La meva llista de blocs

31 de març 2009

Brevet 200?

Si no m'equivoco les activitats d'aquest cap de setmana són moltes i diverses:

Dissabte 4:
15:00 – Cursa ciclista veterans Calonge 50 Km
15:30 – Duatló de carretera St. Joan Abadesses 5-20-2,5
15:45 – Cursa ciclista èlit/sub23 Sabadell 105 Km
16:00 – Cursa ciclista júnior Palafrugell 65 Km
16:30 – Cursa ciclista sènior/master30 Calonge 50 Km
Diumenge 5:
07:00 – Brevet 200Km Manresa
08:30 – Marxa cicloturista Móra Ebre 100 Km
09:00 – Cursa èlit/sub23 Sabadell 120 Km
09:00 – Cursa de bombers (a peu)

Sense cap mena de dubte la que més em convindria en aquests moments seria la Brevet200. Hi ha un límit de 13h 30min per acabar-la. Però no ho sé.... Sort que encara queden dies per pensar-ho!

El missatge del triatleta

Font: 20minutos
El oscense Raúl Villacampa competirá en el Ironman de Klagenfurt. Superó un grave cáncer en un testículo con metástasis en el abdomen. "El día después de la quimio no me podía mover, el segundo me levantaba, el tercero me daba un paseo de 20 metros". Un escalofrío recorrer el cuerpo cuando una palabra, cáncer, sale de los labios de un médico. El tiempo se detiene, emergen la dudas, afloran los pesimismos... Y surge el miedo a lo desconocido. "El cáncer es un tabú en esta sociedad, casi un sinónimo de muerte". Habla Raúl Villacampa, oscense de 33 años al que en 2006 un cáncer le cambió la vida; el 5 de julio de 2009, un día antes de su cumpleaños competirá en una de las pruebas más duras del mundo: el Ironman de Klagenfurt (Austria). Por delante, 3,8 km de natación, 180 de bicicleta y 42,195 km de carrera. Negativicé, aunque en varias pruebas había unas manchas que no se sabía bien qué era". "Me diagnosticaron un tumor germinal de nivel III en el testículo con metástasis en el abdomen, en los pulmones y en varias zonas del tórax", explica. Un caso extremo, parecido al del ciclista Lance Armstrong, que encontró luz en el último de los siete ciclos de quimioterapia que se extendieron durante seis meses de su vida: "Negativicé, aunque en varias pruebas había unas manchas que no se sabía bien qué era. Pasé tres veces por el quirófano". Volver a empezar. Villacampa se aferró al deporte para superar las sensaciones negativas. "Cuanta más quimio, más intoxicado. Tu cerebro recibe la señal de que cada vez estás peor y eso lo acabas asociando a la enfermedad y su evolución", explica. Cuanta más quimio, más intoxicado. Tu cerebro recibe la señal de que cada vez estás peor""El día después de la quimio no me podía mover, el segundo me levantaba, el tercero me daba un paseo de 20 metros, el día 16 andaba cinco km... Así hasta el siguiente ciclo, tras 21 días de descanso. Volver a empezar", dice. Y ganó.

29 de març 2009

Test 180Km

Avui diumenge després d'haver dormit "només" 13 hores jajjaja... he pensat que era un bon dia per fer una tirada llarga; i així recuperar part dels deures perduts del dissabte plujós. Amb un cel completament tapat i amenaçador he fet els 180Km en 6h 54min i 3400 Kcal consumides. He acabat més bé del que em pensava tot i que els últims 30Km els he fet mig "empajarada" jajjaj... Acabo la setmana amb 415Km (55+60+60+60+180). Aquesta setmana i la que ve "haurien de ser" les de màxim volum perquè només falten 15 dies per la 226tt!!

28 de març 2009

Vídeo IM Nice

Per youtube he trobat un vídeo de l'Ironman de Nice. Es poden veure els 2Km últims de l'agònic port de 21Km. Al final de tot es veu com el tio diu: "We come from..." i assenyala Nice allà a baix. Aquest ironman és un dels més exigents en el sector bici pel que fa a desnivell: Són uns 2200m per 180Km. Mirat des d'una òptica exclusivament ciclista, no és massa, però és que triatlèticament parlant després queda la marató i abans s'ha fet un petit escalfament de gairebé 4 Km nedant jajajajj... I amb una calor infernal. D'aquí a 3 mesos ja farà 1 any d'això... Com passen els dies! El 2010 espero REPETIR!!!!

26 de març 2009

Equipacions 2009 UCI ProTour

Anàlisi del disseny de les equipacions ciclistes de l’any 2009: Agritubel: Bon disseny 2008 en blanc - Astana: Un disseny retro que no m’acaba de convèncer - Caisse Epargne: Disseny sobri, elegant i amb classe. Preciós - Cérvelo Test Team: Elegant - Columbia/Highroad: Innovador i original disseny en groc, millor amb el culotte blanc - Credit Agricole: Un dels pocs dissenys en verd - Euskaltel: El taronja viu, sempre mola - Francaise des jeux: Original amb el trèvol - Garmin: Innovador però estrany - Lampre: El rosa fucsia no està malament - LiquidGas: Combinació alegre verd-blau ben aconseguida. És la que més destaca. Al Basso li queda genial jajajja - Milram: Molt original i innovador - Quickstep: Disseny net i ordenat, culotte blau - Rabobank: Mola el taronja-blau. Al Menchov li queda genial jajjaja - Rock Racing: El més trencador (però no és Protour) - Saxo Bank: Culotte també blau - Silence Lotto: Vermell degradat i poc vist - Xacobeo Galicia: És xula la combinació blanc i blau cel de Etxeondo. En conclusió, Caisse Epargne, Rabobank i LiquidGas, els que més m’agraden.











25 de març 2009

Hira Ratan Manek: "Jo no menjo: m'alimento del sol"

Font: El Periodico 25/03/09
Afirma que el sol és l'energia més poderosa. Tant, que per viure no li fa falta menjar, i només ingereix líquids.
--¿És cert que no menja, vostè?-- Molt rarament prenc menjar sòlid. Molt de tant en tant, per no ferir els sentiments religiosos quan visito un temple, prenc ofrenes conegudes amb el nom de prasad. Però no, no menjo.

--¿I?-- Únicament bec líquids, especialment aigua i te, i algunes vegades cafè.

--I és viu.-- I me'n vaig al seu país el mes que ve. He demostrat davant de diversos equips científics que puc sobreviure només a base d'aigua. Em van estudiar diverses vegades, per períodes de 130, 211 i 411 dies. Els informes mèdics són a la meva web (www.solarhealing. com). La meva contribució a la humanitat és la de donar a conèixer la ciència de viure de la llum solar. No menjo: m'alimento del sol. És una tècnica mil.lenària, que a l'antiguitat es coneixia a tot el món, fins i tot a Europa. Les religions establertes van eradicar el culte al sol.

--¿Es tracta de mirar al sol?-- Sí. Mirar al sol durant la franja de temps que jo anomeno segura és senzill i els resultats són fantàstics. S'obté una salut perfecta per a la ment, el cos i l'esperit. S'experimenta un increment de la memòria i de la intel.ligència. El procés d'envelliment es fa més lent.

--Mirar al sol: ¡quin perill!-- No és perillós. Els primers rajos de sol del matí i els últims rajos de la tarda són més beneficiosos que no pas la televisió i els ordinadors. La franja segura no és perillosa. Els ulls necessiten una bona llum per estar sans. Ningú s'ha fet mal als ulls per mirar al sol durant la franja de temps segura i durant uns segons; en canvi, sortir d'aquesta franja sí que pot ser perillós.

--¿I el càncer de pell? ¿I les lesions als ulls?-- Hi ha cada vegada més llibres i estudis escrits per metges que parlen de curacions degudes als rajos solars. Pot consultar la meva pàgina web.

--No crec que hi hagi gaires metges ni oculistes que estiguin d'acord amb vostè.--S'equivoca. Avui dia ja hi ha molts oftalmòlegs que creuen en els beneficis del sungazing. A Atlanta, desenes d'oftalmòlegs van poder estudiar els ulls de nombroses persones que van practicar sungazing i van comprovar que en cap cas la pràctica va causar cap mal. A poc a poc es comença a veure un canvi en les creences dels oftalmòlegs. ¡No es tracta de mirar el sol a les dotze del migdia!

--¿De què es tracta?--Faré diversos cursos i xerrades a Catalunya per explicar aquesta tècnica. Però, per resumir-la, li diré que es tracta de mirar el sol durant una hora segura, només 10 segons. I després, es tracta d'afegir-hi 10 segons cada dia. Només uns quants segons. El sol no és fast food. Quan el sol és suau, quan ens arriben menys rajos ultraviolats, llavors constitueix una poderosa medicina. És una energia inofensiva, i a més no té efectes secundaris.

--¿I per què no parlem d'això?--Tothom sap que el sol té poder curatiu, però avui dia aquest coneixement queda ocult per la indústria mèdica i farmacèutica. La ciència mateixa afirma que la vida no és possible sense el sol, però, tot i així, els experts ens mantenen allunyats del sol i no deixen de parlar dels seus perills.

--¿És feliç, vostè?--Sí, em considero una persona feliç. El sol porta felicitat a la nostra vida present en tots els sentits. Les persones podem alliberar-nos de les malalties, i també la mort és més feliç.--¿?--La mort, i la vida després de la mort.

--¿Per què va deixar de ser executiu?--Per dedicar-me al servei de la humanitat. M'interessa el benestar de la humanitat.

--¿Quan va començar a adonar-se del poder del sol?--Me'n va parlar la Mare Mira de l'Aurobindo Ashram, a Pondicherry, quan jo tenia 25 anys. Seguidament vaig començar a investigar sobre el tema. Després de 30 anys d'investigació i recerca, a partir de l'any 1992 vaig començar a experimentar-ho en mi mateix. Em va costar tres anys poder recollir els fruits de la meva recerca, i després vaig exposar el meu èxit davant dels experts mè- dics. Des d'aleshores ofereixo el meu cos a la ciència, perquè l'estudiï.

--Vostè que hi té pràctica, ¿quanta estona mira al sol?--La pràctica que ensenyo es realitza només durant un període de 270 dies, de manera regular o irregular. Una vegada que el cos s'hagi convertit en un xip solar, llavors ja no és necessari continuar amb el sungazing. No és una pràctica que s'hagi de realitzar durant tota la vida. Si vostè practica el sungazing durant 270 dies (temps que equival a un total de 111 hores), ja n'haurà completat la pràctica.

23 de març 2009

A roda

Avui dilluns bonica tarda de primavera i 54 Km en 2h - 981 Kcal - 138 ppm mig - 179 ppm màx. He anat una estona a roda d'aquests dos "pajarus" fins que ha vingut la pujada i m'he despenjat jajjaja... Us deixo amb un delicatessen:

22 de març 2009

55+60+60+70+93+100=438 Km

Aggghhhh... M'està costant molt arribar als 500 Km a la setmana! jajjajaj... Això està sent realment dur...! Avui diumenge m'hauria agradat anar a la Marxa Cicloturista de la Terra del vi i el cava però no he pogut perquè tenia un altre compromís. En fi... Canviant de tema, voldria fer una menció especial al Roncato Patí Vic que aquest cap de setmana ha fet una demostració d'hoquei patins a Riazor aconseguint la Copa del rei després de desfer-se del Noia a quarts, del Liceo a semis i del "totpoderós" Barça a la final. Una prova més que amb el treball diari, l'esforç i moltes ganes, tot es pot aconseguir. Felicitats CAMPIONS!!!!

21 de març 2009

Ja és primavera al...

I per celebrar-ho, 93 Km. Ruta: Palamós - Palafrugell - Calella - Begur - Pals - Torroella - L'Escala - La Bisbal - St. Feliu.

20 de març 2009

Roda desinflada o punxada?

Després de la caiguda del dimecres, segueixo sumant Km. Que el ritme no pari!! Aquesta setmana de moment porto 55 + 60 + 60 + 70 i falta afegir les tirades llargues del cap de setmana. Avui quan era a 30 Km de casa prop de Viladrau m'he adonat que portava la roda del davant o punxada o desinflada (1 de 2), però he pogut acabar la volta per Seva i Tona sense problemes tot i que amb més esforç jajjaja... Devia portar 2-3 Kg de pressió només, quin desastre!!
Amb les meves fundes preferides, les de l'Euskaltel jajjajajjaja

Ivan Raña: "Me quedé flipado con el ritmo"

El Mundo Deportivo 19/03/09
"Si me engancho mucho al ciclismo, puedo dejar el triatlón"
Iván Raña reconoce que puede dejar la multidisciplina aunque aclara que "dejo abierta la puerta del triatlón para Londres 2012". De pisar sobre seguro a caminar en un campo de minas. Iván Raña, todo un supercampeón del triatlón, ya ha catado en sus tres primeras pruebas la dureza del ciclismo: debut en la Challenge de Mallorca (caída, luxación de clavícula y tres semanas de baja), Clásica de Almería (fuera de control) y Vuelta a Murcia (90º de 95 corredores en meta, a 38"20 del ganador). Raña posee un fabuloso palmarés como triatleta: un oro (2002) y dos platas mundiales (2003 y 2004), dos oros (2002 y 2003) y una plata (2001) europeos y dos quintos puestos olímpicos (2000 y 2008). Sin embargo, su pasión por el ciclismo es tal que, si le saliese bien esta aventura sobre dos ruedas, sería capaz de dejar el triatlón, según confiesa en esta entrevista. "Y ahora me voy a rodar en la 'cabra', que las 'cronos' aún no son lo mío".
--¿Qué conclusiones sacó al acabar su primera gran vuelta en Murcia?
Me quedé flipado con el ritmo. Cuando encienden la moto es una locura. Me quedé cortado el primer día a 20 kms. de meta y me metí en un grupito de diez. Pensaba que íbamos rápido, pero en la meta me dijeron que perdimos cuatro minutos. ¡Y yo pensando que íbamos rapidillo!
--Como para desanimarse, ¿no?
Sufrí simplemente para aguantar en el paquete, pero con más experiencia habría ido mejor. Acabar después de una lesión ya fue un éxito. Mosquera me dio algún empujón para no quedarme, o Veloso subiéndome delante del pelotón. Mucha gente no podría entender cómo se vive una carrera por dentro. Cuando en la tele ves al grupo rodando fácil en el llano, no es lo que parece, vas todo el día en una tensión constante.
--Y menudo debut el 8 de febrero.
Fue la típica montonera, que se lían porque estás tocándote todo el rato. No creo que pecase de pardillo porque se cayeron seis o siete ciclistas más. Fue todo muy rápido y se produjo el efecto dominó. Las caídas están ahí y hay que intentar esquivarlas. Si eres ciclista, tienesque arriesgar, pero sí me fastidió no acabar en mi debut.
--¿Correrá el Giro o la Vuelta?
Hay cuatro o cinco compañeros fijos y los otros tendremos que demostrarlo. No todos doblarán Giro y Vuelta y tengo posibilidades de correr una de las dos. La Vuelta me haría más ilusión porque se corre en casa, pero el Giro también me motiva. Lo primero es acabar carreras. Sé que no iré si no ruedo rápido. El equipo no puede llevar a nadie para hacer bulto y yo no iré porque sea guapo, que no lo soy.
--Sueñe despierto. ¿Qué etapa le gustaría ganar?
Una etapa en la Vuelta sería la leche. Las más míticas están en el Tour, pero ahí no vamos a estar. Soñar puedes soñar muchas cosas. Ganar una etapa mítica con algún coloso sería la leche. Y cuando están todos los gallos: así es como se hacen las etapas míticas.
--¿Algún puerto en especial?
El Tourmalet. De pequeño decía 'qué mal me suena' y lo tengo mitificado viendo a Indurain. Lo que ves de pequeño es lo que más te marca.
--¿Por quién apuesta en el Tour de Francia: Contador o Armstrong?
Armstrong puede llegar en el mejor momento de su vida. Creo que hará Giro y Tour y no sé si lo asimilará. Para mí sería el favorito número 1 si se centra para ganarlo porque llegaría con una experiencia y tranquilidad que no tiene nadie. Sabe llevar la presión. No se trata sólo de darle rápido a los pedales, sino que hay otras cosas y es el tío que mejor domina eso. Igual físicamente hay gente más fuerte, pero mentalmente transmite una solidez como nadie.
--O sea, apuesta por Armstrong.
Si se centra para el Tour, Armstrong lleva más carrera que Contador. No es lo mismo correr con 25 o 35 años. Sabes qué hacer en cada momento. Armstrong tiene esa experiencia y esa ventaja sobre los demás, lo que no significa que Contador sea débil de cabeza, pero para Armstrong todas las situaciones son familiares.
--Pasándose al ciclismo, el deporte más mancillado por el dopaje, ¿no se ha metido en la boca del lobo?
Parece que los ciclistas estén más perseguidos. La gente desconfía más de ellos, pero es un deporte más complejo que el triatlón y a veces no se respeta a los ciclistas lo que se debería. Se habla de dopaje más por morbo que otra cosa. Por cada positivo se monta un follón tremendo. Parece que por meterse uno a ciclista ya vas a ir sucio. Puede haber gente que juegue sucio, pero es un deporte que te tiene que gustar mucho. No es ir a pasear por el parque con la bici.
--¿Y la 'Operación Puerto'?
Dicen que hay más deportistas. Si siguen con ello, que sigan con todos y, si no, que se cierre de una vez el tema. Que se castigue a quien se tenga que castigar porque se están cargando un deporte y no a los culpables. Que no se escondan unos y se saquen otros. No entiendo por qué sólo castigan a los ciclistas. Es un tema que ya aburre.
--¿Qué cambio principal encuentra de ser triatleta a ciclista?
Físicamente tienes que adaptarte, coger hábitos, el trabajo en equipo. A nivel táctico, tengo que aprender a estar en competición. Saber moverse en carrera es lo más complicado. Te encuentras un poco perdido. Con 29 años cuesta aprender más los cambios que con 18 porque vengo hecho de un deporte con rutinas diferentes.
--¿Le hicieron alguna novatada?
No, los compañeros son estupendos. Cuando llovía y yo iba tiritando en la bicicleta me decían. '¡Bienvenido al ciclismo!' El ambiente es muy bueno.
--Tiene un año de contrato, ¿no?
Sí. Mi objetivo es saber dónde puedo estar y demostrar que la apuesta no fue sólo mediática. Si me dicen que siga otro año, mi objetivo estaría cumplido e igual me plantearía otro año para explotar mis posibilidades. Pero por ahora quiero pensar en un año sabiendo que tengo abierta la otra puerta del triatlón.
--¿Por qué la pasión por el ciclismo?
De pequeño siempre lo veía por la tele, las carreras me parecían películas de acción con subidas, bajadas, todo mítico. Eso fue lo que me enganchó. Cuando empecé como aficionado, esa acción en carrera es lo que me llenó siempre. Y me gusta salir a entrenar en bici con el fresco de la mañana y mirando el paisaje. Aquí si cedes un poco te pasan diez por encima. Son hachazos de aquí y allá, muy agresivo. Quiero intentar hacerme ahí un hueco.
--¿Teme que después del ciclista desaparezca el gran triatleta?
En principio confío en que no, ahora no le tengo miedo a eso. Si me engancho mucho al ciclismo, puedo dejar el triatlón, pero dejo la puerta abierta para poder estar en los Juegos de Londres-2012. Me motivaría mucho estar en mis cuartos Juegos.
--¿Se plantea retirarse del triatlón?
Este año me lo tomo de experimento. Me quiero centrar para rendir bien como ciclista y que acaben contentos conmigo a final de temporada.
--¿Cuándo tuvo su primera bici?
Mía propia a los 12 ó 13 años, pero monté por primera vez a los 5 en la del vecino. No tenía ruedas pequeñas, pero aprendí esa misma tarde porque no sabía cuándo probaría otra. Echaba el pie a tierra cuando veía que caía. A la quinta intentona vas avanzando. De pequeño aprendes rápido.

19 de març 2009

Xapa i pintura

Ahir em vaig fotre un pinyaco amb la bici. Va ser al final de la tarda, en trama urbana al final d'una baixada i en un d'aquells bots per fer reduir la velocitat als cotxes. Podia haver set pitjor (com per exemple clavícula) però al final només es va quedar en un espant, un pelat al genoll, un hematoma al braç i una rascada al manillar de la bici. En fi, coses que passen. Diuen que hi ha 2 tipus de ciclistes: Els que ja han caigut i els que encara han de caure.

18 de març 2009

Biven Mamonta: "La malaltia neix en els cossos subtils"

El Periódico 18/03/09
Va deixar de ser cirurgià a Rússia perquè el seu prestigi depenia de la quantitat d'operacions que era capaç de fer.
--¿Què ha trobat a Barcelona?--He vist mestres i pares que volen que els nens obrin els talents que tenen.
--¿Obrir els talents?--Sí. Tots tenim un programa personal de desenvolupament de la nostra individualitat. I si trobem aquest camí, tindrem èxit i felicitat. I això s'ha de començar a cultivar quan som petits.
--¿Hem de desenvolupar la intuïció?--Sí, però la intuïció només es pot obrir quan el nostre cor s'obre. Només si aconseguim una vibració més alta al cor, podem sentir el que Déu vol que fem.
--¿I si no creiem en Déu?--Li puc dir el mateix emprant termes psicològics o científics.
--¿Què és el que no potenciem?--La connexió amb la nostra essència. A dins nostre tenim una part que és el nostre autèntic ésser, i l'ésser té poders il.limitats. En la infància teníem connexió amb aquesta part, fins als 3 anys. A partir d'aquesta edat es desenvolupa menys.
--¿Per què va deixar la medicina?--Quan vaig acabar l'escola, en un poble de l'est de Rússia, vaig estar a punt d'entrar a l'Exèrcit, amb un bon sou. Però vaig tenir una malaltia: Déu em va protegir de ser militar. Vaig decidir anar a la universitat, em vaig especialitzar com a cirurgià, vaig exercir en un hospital, després vaig dirigir diversos hospitals i em vaig adonar que moltes operacions no són necessàries.
--¿?--Tal com ho sent. El meu prestigi com a cirurgià depenia de quantes operacions feia al cap de l'any. Altres cirurgians feien operacions innecessàries, perquè pensaven: "Com més opero, més important sóc".
--¿I què va fer?--Vaig estudiar Psicologia i Reflexologia, però era difícil, perquè a la Unió Soviètica no teníem bibliografia. Amb la perestroika va començar a arribar informació i vaig treballar amb l'oració i l'energia extrasensorial. Vaig conèixer el meu mestre, un xaman que em va donar molts coneixements nous.
--¿Quins?--El tantra, el xamanisme, el ioga i la sanació espiritual.
--¿Els podria resumir?--Podem desenvolupar el nostre ésser interior i rebre impressions elevades. El xamanisme obre les nostres capacitats: clarividència, sanació, visió de futur. Totes les experiències que una persona pot viure.
--I, després, ¿què va fer?--Vaig començar a viatjar. Des de fa 10 anys viatjo sense parar. Ensenyo sanació espiritual, xamanisme de Sibèria i tantra.
--¿Què és la sanació espiritual, per a vostè?--Com a metge, veig la persona no només com un cos físic. Veig els seus nivells energètics subtils. Les malalties neixen en els cossos subtils. Els nostres pensaments creen un judici i el cos reacciona.
--¿Algun exemple?--Si tenim molts problemes amb la nostra ment, si no podem acceptar una situació determinada, llavors comencem a tenir emocions negatives que se'ns mengen l'energia. Si perdem energia, podem patir depressió; el nostre sistema immunològic es debilita, els nostres canals es tanquen i es genera una malaltia física. La sanació s'ha de fer a tots els nivells. Podem curar-nos, per exemple, a través de la ment, a través de la meditació. Sempre que tinguem un bon mestre.
--¿I què els diu als seus col.legues escèptics?--Res. Els dono la benvinguda, si tenen interès per aprendre més.
--Hi ha metges que el critiquen.--Sí, és ignorància de la seva ment. Rebo moltes crítiques, però només m'estimulen a ser més conscient.
--¿Conscient de què?--De tot. De no cometre enganys i de ser més net davant de Déu.
--¿Com s'és més net davant de Déu?--Fent el contrari que els meus crítics. Si la meva ment està clara, sento el que he de fer i puc veure cada un dels meus pròxims passos.
--Hi ha crítiques constructives.--Sí, aquestes s'han d'escoltar i, a vegades, permeten canviar alguna cosa. Hi ha dos tipus de crítica: la que ve de la ignorància, que és res, i la constructiva, que ens mostra els obstacles que podem trobar en el camí. Potser una persona observa el nostre límit actual i a través de la seva observació jo em puc desenvolupar més. Però les crítiques que provenen de la ignorància, ni les escolto.
--¿Com conservar la salut?--Hauríem d'estar a prop de la naturalesa, alimentar-nos amb productes sans, allunyar-nos de l'estrès i de les preocupacions de la nostra civilització, i moure més el físic.

17 de març 2009

Un estudi suís pot tombar els tests de testosterona

El test de control de dopatge per testoterona podria tenir els seus dies comptats després de la publicació d'un estudi elaborat per científics del laboratori antidopatge de Lousiana i recolzat per la FIFA. Segons el treball del laboratori, les diferències genètiques entre races pot provocar importants variacions en els nivells de testosterona, per la qual els nivells detectats en els anàlisis podrien ser elevats per causes naturals i no pel consum de substàncies prohibides. Així, segons els tècnics suïssos, la raça podria ser determinant en els nivells de testosterona que produeix el cos. Les dades obtingudes confirmen que els d'origen hispà produeixen nivells molt més elevats que, per exemple, els africans. Aquest estudi prodria provocar l'anulació dels actuals test de testosterona que han condemnat, per exemple, el ciclista Floyd Landis, que sempre va negar haver pres substàncies prohibides.

Luis León Sánchez recorda Indurain

Luis León Sánchez ha ganado la París-Niza escalando puertos con un 9% de grasa corporal y 4 kg de sobrepeso... Luis León, de 25 años, es el tercer español que gana la París-Niza. ¿Batir al mejor escalador del mundo en la París-Niza es significativo?. ¿Que a los 25 años sea capaz de igualar a Miguel Indurain es relevante?. ¿Qué futuro le aguarda al tercer español que conquista la carrera del sol con un porcentaje de grasa y de masa muscular en su cuerpo que asustarían a un ciclista bien entrenado?. Con estos asuntos entre las manos tendrá que manejarse a partir de ahora Luis León Sánchez, que después de la espectacular demostración que ha llevado a cabo subiendo y bajando puertos ha quedado definido como el principal candidato a ganar la Milán-Sanremo.León era su abuelo. León es el padre, un guardia civil con pensión de invalidez. León fue el mayor de cuatro hermanos, que falleció hace cuatro años en un dramático accidente de moto. León es el mayor, futbolista. Y Luis, el ciclista murciano que arropa a toda su familia en un chalet de Cieza. El domingo consiguió el gran objetivo de su vida, ganar el león de peluche más grande que el patrocinador del Tour y París-Niza tan sólo concede al vencedor de sus carreras. ‘Luisle’ había prometido que se lo regalaría a su hermano fallecido. El que logró el año pasado al imponerse en la séptima etapa del Tour le pareció demasiado pequeño. El de Niza, en cambio, era enorme. Colmó su gran ilusión. ¿Y ahora qué?. Ayer repasaba la prensa, que había recogido del entorno de Caisse d’Epargne comparaciones con Miguel Indurain, el navarro de los cinco Tours. Quizá por su edad y por su corpulencia - 1,83 m. de estatura -, que le otorgan una potencia sobresaliente que el año pasado le permitió rodar como el mejor contrarrelojista español ¿Trece años después de la retirada de Miguelón, su equipo vuelve a tener a un ciclista con unas prestaciones parecidas? Jesús Hoyos, médico de Caisse d’Epargne, responde con un “quizá dentro de dos o tres años sepamos algo más. Poco a poco ha ido progresando hasta convertirse en un corredor muy parecido a Fabian Cancellara, capaz de pasar la media montaña y lograr objetivos muy concretos. ‘Luisle’ tiene una distribución de su masa muscular muy particular, es pesado y cuenta con un tronco musculado. Sus piernas son pesadas, pero poco a poco ha ido progresando”. Aldo Sassi, aparcadoEn su momento, José Miguel Echavarri cogió de las orejas a Indurain y se lo llevo al centro de medicina del deporte más avanzado, el del profesor Francesco Conconi. Allí estudiaron sus parámetros y determinaron cómo y que partes de su estructura corpórea debía modificar para obtener un buen rendimiento en las grandes pruebas por etapas. A ‘Luisle’ le plantearon la posibilidad de acudir al prestigioso centro de Mapei, para someterse al microscopio de Aldo Sassi, pero no le gustó. La inversión de futuro, la transformación de un buen ciclista en un campeón quedó aparcada. ¿Y cómo ha ganado la París-Niza? En marzo, los puertos se suben a 29 o 30 Km/h, una velocidad que no imponen los escaladores porque aún no están en forma. Pero en julio, a 34 Km/hora con ascensiones interminables, la historia es muy diferente.

16 de març 2009

El dilluns faves a munts

Tot i notar una mica de fatiga muscular del cap de setmana avui a la tarda 55 Km - 982 Kcal - 136 ppm. He sortit amb el culotte curt i ben aviat he notat que feia molta fresca. Comença a fer caloreta però encara no és estiu! A vegades em tapo la boca per evitar mals de coll i refredats; a base d'experiències se'n va aprenent... jajjajjaja.

He començat a llegir el llibre "Paleodieta para deportistas" que em va recomanar la Mercè. En poques paraules, es basa en que una menor ingesta d'hidrats de carboni tindria efectes positius sobre la salut i sobre el rendiment esportiu, fins i tot en esports de fons. L'espècie humana no està genèticament preparada per prendre segons quins aliments (làctics i cereals). Erròniament estem deixant de banda els aliments frescos que són tan saludables. És una nova manera de pensar i trenca amb la idea que els atletes han de recarregar carbohidrats constantment. És interessantíssim!

15 de març 2009

55+70+50+115+140 = 430Km!!

Doncs aquesta setmana he aconseguir sobrepassar la barrera dels 400 Km. Avui diumenge tirada llarga de 140 Km en 5h 45' - 2902 Kcal - 136 ppm. He fet els 140 Km sense menjar res i m'ha anat prou bé, increïble! Durant una estona he anat ben acompanyada per les noies del club. Aquest any se'n sentirà a parlar xDI arribant a casa de curt, amb caloreta i un sol espectacular. A la imatge, amb la meva iaia.

14 de març 2009

De grupeta en grupeta i tiro pq em toca!

La grupeta dels Cicles Caldes molt matiners i baixant de Collformic com fletxes.
I amb el Grupo Resplandor que avui s'han fotut un tute impressionant (180 Km) i que m'han adoptat de Seva fins a Tona.
Avui han estat un total de 115 Km - 2652 Kcal - 134 ppm - incloent 1,5 Collformics. Cal dir que he fet les 5h en dejú (ayunas). Arribant a casa he comprovat mitjançant les tires reactives que estava totalment en cetogènesis. La cetogènesis és el procés mitjançant el qual l'organisme funciona degradant les reserves de grassa, produïnt com a subproducte d'aquesta combustió, els anomenats "cossos cetònics". Des de fa un parell de dies que estic reduïnt el consum d'hidrats de carboni de la dieta. Hi ha un parell de grans, grandíssims, esportistes del nostre país que fa temps ho apliquen i no només es troben perfectament sinó que a més obtenen bon rendiment i bons resultats. M'agrada experimentar!

11 de març 2009

Preparant-me psicològicament

La sortida que proposa la Maria pel proper dissabte 14 de març és:
Sortida 8h. Caldes - Granollers - Territori Massai (St Celoni) - Sta. Fe del Montseny - "les antenes" (fins aquí tot pujada) baixem per Fontmartina - Costa del Montseny - al arribar al poble del Montseny:
Opció A: Collformic - Cebolla (Seva) - Centelles - St. Felix (St. feliu de Codines) - Caldes
Opció B: St. Celoni (terrirori Massai) - Granollers - Caldes
Ostia que anem forts!!!!!!!!!!!!!!! És dura de nassos. En més d'una ocasió he tingut malsons amb "les antenes" jajjajajja. Us aseguro que seré a la sortida però us adverteixo que a partir de Sant Celoni no cal que m'espereu, ja em sé el camí jajajjaja... Tothom qui vulgui pot venir a aquestes 'rutes del Montseny'. Esteu tots convidats!

Crueltat autoritzada

No m’agrada crear polèmica però hi ha uns fets llastimosos que estan passant actualment i que tothom hauria de saber. A molts escorxadors (mataderos) hi ha habilitades unes sales per sacrificar animals mitjançant el ritus musulmà Halal. Aquesta pràctica islàmica és d’una “brutalitat extrema”. No vull entrar en detalls però aquest sistema mata el bestiar sense aturdiment previ; els degollen i desagnen en viu. Els ritus salvatges estan sent denunciats diàriament davant la passivitat del Govern i són permesos per la Unió Europea. I ningú diu res. És una vergonya!

10 de març 2009

Melcior Mauri formarà part de la secció de triatló del CN Vic – ETB

Nascut a Vic el 8 d’abril de 1966 ha estat el ciclista català més destacat dels anys 90. Entre el 1987 i el 2002 va aconseguir 52 victòries. Com a èxits més destacats cal remarcar la Vuelta a Espanya de l’any 1991 o el sots-campionat del món contra-rellotge de 1995. Fou un dels millors especialistes en contrarellotge del seu temps a nivell mundial i un bon rodador. Des que va anunciar la retirada del ciclisme professional, Mauri ha estat director esportiu de la secció de ciclisme del FC Barcelona, especialista en ciclisme indoor i ha participat en la Titan Desert MTB Marathon. Mauri actualment convertit en triatleta ha confirmat la seva participació en les dues proves Challenge de l’any 2009: la prova de mitja distància (24 de maig) i en el Challenge Costa Barcelona Maresme (4 d’octubre). L’exciclista ja ha fet nombrosos duatlons i maratons, atesa la seva necessitat de “fer coses noves i anar-se marcant objectius”.

Paris - Nice 2009