de pedalada real i una mica trinxada, però contenta. El més dur és fer tants Km sense poder anar a roda! Per cert he fet els 226Km només amb 1 Mule Bar. I molt de líquid. Foto de família a l'arribada. D'esquerra a dreta: Joan, Dani, Robert, Eva, jo i Lluís.Un 10 a l'organització, als col·laboradors i patrocinadors. Gràcies a tots per aquest dia tan xulo!!! Més info: http://www.226tt.blogspot.com/

Propera parada, Terra de remences el 10 de maig

17 d’abr. 2009

Gran inestabilitat, tempestes i núvols

El temps continuarà marcat per la inestabilitat durant el cap de setmana. Una pertorbació viatjarà dissabte des de l'interior de la península cap al Mediterrani, fet que afavorirà el creixement de nuvolades. Demà, per exemple, el cel quedarà ennuvolat, sobretot cap al sud del territori, amb possibilitats de xàfecs i tempestes que seran més nombrosoes a l’interior. En canvi, diumenge el cel es presentarà més serà al matí, però a la tarda tornaran a aparèixer les novulades i a registrar-se pluges. A la muntanya, hi ha la possibilitat que caiguin xàfecs d’intensitat moderada, acompanyats de tempestes. Les temperatures tendiran a disminuir dissabte mentre que diumenge es mantindran sense massa canvis. La cota de neu se situarà cap als 1.600 metres. La veritat és que NO HAVIA ESTAT MAI TAN PENDENT DE LA METEOROLOGIA!! Em fa ràbia i tot jajajjaja

15 d’abr. 2009

Setmaneta de tappering

Avui he tingut el plaer de compartir entrenament amb en Liki. Per favor, qui no coneix en Liki? A Osona és un superclasse arxiconegut!! Ha estat l'últim dia de bici d'aquesta setmana de tappering (o reducció dels entrenaments). Demà toca fisio i natació; mentre que divendres faré descans total per intentar estar el dissabte en les millors condicions possibles per afrontar la "crono de llarga distància" 226 Km i 1600 m de desnivell. No faré càrrega d'hidrats de carboni perquè això poca gent sap que és un error. Per contra intentaré hidratar-me bé un parell de dies abans. Crec que els deures estan fets: Porto 3757 Km des del 5 de febrer de 2009 repartits així per setmanes = 225 + 315 + 395 + 357 + 357 + 430 + 438 + 415 + 375 + 360 +90. Ufff, mai no havia fet volums així tant consecutius! No vull ni pensar els que faré quan vingui la caloreta :-) a topeeeeeeeeeeee! En Liki en el pas per Taradell. Quan vulguis repetim!

New Limit - Smile



Un clàssic de l'any 94

14 d’abr. 2009

L'infern del nord













Tercera victòria del belga Tom Bonnen. Paris-Roubaix 2009

13 d’abr. 2009

Stage Calella 2009

Amb Melcior Mauri.

Aquesta Setmana Santa hem estat d'stage triatlètic a Calella de la costa amb el CN Vic, a l'escenari on es farà el Challenge Costa B el half i el challenge Barcelona-Maresme. Han estat 4 dies de bons entrenaments i de molt bon rotllo. Foto a Vic abans de marxar.

Durant 3 dies he sumat un total de 290 Km (60+90+140). Ahhhhh i un dia vaig fer una mega sèrie de 15 Km aguantant a roda amb els PRO's, on hi havia Melcior Mauri, Pontano. Quin luxe!! Les pulsacions a tope i la pell de gallina!! Que ben acompanyada!! jajajjaj
Marea vermella i negra pels carrers de Calella Fotia una raska impressionant però tot i així vam anar un parell de dies a nedar al mar amb els neoprens. Vaig passar por a la sortida de l'aigua perquè les onades em van revolcar i vaig donar voltes com un ventilador jajajja... Fins i tot vaig perdre les ulleres!!
El dissabte el mal temps va fer una treva i vam poder sortir a entrenar amb un solet molt agradable. Quina patxoca, tots vestits igual!En Melcior Mauri i l'Abraham Olano van fer la presentació al mateix hotel on estàvem allotjats dels equips CMR-Evolution que preparen l'assalt a l'edició 2009 de la Nissan Titan Desert. La cursa MTB al desert de Marroc començarà el proper 26 d'abril des de Barcelona fins Ouarzazate on el dia 27 arrencarà la primera etapa d'aquesta dura competició. Mauri i Olano canvien la bicicleta de carretera per la de Mountain Bike per enfrontar-se a un objectiu extrem en el desert de Marroc.
Quin pepino!
A la imatge presentació conjunta del CN Vic i el CMR-Evolution (a primera fila). Aquests dies vam rebre la visita de l'exciclista Abraham Olano i també del gran triatleta Francisco Pontano. En resum, una experiència inoblidable. I pel que fa als entrenaments, la setmana serà de tappering perquè el dia 18 d'abril hi ha la 226TT. A topeeeeeeeee!!