La meva llista de blogs

30 d’oct. 2008

Maratona dles Dolomites

El 6 de novembre es tancaran les preinscripcions de la millor marxa cicloturista del planeta, on se superen 7 ports dolomítics en 140 Km i 4000 m de desnivell. La preinscripció és de 2 € per persona i després s'entra en un sorteig, i si tens sort, pots participar-hi.

Lesions més freqüents


NATACIÓ
- Síndrome subacromial.
- Tendinitis del bíceps.
- Luxació i subluxació anterior de l’espatlla.
- Inestabilitat multidireccional.
- Cervicàlgies.
- Dorsolumbàlgies.
- Tendinitis d’adductors.
- Sobrecàrrega del compartiment intern del genoll.
- Síndrome fèmoro-patelar.
CICLISME
- Cervicàlgia i dorsàlgia.
- Lumbàlgia.
- Sobrecàrrega del serrat major.
- Precordiàlgies.
- Xifodinies.
- Síndrome de Tietze.
- Espoló olecranià.
- Parestesies (formigueig) del 4º-5º dits.
- Síndrome del Canal Carpià.
- Endofibrosis ilíaca externa
- Induració perineal “3er testicle”:
- Contractura del quàdriceps.
- Contractura de ísquiotibials.
- Tendinitis d’Aquiles.
- Síndrome anterior del tormell.
- Hallus valgus de 1º-2º dit.
- 3er dit “en martell”.
- Bursitis prerotuliana.
- Dolor rotulià.
- Síndrome de la fascia lata i bíceps.
CARRERA
- Cérvico-dorsàlgies.
- Lumbalgies i lumbociatàlgies.
- Pubalgia.
- Coxartrosis precoç.
- Patologia dels ísquiotibials.
- Tendinitis rotuliana.
- Gonàlgies (dolor a genolls) por síndrome fémoropatelar.
- Lesiones meniscales.
- Síndrome de la bandeleta de Maissiat.
- Plica sinovial.
- Periostitis.
- Fractura de fatiga tibial.
- Síndrome compartimental.
- Tendinitis aquil·lea, peronés y tibial posterior.
- Fascitis plantar.
- Fractures d’estrés de escafoides, metatarsians i sesamoideus.
- Entorsis de turmell.

29 d’oct. 2008

La il·lusió de La Molina

El PERIODICO 29/10/2008
La Molina va rebre ahir esperançada la primera gran nevada a 6 setmanes d'acollir dues proves de la Copa del Món per primera vegada als Pirineus. La nevada d'ahir cobreix la Pista Llarga de la Molina. Els responsables de l'estació d'esquí de la Molina (la Cerdanya) van rebre ahir com un bon presagi la primera nevada de consideració que va blanquejar les pistes de la Comella i l'Estadi, on els pròxims 13 i 14 de desembre se celebraran, per primera vegada als Pirineus, dues proves de la Copa del Món d'esquí. Van ser tot jus uns centímetres, entre 5 i 10, i segurament no aguantaran fins al desembre, però el canvi de temps i l'arribada del fred permetrà la fabricació artificial de neu suficient per poder acollir aquestes importants carreres.I és que el nom de la Molina entrarà en qüestió de poques setmanes en l'elitista circuit de l'esquí. De fet, el cap de setmana passat el nom ja va començar a sonar amb assiduïtat a Sölden (Àustria), on la Copa del Món va arrencar, com és tradició des del 1993, amb dues proves de gegant (dones i homes). Esquiadors, organitzadors, premsa i públic van començar a adonar-se que l'estació de la Cerdanya serà pionera una vegada més, al ser la primera dels Pirineus --sigui catalana, aragonesa, andorrana o francesa-- on s'hi celebrarà la Copa del Món. "A més d'afavorir la modernització de l'estació, creiem que la seva inclusió en el calendari de la Copa del Món més important que existeix, la d'esquí alpí, posarà de moda la Molina", assegura Joan Anton Font, que és director de l'estació des de l'any 1999. A part de la meteorologia, el que ara preocupa el comitè organitzador és estar a l'altura de les tradicionals proves que se celebren principalment a països centreeuropeus, escandinaus i nord-americans. El mateix Font i diversos membres del seu equip van poder observar a Sölden el que mou una Copa del Món, en comparació amb les tradicionals Copes d'Europa que ha organitzat la Molina (sis fins ara) o les proves de surf de neu que va abordar l'any passat, en una modalitat que celebrarà el Mundial a l'estació catalana l'any 2011."El que tenim més controlat és l'assumpte esportiu, tot el que fa referència a la pista, des de la sortida fins a la meta. Això ho hem preparat moltes vegades amb èxit a les Copes d'Europa", reconeix Font. ¿Però què passa amb tots els altres aspectes derivats d'una organització complexa com aquesta? La Federació Internacional d'Esquí (FIS), propietària del circuit --"Això és un negoci i, perquè sigui rendible, ho té tot ben lligat", assegura una persona pròxima a l'organització--, ho té tot reglamentat i marca unes normes molt estrictes en tots els aspectes a través dels seus Guidelines (Guies d'organització). N'hi ha per a tot: per als patrocinadors --la FIS es reserva el principal, la firma de cotxes Audi--, els drets de televisió --TV-3 produirà la imatge per servir-la a tot el món--, la producció gràfica --no es pot imprimir res sense el vistiplau previ de la internacional--, els operatius de premsa, seguretat, transport, allotjament..."Són totes aquestes qüestions atípiques les que ara estem treballant més", reconeix Font, un físic de professió i aficionat al vol sense motor que treballa a la Molina, fent una funció o una altra, des del 1978. En això, i en la gran incògnita que ara li ronda pel cap. ¿Serà capaç una Copa del Món als Pirineus d'atraure tanta gent com ho fa a Àustria i a Suïssa, per exemple? Si més no per acostar-s'hi, la Molina treballa per convertir la cita en una festa per a aficionats, practicants, escolars o, simplement, curiosos. Per aquest motiu, ha firmat convenis amb el RACC, La Caixa i el Barça, per oferir avantatges als seus socis. I ha convertit la prova en l'acte central del centenari de l'esquí a Catalunya, que es commemora aquest hivern.Modernització"L'arribada de la Copa del Món a la Molina serà bona en tots els sentits", assegura Toti Rosselló, director de Comunicació i Màrqueting de l'estació. "Contribuirà a la promoció esportiva, serà un dels motors de negoci de la comarca i, a més a més, obligarà l'estació a modernitzar les seves instal.lacions, cosa que beneficiarà directament l'esquiador turístic", afegeix Rosselló. "És un esdeveniment de primeríssim nivell que hauria d'atraure l'atenció de molta gent, encara que aquesta és la incògnita, la incertesa, que a aquestes altures encara tenim", acaba dient Font, que no obstant creu que aquest és el camí que s'ha de seguir.Per això la Molina, juntament amb Soldeu (Andorra), ja és en el precalendari de la Copa del Món 2011-2012.

María Vasco està desmoralitzada

SPORT 29/10/2008
"Si por algo se caracteriza es por no morderse la lengua. María Vasco dice lo que piensa y cómo lo piensa. Reconoce que en estos momentos se siente “moralmente muy jodida” porque la Associació Esportiva Blanc i Blau desmantela la sección de atletismo. La marchadora realizó el saque de honor en el Estadi Lluís Companys poco después de ser medallista en los Mundiales de Osaka’07. “Fue un apéndice incómodo de un club, el RCD Espanyol, que nunca apostó seriamente por el atletismo hasta el punto que ni siquiera fue capaz de darle su nombre de pila. ¿Qué es eso de Associació Esportiva...? La razón es tan pueril como estúpida: fue impulsada por un grupo de socios de la oposición. Y eso nunca le hizo gracia a Dani Sánchez Llibre”, explica. “Son los egos de unas personas que han dado al traste con la ilusión de un equipo”, sentencia enojada.La marchadora está desmoralizada: “Fui la mejor atleta española clasificada en los Juegos de Pekín –quinta en los 20 kilómetros marcha, con récord nacional incluido– y ahora resulta que no tengo club. Siento vergüenza sólo de decirlo... Una profunda y enorme vergüenza”, susurra. Lamenta el desenlace pero, sobre todo, recrimina las formas “propias de una entidad que no merece ser considerada grande. Recibí la primera notificación por email el pasado 15 de octubre. Ni siquiera fueron capaces de llamarme por teléfono y de convocarme a una reunión para plantearme la situación cara a cara, como hacen las personas adultas; mirándose a los ojos. No soy una niña que está en un club por una camisetita y se acabó. Soy una profesional; vivo de este deporte. Está claro que por 2.000 euros no me iré a ninguna otra entidad. El problema es que el plazo máximo de fichajes fijado por la RFEA se cierra este próximo viernes, por lo que apenas me queda margen de maniobra. Si no hay otro remedio, volveré al equipo que fundé y que lleva el nombre del pueblo en el que resido: Club Atletismo Montbui. Intentaré buscar patrocinadores... Si no lo consigo, me tendré que pagar todos los gastos de mi bolsillo. ¿Alguien lo puede entender...? También he hablado con el alcalde, que me ha prometido echarme una mano pero ya se sabe que este es un lugar pequeño y dispone de pocos recursos...”. Atraviesa una situación difícil: “Por primera vez en mi vida tendré que pagarme la ficha. Es algo que no me ocurría ni cuando tenía 10 años. Lo considero un paso atrás en mi carrera deportiva. Llevo varias noches sin pegar ojo. Debería estar pensando en los entrenamientos, en la planificación de la próxima temporada, que incluye unos Mundiales absolutos en Berlín en el mes de agosto y no en esos impresentables que me han arruinado la temporada... Confieso que me sentía feliz en la Associació Esportiva Blanc i Blau pero ahora ya no tengo ilusión. Lo digo como lo pienso, lo siento... Estoy desmoralizada. Mi única preocupación debería ser calzarme las zapatillas deportivas y entrenar en las mejores condiciones posibles. Me parece que le he sido rentable al Espanyol. ¿Merecía recibir ese trato...? Lo más gracioso es que no soy Rafa Nadal. Las cantidades que ganó no son exorbitantes –el Espanyol le pagaba 12.000 euros–. Son cifras que dan risa... Pero está claro que el club nació mal y acabó de igual forma. Ha llegado un momento en el que desconfío de todo el mundo. Ya soy mayor para estas cosas. Sólo espero que nos abonen el dinero que nos adeudan (casi 6.000 euros)”."

Contador confirma que no correrà el Giro el 2009

SPORT 29/10/2008
"El ciclista Alberto Contador confirmó que en 2009 no defenderá el título de campeón del Giro d'Italia que ganó este año. "Después de ganar este año el Giro y la Vuelta, volveré al Tour para intentar ganarlo", dijo Contador en declaraciones publicadas en la página web 'Cyclingnews.com'. "No participaré en el Giro. Este año lo hice, pero tuve más problemas para recuperar a final de temporada", explicó el español de 27 años, ganador del Tour de Francia de 2007. El ciclista planificará su temporada basada únicamente en la disputa del Tour. De esta forma, el estadounidense Lance Armstrong, siete veces ganador del Tour, será el capitán del equipo Astana en el Giro 2009."

28 d’oct. 2008

Ràpida adaptació

Estic contenta perquè aquesta vegada no he agafat agulletes de la mitja marató del diumenge. És curiós veure com de ràpid s'adapta l'organisme a allò que li dónes, en aquest cas a la muntanya. Ara veig clar que si hagués arribat una mica entrenada a la duatló de Queralbs, hauria anat molt millor.
Finalment comentar que aquest any sembla ser que no es farà la marxa cicloturista de Vic. LLàstima, tantes ganes que tenia d'anar-hi... Hauria estat el dia 8 de novembre coincidint amb el cap de setmana en que se celebra el tradicional Saló de Muntanya de Vic.

27 d’oct. 2008

Un ciclista ferit

Font: Osona.com
Un ciclista ferit després de ser atacat per dos gossos a Roda de Ter: Un ciclista va patir ahir divendres un accident en ser atacat per dos gossos. A primera hora de la tarda, mentre circulava per la zona coneguda com "La Pedrera", dos gossos se li van abraonar al damunt, segons sembla, provocant-li diversos traumatismes de diversa gravetat. Una unitat del servei d'emergències mèdiques li va practicar les primeres cures a l'escenari dels fets i va ser ingressat a l'Hospital General de Vic, on evoluciona favorablement.

26 d’oct. 2008

Mitja marató muntanya St. Llorenç Savall

Aquest diumenge 26 d'octubre hem matinat (després de dormir escasses 5 hores) per participar a la mitja marató de St. Llorenç Savall de 22 Km. A la imatge una servidora amb La Mola al fons, Parc Natural de Sant Llorenç del Munt.Hem sortit amb la Maria disposades a patir una mica. El dia ha estat excel·lent.Al bar amb Santiago, Kel i Maria, pocs minuts abans de començar.Primer de tot dir que he descobert que Sant Llorenç Savall "existe" i que és just allà on Jesucrist va perdre l'esperdenya jajajja... Paisatges especials i diferents.
Hem anat de trankis i sense dorsal. Fins i tot hem parat per fer fotos i animar els primers classificats. M'he aturat un parell de vegades a parlar pel mòbil, no em venia de fer 10 minuts més o menys!! Com sempre, sense pressió.Rampes molt dures. I jo que creia que el Vallès Occidental era tot pla. Aquí la Laia de Vic acabant els últims metres de la primera "pujadeta". I les que faltarien... Dos participants de la marató pujant aquesta rampa. En diverses ocasions he pensat en els que feien la marató uffff... sense comentaris...Una prova molt ben organitzada, amb gent amable. Me l'apunto a l'agenda per l'any que ve! I a la tornada tenia un dinar i estava fent tard. He posat la directa per la carretera de St. Feliu a Centelles, una mica de ral·lis de tant en tant també m'agraden i al meu Ibiza també!!!

Dissabte: Sortida en bici 70 Km

He coincidit amb els ciclistes Joan i en Guillem i ens hem fet una foto de record a Manlleu.

Smile

24 d’oct. 2008

Torna Ivan Basso

I el sector femení de la població crec que ho agrairem molt, jeje

El ciclista italià Ivan Basso, suspès per l'"operació port", fitxa per l'equip Liquigas: L'italià Ivan Basso, actualment suspès per la seva implicació en l'escàndol de dopatge de l'"operació port", ha signat un contracte de dos anys amb l'equip Liquigas a partir del 2009. El vencedor del Giro d'Itàlia del 2006, condemnat al 2007 a dos anys de suspensió, podrà tornar a córrer a partir del 24 d'octubre del 2008. "La justícia esportiva s'ha mostrat intransigent amb ell, però Basso ha conservat una actitud responsable, serena, amb una sana autocrítica i caracteritzada per la serietat", ha subratllat el president de Liquigas, Paolo Dal Lago.

deux - the same way

Pasturant per la muntanya

Una vegada finalitzada la temporada de triatlons, enceto l'esperada temporada de proves de muntanya. Com m'agrada la muntanya!! El bateig va ser el passat cap de setmana amb la duatló de Queralbs i continuarà el proper diumenge amb:

26 d'octubre: Mitja marató de St. Llorenç Savall (22 Km)
2 de novembre: Res programat de moment
9 de novembre: Travessa Matagalls-Vic (35 Km)
16 de novembre: Travessa Rupit-Taradell (43,5 Km)
Que no em passi res...

23 d’oct. 2008

226 TT

226 TT és una prova molt interessant ideada pel triatleta Angel Salgado i que consisteix en recórrer una distància ironman (226 Km) íntegrament en bicicleta. Els 226 Km és el resultat de sumar 3,8 + 180 + 42'2, que corresponen a les distàncies parcials que composen un ironman. És una prova contrarelotge, no draft. És gratuït i per federats en triatló o ciclisme. I allò més important, NO ÉS UNA CURSA, és un entrenament de llarga distància o de fons amb un cronòmetre pel mig. La data exacta encara està per determinar però sembla que el mes d'abril de 2009 té molts números per acabar essent el definitiu.
Més info i llista de preinscrits a: http://226tt.blogspot.com/

Una oportunitat única

El Periodico 23/10/08
Catalunya no havia tingut mai, ni possiblement tampoc tindrà, tant i tant protagonisme en la presentació del Tour a París. Es va sentir la veu en off del mestre Salva-dor Dalí. Era una gravació del 1959, l'any en què l'etern pintor de Figueres va obsequiar la ronda francesa amb un cartell creat pel seu imaginatiu pinzell. Christian Prudhomme, el director de la grande boucle, va anunciar com a excel.lent fet històric que la ronda francesa passava per Girona, la terra de Dalí, i es dirigia després a Barcelona. Es va enfocar en aquest instant l'alcalde Jordi Hereu. Va ser un detall que no va rebre cap dels restants alcaldes recompensats, amb un grapat d'euros, pel pas de la millor ronda ciclista. Sí. El Tour arribarà a Catalunya. I ho farà entre el 9 i el 10 de juliol del 2009 amb dues etapes molt atractives. Prudhomme va descobrir el recorregut de la pròxima ronda francesa, avançat en exclusiva a la pàgina web d'EL PERIÓDICO, amb el petit error de la inexistent ascensió a Les Arcs. Va presentar un Tour del 2009 carregat a la vegada de tanta muntanya com de massa descens. Tan bonic que és acabar en pujada. Només tres arribades en pujada, encara que això sí; vuit etapes de muntanya. Immillorable escenari per a escaladors com Alberto Contador, guanyador el 2007 i Carlos Sastre, vencedor el juliol passat. Els va acompanyar tam- bé Óscar Pereiro, triomfador el 2006. I també Samuel Sánchez, el campió olímpic. Ells van ocupar la fila d'honor a la platea del Palau de Congressos de París. ¿Qui hi va faltar? Lance Armstrong. Ni se'l va veure. Però, segons paraules de Contador, el seu company però no cap de files, se l'espera el 4 de juliol a Mònaco. Hereu va somriure, assegut al costat de Víctor Cordero, en el seu últim acte oficial com a director general de la Vuelta. L'alcalde de Barcelona va saludar Bernard Hinault i fins i tot Contador el va sorprendre quan el gran favorit li va preguntar com funcionava el bicing a la ciutat. I gairebé s'espera que es desenvolupi el Tour català. El 9 de juliol, des de Girona a Barcelona, a través de les costes de Tossa de Mar i el pas per Lloret per buscar després la Conreria, Montcada, la pàtria de Miquel Poblet, i des d'allà solcar la Meridiana de Barcelona, el carrer d'Aragó, la de Marina, el Front Marítim, l'està- tua de Colom, el Paral.lel, la plaça d'Espanya, Montjuïc i l'arribada en la recta de l'Estadi Olímpic. "L'èxit ciutadà està garantit. No goso encara fer una estimació de públic, però no crec que sigui inferior a quan teníem la sort de fer rues pels títols del Barça. Jo espero un mínim de 700.000 persones en els carrers de Barcelona". Paraula d'Hereu. Barcelona espera reunir per a aquell dia la flor i nata del ciclisme espanyol (Miguel Induráin i Federico Martín Bahamontes, perquè Delgado ja viatja com a enviat especial de TVE) amb les figures més destacades de Catalunya (s'ha de convèncer Pepe Pérez Francés, guanyador a la capital catalana el 1965, l'última vegada que la prova va trepitjar territori barceloní, perquè es deixi veure) i intentar que l'arribada de les bicis es converteixi en tota una festa ciutadana. "Aquí, a París, veient la majestuosa presentació del Tour, m'adono que la inversió que hem fet ha sigut un encert", va comentar Hereu.El Tour és bo però car. Disposar de l'obsequi de tenir la prova pelscarrers d'una ciutat com Barcelona comporta xifres per sobre dels 200.000 euros. "El 10 de juliol --va avançar l'alcalde Hereu-- farem un recorregut neutralitzat pel centre de la ciutat. La intenció és que el pilot passi per la Gran Via i després pel passeig de Gràcia en direcció a la pujada de Vallvidrera". I des d'allà a Andorra sense oblidar-se del Port d'Oliana, el primer cim del Tour 2009, que, per cert, s'haurà de descobrir on està situat. És el que es preguntaven ahir a l'ajuntament d'aquesta població.

22 d’oct. 2008

Per què es produeixen les agulletes?

MITOS, REALIDADES Y SOLUCIONES
La clásica agujeta que aparece tras la práctica deportiva es una rotura de fibras musculares en su mínima expresión, afirma Franchek Drobnic, jefe del departamento de Fisiología de Alto rendimiento en San Cugat, Barcelona. Este dolor se debe a dos razones: porque la fibra muscular es débil y no es capaz de sostener el nivel de ejercicio, o bien porque se realiza un trabajo muscular cuando se está desentrenado y la fibra no es capaz de aguantarlo. El dolor que caracteriza a las agujetas es producido por la rotura celular: los elementos citoplásmicos se vierten al exterior, estos tienen una serie de iones de calcio y de potasio que son elementos irritantes y muy dolorosos, lo que pone en marcha un mecanismo de inflamación, que llega a su punto máximo entre las 24 y las 48 horas. Las zonas más afectadas por este dolor son las uniones musculares y los tendones cerca de las articulaciones, esto se debe a que la zona musculotendinosa es donde existen más fibras musculares débiles y más tensión. Las agujetas acaban con las fibras débiles, y las que consiguen aguantar la presión se van volviendo más fuertes. Cuando un deportista baja su nivel de entrenamiento, muchas fibras musculares se atrofian, cuando comienza el entrenamiento las partes más débiles se rompen, se hace una selección de las mejores, como tenemos millones de fibras en cada músculo no hay problema. Las agujetas son parte de un proceso de adaptación, lo único que se puede hacer para evitarlas es hacer ejercicio progresivo. El frío es una manera de bajar la inflamación , pero no sólo de las agujetas sino de cualquier área lesionada o que se ha sobretrabajado, a veces basta con echar agua fría, o bien sumergir la articulación o la zona debilitada en un barreño con agua y algo de hielo. Si ya se padecen las agujetas, el único modo de quitarlas es hacer los mismos ejercicios que las produjeron pero con una carga menor. El nombre de las agujetas proviene de que se produce una cristalización del ácido láctico del músculo que ha trabajado, estos cristales se clavarían en el músculo como agujas al moverlo, la práctica de ejercicio disminuye el dolor, lo que hacía pensar que el calor diluía el lactato, esta teoría es falsa ya que el ácido láctico no se cristaliza a temperatura corporal ni a 5 grados bajo cero. Para la recuperación de las agujetas lo mejor es una buena alimentación antes de realizar el ejercicio.

21 d’oct. 2008

Una troballa

He trobat un bloc anti-triatló, té la seva gràcia jeje. Feu-hi un cop d'ull:
http://cosasdeltri.blogspot.com/

No participaré a l'ironman de Frankfurt

"I will not be able to take part in the ironman and I ask for the return of the money. I have the assurance of cancellation. My information is........."

Amb aquest anglès macarrònic i rovellat és com acabo de sol·licitar a l'organització que m'anul·lin la inscripció a l'ironman de Frankfurt del 2009. La meva idea era traspassar la inscripció a algun interessat però sembla ser que això no és possible... Em feia il·lusió però per molt greu que em sàpiga, la decisió ja està presa. La principal raó és que tot plegat val una pasta. De totes maneres hi ha molts altres objectius pel 2009, entre ells, el Challenge Barcelona a l'octubre que queda a prop de casa. La de coses que hi haurà per fer!

Els secrets de Chrissie Wellington

Font: http://www.triatletas.es/ (traduït by me)
A tots els amants del triatló no deixa de sorprendre'ns l'aplastant domini que exerceix Wellington sobre les seves rivals, posant pressió fins i tot als competidors masculins, fins i tot amb millors registres parcials i totals que alguns homes d'elit. En el passat Mundial de LD de la ITU, la vencedora 2007 a Kona va avantatjar en 18' a la segona classificada sense donar lloc a dubtes sobre qui és la dominadora de la llarga distància en el nostre esport. El seu entrenador, Sutton, apunta en algun forum yankee alguna de les qualitats i virtuts que adornen a la triatleta anglesa, de les quals se'n destaquen algunes:
- Gràcies al seu pare i a la seva mare, té molt bona genètica.
- Està impulsada a fer molt més d'allò que cecessita, el dolor i la por no existeixen per ella.
- Justament fa tot allò que se li indica, sense protestar, sense demanar explicacions.
- Si se li programa un dia de recuperació o descans, s'incomoda... però ho compleix.
- No utilitza cap medicament, ni tan sols per un mal de cap, se'n va a dormir molt aviat cada dia.
- És una noia normal, però és una lluitadora, i en definitiva, una màquina neta.
L'any passat a Kona va sortir com una desconeguda i va acabar minuts després de l'arribada com la veiem a la imatge. Aquest any ha tornat a arrassar i s'imposa com una de les millors triatletes de llarga distància que han passat per Hawaii.

Barcelona rescatarà l'Escalada a Monjuïc

SPORT 21/10/08
"El Ayuntamiento de Barcelona tiene previsto rescatar en 2009 la celebración de la tradicional Escalada a Montjuïc, aunque probablemente bajo otra denominación, ya que el Esport Ciclista Barcelona, entidad que organizaba la prueba, no tiene la intención de formar parte de la nueva estructura. Pere Alcober, concejal de Deportes del Ayuntamiento de Barcelona, dispuesto a recuperar la mítica prueba. La Escalada a Montjuïc no se ha celebrado este año, por primera vez desde 1965, debido a los problemas económicos del Esport Ciclista Barcelona, que organizó las tres últimas ediciones (2005, 2006 y 2007) con pérdidas en su presupuesto.Con vistas a 2009, el Ayuntamiento quiere recuperar la prueba, aunque presumiblemente lo hará con otro nombre porque el Esport Ciclista Barcelona tiene registrada la denominación de 'Escalada a Montjuïc' y no se ha planteado rescatar la prueba ni entrar a formar parte de la nueva organización, según su presidente, Joaquim Sabaté Bosch.La carrera podría denominarse 'Trofeo Ciutat de Barcelona', nombre que ya acompañaba a la Escalada en las últimas ediciones. "El año que viene habrá Escalada a Montjuïc, aunque probablemente con otro nombre", explicó el concejal de Deportes del Ayuntamiento de Barcelona, Pere Alcober, en un intento del consistorio de recuperar "una gran matinal de ciclismo con final en Montjuïc". Para volver a celebrar la prueba, el Ayuntamiento contactará con un promotor que se comprometa a encargarse de los aspectos logísticos de la carrera. "También contaremos con la presencia de la Federación Catalana de Ciclismo y nos gustaría que la industria vinculada a la bicicleta participase de algún modo", añadió Alcober. El consistorio también intentará 'adornar' la carrera con otras pruebas, como la celebración de una carrera de ciclistas ya retirados y otra popular, con el objetivo de multiplicar el interés de la competición y de atraer más público.La Escalada a Montjuïc ha dejado de celebrarse en 2008 "debido a muchos factores", según Sabaté, que apunta a la dificultad de asumir la retransmisión televisiva, la falta de patrocinadores y el descenso en el interés de la prensa como los motivos de su desaparición, además de los problemas presupuestarios."El esfuerzo del Ayuntamiento es muy loable y espero que el proyecto pueda salir adelante", añadió Sabaté, reelegido el pasado mes de diciembre como presidente del Esport Ciclista Barcelona, entidad que organizaba la Setmana Catalana de Ciclismo, prueba que también desapareció por problemas económicos.A lo largo de sus 44 años de historia, varios ganadores del Tour de Francia y diversos corredores de primer nivel ganaron la Escalada a Montjuïc, como Bahamontes, Ocaña, Carlos Sastre, Tony Rominger, Claudio Chiapucci, Sean Kelly, Marino Lejarreta, Laurent Fignon y Felice Gimondi, entre otros."

Quin mal !!

No havia tingut mai unes agulletes tan fortes als quàdriceps!!! Quan la gent em veu caminar com un pingüí, em pregunten: què et passa?

19 d’oct. 2008

Crònica duatló de Queralbs 2008

Foto de nenes abans de la sortida
Això no és una duatló, és un autèntic martiri!! Ha estat una agonia de 6 hores sense descans. Li dono part de raó a la meva mare quan diu que aquesta prova és per homes... Sigui com sigui el que està clar és que aquí no s’hi pot anar sense haver entrenat a la muntanya. Sóc una inconscient! Però l’objectiu era acabar i s’ha assolit. El dia començava amb no massa fred i sense signes premonitoris de pluja. He arribat al punt de sortida amb l’escalfament fet, per haver hagut d’anar com una bala a recollir el dorsal a l’altra punta de Queralbs. Una mica més i no arribo a temps!! Primer ensurt del dia, superat! Allà em trobo la Maria i cia, l’Anna, en Joan i en Toni, tots esperant el tret de sortida encara de fosc. Poc després em passa l’Oriol com una fletxa, quan jo encara no havia ni aconseguit pujar a la bici, jajjaja... El segon ensurt no es fa esperar i és quan m’adono que em falla el canvi de la bici i que no puc posar el plat petit. Penso que hauré d’anar amb el plat mitjà tota l’estona, quina mandra!! Però si s’ha de fer, es fa. La pujada per la pista fins a Fontalba és eterna. Malgrat tot, la faig sense interrupcions i no m’he d’aturar a respirar 3 vegades com a l’edició passada.Un dels primers en arribar a Fontalba. Transició molt lenta com ja va essent habitual, tot i no haver-me de canviar el calçat. I amunt amunt cap al Puigmal. El dia és bo amb solet i una mica de boira.
Arribem a dalt després d’haver seguit la rua de duatletes i amb pulsacions altes per les dures rampes. Aquesta foto ha quedat distorsionada, però és la que tinc...El descens fins a Núria s’intenta fer trotant, excepte en els punts més difícils. A l’avituallament de Núria un noi que no coneixo em pregunta si sóc la Mariona. Diu que sovint llegeix el meu bloc. Em fa il·lusió. El camí de Núria a Fontalba és un trencacames inacabable. Troto en els plans i baixades fàcils. Arribo als boxes, on queden poques bicis, ben convençuda que quedaré fora de temps. Així doncs faig la baixada amb tranquil·litat i amb precaució de no trencar-me coll i barres. L’objectiu és no prendre mal. Arribo a baix sense saber si he quedat dins o fora, però m’és igual. Per sigui com sigui per mi això ha estat un FINISHER amb totes les lletres. Quin patiment! Només han passat 4 hores i ja tinc agulletes... Malgrat tot, sé que l’any que ve hi tornaré!!

17 d’oct. 2008

La capacitat de resistència de l'atleta millora amb la música

Font: DIARIO MÉDICO 14/10/08

Les cançons estan presents al nostre dia a dia. A la televisió, la ràdio o pel carrer apareixen melodies que associem a situacions i formen els records. La música es converteix en una via indiscutible d'interacció entre les persones que comparteixen gustos similars o discuteixen sobre determinades cançons o grups. Allò que per molts és considerat com una part més de l'oci s'ha convertit en una eina que s'utilitza cada vegada amb més freqüència com a incentiu esportiu.

Una investigació realitzada per Costas Karageorghis, de la Universitat de Burnel, al Regne Unit, demostra que elegir correctament la música que escoltem mentre realitzem esport pot incrementar la resistència física un 15% i fer que els exercicis cardiovasculars siguin més eficaços. El seu estudi es va basar en una sèrie de models conceptuals que Darageorghis va desenvolupar durant 20 anys. Per això va utilitzar diferents factors que determinaven les qualitats motivadores de la música i com es podien utilitzar aquests factors a l'esport. La melodia i l'armonia de les cançons generen respostes afectives, com sentir-se bé, i el ritme de la música permet l'arribada al arousal, el rendiment òptim tenint en compte l'activitat fisiològica i psicològica del cos. Al mateix temps la música fa que l'atleta oblidi els efectes negatius de l'esport, com la fatiga. "La sincronització musical és un element molt important. Els atletes arriben fins i tot a obviar els símptomes de fatiga fins arribar a l'extenuació voluntària", explica Darageorghis.

Canvi de dates del Half Barcelona

M’imagino que els interessats ja estareu informats. A falta de 6 mesos de la celebració del I Half Challenge Costa de Barcelona Maresme, ja hi ha més de 1400 inscrits. Les autoritats pertinents han qualificat tant el Challenge com el Half Challenge costa de Barcelona Maresme com un esdeveniment internacional de gran magnitud. Amb la publicació oficial del calendari 2009 de la Fórmula 1 s’ha produït una coincidència a escala esportiva. El Half Challenge i la Fórmula 1 de Montmeló coincideixen en dates. Ambdós estan previstos pel dia 10 de maig de 2009. A causa de la projecció internacional d’ambdues proves i la proximitat geogràfica dels 2 esdeveniments, la Generalitat de Catalunya i el Servei Català de Trànsit, per motius de seguretat, han decidit aplaçar la celebració del Half Challenge pel dia 24 de maig de 2009.

15 d’oct. 2008

Duatló Núria

Diumenge hi ha la duatló de Núria. El nivell de patiment d’aquesta duatló no és comparable al de cap triatló habitual. Pujada d’11 Km en BTT sense descans, pitjor que un mal de queixal... Així que plat petit o mitjà, molta cadència i amunt. Es tracta de reservar. Ascens agònic de pujada al Puigmal, amb un terreny quasivertical... Vinga, a treure el fetge per la boca! Baixada perillosa fins a Núria (si hi ha neu) i a trossos de cul a terra per no patinar. De Núria fins a Fontalba amb remuntades inesperades. Retorn a Queralbs en bici tot de baixada, vigilant de no trencar-se cap dent. L’any passat vam sortir per sota zero i la rasca que fotia era impressionant. Bufava l’aire sense compassió i una mica més i se m’emporta. La setmana del 20 d’octubre m’esperen 5 dies d’agulletes que em faran caminar com un pingüí. Tant de patiment i encara ens fan pagar? Jajajajja... Malgrat tot, m’agrada :-)

14 d’oct. 2008

Esport aeròbic i ansietat

http://www.arueda.com/
"El deporte, y especialmente el ciclismo, puede ser un buen ansiolítico que nos ayude a superar problemas de ansiedad y depresiones. Hay determinadas situaciones en la vida que mucha gente percibe como una amenaza cuando en realidad no lo son. Hablo, por ejemplo, de cuando estás en un atasco y te desesperas porque llegas tarde, cuando discutes con tu pareja por una tontería, cuando el jefe te pide un imposible... las amenazas que se perciben es que todos los astros se han confabulado contra ti y por eso se ha producido el atasco, o que tu pareja o tu jefe quiere quedar por encima tuyo. Aquí se produce una distorsión del pensamiento: generalizar una situación concreta a un siempre: “siempre que tengo prisa hay atasco”, “mi pareja siempre quiere tener la razón”, “el jefe siempre me exige más de lo que puedo hacer”. En este punto se genera la ansiedad y con ello sube la activación fisiológica. Esto se debe a que el cuerpo se está preparando para responder a esa supuesta amenaza (el atasco, la pareja, el jefe), como cuando una gacela se prepara para salir corriendo al ver un león. El pulso se acelera, los músculos se tensan, los pulmones intentan coger más aire, etc, pero la persona no puede escapar, con lo cual no se libera la tensión y ese estado de alerta propicia que las emociones se vivan de forma mucho más intensa: el jefe te parecerá más déspota, tu pareja más dominante y el atasco más insoportable. Darte cuenta de esto te puede servir para bajar esa activación, pero hay muchas personas que a pesar de todo no son capaces de controlar su nerviosismo.Deporte contra la ansiedadEl ejercicio físico practicado de forma habitual, previene y reduce la ansiedad al bajar la activación fisiológica, de forma general, con lo cual nuestra línea base de activación será más baja y subirá menos al percibir una amenaza. Asimismo, genera endorfinas en el cerebro que reducen el dolor y producen un estado de euforia. Por otro lado, a nivel paliativo, el ejercicio físico, preferentemente aeróbico sirve como tratamiento para la ansiedad. Es más, algunos estudios (De Vries y Adams, 1972, De Vries, 1987 y Martinsen, 1987) llegan a la conclusión de que es tan eficaz como los ansiolíticos. Es más recomendable el ejercicio aeróbico, especialmente en personas con tendencia a padecer ansiedad, porque el anaeróbico puede generar más “nervios” al producir sensaciones físicas intensas (falta de aire, dolor, corazón acelerado) que son percibidas por los muy nerviosos como que algo va mal (ej. “me va a dar un ataque”), con lo cual aumenta su miedo y su ansiedad. En cambio, con el ejercicio aeróbico las sensaciones físicas no son tan intensas, y, al contrario, tranquiliza el hecho de sentir que vas progresando poco a poco y te haces más fuerte sin que tu corazón se altere ni tus músculos se desgarren a causa del esfuerzo. Aumenta la confianza en uno mismo y con ello la ansiedad se reduce.Deporte aeróbico y depresiónRespecto a la depresión, uno de los principales problemas de las personas con este trastorno es la inactividad. Al sentirse deprimidos, no tienen ganas de hacer nada, y al no hacer nada, se sienten inútiles, y así realimentan su sensación de desánimo, entrando en un círculo vicioso como éste: “no valgo nada-no sé hacer nada-para qué voy a hacer algo si me va a salir mal-mejor no hago nada-no sé hacer nada-no valgo nada”. Cuando un paciente deprimido acude al psicólogo, entre otras cosas se le ayuda a programar una serie de actividades para que al realizarlas se sienta más válido, y que cambie su foco de atención a la tarea, retirándolo de los pensamientos que le están torturando. Entre ellas están el ejercicio físico y el deporte. Es muy complicado motivar a una persona con depresión para que realice un ejercicio físico intenso como sería un deporte anaeróbico, puesto que si ya de por sí no se sienten con fuerzas para moverse, menos aún para hacer un esfuerzo tan grande. En cambio, si le pides que dedique un rato cada día o dos o tres veces en semana a montar en bicicleta, es más fácil que acceda. La bicicleta es algo que supuso un juguete en nuestra niñez y resulta divertido, y además es muy agradecida porque enseguida progresas. Por otro lado, la depresión puede venir de un cúmulo de “bajones” que no hemos resuelto y nos han llevado a la desesperanza. La gente con tendencia a la depresión suele obsesionarse cuando algo va mal y llegar a conclusiones erróneas como que la vida es demasiado injusta, todo el mundo es malo y nadie se preocupa por mí. Estos pensamientos, al igual que ocurría con la ansiedad, van a generar una emoción más intensa cuánto más se repitan en el cerebro y la persona se sentirá cada vez peor. Si, en lugar de “darle vueltas al coco” cuando tienes un bajón, coges la bici y sales a dar una vuelta para “despejarte” vas a generar las endorfinas de las que hablé antes, y verlo todo un poco menos negro. Seguro que más de uno de vosotros ha experimentado esta sensación."

13 d’oct. 2008

L'Angliru també es conquista a peu i a tot ritme

El Periodico 13/10/08
Mig miler de voluntariosos atletes van afrontar ahir la Pujada a l'Angliru, per la mateixa carretera en què Alberto Contador va triomfar a la Vuelta. El madrileny Vicente Capitán es va imposar en la carrera que es va disputar amb una calor inhabitual a la tardor a Astúries. Capitán, subcampió d'Europa de carreres de muntanya i triple campió d'Espanya, va trigar poc més d'una hora (1.03.31 hores), gairebé tan ràpid com en bicicleta.

12 d’oct. 2008

Sense tocar de peus a terra

Avui he estat pràcticament més estona a dalt de la bici que no pas a baix. Amb un total de 120 Km i passant per diversos pobles de la comarca. La intenció inicial era anar a córrer els 10 Km de Roda de Ter però m'he adormit... i he acabat sortint a les 11 del matí, com els rics. Primerament he arribat fins a Roda per veure l'ambient que es respirava amb la mitja marató i a saludar a coneguts. Allà he capturat unes quantes imatges com ara la butifarra a la brasa jjajajaj:
Mentre els uns corrien, els altres pedalaven.
La zona de massatges que no falti!

En Jaume, el crack de la Marathon des Sables, quin nivell hi ha a la comarca!!


En Màrius, que ha creuat la línia d'arribada de la mitja amb el seu petit als braços

A continuació he anat cap a Manlleu i una altra vegada cap a Roda on ha començat a ploure sense compassió. He quedat xopa com un ànec i he hagut d'anar a casa a assecar-me la roba per poder-hi tornar. Tot seguit quan estava pedalant per Vic he trobat un bttero molt simpàtic i hem anat junts fins a Taradell, passant per Sta. Eugènia. A veure si em deixes un comentari al bloc Manel! jeje... De Taradell cap a Seva, Tona, Vic i a casa a dinar. A la tarda he fet 50 Km més fins a completar els 120. I això és tot per avui.