.png)
+16.54.29.png)
+02.09.43.png)
.JPG)
%5B1%5D.jpg)
.jpg)
Durant el dia d'avui no he deixat de pensar en la "tres nacions". És la marxa més espectacular que he fet mai. Encara estic flipant. I pensar que encara falta un any per la següent edició... No tinc paraules per descriure què se sent:
- ... quan travesses el "país dels pirineus" pedalant ...
- ... quan passes per petitets pobles francesos ...
- ... quan notes la fresca del matí a les cames ...
- ... quan travesses fronteres en bicicleta ...
- ... quan baixes amb tensió a 60 Km/h per descensos vertiginosos ...
- ... quan creues la mirada amb altres ciclistes que et transmeten patiment ...
- ... quan se't posa la pell de gallina al veure les muntanyes i el paisatge ...
- ... quan et bullen els quàdriceps al pujar per rampes del 10% ...
- ... quan un port de 50 Km et gratifica amb unes vistes impressionants ...
- ... quan afrontes els 500 últims metres del Port d'Envalira amb llàgrimes als ulls ...
"...He après que tots volen viure dalt de la muntanya, però tota la felicitat passa mentre escales..." (anònim)
13 comentaris:
Jo és el segon any que hi vaig, i aquest encra m'ho he passat millor que l'anteriro, al proper avis que hi vas i hagí ens veim. Salut campiona.
Mariona, he hagafat la foto de paissatge del Envalira per la meva entrada, no en tinc cap de diumenge. Supso que no ep sap greu, gràcies.
ostia Mariona, no et vaig veure, pert cert el post impresionante curtet pero emotiu.
saludos desde calella......
enhorabona Mariona!
la veritat q tal com hoo descrius, fan venir ganes de disputar/disfrutar-la en un futur proper.
estàs feta tota una ciclista de 1a, a continuar així
Es molt maca, la llàstima es que acostuma a caure a el mateix cap de setmana de la Quebranta.
Salut!
Hola,
Fa molts anys va ser la primera marxa que vaig fer, llavors amb una btt i rodes llises... quins temps, l'he fet com 6 vegades més, i per mi també és una de les millors!!!
Però fa dos anys que no... a veure si l'any vinent...
Salut!
Es bonic veure l´emoció de les primeres vegades..... Mentre no perdis aquesta il.lusió seguiras disfrutant damunt la bici!!!
P.D: I com no tot ha de ser tant sentimental, tembé et dic que....... si haguessis anat mes rapida, no haguessis tingut tan de temps per veure el paisatge!!!!! jejejejejeje!!!!!!!!!
Salutacions cordials!!!
Mariona amb el que dius m'entren les ganes de provar l'any vinent !!!
Hola Mariona, fa temps que et segueixo i avui aprofitant els teus sentiments de la marxa de les 3 nacions... m'he decidit per fer-te un comentari. Jo també vaig estar el diumenge a la sortida de Puigcerdà i comparteixo el que vas sentir. He passat mil vegades per aquestes carreteres en cotxe... però en bici les sensacions són molt més intenses: el fred, les baixades, les rampes, el patiment i ... com a escenari les nostres estimades muntanyes. Si hagués de triar alguna cosa, em quedaria amb el patiment dels 8-10 darrers kmts d'Envalira... Salutacions des de Terrassa.
Ferran, l'any que ve repeteixo segur!
Santi, potser he exagerat una mica amb les emocions... jejje
jag75, ara potser la fas tu i la trobes fatal jajjaj
Bluesbiker, hi ha qui les fa totes 2!
Marc, si si, és molt millor del que m'esperava, espectacular!
ninu, crec que aquesta il·lusió cada vegada la tinc més, estic aprenent a viure les sensacions al màxim... i a mi no em facis córrer jajjaj
Miquel, doncs ens veiem l'any que ve a la tres nacions ;-)
fmoreno, exactament és tot tal com tu dius, uff quins records!
És molt maco que disfrutis d'aquesta manera de les marxes Mariona, amb això t'envejo moltíssim...
No deixis mai que les marques, posicions o esperit competitiu t'ho espatllin.toncinge
Desconeixia per complet aquesta marcha, encara que tinc excusa ja que és el primer any que estic ficada en aquest marvillos món del ciclisme, per les cronicas que he llegit es normal que la sensacions que deus viure mentre pedalejas no tenen preu...Crec que potser m'animare l'any que be ja ja a
pos jo encara pateixo...
Publica un comentari a l'entrada