La meva llista de blocs

30 de juny 2009

Inscripció a les 24h!!!

No m'ho puc creure... M'acaben de comunicar que he estat una dels afortunats en el sorteig de les inscripcions per participar a les 24h ciclistes de Montjuïc. Quina sort!!!!!! He d'acabar de veure quin és el funcionament perquè evidentment no m'estaré 24h a dalt de la bici. Tot té un límit jajjajaja

29 de juny 2009

Agulletes

Tinc els quàdriceps ben trinxats d'ahir a la muntanya. Res millor per fer passar les agulletes que agafar una estona la bici. Sense allunyar-me gaire de casa, per culpa d'un cel negre amaneçador, m'han sortit 51 Km fins que he punxat la roda del darrera. Ara tindré una estona de feina per canviar la càmara, a veure si ho aconsegueixo, quina mandra! jajjajaj

28 de juny 2009

Sessions llargues

En primer lloc voldria felicitar en Marcel Zamora perquè ha guanyat per 4a vegada consecutiva l'Ironman de Niça, quin crack! Anem al tema. Tanco la setmana amb la sensació que he fet poca cosa perquè només he entrenat 3 dies. Però si compto el total de temps invertit doncs tampoc està tan malament, em surten 16h. A partir de demà em toca bici, que la tinc una mica abandonada. Avui he fet la ja habitual ruta Queralbs-Puigmal-Queralbs, a alta intensitat i batent novament les meves marques personals: Queralbs-Núria 1h 23'; Núria-Puigmal 1h 35'; Puigmal-Núria 55'; Núria-Queralbs 1h 7'. Pujada a un ritme molt alt i baixada trotant tota l'estona. Cada dia m'agrada més la muntanya i cada dia m'agrada més CÓRRER per la muntanya. De gran vull ser una Skyrunner jajajjaja... Necessito coses fortes!!!! A topeeeeeeeeeeee

25 de juny 2009

Actes paral·lels al Tour

24.06.09. Abans no ho pensava però ara sí: La nit és per dormir i el dia és per viure'l al màxim i a tope. Després de dormir 10 hores com una reina, preparo les coses per anar al Puigmal a peu. Per la carretera, poc abans d'arribar a Ribes, trobo un ciclista que porta un bon ritme. No podia ser altre que en Xavi que aprofita el dia festiu per fer una trinxada de les seves. Arribo a Queralbs, li foto canya i amb 1h 25' sóc a Núria. En aquests casos més val que no porti pulsòmetre perquè m'espantaria... Porto un ritme fort i no em queda oxigen ni per dir "bon dia" als que avanço jajajjaja... Aquest crec que és un bon treball cardio-respiratori i de fons. A la baixada intento mantenir el bon ritme per agafar força, habilitat i tècnica.
Canviant de tema, els dies 9 i 10 de juliol el Tour passa per les nostres terres i s'han organitzat uns actes paral·lels per a l'ocasió:
03/07/09: 24h ciclistes Montjuïc: Estic a la llista de la Federació per participar en el sorteig
09/07/09: Barcelona spinning world record: M'he apuntat a la sessió Tourmalet :D
09/07/09: Ona Groga: Perquè som la millor afició del món

Millora del Rendiment en Ciclisme

Font: Biolaster 18/06/09

"La realización de un Entrenamiento de Hipoxia Intermitente en reposo, durante 1 hora al día, 5 días a la semana y 3 semanas de duración, mejora el rendimiento de fondo en ciclistas y triatletas de competición. Este es el resultado de un estudio realizado por Bonetti y colaboradores, del Instituto de Investigación en Deporte y Recreación de Nueva Zelanda, que ha sido publicado en el International Journal of Sports Physiology and Performance.
Bonetti y colaboradores han realizado un estudio en el que han participado 27 ciclistas y triatletas de nivel competitivo, con el fin de comprobar la eficacia de un programa de entrenamiento de hipoxia intermitente sobre el rendimiento en bicicleta y de evaluar si es más efectiva la realización de protocolos de hipoxia intermitente en los que las alternancias entre hipoxia y normoxia son de 3 minutos o de 5 minutos.
Tras el estudio se concluye que la realización de 15 sesiones de 60 minutos de hipoxia intermitente en 3 semanas, da lugar a una mejora del rendimiento en relación a un grupo control que estaba realizando el mismo entrenamiento físico, pero que no hay diferencias significativas entre la realización de intervalos de hipoxia-normoxia de 3 minutos o de 5 minutos.

El estudio publicado con el título Cycling Performance Following Adaptation to Two Protocols of Acutely Intermittent Hypoxia en la revista International Journal of Sports Physiology and Performance, es de interés para todos aquellos que estudian los efectos de la hipoxia sobre el rendimiento y la traducción del abstract es el siguiente:

Evolución del Rendimiento en Ciclismo tras la Adaptación a dos protocolos de hipoxia aguda intermitente

Objetivo:
La adaptación a la exposición hipóxica aguda intermitente parece que vale la pena para producir mejoras en el rendimiento de resistencia, pero la actual duración de 5 minutos de la hipoxia y los intervalos de recuperación puede no ser óptima.

Métodos:
Dieciocho hombres ciclistas y triatletas de nivel competitivo fueron asignados al azar a uno de los dos grupos de hipoxia intermitente, mientras otros nueve deportistas de nivel similar representaron un grupo de control. Los deportistas que realizaron hipoxia fueron expuestos a 60 minutos por día de hipoxia intermitente consistente en la alternancia entre intervalos de hipoxia y de normoxia con duraciones de 3 ó 5 minutos según el grupo asignado. Las exposiciones se realizaron en reposo durante 5 días consecutivos por semana durante 3 semanas. La saturación de oxígeno, monitorizada mediante pulsioximetría, se redujo progresivamente de 90% (día 1) al 76% (día 15). Todos los deportistas mantuvieron su habitual entrenamiento del período competitivo en el que se encontraban a lo largo del estudio. Tests incrementales y repetidas pruebas de sprint se realizaron previamente al estudio, 3 días post-hipoxia, y 14 días post-hipoxia. Se tomaron igualmente muestras de sangre venosa en reposo, pre-estudio, intra-estudio, y post-estudio.

Resultados:
No hubo diferencias claras entre los efectos de los dos tipos de tratamiento hipóxico en el rendimiento o sobre diferentess medidas de transporte de oxígeno, hematopoyesis, e inflamación. En comparación con el grupo control, el conjunto de grupos de hipoxia mostraron mejoras claras en la potencia máxima (4,7%; límites de confianza del 90%, ± 3,1%), relación lactato-potencia (4,4% ± 3,0%), y relación frecuencia cardíaca-potencia (6,5% ± 5,3%) a los 3 días postintervención, pero a los 14 días los efectos no son claros. Los cambios en otras mediciones a los 3 y 14 días postintervención fueron leves o poco claros.

Conclusión:
La hipoxia aguda intermitente produce una sustancial mejora en el rendimiento de resistencia, pero el beneficio relativo de los intervalos de exposición de 3 - frente a 5-minutos sigue siendo poco claro."

22 de juny 2009

En un núvol...

Durant el dia d'avui no he deixat de pensar en la "tres nacions". És la marxa més espectacular que he fet mai. Encara estic flipant. I pensar que encara falta un any per la següent edició... No tinc paraules per descriure què se sent:
  • ... quan travesses el "país dels pirineus" pedalant ...
  • ... quan passes per petitets pobles francesos ...
  • ... quan notes la fresca del matí a les cames ...
  • ... quan travesses fronteres en bicicleta ...
  • ... quan baixes amb tensió a 60 Km/h per descensos vertiginosos ...
  • ... quan creues la mirada amb altres ciclistes que et transmeten patiment ...
  • ... quan se't posa la pell de gallina al veure les muntanyes i el paisatge ...
  • ... quan et bullen els quàdriceps al pujar per rampes del 10% ...
  • ... quan un port de 50 Km et gratifica amb unes vistes impressionants ...
  • ... quan afrontes els 500 últims metres del Port d'Envalira amb llàgrimes als ulls ...

"...He après que tots volen viure dalt de la muntanya, però tota la felicitat passa mentre escales..." (anònim)

21 de juny 2009

"Tres Nacions"

21.06.09 - Tot i no contemplar aquesta marxa al calendari, quan ahir al vespre en Rogero em diu que hi va, decideixo apuntar-m'hi malgrat portar pocs Km d'entrenament les últimes setmanes. A vegades les coses no planificades són les que surten millor. La pitjor part és que tocarà llevar-me a les 4.35 del matí!!! agghhhLa marxa cicloturista de les “tres nacions” s'anomena així atès que els seus 140 Km de recorregut neixen a Puigcerdà, passant per Andorra i saltant a França pel port d'Envalira. He sortit 40 minuts abans de l'hora oficial i d'aquesta manera he anat tota l'estona acompanyada d'altres ciclistes, com a mi m'agrada (excepte les 2,5 h inicials). La part més dura de la marxa és del Km 50 al Km 100 aprox. on comença una pujada que s'incrementa bruscament a terres andorranes fins a coronar Envalira. En definitiva: un port de 50 Km. Crec que és el port més llarg que he fet mai. És d'aquells port en el qual et van minvant les forces i que segueix pujant... i que quan ja no pots més la pujada continua, continua i continua... Quina tortura!!
Paisatges espectaculars, imatges de postal.No havia estat mai al Port d'Envalira ni al Pas de la Casa, i he flipat!! Crec que el Tour passarà per Andorra els propers 10 i 11 de juliol.
Avituallaments molt complerts i organització immillorable. Fins i tot hi havia pollastre a l'ast!

I canviant de tema: Duel de Fabian Cancelara i Roman Kreuziger a l'etapa final de la Volta a Suïssa. Tots 2 són grans ciclistes!

19 de juny 2009

Resposta contundent

Kilian Jornet, el millor 'skyrunner' del món, serà el 19 de juliol a Núria i no al Campionat d'Europa.
Extret de: Avui 17.06.09
Catalunya organitza una prova de curses de muntanya el mateix dia que la Federació Internacional, que la va expulsar, fa el Campionat d'Europa. A Núria hi haurà set dels vuit campions del món.

L'ofensiva de les autoritats esportives espanyoles per ofegar la visibilitat internacional de les seleccions catalanes s'ha trobat una resposta contundent justament en la modalitat paradigma de la nova estratègia, les curses de muntanya. Els clubs i els millors atletes catalans d'aquesta modalitat han forçat un pols esportiu espectacular amb la mateixa Federació Internacional (ISF), que els va fer fora. La nova deriva espanyola no mirava ja només d'evitar l'ingrés de federacions catalanes a les respectives internacionals, sinó fer-ne fora aquelles que ja n'eren membres. El cas de l'skyrunning va ser especialment dolorós perquè van ser dos dirigents catalans -Joan Garrigós, president de la federació espanyola (FEDME), i Jordi Marimon, secretari general de l'antiga (FSA) i l'actual (ISF) federació internacional- els executors dels plans espanyols. Ells dos, amb l'ajut de la federació italiana, van aconseguir en un cap de setmana refundar la Federació d'Esports en Alçada en Federació Internacional de Skyrunning i fer-ne fora la federació catalana (FEEC). Garrigós i Marimon van adduir llavors que la FEEC quedava com a membre aspirant i que podria seguir competint, però ni una cosa ni l'altra.
Andorra també hi serà
La resposta ha tardat, però és significativa. La nova ISF té convocat un Campionat d'Europa per al 19 de juliol, en el qual només poden competir constant en els resultats atletes de les federacions membres (Itàlia, Espanya, Rússia, Suïssa i Andorra). Algunes fonts apunten que fins i tot s'havia valorat que els no oficials que hi competissin -bàsicament catalans i bascos que no participessin amb Espanya- haurien de sortir 10 minuts després que la resta. Doncs bé, la UE Vic, amb el suport de la Plataforma Pro Seleccions, el Consell Català de l'Esport, Vall de Núria i l'empresa Buff, ha posat tota la carn a la graella per organitzar el mateix 19 de juliol la tradicional cita de l'Olla de Núria, convertida també en Copa de Nacions (i 9è Campionat de Catalunya). Hi han posat tanta carn que tenen assegurada la presència de set dels vuit campions de la Copa del Món que hi ha (els catalans Kilian Jornet, Agustí Roc, Anna Serra i Teresa Forn, el mexicà Ricardo Mejía, l'anglès Rob Jebb i la francesa Corinne Favre), i la vuitena (l'anglesa Angela Mudge) no està descartada. Més encara: tot i ser membre de la ISF, Andorra enviarà la selecció a Núria.

Els premis
Segurament hi ha tingut a veure -i això també és detall d'excel·lència- la dotació en premis: 12.500 euros. Cada un dels guanyadors s'endurà 2.500 euros, més del doble que en cinc de les set proves de la Copa del Món: només ho superen els 3.200 euros del Mount Kinabalu de Malàisia i els 3.500 del Giir di Mont italià. L'objectiu immediat dels impulsors de la prova -que serà presentada avui a Vic i que té retransmissió televisiva assegurada- és atreure públic i esdevenir referent. A la llarga, que s'incorpori al circuit de la Copa del Món.

18 de juny 2009

Sèrie llarga

18.06.09. Entre tant de llibre i tan d'estudi és bo desconectar una mica. D'aquí a 2h es fa fosc i amb tan poca estona si no li foto una mica de canya no arribo ni a la cantonada jajjaja.. Així que avui he planificat una "sèrie llarga" amb la bici. He fet els 16,69 Km que separen Vic de Torelló en 32 min, que suposa una velocitat de 31,3 Km/h. Pffff qualsevol velocitat superior a 30 per mi ja és un èxit jajjajaja i més si és sense anar a roda. Llavors he acabat donant la volta fins a completar 56 Km passant per l'enllaç entre la carretera de Bracons i la C-17. Quin voral, quina carretera més maravellosa! Per cert, m'agradaria saber qui era el motorista que m'ha saludat pujant a St. Pere de Torelló.

16 de juny 2009

Quebrantahuesos no...

No sóc PRO ni ho seré. Si poso en una balança l'esport i el treball, guanya el segon. Perquè el treball em permet practicar l'esport. El proper dissabte 20 hi ha 2 cites importants: Quebrantahuesos i oposicions. Per molt que em dolgui hauré de renunciar a la QH per presentar-me a les proves. Us desitjo a tots els que hi podeu anar que us vagi molt bé i feu unes quantes pedalades de part meva ;-)
Avui era dia de descans. Després de veure una 4a etapa poc rellevant de la Volta a Suïssa, he anat a NEDAR 60'. L'etapa de demà, promet: 202Km amb 2 ports de muntanya de 1a categoria!! Atenció: 5a etapa de la Volta a Suïssa a les 17h per Teledeporte.

15 de juny 2009

Where is Bracons?

Bracons és un port misteriós per mi. Que si rampes que fan recargolar, que si rampes del 12%, que si pàjares variades... N'he sentit parlar molt però tot i que ho tinc relativament a prop de casa encara no hi he anat mai. Avui a la tarda he fet un primer intent. He sortit a les 17.30 amb un sol de justícia i 33ºC de temperatura direcció Bracons. En un principi he pensat que potser era una animalada sortir amb aquella calor però aquesta idea m'ha marxat del cap tan bon punt he trobat un altre ciclista jajajjaj. He arribat fins a Torelló passant per La Gleva a través de l'antiga C-17 (deserta de cotxes). Dic antiga perquè actualment tot el trànsit passa per la nova variant. És un luxe aquesta carretera, sense cotxes i a estones amb un voral molt ampli. De St. Pere deTorelló he enfilat direcció a La Vola. A partir d'aquí he començat a fixar-me en tots els colls per veure si localitzava Bracons. Quina sorpresa per allà he trobat el Titan Jaume Palau que baixava. Després de passar St. Andreu de la Vola la carretera ja començava a pujar molt més i se'm feia tard. Així que he donat mitja volta i cap a casa. No he trobat cap rampa del 12% tot i crec que no em faltava massa per arribar-hi. Encara no he trobat Bracons, un altre dia serà.

14 de juny 2009

Del mar a la muntanya

Sembla que estigui de vacances. Ahir natació al mar i avui a peu per la muntanya i perquè el cap de setmana només té 2 dies, que sinó... jajjaja. La matxacada ha consistit en fer Queralbs - Núria - Puigmal - Núria - Queralbs, fent el meu millor temps de Núria a Puigmal amb 1h 35'. Segur que n'hi ha molts que s'hi estan menys però la veritat és que no m'havia sentit mai tan forta a la muntanya com les últimes setmanes. En aquesta ocasió hem trobat en Ru i la Glòria que venien de Fontalba i que també han pujat el Puigmal. Demà toca bici. Crec que el tinc el cos una mica desorientat amb tanta varietat esportiva jajajajja

12 de juny 2009

Valverde s'imposa al Mont Ventoux

Valverde es vesteix de líder després de l'etapa del Mont Ventoux. El polac Sylvester Szmyd, de l'equip Liquigas, va ser el vencedor de la cinquena etapa de la Dauphiné Liberé amb final al Mont Ventoux, por davant d'Alejandro Valverde, que s'ha convertit en nou líder. Després d'un atac a 9 Km del cim, Valverde va despenjar a tots els favorits i va fer l'ascens en companyia i col·laboració del polac Szmyd, a qui va esperar a 50 m de la meta per cedir-li el triomf d'etapa. Avui es disputa la sisena etapa entre Gap i Briançon, de 106 km.

Jajjajajjaaj

Futbolitis - Diari Sport - 12.06.09

11 de juny 2009

Per variar

11.06.09. Per variar de tanta bici, pujada a Matagalls des de Collformic, aprofitant que feia una tarda magnífica. A la imatge al tram final del Turó Gros.

10 de juny 2009

3r dia consecutiu

No està malament, amb 3 dies sumo 222 Km. Avui he fet una volta dura de 80 Km - 135ppm - 1800 Kcal. Recorregut: Gurb - Vic - Sentfores - Sta. Eulàlia - Fontfreda - l'Estany - Moià - Collsuspina - La Pollosa - Tona - Balenyà - Taradell - Sta. Eugènia - Vic - Gurb. Passant per Moià he fet la "maruja" buscant si veia el megacrak Morales. I per casualitat l'he trobat a casa seva quan tornava d'entrenar amb un altre crack de l'equip. He flipat amb la nova bici que ha adquirit: és lleugera com una ploma, una passada!!

9 de juny 2009

Foto publicada

Quina gràcia, es veu que aquesta foto tan xula que vaig fer el 30 de maig a Moià ha sortit publicada la Regió 7. A la imatge hi surten: El Purito (Caisse Epargne), Jaume Morales (Penaca - Lucta) i Julie. La veritat és que en aquell moment ni jo ni la Julie ens vam adonar que el noi de l'esquerra era el Purito, que despistades! jajajjaj
I avui he fet una volteta guapa de 80 Km: Gurb - Vic - Roda - Manlleu - Vic - Tavèrnoles - Folgueroles - St. Julià - Romagats - La Fullaca - Seva - Balenyà - Taradell - Vic - Gurb. Total 1648 Kcal i 137 pulsacions promig
He arribat a Vic ja molt tard i m'he atrevit a passar pedalant pel mig del passeig per veure quin ambient es respirava al centre jajajja

Bici robada

Sembla que últimament s'està posant de moda això de robar bicis. Aquesta vegada li ha tocat el rebre al massai. Quan m'ho ha dit no m'ho acabava de creure però resulta que és veritat. Quina putada! Si algú la troba que es posi en contacte amb ell o amb mi. Característiques: F4:13 , rodes campagnolo scirocco , Garmin 605 , Selle Italia blanc , pedals Keo. Per cert, la meva no crec que me la robin mai però tot i així ja aniré amb compte.

8 de juny 2009

Torno a pedalar

Entrenament 08/06/09: Bici 62 Km (135 ppm - 1200 Kcal) sota un cel amanaçador i amb frescota. Feia 14 dies que no tocava la bici perquè la marxa Terra de l'Aigua em va deixar una mica "traumatitzada". Demà més!
I avui ha estat un dia important ja que per fi he aconseguit la condició de FUNCIONÀRIA!! :-) A la imatge, moment de l'adjudicació de la plaça. A l'Administració diuen que costa entrar-hi, però també diuen que encara costa més sortir-ne jajajja

Sorpreses inesperades

Ahir durant l'ascens al Puigmal ens vam trobar una bona colla de cracks.

D'esquerra a dreta: Roger Roca, Mariona, el meu pare, Susana. I quina raska fotia!!

En Jaume Tolosa que ja baixava

5 de juny 2009

Ironman 2010

No voldria avançar-me als esdeveniments ni crear falses expectatives perquè encara falten molts dies però s’està cuinant el que podria ser el meu 2n ironman. I aquesta vegada seria per terres Suïsses, a Zurich! Objectiu: Rebaixar el temps de Niça (15:55:51).
I per què aquest, i no un altre?
- S'hi pot arribar amb cotxe (9h)
- El circuit ciclista és "relativament" pla
- No hi acostuma a fer vent
- És un Ironman prestigiós
- Normalment no hi fa una calor extrema
- L'entorn és preciós
- És d'aigua dolça

3 de juny 2009

29 primaveres

Avui dia 4 de juny és el meu aniversari. Aquesta és la última vegada que hi ha un dos a la primera xifra, símbol universal de joventut. Hauria de començar a pensar en posar seny i deixar de fer tantes bestieses però... ostres, ben pensat... mai tornaré a ser tan jove com sóc ara, així doncs continuaré amb els meus reptes i objectius perquè m’agrada el que faig. Cal dir que a poder escollir, m’hauria quedat amb 25 o amb 21... però aquí diuen que està força bé tenir-ne 29 jajajjaja

2 de juny 2009

L'aviació actual és la de 1960


Desapareció un avión de Air France en el medio del Atlántico. Pero no sabemos dónde. No sabemos dónde porque los aviones de hoy no usan GPS como equipo legal en el avión. Porque no tienen geolocalizadores con GPS que transmiten constantemente la ubicación en zonas como el Atlántico donde no hay radares. El tema de que un avión no diga de dos maneras diferentes a los controladores donde está y que solo dependa de que lo encuentren los radares ayudado por el transpondedor es patético. En este artículo de Le Monde aparece un mapa en el que muestran donde están buscando el avión de AF. El mapa va desde Cabo Verde a la Isla Fernando de Noronha. Eso son más de 4000km para encontrar un avión de 100m. Así están las cosas. Cuando me hice piloto no me podía creer lo atrasada que está la aviación, los VOR, DME, las radios son sistemas arcaicos y el GPS no está siempre homologado y las autoridades aeronáuticas son tan locas que no dejan a los pilotos llevar GPS de mano cuando cruzan el Atlántico. Muchos pilotos me contaron que los “llevan de contrabando” y estamos hablando de Garmins de 200 euros. Pero esto no ayuda a que te encuentren, solo a decir donde estás en caso de emergencia. Y por la radio, el hecho de que todos escuchan la misma frecuencia, que las instrucciones llegan por voz y no por escrito en un cielo que es una ensalada de acentos e idiomas es una gran confusión. Para mi es un milagro que no haya más accidentes. La informática apoyada por GPS, sumados a radio y radares, haría de los vuelos algo más seguro. Los controladores tendrían que saber siempre dónde están los aviones comerciales aunque estén en medio del océano y los aviones tendrían que tener comunicaciones via radio, via satelite y directamente desde las turbinas, y todos sus instrumentos a los controladores. Es más los mismos controladores tendrían que tener su trabajo supervisado por ordenadores que les alerten cuando ellos están haciendo algo mal. La aviación depende demasiado de sistemas anticuados y no está lo suficientemente informatizada. Los pilotos y controladores necesitan más ayuda. Se podrían tener programas que desde tierra detectaran fallos en los aviones que los mismo pilotos puede que no se den cuenta que están ocurriendo. En fin nadie diseñaría la aviación como está ahora si empezaran desde cero.

Les "Penaca Girls" & el Kapo

1 de juny 2009

Entrenament en alçada

Avui dilluns, festiu per alguns, m'he passat tot el punyetero dia a la muntanya. No se m'ha acudit res més que pujar a peu des de Queralbs fins al Puigmal, prop de 2.000m de desnivell positiu acumulat. El primer tram fins a Núria l'he fet en un temps récord de 1h 20', una mica inferior al temps que marcava l'indicador: 3h 30' (on vas animal?).La pujada en solitari al Puigmal (2.913m) era un repte que tenia en ment des de feia molt de temps. Em feia respecte perquè a la muntanya no se sap mai amb què et pots trobar però m'ha anat molt bé. He pujat sense motxilla perquè el considero un element globero i poc glamurós jajjaja. Només necessitava aigua i no me n'ha faltat, en baixava per tot arreu.
He arribat al cotxe després de gairebé 8h fregint-me al sol (semblo un conguito) molt contenta per tot el que he fet avui. I a les 7 de la tarda ja estava sopant perquè amb tanta tonteria la veritat és que no he pensat ni a dinar.

Queralbs-Puigmal-Queralbs