Iván Raña: "Amb quaranta quilòmetres en bici no en tinc ni per escalfar"

El Periodico 04/10/08

Al palmarès té un Europeu júnior (1999), el Mundial i l'Europeu absoluts (2002) i dos diplomes olímpics per cinquens llocs a Sydney i a Pequín, però Iván Raña (Ordes, la Corunya, 10/6/1979) diu que està en el millor moment de la seva carrera. Amb aquestes sensacions disputarà demà el Triatló de Barcelona --2.600 participants inscrits--, que tindrà l'inici i el final de cada un dels seus segments (1,5 quilòmetres nedant, 40 en bici i 10 a peu en la modalitat olímpica) a la platja de la Mar Bella (8.00 hores).--¿Què li sembla el recorregut?--Espectacular, sobretot el segment de bici. Tinc moltes ganes de fer-lo. Molts cops ens posen en una recta, anar i tornar, i al final no saps si has fet quatre o cinc voltes. No havia estat mai en un circuit tan gran en una ciutat tan important. Només el de Sydney s'hi acosta.--¿Què va sentir al juliol al guanyar a Kitzbühel, el seu primer triomf a la Copa del Món des del 2003?--Va ser un dels dies més feliços de la meva carrera. Havia estat uns anys entrenant-me molt, però per malalties, caigudes i lesions no em sortia res. Llavors ja no ho veus tot tan bomic com quan guanyes. El 2006 vaig començar de zero i vaig recuperar les meves millors sensacions. I a Kitzbühel ho vaig demostrar, atacant des del primer quilò- metre a peu. La tranquil.litat te la dóna l'entrenament, però l'alegria només l'obtens amb la competició.--I just abans de Pequín 2008.--La victòria va arribar just abans de marxar, així que vaig viatjar supermotivat, disfrutant cada entrenament. Si anar a 180 pulsacions et sembla una feina, no rendeixes igual, encara que segueixis estrictament els entrenaments.--¿Però disfruta d'aquest esforç?--Sí, el disfrutes a la teva manera. Has de veure'l de forma positiva, no com un càstig. A principi de temporada 40 quilòmetres de bici em costen, arribo supercansat i amb molta gana. Ara, amb 40 quilòmetres no en tinc ni per escalfar.--¿Vostè també donava per fet l'or de Javier Gómez Noya?--En el triatló no hi ha res segur. Hi ha molta pressió, i si ets jove t'afecta més. Sabíem que ell era el favorit, però tothom té un moment dolent i els Jocs són un bon lloc perquè et surti malament. Ho sé per experiència. Però el seu quart lloc ja el firmava. Jo volia donar-ho tot, veure'm al davant. Però és clar, tenia el meu somni. Si algun cop vaig ser a prop de l'or va ser allà.--¿Gómez Noya va acusar un calendari massa saturat?--Jo sé que si faig el mateix, als Jocs hauria fet el 15. Sempre preparo una carrera o dues a l'any per estar al màxim. Si aquell dia estàs al 120%, els altres et poden guanyar, però els costarà molt.--¿Què hi ha a la Corunya per crear dos monstres com vostès?--És casualitat. Jo vivia en un poble amb ambient esportiu zero i havia de saltar tanques per entrenar-me a la pista, nedar en carrers amb un munt de gent... Javi Gómez Noya ara sí que té ajudes de la Xunta, però abans ha hagut de guanyar moltes carreres. No hi ha un treball previ perquè surti gent.--¿Ja pensa en Londres 2012?--Em motiva molt, però sense obsessionar-m'hi. Abans només pensava a cuidar-me: menjava, m'entrenava i dormia. I crec que no és bo. El cap és el que fa funcionar el cos i cal cuidar-lo.--Serà una altra ocasió per millorar els dos diplomes. ¿Com són?--Com un pergamí. Però no te'l donen el dia que competeixes, te l'envien a casa. Recordo que el de Sydney vaig anar a buscar-lo a l'empresa de transports. Em van donar un rotllo, el vaig treure sense saber què era i vaig dir: "¡Ah, el diploma olímpic! ¿Però ningú me l'entregarà?". Doncs no, me'l va donar un tio amb gorra i granota.